Back to top
  • ca  morella roquera, n f
  • ca  cama-roja, n f sin. compl.
  • ca  caragolera, n f sin. compl.
  • ca  granadella, n f sin. compl.
  • ca  herba de Nostra Dona, n f sin. compl.
  • ca  herba de paret, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  herba del cargol, n f sin. compl.
  • ca  malla, n f sin. compl.
  • ca  mollerosa, n f sin. compl.
  • ca  parietària, n f sin. compl.
  • ca  rocamorella, n f sin. compl.
  • ca  aferradissos, n m pl alt. sin.
  • ca  apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  blet bord, n m alt. sin.
  • ca  blet de paret, n m alt. sin.
  • ca  blets, n m pl alt. sin.
  • ca  blets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  brossa de cementiri, n f alt. sin.
  • ca  brossa roquera, n f alt. sin.
  • ca  cama de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  cama-roges, n f pl alt. sin.
  • ca  cama-roig, n m alt. sin.
  • ca  cargolera, n f alt. sin.
  • ca  esparcinelles, n f pl alt. sin.
  • ca  granadelles, n f pl alt. sin.
  • ca  herba apegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba caragolera, n f alt. sin.
  • ca  herba cargolera, n f alt. sin.
  • ca  herba de cargol, n f alt. sin.
  • ca  herba de gallina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  herba de la pedra, n f alt. sin.
  • ca  herba de mur, n f alt. sin.
  • ca  herba de Nostra Dama, n f alt. sin.
  • ca  herba del mur, n f alt. sin.
  • ca  herba dels cargols, n f alt. sin.
  • ca  herba morella, n f alt. sin.
  • ca  herba pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera, n f alt. sin.
  • ca  herba roquera pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  llavatassa, n f alt. sin.
  • ca  llavatasses, n f alt. sin.
  • ca  malles, n f pl alt. sin.
  • ca  maria roquera, n f alt. sin.
  • ca  medallons, n m pl alt. sin.
  • ca  molleroses, n f pl alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  morella borda, n f alt. sin.
  • ca  morella de paret, n f alt. sin.
  • ca  morella romana, n f alt. sin.
  • ca  morellassa, n f alt. sin.
  • ca  morelles, n f pl alt. sin.
  • ca  morelles de paret, n f pl alt. sin.
  • ca  morellosa, n f alt. sin.
  • ca  paredada, n f alt. sin.
  • ca  paredades, n f pl alt. sin.
  • ca  paredana, n f alt. sin.
  • ca  paredera, n f alt. sin.
  • ca  parederes, n f pl alt. sin.
  • ca  pegalosa, n f alt. sin.
  • ca  rapa morella, n f alt. sin.
  • ca  renta-setrills, n m/f alt. sin.
  • ca  roquera, n f alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  trenca-setrills, n m/f alt. sin.
  • nc  Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Bég.
  • nc  Parietaria judaica L. sin. compl.

urticàcies

  • ca  borriol, n m
  • ca  calamenta, n f alt. sin.
  • ca  calaments, n m pl alt. sin.
  • ca  herba nepta, n f alt. sin.
  • ca  marialluïsa, n f alt. sin.
  • ca  menta reial, n f alt. sin.
  • ca  nepta, n f alt. sin.
  • ca  poliol, n m alt. sin.
  • ca  poniol, n m alt. sin.
  • ca  rementerola, n f alt. sin.
  • ca  tarongina borda, n f alt. sin.
  • nc  Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. sylvatica (Bromf.) Briq.
  • nc  Calamintha sylvatica Bromf. sin. compl.

labiades / lamiàcies

  • ca  marialluïsa, n f
  • ca  berbena, n f alt. sin.
  • ca  berbena de nucs florits, n f alt. sin.
  • ca  herba de la princesa, n f alt. sin.
  • ca  herba de marialluïsa, n f alt. sin.
  • ca  herba marialluïsa, n f alt. sin.
  • ca  herballuïsa, n f alt. sin.
  • ca  menta marialluïsa, n f alt. sin.
  • ca  reinalluïsa, n f alt. sin.
  • nc  Lippia citriodora (Ortega et Paláu) Kunth in Humb., Bonpl. et Kunth
  • nc  Aloysia citriodora Ortega et Paláu sin. compl.

