Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les curses populars [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/215/>

ca calaix de sortida, n m
es cajón de salida, n m
fr sas de départ, n m
it griglia di partenza, n f
en start corral, n
en starting corral, n

<Curses populars > Curses>

Definición

Cadascun dels espais delimitats a l'hora d'accedir a la sortida de la cursa, amb l'objectiu d'agrupar els corredors que tenen un temps semblant, de manera que es limiten els avançaments i s'afavoreix la possibilitat de córrer envoltat de corredors del mateix nivell.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca calaix de sortida, n m
es cajón de salida, n m
fr sas de départ, n m
it griglia di partenza, n f
en start corral, n
en starting corral, n

<Esport > 03 Atletisme > Curses populars>

Definición

Cadascun dels espais delimitats en l'accés a la sortida d'una cursa que agrupen els corredors segons el nivell, amb l'objectiu de limitar els avançaments i afavorir la competència amb corredors de prestacions similars.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca calaix del torró, n m
ca motlle del torró, n m

<Indústria > Indústria alimentària>

Definición

Motlle amb forma de barra que en el procés d'elaboració del torró serveix per a abocar-hi la pasta i deixar que reposi i es refredi.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca calaix escalfaplats, n m
es cajón calientaplatos

<Electrodomèstics > Components>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca calaix mòbil, n m
es cesta corredera
es cesta móvil

<Electrodomèstics > Components>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca calaix metàl·lic, n m
es cajón metálico

<Bricolatge > Ferreteria>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca caluix, n m
ca tronxo, n m sin. compl.

<Botànica > Anatomia vegetal>

Definición

Tronc de les hortalisses.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca capellà, n m
ca fura, n f sin. compl.
ca fura blanca, n f sin. compl.
ca fura negra, n f sin. compl.
ca guineu, n f sin. compl.
ca mòllera anglesa, n f sin. compl.
ca mòllera borda, n f sin. compl.
ca mollereta, n f sin. compl.
ca mostel, n m sin. compl.
ca mustela, n f sin. compl.
ca oliana, n f sin. compl.
ca palaió, n m sin. compl.
ca capellá, n m var. ling.
ca capellan, n m var. ling.
ca mollareta, n f var. ling.
ca mollera borda, n f var. ling.
ca mollera inglesa, n f var. ling.
ca palayó, n m var. ling.
nc Gaidropsarus mediterraneus
nc Motella fusca var. ling.
nc Motella maculata var. ling.
nc Motella mediterranea var. ling.
es barbada
es bertorella
fr motelle de Méditerranée
en shore rockling

<Peixos > Gàdids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca capellà, n m
ca fura, n f sin. compl.
ca fura blanca, n f sin. compl.
ca fura negra, n f sin. compl.
ca guineu, n f sin. compl.
ca mòllera anglesa, n f sin. compl.
ca mòllera borda, n f sin. compl.
ca mollereta, n f sin. compl.
ca mostel, n m sin. compl.
ca mustela, n f sin. compl.
ca oliana, n f sin. compl.
ca palaió, n m sin. compl.
ca capellá, n m var. ling.
ca capellan, n m var. ling.
ca mollareta, n f var. ling.
ca mollera borda, n f var. ling.
ca mollera inglesa, n f var. ling.
ca palayó, n m var. ling.
nc Gaidropsarus mediterraneus
nc Motella fusca var. ling.
nc Motella maculata var. ling.
nc Motella mediterranea var. ling.
es barbada
es bertorella
fr motelle de Méditerranée
en shore rockling

<Peixos > Gàdids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca capellà, n m
ca mòllera, n f sin. compl.
ca palaia, n f sin. compl.
ca palaia anglesa, n f sin. compl.
ca pedaç, n m sin. compl.
ca pelaia, n f sin. compl.
ca pelaia rossa, n f sin. compl.
ca serrandell, n m sin. compl.
ca tacó, n m sin. compl.
ca acedia, n f var. ling.
ca palà, n f var. ling.
ca palaya, n f var. ling.
ca platija, n f var. ling.
ca sarrandell, n m var. ling.
ca solla, n f var. ling.
nc Pleuronectes platessa
es palusa
es platija
es solla
es solla europea
fr plie
fr plie d'Europe
en European plaice
en plaice

<Peixos > Pleuronèctids>

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "balaix" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Definición

Definición

Definición