Noms de plantes. TO

Presentation

Basic search

Advanced search

Query text

Condition

Denomination

Note

Definition

Language

Lexical category

Hierarchy

Basic search

Advanced search

Language

saragatona vera

plantaginàcies

ca herba pucera, n f
ca llavor de puça (llavor), n f sin. compl.
ca saragatona, n f sin. compl.
ca afrontacavadors, n m alt. sin.
ca afrontallaurador, n m alt. sin.
ca afrontallauradors, n m alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca herba de cremades, n f alt. sin.
ca herba de la fam, n f alt. sin.
ca herba de les puces, n f alt. sin.
ca herba de puça, n f alt. sin.
ca herba de puces, n f alt. sin.
ca herba pucera vera, n f alt. sin.
ca llavor de puça, n f alt. sin.
ca matafoc, n m alt. sin.
ca matafocs, n m pl alt. sin.
ca plantatge de ca, n m alt. sin.
ca pucera, n f alt. sin.
ca pucera vera, n f alt. sin.
ca rampets, n m pl alt. sin.
ca saragatona de llei, n f alt. sin.
ca saragatona vera, n f alt. sin.
ca sargantana, n f alt. sin.
ca silive, n m alt. sin.
ca silli, n m alt. sin.
nc Plantago afra L.

plantaginàcies

Note

A DIEC2-E les denominacions herba pucera i saragatona remeten a plantatge («planta herbàcia del gènere Plantago»), però s'han de referir més exactament a Plantago afra.

sarcocapne

papaveràcies

ca sarcocapne, n m
nc Sarcocapnos DC.

papaveràcies

sarcocapne

papaveràcies

ca esclopets de la Verge, n m pl
ca fumària de nou fulles, n f alt. sin.
ca herba de cascada, n f alt. sin.
ca herba freixurera, n f alt. sin.
ca julivert de nou fulles, n m alt. sin.
ca sarcocapne, n m alt. sin.
nc Sarcocapnos enneaphylla (L.) DC.

papaveràcies

sarcocol·la

peneàcies

ca sarcocol·la, n f
nc Penaea fucata L.

peneàcies

Note

La denominació sarcocol·la s'aplica més estrictament a la 'goma aromàtica, amargant, usada abans per a curar ferides' (DIEC2-E).

sardinera

amarantàcies

ca blet pudent, n m
ca herba sardinera, n f sin. compl.
ca pixacà, n m sin. compl.
ca sardinera, n f sin. compl.
ca blet, n m alt. sin.
ca brossa pudent, n f alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca peix, n m alt. sin.
ca quenopodi, n m alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca vulvària, n f alt. sin.
nc Chenopodium vulvaria L.

amarantàcies

Note

Cadoni (pron. 'caròni') és un nom alguerès provinent del sard cadone.

sardineta

boraginàcies

ca alcança, n f
ca llengua de bou, n f alt. sin.
ca melera, n f alt. sin.
ca raspadella blanca, n f alt. sin.
ca sabatetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca viperina, n f alt. sin.
nc Echium italicum L. subsp. pyrenaicum Rouy
nc Echium asperrimum Lam. sin. compl.

boraginàcies

sardineta

amarantàcies

ca blet pudent, n m
ca herba sardinera, n f sin. compl.
ca pixacà, n m sin. compl.
ca sardinera, n f sin. compl.
ca blet, n m alt. sin.
ca brossa pudent, n f alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca peix, n m alt. sin.
ca quenopodi, n m alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca vulvària, n f alt. sin.
nc Chenopodium vulvaria L.

amarantàcies

Note

Cadoni (pron. 'caròni') és un nom alguerès provinent del sard cadone.

sardineta

aspleniàcies

ca dauradella, n f
ca herba daurada, n f sin. compl.
ca cèterac, n m/f alt. sin.
ca corbelleta, n f alt. sin.
ca dauradeta, n f alt. sin.
ca falguera, n f alt. sin.
ca falguerina, n f alt. sin.
ca falzia de mur, n f alt. sin.
ca herba dauradella, n f alt. sin.
ca herba dauradeta, n f alt. sin.
ca herba de la febre, n f alt. sin.
ca herba de la plata, n f alt. sin.
ca herba de la sang, n f alt. sin.
ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
ca herba de paret, n f alt. sin.
ca herba de sang, n f alt. sin.
ca herba la plata, n f alt. sin.
ca herba melsera, n f alt. sin.
ca herba pigotera, n f alt. sin.
ca herba pigotosa, n f alt. sin.
ca herba platereta, n f alt. sin.
ca herba rovellada, n f alt. sin.
ca herba sanguinària, n f alt. sin.
ca herbeta daurada, n f alt. sin.
ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
ca melsera, n f alt. sin.
ca morella, n f alt. sin.
ca paredades, n f pl alt. sin.
ca peixets, n m pl alt. sin.
ca pigotosa, n f alt. sin.
ca platereta, n f alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca serpeta, n f alt. sin.
nc Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
nc Asplenium ceterach L. sin. compl.

aspleniàcies

sardineta

aspleniàcies

ca falzia roja, n f
ca costelles de paret, n f pl alt. sin.
ca dauradelleta, n f alt. sin.
ca falguera, n f alt. sin.
ca falguera de pou, n f alt. sin.
ca falguerola, n f alt. sin.
ca falzia, n f alt. sin.
ca falzia de pou, n f alt. sin.
ca falzia negra, n f alt. sin.
ca falzilla, n f alt. sin.
ca falzilla roja, n f alt. sin.
ca gitanes, n f pl alt. sin.
ca herba de la pressió, n f alt. sin.
ca herba del cordó negre, n f alt. sin.
ca herba per al dolor de la regla, n f alt. sin.
ca herba pigotera, n f alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
nc Asplenium trichomanes L.

aspleniàcies

sardineta

compostes / asteràcies

ca milfulles, n f
ca camamilla vera, n f sin. compl.
ca flor de ploma, n f sin. compl.
ca herba d'anyell, n f sin. compl.
ca herba de corder, n f sin. compl.
ca herba de les ferides, n f sin. compl.
ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
ca herba de xai, n f sin. compl.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de prat, n f alt. sin.
ca camamilla del tros, n f alt. sin.
ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
ca camamil·la vera, n f alt. sin.
ca camorro, n m alt. sin.
ca camorros, n m pl alt. sin.
ca cap de bou, n m alt. sin.
ca cap de moro, n m alt. sin.
ca ceguda, n f alt. sin.
ca ceguda blanca, n f alt. sin.
ca centenrama, n m alt. sin.
ca centfulles, n f alt. sin.
ca cordonet, n m alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca espina de peix, n f alt. sin.
ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
ca filera, n f alt. sin.
ca fileres, n f pl alt. sin.
ca guinça, n f alt. sin.
ca guinces, n f pl alt. sin.
ca herba bouera, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba currera, n f alt. sin.
ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de ferides, n f alt. sin.
ca herba de l'angina, n f alt. sin.
ca herba de la Coma, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba de tos, n f alt. sin.
ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
ca herba dels conills, n f alt. sin.
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca indianeta, n f alt. sin.
ca lladracà, n m alt. sin.
ca marfull, n m alt. sin.
ca milenrama, n m alt. sin.
ca milflors, n f alt. sin.
ca milherbes, n f alt. sin.
ca milifulla, n f alt. sin.
ca miliuna, n f alt. sin.
ca oriecà, n m alt. sin.
ca percala, n f alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
nc Achillea millefolium L.

compostes / asteràcies

Note

1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.