Back to top
  • ca  herba pucera, n f
  • ca  llavor de puça (llavor), n f sin. compl.
  • ca  saragatona, n f sin. compl.
  • ca  afrontacavadors, n m alt. sin.
  • ca  afrontallaurador, n m alt. sin.
  • ca  afrontallauradors, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  herba de cremades, n f alt. sin.
  • ca  herba de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba de les puces, n f alt. sin.
  • ca  herba de puça, n f alt. sin.
  • ca  herba de puces, n f alt. sin.
  • ca  herba pucera vera, n f alt. sin.
  • ca  llavor de puça, n f alt. sin.
  • ca  matafoc, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  plantatge de ca, n m alt. sin.
  • ca  pucera, n f alt. sin.
  • ca  pucera vera, n f alt. sin.
  • ca  rampets, n m pl alt. sin.
  • ca  saragatona de llei, n f alt. sin.
  • ca  saragatona vera, n f alt. sin.
  • ca  sargantana, n f alt. sin.
  • ca  silive, n m alt. sin.
  • ca  silli, n m alt. sin.
  • nc  Plantago afra L.

plantaginàcies

Nota

  • A DIEC2-E les denominacions herba pucera i saragatona remeten a plantatge («planta herbàcia del gènere Plantago»), però s'han de referir més exactament a Plantago afra.
  • ca  sarcocapne, n m
  • nc  Sarcocapnos DC.

papaveràcies

  • ca  esclopets de la Verge, n m pl
  • ca  fumària de nou fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de cascada, n f alt. sin.
  • ca  herba freixurera, n f alt. sin.
  • ca  julivert de nou fulles, n m alt. sin.
  • ca  sarcocapne, n m alt. sin.
  • nc  Sarcocapnos enneaphylla (L.) DC.

papaveràcies

  • ca  sarcocol·la, n f
  • nc  Penaea fucata L.

peneàcies

Nota

  • La denominació sarcocol·la s'aplica més estrictament a la 'goma aromàtica, amargant, usada abans per a curar ferides' (DIEC2-E).
  • ca  blet pudent, n m
  • ca  herba sardinera, n f sin. compl.
  • ca  pixacà, n m sin. compl.
  • ca  sardinera, n f sin. compl.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  brossa pudent, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  peix, n m alt. sin.
  • ca  quenopodi, n m alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  vulvària, n f alt. sin.
  • nc  Chenopodium vulvaria L.

amarantàcies

Nota

  • Cadoni (pron. 'caròni') és un nom alguerès provinent del sard cadone.
  • ca  alcança, n f
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  melera, n f alt. sin.
  • ca  raspadella blanca, n f alt. sin.
  • ca  sabatetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  viperina, n f alt. sin.
  • nc  Echium italicum L. subsp. pyrenaicum Rouy
  • nc  Echium asperrimum Lam. sin. compl.

boraginàcies

  • ca  blet pudent, n m
  • ca  herba sardinera, n f sin. compl.
  • ca  pixacà, n m sin. compl.
  • ca  sardinera, n f sin. compl.
  • ca  blet, n m alt. sin.
  • ca  brossa pudent, n f alt. sin.
  • ca  herba pudent, n f alt. sin.
  • ca  peix, n m alt. sin.
  • ca  quenopodi, n m alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  vulvària, n f alt. sin.
  • nc  Chenopodium vulvaria L.

amarantàcies

Nota

  • Cadoni (pron. 'caròni') és un nom alguerès provinent del sard cadone.
  • ca  dauradella, n f
  • ca  herba daurada, n f sin. compl.
  • ca  cèterac, n m/f alt. sin.
  • ca  corbelleta, n f alt. sin.
  • ca  dauradeta, n f alt. sin.
  • ca  falguera, n f alt. sin.
  • ca  falguerina, n f alt. sin.
  • ca  falzia de mur, n f alt. sin.
  • ca  herba dauradella, n f alt. sin.
  • ca  herba dauradeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de la febre, n f alt. sin.
  • ca  herba de la plata, n f alt. sin.
  • ca  herba de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de paret, n f alt. sin.
  • ca  herba de sang, n f alt. sin.
  • ca  herba la plata, n f alt. sin.
  • ca  herba melsera, n f alt. sin.
  • ca  herba pigotera, n f alt. sin.
  • ca  herba pigotosa, n f alt. sin.
  • ca  herba platereta, n f alt. sin.
  • ca  herba rovellada, n f alt. sin.
  • ca  herba sanguinària, n f alt. sin.
  • ca  herbeta daurada, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la sang, n f alt. sin.
  • ca  melsera, n f alt. sin.
  • ca  morella, n f alt. sin.
  • ca  paredades, n f pl alt. sin.
  • ca  peixets, n m pl alt. sin.
  • ca  pigotosa, n f alt. sin.
  • ca  platereta, n f alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  serpeta, n f alt. sin.
  • nc  Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
  • nc  Asplenium ceterach L. sin. compl.

aspleniàcies

  • ca  falzia roja, n f
  • ca  costelles de paret, n f pl alt. sin.
  • ca  dauradelleta, n f alt. sin.
  • ca  falguera, n f alt. sin.
  • ca  falguera de pou, n f alt. sin.
  • ca  falguerola, n f alt. sin.
  • ca  falzia, n f alt. sin.
  • ca  falzia de pou, n f alt. sin.
  • ca  falzia negra, n f alt. sin.
  • ca  falzilla, n f alt. sin.
  • ca  falzilla roja, n f alt. sin.
  • ca  gitanes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de la pressió, n f alt. sin.
  • ca  herba del cordó negre, n f alt. sin.
  • ca  herba per al dolor de la regla, n f alt. sin.
  • ca  herba pigotera, n f alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • nc  Asplenium trichomanes L.

aspleniàcies

  • ca  milfulles, n f
  • ca  camamilla vera, n f sin. compl.
  • ca  flor de ploma, n f sin. compl.
  • ca  herba d'anyell, n f sin. compl.
  • ca  herba de corder, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de les nou camises, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil fulles, n f sin. compl.
  • ca  herba de xai, n f sin. compl.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de les ribes, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de Meranges, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de prat, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del tros, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la vera, n f alt. sin.
  • ca  camorro, n m alt. sin.
  • ca  camorros, n m pl alt. sin.
  • ca  cap de bou, n m alt. sin.
  • ca  cap de moro, n m alt. sin.
  • ca  ceguda, n f alt. sin.
  • ca  ceguda blanca, n f alt. sin.
  • ca  centenrama, n m alt. sin.
  • ca  centfulles, n f alt. sin.
  • ca  cordonet, n m alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  espina de peix, n f alt. sin.
  • ca  estronca-sangs, n m pl alt. sin.
  • ca  filera, n f alt. sin.
  • ca  fileres, n f pl alt. sin.
  • ca  guinça, n f alt. sin.
  • ca  guinces, n f pl alt. sin.
  • ca  herba bouera, n f alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba currera, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de ferides, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'angina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Coma, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de les mil fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba de tos, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de coll, n f alt. sin.
  • ca  herba dels conills, n f alt. sin.
  • ca  herba dels talls, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba per al sucre, n f alt. sin.
  • ca  indianeta, n f alt. sin.
  • ca  lladracà, n m alt. sin.
  • ca  marfull, n m alt. sin.
  • ca  milenrama, n m alt. sin.
  • ca  milflors, n f alt. sin.
  • ca  milherbes, n f alt. sin.
  • ca  milifulla, n f alt. sin.
  • ca  miliuna, n f alt. sin.
  • ca  oriecà, n m alt. sin.
  • ca  percala, n f alt. sin.
  • ca  pixacà, n m alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • nc  Achillea millefolium L.

compostes / asteràcies

Nota

  • 1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
    2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.