Noms de plantes. TO

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Idioma

saragatona vera

plantaginàcies

ca herba pucera, n f
ca llavor de puça (llavor), n f sin. compl.
ca saragatona, n f sin. compl.
ca afrontacavadors, n m alt. sin.
ca afrontallaurador, n m alt. sin.
ca afrontallauradors, n m alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca herba de cremades, n f alt. sin.
ca herba de la fam, n f alt. sin.
ca herba de les puces, n f alt. sin.
ca herba de puça, n f alt. sin.
ca herba de puces, n f alt. sin.
ca herba pucera vera, n f alt. sin.
ca llavor de puça, n f alt. sin.
ca matafoc, n m alt. sin.
ca matafocs, n m pl alt. sin.
ca plantatge de ca, n m alt. sin.
ca pucera, n f alt. sin.
ca pucera vera, n f alt. sin.
ca rampets, n m pl alt. sin.
ca saragatona de llei, n f alt. sin.
ca saragatona vera, n f alt. sin.
ca sargantana, n f alt. sin.
ca silive, n m alt. sin.
ca silli, n m alt. sin.
nc Plantago afra L.

plantaginàcies

Nota

A DIEC2-E les denominacions herba pucera i saragatona remeten a plantatge («planta herbàcia del gènere Plantago»), però s'han de referir més exactament a Plantago afra.

sarcocapne

papaveràcies

ca sarcocapne, n m
nc Sarcocapnos DC.

papaveràcies

sarcocapne

papaveràcies

ca esclopets de la Verge, n m pl
ca fumària de nou fulles, n f alt. sin.
ca herba de cascada, n f alt. sin.
ca herba freixurera, n f alt. sin.
ca julivert de nou fulles, n m alt. sin.
ca sarcocapne, n m alt. sin.
nc Sarcocapnos enneaphylla (L.) DC.

papaveràcies

sarcocol·la

peneàcies

ca sarcocol·la, n f
nc Penaea fucata L.

peneàcies

Nota

La denominació sarcocol·la s'aplica més estrictament a la 'goma aromàtica, amargant, usada abans per a curar ferides' (DIEC2-E).

sardinera

amarantàcies

ca blet pudent, n m
ca herba sardinera, n f sin. compl.
ca pixacà, n m sin. compl.
ca sardinera, n f sin. compl.
ca blet, n m alt. sin.
ca brossa pudent, n f alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca peix, n m alt. sin.
ca quenopodi, n m alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca vulvària, n f alt. sin.
nc Chenopodium vulvaria L.

amarantàcies

Nota

Cadoni (pron. 'caròni') és un nom alguerès provinent del sard cadone.

sardineta

boraginàcies

ca alcança, n f
ca llengua de bou, n f alt. sin.
ca melera, n f alt. sin.
ca raspadella blanca, n f alt. sin.
ca sabatetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca viperina, n f alt. sin.
nc Echium italicum L. subsp. pyrenaicum Rouy
nc Echium asperrimum Lam. sin. compl.

boraginàcies

sardineta

amarantàcies

ca blet pudent, n m
ca herba sardinera, n f sin. compl.
ca pixacà, n m sin. compl.
ca sardinera, n f sin. compl.
ca blet, n m alt. sin.
ca brossa pudent, n f alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca peix, n m alt. sin.
ca quenopodi, n m alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca vulvària, n f alt. sin.
nc Chenopodium vulvaria L.

amarantàcies

Nota

Cadoni (pron. 'caròni') és un nom alguerès provinent del sard cadone.

sardineta

aspleniàcies

ca dauradella, n f
ca herba daurada, n f sin. compl.
ca cèterac, n m/f alt. sin.
ca corbelleta, n f alt. sin.
ca dauradeta, n f alt. sin.
ca falguera, n f alt. sin.
ca falguerina, n f alt. sin.
ca falzia de mur, n f alt. sin.
ca herba dauradella, n f alt. sin.
ca herba dauradeta, n f alt. sin.
ca herba de la febre, n f alt. sin.
ca herba de la plata, n f alt. sin.
ca herba de la sang, n f alt. sin.
ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
ca herba de paret, n f alt. sin.
ca herba de sang, n f alt. sin.
ca herba la plata, n f alt. sin.
ca herba melsera, n f alt. sin.
ca herba pigotera, n f alt. sin.
ca herba pigotosa, n f alt. sin.
ca herba platereta, n f alt. sin.
ca herba rovellada, n f alt. sin.
ca herba sanguinària, n f alt. sin.
ca herbeta daurada, n f alt. sin.
ca herbeta de la sang, n f alt. sin.
ca melsera, n f alt. sin.
ca morella, n f alt. sin.
ca paredades, n f pl alt. sin.
ca peixets, n m pl alt. sin.
ca pigotosa, n f alt. sin.
ca platereta, n f alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca serpeta, n f alt. sin.
nc Ceterach officinarum DC. in Lam. et DC.
nc Asplenium ceterach L. sin. compl.

aspleniàcies

sardineta

aspleniàcies

ca falzia roja, n f
ca costelles de paret, n f pl alt. sin.
ca dauradelleta, n f alt. sin.
ca falguera, n f alt. sin.
ca falguera de pou, n f alt. sin.
ca falguerola, n f alt. sin.
ca falzia, n f alt. sin.
ca falzia de pou, n f alt. sin.
ca falzia negra, n f alt. sin.
ca falzilla, n f alt. sin.
ca falzilla roja, n f alt. sin.
ca gitanes, n f pl alt. sin.
ca herba de la pressió, n f alt. sin.
ca herba del cordó negre, n f alt. sin.
ca herba per al dolor de la regla, n f alt. sin.
ca herba pigotera, n f alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
nc Asplenium trichomanes L.

aspleniàcies

sardineta

compostes / asteràcies

ca milfulles, n f
ca camamilla vera, n f sin. compl.
ca flor de ploma, n f sin. compl.
ca herba d'anyell, n f sin. compl.
ca herba de corder, n f sin. compl.
ca herba de les ferides, n f sin. compl.
ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
ca herba de xai, n f sin. compl.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de prat, n f alt. sin.
ca camamilla del tros, n f alt. sin.
ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
ca camamil·la vera, n f alt. sin.
ca camorro, n m alt. sin.
ca camorros, n m pl alt. sin.
ca cap de bou, n m alt. sin.
ca cap de moro, n m alt. sin.
ca ceguda, n f alt. sin.
ca ceguda blanca, n f alt. sin.
ca centenrama, n m alt. sin.
ca centfulles, n f alt. sin.
ca cordonet, n m alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca espina de peix, n f alt. sin.
ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
ca filera, n f alt. sin.
ca fileres, n f pl alt. sin.
ca guinça, n f alt. sin.
ca guinces, n f pl alt. sin.
ca herba bouera, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba currera, n f alt. sin.
ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de ferides, n f alt. sin.
ca herba de l'angina, n f alt. sin.
ca herba de la Coma, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba de tos, n f alt. sin.
ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
ca herba dels conills, n f alt. sin.
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca indianeta, n f alt. sin.
ca lladracà, n m alt. sin.
ca marfull, n m alt. sin.
ca milenrama, n m alt. sin.
ca milflors, n f alt. sin.
ca milherbes, n f alt. sin.
ca milifulla, n f alt. sin.
ca miliuna, n f alt. sin.
ca oriecà, n m alt. sin.
ca percala, n f alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
nc Achillea millefolium L.

compostes / asteràcies

Nota

1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.