Go back to the list of Online Dictionaries

Noms de plantes. TO

Presentation

Basic search

Advanced search

  • ca  cibulet, n m
  • ca  all junciforme, n m alt. sin.
  • ca  ceballot, n m alt. sin.
  • ca  cebollí, n m alt. sin.
  • ca  escalunyes, n f pl alt. sin.
  • ca  porradell, n m alt. sin.
  • nc  Allium schoenoprasum L.

amaril·lidàcies

  • ca  ceba d'hivern, n f
  • ca  ceba borda, n f alt. sin.
  • ca  ceba porrera, n f alt. sin.
  • ca  cebolleta, n f alt. sin.
  • ca  cebollí francès, n m alt. sin.
  • ca  cibolla, n f alt. sin.
  • ca  porradell, n m alt. sin.
  • ca  porrassí, n m alt. sin.
  • nc  Allium fistulosum L.

amaril·lidàcies

Note

  • Les denominacions cebolleta i cibolla (procedents d'obres mallorquines) són derivats del llatí vulgar *CEPULLA.
  • ca  albó de muntanya, n m
  • ca  gamó, n m sin. compl.
  • ca  albó, n m alt. sin.
  • ca  albó blanc, n m alt. sin.
  • ca  albons, n m pl alt. sin.
  • ca  arbeçó, n m alt. sin.
  • ca  asfòdel, n m alt. sin.
  • ca  canyamussa, n f alt. sin.
  • ca  caramuixa, n f alt. sin.
  • ca  caramuixes, n f pl alt. sin.
  • ca  caramuixes porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  cebollí, n m alt. sin.
  • ca  cebollina, n f alt. sin.
  • ca  gamonera, n f alt. sin.
  • ca  gamonet, n m alt. sin.
  • ca  gamons, n m pl alt. sin.
  • ca  porrassa, n f alt. sin.
  • ca  porrassera, n f alt. sin.
  • ca  porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  porrines, n f pl alt. sin.
  • nc  Asphodelus albus Mill.

asfodelàcies

Note

  • Armuto (pron. 'almútu') és un nom alguerès provinent del sard armutu.
  • ca  porrassa, n f
  • ca  allassa, n f sin. compl.
  • ca  vara de Sant Josep, n f sin. compl.
  • ca  albó, n m alt. sin.
  • ca  albons, n m pl alt. sin.
  • ca  arbeçó, n m alt. sin.
  • ca  asfòdel, n m alt. sin.
  • ca  baleta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  caramuixa, n f alt. sin.
  • ca  caramuixes, n f pl alt. sin.
  • ca  ceba borda, n f alt. sin.
  • ca  cebollassera, n f alt. sin.
  • ca  cebollí, n m alt. sin.
  • ca  cebollina, n f alt. sin.
  • ca  crenetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gala (fruit), n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamonera, n f alt. sin.
  • ca  gamonet, n m alt. sin.
  • ca  gamons, n m pl alt. sin.
  • ca  lliri de gesses, n m alt. sin.
  • ca  lliri fals, n m alt. sin.
  • ca  macaruller, n m alt. sin.
  • ca  macarullera, n f alt. sin.
  • ca  palla gamó, n f alt. sin.
  • ca  porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  porreca, n f alt. sin.
  • ca  porrines, n f pl alt. sin.
  • ca  quiricau, n m alt. sin.
  • ca  vareta de la mare de Déu, n f alt. sin.
  • nc  Asphodelus cerasiferus J. Gay

asfodelàcies

Note

  • Esclareu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu.
  • ca  cebollí, n m
  • ca  ceba de moro, n f sin. compl.
  • ca  gamonet, n m sin. compl.
  • ca  porrassina, n f sin. compl.
  • ca  albó, n m alt. sin.
  • ca  arsènic, n m alt. sin.
  • ca  caramuixa, n f alt. sin.
  • ca  caramuixes, n f pl alt. sin.
  • ca  cebeta borda, n f alt. sin.
  • ca  cebollassa, n f alt. sin.
  • ca  cebollina, n f alt. sin.
  • ca  cebollins, n m pl alt. sin.
  • ca  cibolla, n f alt. sin.
  • ca  crenetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamonera, n f alt. sin.
  • ca  gamons, n m pl alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  porrassí, n m alt. sin.
  • ca  porrina, n f alt. sin.
  • ca  porrines, n f pl alt. sin.
  • ca  vareta de la virtut, n f alt. sin.
  • ca  vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
  • ca  varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
  • nc  Asphodelus fistulosus L.

