Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "apassionar" dentro de todas las áreas temáticas
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca estat passional, n m
- es estado pasional, n m
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca estat passional, n m
- es estado pasional
<Dret penal>
Definición
Nota
- Àmbit: Espanya
-
En dret penal, l'estat passional és una circumstància atenuant prevista en l'article 21.3 del Codi penal (CP): el subjecte obra «per causes o estímuls tan poderosos que hagin produït arravatament, obcecació o un altre estat passional d'importància semblant». Es tracta d'un estat en què el subjecte té una dificultat «per a dominar els impulsos, que en realitat no és altre que la capacitat del subjecte per a valorar la licitud de la conducta i de sotmetre la seva actuació als resultats de tal valoració» (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 7.12.2005, ponent: Colmenero Menéndez de Luarca). Així, doncs, el fonament de l'atenuant és la disminució de la imputabilitat del subjecte.
L'arravatament és un estat passional que té la naturalesa de l'emoció, mentre que l'obcecació respon a la naturalesa de la passió. Els «altres estats passionals» poden adoptar formes més pròximes a l'un o a l'altra. S'ha volgut veure en els «altres estats passionals» una clàusula per a tornar a donar cabuda a aquells atenuants que van ser derogats per la reforma de la Llei orgànica 8/1983, de 25 de juny, concretament, la vindicació d'una ofensa greu, la provocació o amenaça prèvia i els motius altruistes o patriòtics (art. 9, paràgrafs cinquè, sisè i setè, CP del 1973); i així s'ho planteja també la jurisprudència (STS del 19.1.2006, ponent: Martínez Arrieta). No obstant això, una interpretació d'aquesta mena no és admissible, perquè els antics atenuants, ara derogats, no es poden equiparar en si mateixos als estats passionals i tan sols poden donar lloc a l'apreciació d'aquest atenuant en cas que provoquin efectivament un estat passional en el subjecte.
Per a apreciar l'atenuant d'estat passional, la jurisprudència exigeix els requisits següents: en primer lloc, que el subjecte experimenti una situació de còlera o ímpetu passional que redueixi, i limiti, les facultats mentals del subjecte actiu del delicte, de manera que es vegin reduïts de manera important els seus frens inhibitoris. En segon lloc, cal que la situació emocional provingui d'un estímul exterior poderós. El caràcter poderós de l'estímul s'ha de jutjar des d'una perspectiva objectiva. En tercer lloc, cal que l'estímul no provingui de «circumstàncies no reprovables per les normes socioculturals de convivència». I en quart lloc, hi ha d'haver una relació de causa-efecte entre l'estímul i la reacció (STS del 7.12.2005, ponent: Colmenero Menéndez de Luarca). El tercer requisit resulta discutible, ja que en l'estat passional és rellevant constatar la disminució de la imputabilitat en el moment de la comissió del fet i no si els motius que provoquen tal estat són o no correctes.
Cal destacar que l'estat passional ha de provocar la disminució de les facultats intel·lectives o volitives, però sense arribar a anul·lar-les. En cas que s'arribi a produir l'anul·lació o la intensa reducció de la imputabilitat, la jurisprudència entén que s'ha d'apreciar un eximent de trastorn mental transitori, que s'hauria d'apreciar com a complet o incomplet respectivament (STS del 4.11.2002, ponent: Sánchez Melgar).
Una relació complexa d'articular és la que hi ha entre l'atenuant d'estat passional i l'embriaguesa. Respecte a aquesta qüestió, la jurisprudència considera que, en el cas que tinguin l'origen en fets diversos, ambdues circumstàncies són compatibles i, per tant, es poden apreciar al mateix temps, mentre que en el cas que la reacció passional es degui precisament a la intoxicació etílica no es poden apreciar ambdues (STS del 28.11.1996, ponent: Móner Muñoz). D'altra banda, la jurisprudència considera incompatible apreciar l'estat passional amb el trastorn mental transitori, l'alienació o la por insuperable. L'apreciació d'un estat passional tampoc no és compatible amb la baralla tumultuària mútuament acceptada (STS del 8.11.2005, ponent: Monterde Ferrer).
<Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca fer un toc llarg [sobre/damunt/en/a], v prep
- ca mantenir pressionat, v tr
- es mantener presionado, v tr
- es mantener pulsado, v tr
- es presionar, v tr
- es pulsar, v tr
- fr effectuer un appui long [sur], v prep
- fr maintenir une pression longue [sur], v prep
- en press, to, v tr
<Informàtica>
Definición
Nota
- Generalment es fa un toc llarg sobre la pantalla per passar d'un mode a un altre o per visualitzar determinades opcions, i, en el cas de l'accés directe a una aplicació, per canviar-ne la ubicació.
<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Telefonia > Telefonia mòbil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia bàsica dels dispositius mòbils [en línia]. 3a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/171>
- ca fer un toc llarg [sobre/damunt/en/a], v prep
- ca mantenir pressionat, v tr
- es mantener presionado, v tr
- es mantener pulsado, v tr
- es presionar, v tr
- es pulsar, v tr
- fr effectuer un appui long [sur], v prep
- fr maintenir une pression longue [sur], v prep
- en press, to, v tr
<Prestacions i funcions>
Definición
Nota
- Generalment es fa un toc llarg sobre la pantalla per passar d'un mode a un altre o per visualitzar determinades opcions, i, en el cas de l'accés directe a una aplicació, per canviar-ne la ubicació.
<Física > Física de la radiació. Física d'altes energies>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca fissionar, v tr
- es fisionar
- fr fissionner
- it fissionare
- en fission, to
- en split, to
<Física > Física de la radiació. Física d'altes energies>
Definición
<Física > Física de la radiació. Física d'altes energies>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca fissionar, v intr
- ca fissionar-se, v intr pron
- es fisionar
- es fisionarse
- fr fissionner
- fr fissionner, se
- it fissionare
- it fissionarsi
- en fission, to
- en split, to
<Física > Física de la radiació. Física d'altes energies>
Definición
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca v intr
- ca v intr pron
- es v intr
- es v intr pron
- fr v intr
- fr v intr pron
- en v intr
- en v intr
<Física > Física nuclear>
Definición
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca fitar, v tr
- ca afitar, v tr sin. compl.
- ca amollonar, v tr sin. compl.
- ca atermenar, v tr sin. compl.
- ca delimitar, v tr sin. compl.
- ca partionar, v tr sin. compl.
- es amojonar, v tr
- es deslindar, v tr
- fr borner, v tr
- en delimit (to), v tr
- en mark out territory with boundary stones (to), v tr
<Enginyeria forestal>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca flor de passió, n f
- ca passiflora, n f alt. sin.
- ca passionària, n f alt. sin.
- ca passionera, n f alt. sin.
- nc Passiflora incarnata L.
<Botànica > passifloràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca flor de passió, n f
- ca passiflora, n f alt. sin.
- ca passionària, n f alt. sin.
- ca passionera, n f alt. sin.
- nc Passiflora incarnata L.
<Botànica > passifloràcies>
