Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca Codi d'Euric, n m
ca Codex Eurici [la], n m sin. compl.
ca Lex antiqua [la], n f sin. compl.
es Código de Eurico

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Definición

Primera recopilació de lleis feta pels visigots cap al 475-477 i promulgada per Euric, rei visigot de les Gàl·lies.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Caldria anomenar-lo, més pròpiament, Lex antiqua, tal com són recollits els capítols que en el segle VII Recesvint integrà en el Liber iudiciorum. És possible que sofrís diverses interpolacions, que, de fet, denotarien una lenta gestació en el procés d'elaboració. Directament, només es coneix una petita part del Codi: seixanta-un articles conservats en un palimpsest procedent del monestir francès de Corbie, que va ser descobert a mitjan segle XVIII pels monjos maurins del monestir de Saint Germain des Prés. El palimpsest fou escrit al sud de França a les acaballes del segle VI; consta de vint-i-sis pàgines. Per les referències que conté el Liber esmentat qualificant-les de «antigues», i per la Llei dels Bàvars, s'ha pogut saber que constava d'uns tres-cents cinquanta capítols, agrupats en uns cinquanta-tres títols. Segueix clarament una estructura formal romana. Fou redactat en llengua llatina, en un estil senzill i directe, amb clares influències germàniques.
Àlvar d'Ors reconstruí el Codi tenint en compte les lleis que són recollides en el Liber iudiciorum qualificades de «antiqua», de les quals ha destriat algunes que considera que són addicions de Leovigild en el seu Codex revisus: uns vint-i-cinc articles. També n'ha deduït els possibles títols que encapçalaven cada secció, que, pel que fa al fragment conservat, serien els següents: «Sobre els termes»; «Sobre els dipòsits i préstecs», «Sobre les vendes», «Sobre les donacions» i «Sobre les successions»; mentre que per analogia amb el Liber, D'Ors n'afegeix vint-i-cinc més, que fan referència a aspectes de dret processal (sobre judicis i acusacions), de dret penal (sobre falsificadors, robatoris, violadors de sepulcres, rapte de verges i vídues i adulteris) i de dret civil (danys a arbres i danys causats a animals i per animals, normes sobre la professió mèdica, etc.) i a alguns aspectes de l'organització militar i politicoadministrativa del regne visigot de les Gàl·lies, que després s'aplicà al regne de Toledo.
Pel que fa al contingut, sembla força clar que, a partir d'una base de dret romà vulgar, s'hi barregen elements procedents del dret anterior germànic; per això, la Llei dels Bàvars també ha ajudat a fer-ne la reconstrucció esmentada.
La historiografia ha polemitzat força sobre la vigència real del Codi, sobre la qual no consta cap notícia directa. La qüestió ha suscitat un enfrontament entre els qui defensen el criteri de la personalitat i els qui defensen la territorialitat de les lleis en l'Espanya visigòtica. Fou García-Gallo qui, en els anys quaranta del segle XX, formulà la hipòtesi de l'aplicació del dret visigot seguint el criteri de territorialitat: és a dir, una sola llei per a tots els habitants d'Hispània, hispanoromans i visigots, contràriament a la idea generalitzada arreu dels regnes germànics pels historiadors de la personalitat de les lleis.
En els anys posteriors, els historiadors del dret adoptaren posicions diverses sobre aquesta qüestió. La tesi més acceptada tendeix a considerar que, a un primer moment de personalitat de les lleis, seguí, juntament amb la integració en altres àmbits, l'aplicació de les lleis visigòtiques amb un criteri de territorialitat.Bona part dels articles del Codi foren incorporats primer per Leovigild al Codex revisus i després al Liber iudiciorum, la recopilació definitiva del dret visigòtic, en el qual consten com a Leges antiquae.
('Llei antiga')

('Codi d'Euric')