asfodelàcies

Note

  • 1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
    2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
    3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.
  • ca  caramuixes, n f pl
  • ca  cebollí, n m alt. sin.
  • ca  cebollina, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamons, n m pl alt. sin.
  • ca  porrassa, n f alt. sin.
  • ca  porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  porrines, n f pl alt. sin.
  • nc  Asphodelus fistulosus L. subsp. tenuifolius (Cav.) Trab.
  • nc  Asphodelus tenuifolius Cav. sin. compl.

asfodelàcies

  • ca  cebollí, n m
  • ca  ceba de moro, n f sin. compl.
  • ca  gamonet, n m sin. compl.
  • ca  porrassina, n f sin. compl.
  • ca  albó, n m alt. sin.
  • ca  arsènic, n m alt. sin.
  • ca  caramuixa, n f alt. sin.
  • ca  caramuixes, n f pl alt. sin.
  • ca  cebeta borda, n f alt. sin.
  • ca  cebollassa, n f alt. sin.
  • ca  cebollina, n f alt. sin.
  • ca  cebollins, n m pl alt. sin.
  • ca  cibolla, n f alt. sin.
  • ca  crenetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamonera, n f alt. sin.
  • ca  gamons, n m pl alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  porrassí, n m alt. sin.
  • ca  porrina, n f alt. sin.
  • ca  porrines, n f pl alt. sin.
  • ca  vareta de la virtut, n f alt. sin.
  • ca  vareta de Sant Josep, n f alt. sin.
  • ca  varetes de Sant Josep, n f pl alt. sin.
  • nc  Asphodelus fistulosus L.

asfodelàcies

Note

  • 1. Habitualment la denominació calabruixa s'aplica a plantes del gènere Muscari, i caramuixa a plantes del gènere Asphodelus. La forma caramuixa sembla provenir de canemuixa (derivat de cànem), amb rotacisme de la nasal n per dissimilació (n-m>r-m), que és la variant recollida per a aquesta espècie en algunes obres valencianes i del Delta de l'Ebre (cf. canamuixa, canamuixes, canimuixera).
    2. La denominació obeons és una variant arcaica d'albons. A partir de la forma catalana antiga albeó (llatí ALBICIONE), citada pel DCVB-E, es produeix la vocalització de la -l- del segment inicial al- (>au-; com en albó>aubó), i monoftongació en o- (albeó>aubeó>obeó, pl. obeons 'albons').
    3.La denominació cibolla és un derivat del llatí vulgar *CEPULLA.
  • ca  poncemer, n m
  • ca  citroner, n m sin. compl.
  • ca  naronger, n m sin. compl.
  • ca  naronja (fruit), n f sin. compl.
  • ca  poncem (fruit), n m sin. compl.
  • ca  poncir (fruit), n m sin. compl.
  • ca  poncirer, n m sin. compl.
  • ca  cedrat (fruit), n m alt. sin.
  • ca  cedrater, n m alt. sin.
  • ca  cedre (fruit), n m alt. sin.
  • ca  llima de la reina, n f alt. sin.
  • ca  poncem, n m alt. sin.
  • ca  poncems, n m pl alt. sin.
  • nc  Citrus medica L.

rutàcies

  • ca  poncemer, n m
  • ca  citroner, n m sin. compl.
  • ca  naronger, n m sin. compl.
  • ca  naronja (fruit), n f sin. compl.
  • ca  poncem (fruit), n m sin. compl.
  • ca  poncir (fruit), n m sin. compl.
  • ca  poncirer, n m sin. compl.
  • ca  cedrat (fruit), n m alt. sin.
  • ca  cedrater, n m alt. sin.
  • ca  cedre (fruit), n m alt. sin.
  • ca  llima de la reina, n f alt. sin.
  • ca  poncem, n m alt. sin.
  • ca  poncems, n m pl alt. sin.
  • nc  Citrus medica L.

rutàcies

  • ca  cedre, n m
  • nc  Cedrus Trew

pinàcies