El tifinag és l’alfabet propi de l’amazic, la llengua afroasiàtica parlada pels individus d'un grup ètnic que ocupa regions discontínues del nord d'Àfrica, des d'Egipte fins a l'oceà Atlàntic i des de la mar Mediterrània fins al sud del Sàhara. És un alfabet d'origen incert, probablement d'arrels líbiques, i emprat sobretot pels tuaregs.
Es tracta d’un terme normalitzat en català que formalment és l'adaptació, documentada ja en algunes obres lexicogràfiques catalanes i també en textos catalans d'especialitat, de la forma més difosa internacionalment tifinagh.
Aquesta grafia s’ajusta a la pronúncia habitual del terme en català amb una oclusiva velar sorda final: [tifi'nak]. En el cas paral·lel de l’adaptació de amazigh en amazic no es va optar per la grafia -g (amazig) pel perill que el final en -ig fos interpretat com a so africat i no com a velar. Aquesta circumstància no és pertinent en el cas de tifinag, ja que la terminació -g precedida de a es pronuncia sempre en català com a oclusiva velar sorda, independentment de quina sigui la síl·laba tònica del mot.
Tot i que en amazic tifinag és un mot femení plural, amb el sentit estricte de 'conjunt de lletres de l'escriptura amaziga', s'adapta com a forma masculina singular d'acord amb l'ús habitual en català i en la resta de llengües veïnes. Es tracta d’un cas més de designacions que són plurals en la llengua de partida que s’adapten com a singulars en la llengua d’arribada: per exemple, tuareg, masculí singular en català, prové en realitat de l'àrab Tawareg, plural de Targi, i el singular català falàfel correspon al plural àrab falafil.
Podeu consultar la informació terminològica sobre aquests termes en el Cercaterm.