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca colibrí ermità ocraci, n m
es ermitaño ocráceo
fr ermite ocré
en buff-bellied hermit
de Ockerbauch-Schattenkolibri
nc Phaethornis subochraceus

<11.08 Ocells > Caprimulgiformes > Troquílids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca colibrí ermità ocraci, n m
es ermitaño ocráceo
fr ermite ocré
en buff-bellied hermit
de Ockerbauch-Schattenkolibri
nc Phaethornis subochraceus

<11.08 Ocells > Caprimulgiformes > Troquílids>

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca comprovació del dispositiu durant el procediment
en device testing during procedure

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Procediments i intervencions>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca congre pintat, n m
ca congre, n m sin. compl.
ca congre daurat, n m sin. compl.
ca congre serp, n m sin. compl.
ca congre serpenter, n m sin. compl.
ca congre serpeter, n m sin. compl.
ca daurat, n m sin. compl.
ca donzella, n f sin. compl.
ca matiner, n m sin. compl.
ca serp, n f sin. compl.
ca serp de mar, n f sin. compl.
ca serpenter, n m sin. compl.
ca congre serpenté, n m var. ling.
ca congre serpeté, n m var. ling.
ca culebra, n f var. ling.
ca duradu, n m var. ling.
nc Echelus myrus
nc Conger myrus var. ling.
nc Myrus vulgaris var. ling.
es congrio pintado
es culebra, n f
fr serpenton miro
en bluntsnout snake eel
en painted eel

<Peixos > Ofíctids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca congre pintat, n m
ca congre, n m sin. compl.
ca congre daurat, n m sin. compl.
ca congre serp, n m sin. compl.
ca congre serpenter, n m sin. compl.
ca congre serpeter, n m sin. compl.
ca daurat, n m sin. compl.
ca donzella, n f sin. compl.
ca matiner, n m sin. compl.
ca serp, n f sin. compl.
ca serp de mar, n f sin. compl.
ca serpenter, n m sin. compl.
ca congre serpenté, n m var. ling.
ca congre serpeté, n m var. ling.
ca culebra, n f var. ling.
ca duradu, n m var. ling.
nc Echelus myrus
nc Conger myrus var. ling.
nc Myrus vulgaris var. ling.
es congrio pintado
es culebra, n f
fr serpenton miro
en bluntsnout snake eel
en painted eel

<Peixos > Ofíctids>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca contracte de treball de durada determinada, n m
es contrato de trabajo de duración determinada, n m

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>

ca contracte de treball de durada determinada, n m
es contrato de trabajo de duración determinada
fr contrat à durée déterminée
en contract for a fixed term
en fixed-term contract

<Negociació col·lectiva > Gestió de recursos humans > Selecció de personal i contractació>

Definición

Contracte de treball de caràcter causal en què s'acorden límits de temps en la prestació dels serveis, la durada del qual depèn de necessitats temporals i objectives de l'empresa.

Nota

Són exemples de contractes de treball de durada determinada el contracte d'obra, el contracte de servei determinat, el contracte eventual per circumstàncies de la producció o el contracte de treball d'interinitat.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca contracte de treball de durada determinada, n m
ca contracte de treball eventual, n m sin. compl.
es contrato de trabajo de duración determinada
es contrato de trabajo eventual

<Documentació jurídica>, <Dret del treball i de la Seguretat Social>

Definición

Modalitat contractual de durada determinada.

