Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>

ca front dels alisis, n m
es frente de los alisios
fr front des alizés
en trade-winds front

<Meteorologia > Atmosfera terrestre > Circulació atmosfèrica>

Definición

Front que separa l'aire fred de l'alisi oceànic i l'aire càlid del continent veí.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>

ca front dels alisis, n m
es frente de los alisios
fr front des alizés
en trade-winds front

<Meteorologia > Atmosfera terrestre > Circulació atmosfèrica>

Definición

Front que separa l'aire fred de l'alisi oceànic i l'aire càlid del continent veí.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca li podem portar la comanda a casa nosaltres mateixos
es le podemos llevar el pedido a casa nosotros mismos
fr on peut vous livrer votre commande chez vous
pt nós mesmos podemos fazer a entrega ao domicílio da sua encomenda
en we can deliver your order to your home

<Grans Magatzems > Conversa>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca mercat central, n m
es mercado central
es mercado central de abastecimientos
es mercado central de abastos
en central market

<Comunicació empresarial > Comunicació > Disciplines relacionades > Màrqueting > Distribució i venda>

Definición

Mercat on els productors i majoristes abasten de productes els detallistes.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca mercat central, n m
es mercado central
es mercado central de abastecimientos
es mercado central de abastos
en central market

Definición

Mercat on els productors i majoristes abasten de productes els detallistes.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca nabinera, n f
ca avajonera, n f sin. compl.
ca mirtil, n m sin. compl.
ca moixereta, n f sin. compl.
ca nabissera, n f sin. compl.
ca nabiu, n m sin. compl.
ca nabiu (fruit), n m sin. compl.
ca avajó (fruit), n m alt. sin.
ca blauet, n m alt. sin.
ca gerdera silvestre, n f alt. sin.
ca gerdonera silvestre, n f alt. sin.
ca mirtil (fruit), n m alt. sin.
ca nabiner, n m alt. sin.
ca nabís (fruit), n m alt. sin.
ca nabissera comuna, n f alt. sin.
ca nabissonera, n f alt. sin.
ca nabissos, n m pl alt. sin.
ca nabius, n m pl alt. sin.
ca raïm de pastor, n m alt. sin.
ca raïms de pastor, n m pl alt. sin.
ca servera boscana, n f alt. sin.
ca abaixoner, n m var. ling.
ca abajonera, n f var. ling.
ca abajus, n m pl var. ling.
ca anadiu, n m var. ling.
ca anajó, n m var. ling.
ca anajú, n m var. ling.
ca anajus, n m pl var. ling.
ca anajús, n m var. ling.
ca anajussos (fruit), n m pl var. ling.
ca avajo (fruit), n m var. ling.
ca milixera, n f var. ling.
ca nadiu, n m var. ling.
ca nadius, n m pl var. ling.
ca naiet, n m var. ling.
ca naió, n m var. ling.
ca naió (fruit), n m var. ling.
ca naionera, n f var. ling.
ca naions, n m pl var. ling.
ca navissera, n f var. ling.
ca navissera comuna, n f var. ling.
ca navissos, n m pl var. ling.
ca navius, n m pl var. ling.
ca nibix (fruit), n m var. ling.
ca nibixera, n f var. ling.
ca vajol, n m var. ling.
ca vajonera, n f var. ling.
ca vajoneres, n f pl var. ling.
ca vajos (fruit), n m pl var. ling.
nc Vaccinium myrtillus L.

<Botànica > ericàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca nabinera, n f
ca avajonera, n f sin. compl.
ca mirtil, n m sin. compl.
ca moixereta, n f sin. compl.
ca nabissera, n f sin. compl.
ca nabiu, n m sin. compl.
ca nabiu (fruit), n m sin. compl.
ca avajó (fruit), n m alt. sin.
ca blauet, n m alt. sin.
ca gerdera silvestre, n f alt. sin.
ca gerdonera silvestre, n f alt. sin.
ca mirtil (fruit), n m alt. sin.
ca nabiner, n m alt. sin.
ca nabís (fruit), n m alt. sin.
ca nabissera comuna, n f alt. sin.
ca nabissonera, n f alt. sin.
ca nabissos, n m pl alt. sin.
ca nabius, n m pl alt. sin.
ca raïm de pastor, n m alt. sin.
ca raïms de pastor, n m pl alt. sin.
ca servera boscana, n f alt. sin.
ca abaixoner, n m var. ling.
ca abajonera, n f var. ling.
ca abajus, n m pl var. ling.
ca anadiu, n m var. ling.
ca anajó, n m var. ling.
ca anajú, n m var. ling.
ca anajus, n m pl var. ling.
ca anajús, n m var. ling.
ca anajussos (fruit), n m pl var. ling.
ca avajo (fruit), n m var. ling.
ca milixera, n f var. ling.
ca nadiu, n m var. ling.
ca nadius, n m pl var. ling.
ca naiet, n m var. ling.
ca naió, n m var. ling.
ca naió (fruit), n m var. ling.
ca naionera, n f var. ling.
ca naions, n m pl var. ling.
ca navissera, n f var. ling.
ca navissera comuna, n f var. ling.
ca navissos, n m pl var. ling.
ca navius, n m pl var. ling.
ca nibix (fruit), n m var. ling.
ca nibixera, n f var. ling.
ca vajol, n m var. ling.
ca vajonera, n f var. ling.
ca vajoneres, n f pl var. ling.
ca vajos (fruit), n m pl var. ling.
nc Vaccinium myrtillus L.

<Botànica > ericàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca partit amistós, n m
es partido amistoso
fr match amical
fr rencontre amicale
en friendly competition
en friendly match

<Esport > 09 Esports de pilota>

Definición

Partit disputat fora de qualsevol competició reconeguda per la federació corresponent, que es deu només a un acord entre els adversaris.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca precipici, n m
ca timba, n f sin. compl.
es abismo, n m
es despeñadero, n m
es precipicio, n m
fr abîme, n m
fr précipice, n m
en cliff, n
en precipice, n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

ca ratolí orellut de Los Alisos, n m
es ratón orejudo de los Alisos, n m
fr phyllotis de Los Alisos, n m
en Los Alisos leaf-eared mouse, n
de Los-Alisos-Blattohrmaus, n f
nc Phyllotis alisosiensis

<Mamífers > Rosegadors > Cricètids>

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "abismós" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición