Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "amalladar" dentro de todas las áreas temáticas
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca cleda, n f
- ca mallada, n f sin. compl.
- ca pleta, n f sin. compl.
- es majada
- es redil
- es tena
- es tinada
- fr bercail
- fr parc
- en corral
- en fold
- en paddock
- en pen
- en sheep cot
- en sheep cote
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definición
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca cleda, n f
- ca mallada, n f sin. compl.
- ca pleta, n f sin. compl.
- es majada
- es redil
- es tena
- es tinada
- fr bercail
- fr parc
- en corral
- en fold
- en paddock
- en pen
- en sheep cot
- en sheep cote
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definición
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cognomenar, v tr
- es apellidar
<Dret civil>
Definición
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: El primer magnat que es cognomenà Montcada fou Guillem de Muntanyola.
- Ex.: En obtenir el domini del castell, passaren a cognomenar-se amb el nom d'aquest.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua d'euga, n f
- ca ensopegall, n m alt. sin.
- ca ensopegall vulgar, n m alt. sin.
- ca ensopegalls, n m pl alt. sin.
- ca ensopegueres, n f pl alt. sin.
- ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba del salobre, n f alt. sin.
- ca limònium, n m alt. sin.
- ca lletuga de mallada, n f alt. sin.
- ca lletuga de saladar, n f alt. sin.
- ca patarres, n f pl alt. sin.
- ca topacà, n m alt. sin.
- ca herva de mal de pedra, n f var. ling.
- nc Limonium narbonense Mill.
- nc Limonium vulgare Mill. subsp. serotinum (Rchb.) Gams sin. compl.
- nc Statice limonium L. sin. compl.
- nc Statice serotina Rchb. sin. compl.
<Botànica > plumbaginàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cua d'euga, n f
- ca ensopegall, n m alt. sin.
- ca ensopegall vulgar, n m alt. sin.
- ca ensopegalls, n m pl alt. sin.
- ca ensopegueres, n f pl alt. sin.
- ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba del salobre, n f alt. sin.
- ca limònium, n m alt. sin.
- ca lletuga de mallada, n f alt. sin.
- ca lletuga de saladar, n f alt. sin.
- ca patarres, n f pl alt. sin.
- ca topacà, n m alt. sin.
- ca herva de mal de pedra, n f var. ling.
- nc Limonium narbonense Mill.
- nc Limonium vulgare Mill. subsp. serotinum (Rchb.) Gams sin. compl.
- nc Statice limonium L. sin. compl.
- nc Statice serotina Rchb. sin. compl.
<Botànica > plumbaginàcies>
<Ciències socials > Antropologia > Festes populars>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular del Departament de Cultura, Patrimoni i Educació del Consell Insular de Menorca, procedeix de l'obra següent:
MENORCA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA I CULTURA POPULAR. Terminologia de les festes de Menorca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/166>
Es tracta d'un producte basat en un treball precedent d'Anna Tudurí sobre les festes patronals de Maó.
D'acord amb l'àmbit a què pertany, aquest producte utilitza algunes formes lingüístiques pròpies del català de Menorca.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística i Cultura Popular o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca davallada, n f
<Festes de Menorca > Estructura > Actes rellevants>
Definición
Nota
- S'acompanya l'acte amb la peça musical Frases menorquines.
<Esport > Muntanyisme > Escalada esportiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BESORA i LLADÓ, Jordi [et al.]. Diccionari d'escalada esportiva. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 71 p
ISBN 84-393-2661-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca descensor, n m
- ca davallador, n m sin. compl.
- es descensor
- es rapelador
- fr descendeur
- en abseil device
- en descender
<Escalada esportiva>
Definición
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca emmallar-se, v intr pron
- es amallarse
- es enmallarse
<Pesca>
Definición
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca fitar, v tr
- ca amollonar, v tr sin. compl.
- es amojonar
- fr borner
- en mark the boundaries of, to
- en mark with boundaries, to
<Dret>
Definición
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca fitar, v tr
- ca amollonar, v tr sin. compl.
- es amojonar
<Dret civil > Drets reals>
