cefaloteix drupaci oriental
cefaloteix drupaci oriental
cefalotaxàcies
- ca cefaloteix drupaci oriental, n m
- ca teix del Japó, n m alt. sin.
- nc Cephalotaxus harringtonia (Knight ex J. Forbes) K. Koch var. drupacea (Siebold et Zucc.) Koidz.
- nc Cephalotaxus drupacea Siebold et Zucc. sin. compl.
cefalotaxàcies
ceguda
ceguda
umbel·líferes / apiàcies
- ca angèlica borda, n f
- ca angèlica, n f alt. sin.
- ca angèliques, n f pl alt. sin.
- ca ceguda, n f alt. sin.
- ca coscoll, n m alt. sin.
- ca créixens, n m pl alt. sin.
- ca herba angèlica, n f alt. sin.
- ca herba dels corns, n f alt. sin.
- ca tornassa, n f alt. sin.
- ca tornasses, n f pl alt. sin.
- ca turbit, n m alt. sin.
- nc Angelica sylvestris L.
umbel·líferes / apiàcies
Note
- MASCLANS recull la denominació angèlica borda per a aquesta espècie, però indica que és anomenada correntment angèlica.
ceguda
ceguda
umbel·líferes / apiàcies
- ca cicuta, n f
- ca ceguda, n f sin. compl.
- ca cicuta major, n f sin. compl.
- ca julivert de galàpet, n m sin. compl.
- ca julivertassa, n f sin. compl.
- ca cagaferro, n m alt. sin.
- ca calamac, n m alt. sin.
- ca canyaferla, n f alt. sin.
- ca ceguda major, n f alt. sin.
- ca cicuta mascle, n f alt. sin.
- ca fonoll de bou, n m alt. sin.
- ca fonoll de gripau, n m alt. sin.
- ca fonollassa, n f alt. sin.
- ca fonollassa blanca, n f alt. sin.
- ca julivert de calàpet, n m alt. sin.
- ca julivert de riu, n m alt. sin.
- ca julivert fals, n m alt. sin.
- nc Conium maculatum L.
umbel·líferes / apiàcies
Note
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació julivert de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
ceguda
ceguda
umbel·líferes / apiàcies
- ca julivert bord, n m
- ca ceguda, n f alt. sin.
- ca safanòria borda, n f alt. sin.
- ca torilis arvense, n f alt. sin.
- ca xicoira borda, n f alt. sin.
- nc Torilis arvensis (Huds.) Link
umbel·líferes / apiàcies
ceguda
ceguda
compostes / asteràcies
- ca milfulles, n f
- ca camamilla vera, n f sin. compl.
- ca flor de ploma, n f sin. compl.
- ca herba d'anyell, n f sin. compl.
- ca herba de corder, n f sin. compl.
- ca herba de les ferides, n f sin. compl.
- ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
- ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
- ca herba de xai, n f sin. compl.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
- ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
- ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamilla de prat, n f alt. sin.
- ca camamilla del tros, n f alt. sin.
- ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
- ca camamil·la vera, n f alt. sin.
- ca camorro, n m alt. sin.
- ca camorros, n m pl alt. sin.
- ca cap de bou, n m alt. sin.
- ca cap de moro, n m alt. sin.
- ca ceguda, n f alt. sin.
- ca ceguda blanca, n f alt. sin.
- ca centenrama, n m alt. sin.
- ca centfulles, n f alt. sin.
- ca cordonet, n m alt. sin.
- ca curatalls, n m alt. sin.
- ca espina de peix, n f alt. sin.
- ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
- ca filera, n f alt. sin.
- ca fileres, n f pl alt. sin.
- ca guinça, n f alt. sin.
- ca guinces, n f pl alt. sin.
- ca herba bouera, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba currera, n f alt. sin.
- ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de ferides, n f alt. sin.
- ca herba de l'angina, n f alt. sin.
- ca herba de la Coma, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca herba de tos, n f alt. sin.
- ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
- ca herba dels conills, n f alt. sin.
- ca herba dels talls, n f alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba per al sucre, n f alt. sin.
- ca indianeta, n f alt. sin.
- ca lladracà, n m alt. sin.
- ca marfull, n m alt. sin.
- ca milenrama, n m alt. sin.
- ca milflors, n f alt. sin.
- ca milherbes, n f alt. sin.
- ca milifulla, n f alt. sin.