Nota

Aquesta modalitat és recollida per l'article 15 de l'Estatut dels treballadors (ET) i regulada inicialment pel Reial decret (RD) 2546/1994, del 29 de desembre, i que ha estat objecte de constants modificacions i actualitzacions, pel qual es desenvolupa l'article 15 de l'ET en matèria de contractació, de l'Estat. La darrera modificació s'ha produït per la Llei 16/2013, del 20 de desembre, de mesures per a afavorir la contractació estable i millorar l'ocupabilitat dels treballadors.
A l'inici, aquesta modalitat contractual va donar resposta a les necessitats que tenien els empresaris per circumstàncies vinculades a la demanda de llur producció. Actualment, per bé que manté aquesta funció, també afavoreix que les empreses contractin treballadors de manera precària. Segons el dret positiu, «es considera contracte eventual el que es concerta per atendre exigències circumstancials del mercat, acumulació de feina o excés de comandes, encara que es tracti de l'activitat normal de l'empresa» (art. 3 RD 2546/1994).
La durada màxima del contracte eventual és de sis mesos, dins un període de dotze mesos, a comptar del moment en què es produeixen les circumstàncies esmentades. Per conveni col·lectiu d'àmbit sectorial estatal o, si no n'hi ha, per conveni col·lectiu sectorial d'àmbit inferior es pot modificar la durada màxima d'aquests contractes i el període dins el qual es poden realitzar en consideració al caràcter estacional de l'activitat en què aquestes circumstàncies es poden produir. Tot i això, «el període màxim dins el qual es pot realitzar és de divuit mesos i la durada del contracte no pot superar les tres quartes parts del període de referència establert».
Així mateix, per conveni col·lectiu, es poden determinar les activitats en les quals es poden contractar treballadors eventuals, així com fixar criteris generals relatius a la relació adient entre el volum d'aquesta modalitat contractual i la plantilla total de l'empresa. Aquest contracte s'ha de formalitzar per escrit si la durada és superior a quatre setmanes (art. 6 RD 2546/1994) i «en el contracte s'ha de consignar amb precisió i claredat la causa o circumstància que el justifiqui» (art. 3 RD 2546/1994).
Juntament amb el contracte eventual, van aparèixer altres modalitats contractuals de durada determinada i se n'han incorporat de noves. Així, el contracte per obra o servei determinat, regulat pel RD 2720/1998, del 18 de desembre, que desenvolupa l'article 15 de l'ET, per a la realització d'una obra o servei determinats, té una autonomia i substantivitat pròpia dins l'activitat habitual de l'empresa, i l'execució de la qual, per bé que limitada en el temps, en principi té una durada incerta.
El contracte d'interinitat, també regulat en el RD 2720/1998, s'estableix per a substituir l'absència d'un treballador, per alguna de les causes consignades de mutu acord en el contracte, com pot ser la incapacitat temporal del treballador o treballadora absent, la maternitat, paternitat o baixa per risc durant l'embaràs, els diversos supòsits d'excedència, la seguretat de les víctimes de violència de gènere i substitucions per descansos, permisos o vacances, i està recollit en el conveni col·lectiu.
Els contractes per a la formació, regulats darrerament pel Reial decret llei (RDL) 10/2011, del 26 d'agost, de mesures urgents per a la promoció de l'ocupació i el manteniment del programa de requalificació professional de les persones que esgotin la protecció per desocupació, pretenen afavorir la inserció professional i la formació teòrica i pràctica dels joves.
Els contractes de treball en pràctiques, regulats en el RD 488/1998, del 27 de març, pel qual es desenvolupa l'article 11 de l'ET en matèria de contractes formatius, tenen per objecte que els treballadors adquireixin la pràctica professional adequada al nivell d'estudis cursats.
En aquest apartat dels contractes formatius de durada determinada, s'hi inclou el contracte per a la formació i l'aprenentatge regulat en diverses disposicions, la darrera de les quals és el RDL 3/2012, del 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, que estableix que en aquests contractes el treballador alterni l'activitat laboral i l'activitat formativa en el marc del sistema de formació professional.