verbenàcies

  • ca  salicària, n f
  • ca  flor de braçal, n f sin. compl.
  • ca  bruc d'aiguamoll, n m alt. sin.
  • ca  caramelles de pioc, n f pl alt. sin.
  • ca  estronca-sang, n m alt. sin.
  • ca  estronca-sangs, n m pl alt. sin.
  • ca  estroncaculs, n m alt. sin.
  • ca  frare, n m alt. sin.
  • ca  frares, n m pl alt. sin.
  • ca  herba blava, n f alt. sin.
  • ca  herba de la diarrea, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cagarrines, n f alt. sin.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f alt. sin.
  • ca  herba dels recs, n f alt. sin.
  • ca  herba diarrea, n f alt. sin.
  • ca  litre, n m alt. sin.
  • ca  marialluïsa borda, n f alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  trencadalla, n f alt. sin.
  • ca  trencadalles, n f alt. sin.
  • ca  vara de riu, n f alt. sin.
  • nc  Lythrum salicaria L.

litràcies

  • ca  camamil·la borda, n f
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • nc  Anthemis arvensis L. var. incrassata Loisel.
  • nc  Anthemis arvensis L. subsp. incrassata (Loisel.) Nyman sin. compl.

compostes / asteràcies

  • ca  margalida, n f
  • ca  margalideta, n f alt. sin.
  • ca  margalidetes, n f pl alt. sin.
  • ca  margarideta, n f alt. sin.
  • ca  margarideta gran, n f alt. sin.
  • ca  margarideta rosa, n f alt. sin.
  • ca  margaridoia, n f alt. sin.
  • ca  margaridoia silvestre, n f alt. sin.
  • ca  margaridoies, n f pl alt. sin.
  • ca  margarita, n f alt. sin.
  • ca  margaritera, n f alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  pasqüeta, n f alt. sin.
  • ca  primavera, n f alt. sin.
  • nc  Bellis sylvestris Cirillo

compostes / asteràcies

Note

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
  • ca  llàgrimes de Job, n f pl
  • ca  marieta, n f sin. compl.
  • ca  llagrimera de viu, n f alt. sin.
  • ca  llàgrimes de viu, n f pl alt. sin.
  • ca  marietes, n f pl alt. sin.
  • nc  Coix lacryma-jobi L.

gramínies / poàcies

  • ca  camamilla borda, n f
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  botons, n m pl alt. sin.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la borda, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de camp, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la de camp, n f alt. sin.
  • ca  camamilla pudent, n f alt. sin.
  • ca  confits, n m pl alt. sin.
  • ca  margarita de camp, n f alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  panicor, n m alt. sin.
  • nc  Anthemis arvensis L.

compostes / asteràcies

Note

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'al guerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
  • ca  herba de boligs, n f
  • ca  bolig, n m sin. compl.
  • ca  anacicle valencià, n m alt. sin.
  • ca  boligs, n m pl alt. sin.
  • ca  botonets, n m pl alt. sin.
  • ca  botons, n m pl alt. sin.
  • ca  margarida borda, n f alt. sin.
  • ca  margarides bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  panigroc, n m alt. sin.
  • ca  panigroc valencià, n m alt. sin.
  • ca  ull de bou, n m alt. sin.
  • nc  Anacyclus valentinus L.

compostes / asteràcies

Note

  • En relació amb la denominació moixino bord, moixino prové probablement del castellà mohino/mojino, nom aplicat a diverses espècies del gènere Anacyclus.
  • ca  foixarda, n f
  • ca  cogullada, n f sin. compl.
  • ca  corona de frare, n f sin. compl.
  • ca  cossiada, n f sin. compl.
  • ca  fusellada, n f sin. compl.
  • ca  herba cociada, n f sin. compl.
  • ca  herba cociera, n f sin. compl.
  • ca  ullastró, n m sin. compl.
  • ca  alzineta, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botó blau, n m alt. sin.
  • ca  cebollada, n f alt. sin.
  • ca  coroneta blava, n f alt. sin.
  • ca  fusellades, n f pl alt. sin.
  • ca  globulària, n f alt. sin.
  • ca  marieta, n f alt. sin.
  • ca  murtereta, n f alt. sin.
  • ca  olivereta, n f alt. sin.
  • ca  pixina, n f alt. sin.
  • ca  ullastrí, n m alt. sin.
  • nc  Globularia alypum L.

plantaginàcies

Note

  • La denominació segollada/cegollada (amb nombroses variants: sagullada, saüllà, sogullà, etc.) prové probablement de cebollada (derivat de ceba [cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. ceba i sebollada] i també un dels noms castellans de la planta) per equivalència acústica B=G, potser també afavorida per un creuament amb el nom cogullada.