- ca miliuna, n f alt. sin.
- ca oriecà, n m alt. sin.
- ca percala, n f alt. sin.
- ca pixacà, n m alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- nc Achillea millefolium L.
compostes / asteràcies
Note
-
1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.
ceguda blanca
ceguda blanca
compostes / asteràcies
- ca milfulles, n f
- ca camamilla vera, n f sin. compl.
- ca flor de ploma, n f sin. compl.
- ca herba d'anyell, n f sin. compl.
- ca herba de corder, n f sin. compl.
- ca herba de les ferides, n f sin. compl.
- ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
- ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
- ca herba de xai, n f sin. compl.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
- ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
- ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
- ca camamilla de prat, n f alt. sin.
- ca camamilla del tros, n f alt. sin.
- ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
- ca camamil·la vera, n f alt. sin.
- ca camorro, n m alt. sin.
- ca camorros, n m pl alt. sin.
- ca cap de bou, n m alt. sin.
- ca cap de moro, n m alt. sin.
- ca ceguda, n f alt. sin.
- ca ceguda blanca, n f alt. sin.
- ca centenrama, n m alt. sin.
- ca centfulles, n f alt. sin.
- ca cordonet, n m alt. sin.
- ca curatalls, n m alt. sin.
- ca espina de peix, n f alt. sin.
- ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
- ca filera, n f alt. sin.
- ca fileres, n f pl alt. sin.
- ca guinça, n f alt. sin.
- ca guinces, n f pl alt. sin.
- ca herba bouera, n f alt. sin.
- ca herba conillera, n f alt. sin.
- ca herba currera, n f alt. sin.
- ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de ferides, n f alt. sin.
- ca herba de l'angina, n f alt. sin.
- ca herba de la Coma, n f alt. sin.
- ca herba de la tos, n f alt. sin.
- ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
- ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
- ca herba de tall, n f alt. sin.
- ca herba de talls, n f alt. sin.
- ca herba de tos, n f alt. sin.
- ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
- ca herba dels conills, n f alt. sin.
- ca herba dels talls, n f alt. sin.
- ca herba fina, n f alt. sin.
- ca herba per al sucre, n f alt. sin.
- ca indianeta, n f alt. sin.
- ca lladracà, n m alt. sin.
- ca marfull, n m alt. sin.
- ca milenrama, n m alt. sin.
- ca milflors, n f alt. sin.
- ca milherbes, n f alt. sin.
- ca milifulla, n f alt. sin.
- ca miliuna, n f alt. sin.
- ca oriecà, n m alt. sin.
- ca percala, n f alt. sin.
- ca pixacà, n m alt. sin.
- ca sardineta, n f alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- nc Achillea millefolium L.
compostes / asteràcies
Note
-
1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.
ceguda major
ceguda major
umbel·líferes / apiàcies
- ca cicuta, n f
- ca ceguda, n f sin. compl.
- ca cicuta major, n f sin. compl.
- ca julivert de galàpet, n m sin. compl.
- ca julivertassa, n f sin. compl.
- ca cagaferro, n m alt. sin.
- ca calamac, n m alt. sin.
- ca canyaferla, n f alt. sin.
- ca ceguda major, n f alt. sin.
- ca cicuta mascle, n f alt. sin.
- ca fonoll de bou, n m alt. sin.
- ca fonoll de gripau, n m alt. sin.
- ca fonollassa, n f alt. sin.
- ca fonollassa blanca, n f alt. sin.
- ca julivert de calàpet, n m alt. sin.
- ca julivert de riu, n m alt. sin.
- ca julivert fals, n m alt. sin.
- nc Conium maculatum L.
umbel·líferes / apiàcies
Note
- El nom sapo (o sàput), present en la denominació julivert de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
ceiba
ceiba
malvàcies
- ca ceiba, n f
- nc Ceiba Mill.
malvàcies
ceilan
ceilan
amaril·lidàcies
- ca ceilan, n m
- ca amaril·lis, n f alt. sin.
- ca telègraf, n m alt. sin.
- nc Hippeastrum vittatum (L'Hér.) Herb.
- nc Amaryllis vittata L'Hér. sin. compl.
amaril·lidàcies
ceilan
ceilan
amaril·lidàcies
- ca ceilan, n m
- ca hipeastre, n m alt. sin.
- nc Hippeastrum sp. pl.
- nc Amaryllis sp. pl. sin. compl.
amaril·lidàcies