Finalment, en el capítol de contractes formatius hi ha el contracte temporal per al personal investigador en formació, regulat en el RD 63/2006, del 27 de gener, pel qual s'aprova l'Estatut del personal investigador, i en la Llei 14/2011, de l'1 de juny, de la ciència, la tecnologia i la innovació; i el RD 99/2011, del 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat, s'adreça a les empreses que contractin personal amb formació de graduat universitari o de doctorat que sigui beneficiari de programes d'ajuda adreçats al desenvolupament d'activitats de formació i especialització científica.
D'altra banda, hi ha el contracte de relleu per a substituir treballadors en situació de jubilació parcial d'acord amb l'article 12.6 de l'ET i la posterior modificació produïda per la Llei 27/2011, de l'1 d'agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social, que té per objecte substituir un treballador o treballadora jubilat parcialment durant el temps previst entre l'inici de la jubilació parcial i la data prevista per a la jubilació definitiva.
Els contractes de durada determinada s'extingeixen per expiració del temps convingut, realització de l'obra o el servei objecte del contracte o per les causes establertes en el contracte de treball d'interinitat (art. 8 RD 2546/1994). L'article 15 de l'ET i l'article 8 del RD es refereixen a l'extinció d'aquests contractes i a la possible conversió en indefinits. Així, «adquireixen la condició de treballadors fixos, sigui quina sigui la modalitat de la contractació, els que no hagin estat donats d'alta a la Seguretat Social una vegada transcorregut un termini igual o superior al període de prova establert per a l'activitat de què es tracti, llevat que de la mateixa naturalesa de l'activitat o dels serveis contractats se'n dedueixi clarament la durada temporal, tot això sens perjudici de les altres responsabilitats que corresponguin en dret» (art. 15.2 ET). La presumpció de conversió en contractes indefinits, així com la presumpció iuris tantum, també operen en els casos següents: quan no s'ha observat l'exigència de forma escrita; quan els treballadors no han estat donats d'alta a la Seguretat Social, sempre que hagi transcorregut almenys un termini igual al que legalment s'hagi pogut fixar per al període de prova, i quan s'hagi subscrit en frau de llei (art. 15.3 ET i art. 9 RD 2546/1994). La suspensió del contracte no comporta l'ampliació del període de durada.
Els empresaris tenen l'obligació, en un termini no superior a deu dies a partir de la contractació, «de notificar a la representació legal dels treballadors a l'empresa els contractes de durada determinada que es regulen en aquest article quan no hi ha l'obligació legal de lliurar-ne una còpia» (art. 15.4. ET i art. 10 RD 2546/1994).
Pel que fa a la Seguretat Social, l'article 7.1 del Reial decret legislatiu, del 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social, inclou en el camp d'aplicació els treballadors eventuals.
La disposició final segona número quatre del RDL 28/2018, del 29 de desembre, modifica l'article 151 de la Llei general de la Seguretat Social (LGSS) i estableix que la quota empresarial s'incrementarà en un 40 % quan el contracte de treball temporal de curta durada sigui igual o inferior a cinc dies.
Així mateix, d'acord amb la disposició final segona d'aquest RDL, s'incorpora a la LGSS l'article 249 bis pel qual als efectes exclusius de les prestacions de jubilació, incapacitat permanent, mort i supervivència, incapacitat temporal, maternitat, paternitat i cura de menors afectats per càncer o alguna malaltia greu en els contractes de caràcter temporal que tinguin una durada efectiva igual o inferior a cinc dies, cada dia cotitzat es considerarà com 1,4 dies cotitzats, sense poder superar mensualment el nombre de dies que correspongui al mes en què s'han prestat els serveis.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

ca copa d'huracà, n f
es copa huracán, n f
es copa hurricane, n f
fr verre hurricane, n m
fr verre ouragan, n m
en hurricane glass, n

Definición

Copa de tija curta i calze allargat de base ampla que s'estreny a la meitat superior i es torna a obrir a la boca, que s'utilitza habitualment per a servir còctels tropicals.

Nota

1. La copa d'huracà té una capacitat aproximada de 400 ml.
2. La copa d'huracà es va dissenyar originàriament per servir el còctel huracà.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "duraci" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota

Definición

Nota