Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "deliberat" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  llibertat, n f
  • es  libertad

<Dret>

Definición
Estat dels ciutadans els drets i els privilegis dels quals estan protegits per una comunitat civil organitzada, dels ciutadans que participen de la vida pública exercint un control sobre llur govern i dels ciutadans que són lliures en tot allò que la llei no prohibeix.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Llibertat d'expressió.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  llibertat, n f
  • es  libertad

<Dret>

Definición
Estat o condició de qui és lliure, de qui no està subjecte a un poder estrany o a una autoritat arbitrària i de qui no està constret per una obligació, un deure, una disciplina o una condició onerosa.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Donar la llibertat a un esclau.
  • Ex.: Lluitar per la llibertat d'un país.
  • Ex.: Posar en llibertat un pres.
  • Ex.: Llibertat de cultes.
llibertat llibertat

<Sociologia i ciències socials>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  llibertat, n f
  • es  libertad, n f
  • fr  liberté, n f
  • en  freedom, n

<Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics>, <Institucionalització > Identitat personal i comportament>

Definición
Possibilitat de decidir per si mateix sobre el propi comportament i sobre el sentit o la configuració del propi ésser, la qual comporta alhora una capacitat d'elecció entre diverses alternatives i una facultat per a transcendir aquelles determinacions que es consideren alienes, extrínseques i indegudes.
llibertat llibertat

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  llibertat, n f
  • es  libertad
  • fr  liberté
  • it  libertà
  • en  freedom
  • ar  حرية

<Àmbits de cooperació i conflicte > Drets humans>

Definición
Estat de les persones que es troben exemptes d'esclavitud, empresonament o altres situacions similars de subjecció o subordinació.
llibertat llibertat

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  llibertat, n f
  • ca  llibertat civil, n f sin. compl.
  • es  libertad
  • es  libertad civil
  • fr  liberté
  • fr  liberté civile
  • it  libertà
  • it  libertà civile
  • en  civil liberty
  • en  freedom
  • en  liberty
  • ar  حرية

<Àmbits de cooperació i conflicte > Drets humans>

Definición
Estat dels ciutadans els drets i els privilegis dels quals estan protegits per una comunitat civil organitzada, dels ciutadans que participen de la vida pública i controlen el seu govern i dels ciutadans que poden actuar segons la seva pròpia determinació amb les úniques limitacions establertes per les lleis.

Nota

  • En anglès, les formes freedom i liberty s'usen de manera indistinta en algunes ocasions. Tanmateix, hi ha un matís semàntic: freedom suggereix la manca de restriccions a l'hora de dur a terme un acte, mentre que liberty suggereix la capacitat d'exercir la pròpia voluntat, i que els actes són justificables o desitjables.
llibertat amb excarceració llibertat amb excarceració

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  llibertat amb excarceració, n f
  • es  libertad excarcelada, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penitenciari>

llibertat amb retenció llibertat amb retenció

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  llibertat amb retenció, n f
  • es  libertad retenida, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penitenciari>

llibertat ambulatòria llibertat ambulatòria

<Dret penal>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  llibertat ambulatòria, n f
  • es  libertad ambulatoria, n f

<Dret penal>

<Física>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n f
  • es   n f
  • fr   n f
  • en  

<Física > Física quàntica>, <Física > Física de partícules>

Definición

Nota

llibertat civil llibertat civil

<Dret civil>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  llibertat civil, n f
  • es  libertad civil

<Dret civil>

Definición
Estat dels ciutadans els drets dels quals són protegits per una comunitat civil organitzada.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • L'article 111-6 del llibre primer del Codi civil de Catalunya (CCCat) estableix: «Les disposicions d'aquest Codi i de les altres lleis civils catalanes poden ser objecte d'exclusió voluntària; de renúncia; o de pacte en contra, llevat que estableixin expressament llur imperativitat o que aquesta es dedueixi necessàriament de llur contingut. L'exclusió, la renúncia o el pacte no són oposables a tercers si en poden resultar perjudicats».
    Per tal de determinar la imperativitat o no de la possibilitat d'exercitar la llibertat civil, sense entrar en la contraposició de les teories conceptuals existents, cal afegir la noció d'ordre públic a la noció d'imperativitat. Així, doncs, per a saber si la norma és imperativa o no, cal conèixer la institució. Una institució és d'interès privat «quan el titular jurídic és l'únic destinatari del resultat de la institució»; quan el resultat o el benefici no és exclusiu de la part titular jurídica, perquè beneficia altres persones, la institució és d'interès públic.
    Quan es fa referència al tipus d'interès públic es dona rellevància a l'interès de l'Estat, la manifestació més important de la qual s'exterioritza pel dret no dispositiu o dret imperatiu. Així, la llibertat civil s'esdevé en presència d'un dret no imperatiu, però sí dispositiu, pel qual la part titular de la institució la pot modelar segons el que li convingui. Si la llibertat civil és imperativa, la norma no es pot alterar pel subjecte. Ara bé, hi pot haver una institució posada al servei del subjecte, però que per sobre el propi interès hi hagi un altre interès prevalent.
    En l'article 111-6 del CCCat s'adverteixen aspectes diversos que fan referència a la llibertat civil. L'exclusió de la llei aplicable es refereix al dret objectiu, i la renúncia de drets es refereix als drets subjectius, en els quals hi pot haver un element (patrimonial) que la part titular pot negociar i a la qual pot renunciar. El dret objectiu, en canvi, no està a disposició dels particulars, els quals no el poden excloure llevat que es tracti de normes de dret dispositiu i no de normes imperatives, ja que no són susceptibles de modificació per part dels particulars. Per això, l'exclusió voluntària de la llei exigeix que aquesta sigui substituïble i que no sigui imperativa, amb independència que l'exclusió sigui contrària a l'ordre públic o no ho sigui.
    En relació amb la possibilitat d'exclusió, es pot distingir l'exclusió d'un conjunt de normes en bloc que afecten una matèria i l'exclusió d'una matèria d'aquest bloc. L'exclusió del bloc sencer exigeix la determinació voluntària prèvia de la regulació que s'ha de substituir. No hi ha una regla de presumpció de caràcter dispositiu de les normes enfront del caràcter imperatiu; s'ha de resoldre en cada cas segons les regles d'interpretació.
    Pel que fa a la renúncia, es tracta de la renúncia als drets subjectius. La renúncia veritable s'anomena abdicativa i es caracteritza perquè la part declarant perd el dret renunciat sense transmetre'l a ningú. En cas contrari, és a dir, si la renúncia és translativa, s'esdevé un acte de disposició (donació, venda o permuta). La renúncia abdicativa consisteix en una declaració unilateral de voluntat, en la mesura que la part renunciant té capacitat i poder de disposició sobre el dret renunciat. No cal que sigui contrària a l'interès o a l'ordre públic, encara que sí que pot perjudicar terceres persones.
    Aquestes característiques tenen una limitació en la presència d'un seguit de drets irrenunciables, com són els reconeguts en els articles 121-3, 237-12 i 451-26 del CCCat i 1102 del Codi civil espanyol.