Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "enaiguament" dentro de todas las áreas temáticas
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acció d'enriquiment injust, n f
<Dret mercantil>
Definición
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acció d'enriquiment injust, n f
- es acción de enriquecimiento injusto
<Dret civil>
Definición
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Per tal que hi hagi una acció d'enriquiment injust ha d'existir un correlatiu enriquiment-empobriment, la connexió del qual s'ha de provar, i, a la vegada, una absència de causa legal o convencional que pugui motivar aquesta situació.
En el dret espanyol, l'enriquiment injust és una figura jurídica nascuda de la jurisprudència, i manca, doncs, d'una regulació legal clara, més enllà de meres referències en matèria de dret internacional privat com és el cas de l'article 10.9, paràgraf tercer, del Codi civil espanyol (CC): «En el enriquecimiento sin causa se aplicará la ley en virtud de la cual se produjo la transferencia de valor patrimonial en favor del enriquecido.» Aquesta institució es considera font de les obligacions i, molt sovint, la jurisprudència també l'ha entesa com un principi general del dret per tal de fomentar l'obligació de restitució que emana de l'enriquiment injust. Són diversos els casos en què darrere de la llei hi ha la idea d'enriquiment injust (per exemple, els articles 1145 i 1158 del CC).
Malgrat la manca de positivització de l'enriquiment injust, hi ha autors (Lacruz, Lasarte) que entenen que l'article 1901 del CC conté l'entroncament normatiu de l'acció general d'enriquiment: «Se presume que hubo error en el pago cuando se entregó cosa que nunca se debió o que ya estaba pagada; pero aquel a quien se pida la devolución puede probar que la entrega se hizo a título de liberalidad o por otra causa justa.»
D'una banda, cal deixar palès que l'enriquiment injust no té una naturalesa culpable, ja que no pren en consideració de cap manera l'eventual culpa, dol o realització d'un acte il·lícit per part de l'obligat a respondre davant de l'empobrit i, més encara, tampoc no es fonamenta en el possible error d'algun dels interessats. Simplement és una institució que cerca resoldre els problemes de justícia derivats de dades purament objectives, com són els avantatges i els desavantatges patrimonials identificats com a enriquiment i empobriment. Així, quan s'afirma que la realització d'un acte il·lícit no té rellevància per a l'enriquiment injust, es pot introduir la idea que si, per exemple, aquest acte és generador de responsabilitat contractual per incompliment i se'n deriva una situació de benefici contrari a la llei, en aquests casos cal reiterar que no s'està davant d'un cas d'enriquiment injust, sinó que s'haurà de solucionar mitjançant l'article 1124 del CC.
La jurisprudència ha assenyalat quatre requisits que conjuntament s'han de complir per a donar lloc a l'acció d'enriquiment injust.
1. ENRIQUIMENT. Qualsevol acte o fet que genera un increment patrimonial per a l'enriquit, ja sigui directe o indirecte, és a dir, que pot consistir tant en un augment del valor del seu patrimoni (per exemple, l'adquisició de la propietat d'una cosa, la possessió de quelcom fructífer o la generació d'un dret de crèdit), com en l'evitació d'una disminució del mateix (per exemple, la desaparició o la disminució d'un deute).
2. EMPOBRIMENT. Es tracta de la contrafigura necessària o la correlació de l'enriquiment, ja que s'ha de produir precisament a costa del patrimoni del desafavorit o empobrit. De la mateixa manera, es pot tractar d'un empobriment directe o indirecte; és a dir, hi pot haver una disminució del valor del patrimoni de l'afectat, o bé, simplement, que l'acció de l'enriquit hagi comportat la falta d'increment patrimonial de l'empobrit.
3. RELACIÓ DE CAUSALITAT. Entre l'empobriment d'una de les parts i l'enriquiment de l'altra ha d'existir una estreta interconnexió o interdependència.
4. INEXISTÈNCIA DE CAUSA. No hi ha d'haver cap raó lícita que justifiqui el desplaçament patrimonial.
D'altra banda, un cop es compleixen els pressupòsits de l'enriquiment injust, cal esmentar que l'acció que se'n deriva és de tipus personal, atès que no està regulada especialment i, per tant, regeix el termini de prescripció general de quinze anys (art. 1964 CC). A més, aquesta acció té caràcter subsidiari, de manera que l'obligació de restituir, que pesa sobre l'afavorit, només es pot reclamar per via de l'acció d'enriquiment injust si no hi ha una altra pretensió autònoma, sens perjudici de poder exercitar conjuntament, per exemple, l'acció reivindicatòria sobre una cosa i, alhora, l'acció d'enriquiment per haver-se produït un desplaçament patrimonial complementari sense causa.
Allò que l'empobrit pot reclamar mitjançant l'acció d'enriquiment injust són els béns que ha perdut (directament o indirectament) o el seu valor en diners, sempre que això tingui correlació o correspondència amb el benefici injustament i efectivament aconseguit per l'enriquit, ja que la finalitat de l'acció és la de dur a terme el reequilibri patrimonial entre les parts.
En el dret civil català, aquest concepte s'ha volgut anomenar enriquiment injustificat i quedarà previsiblement regulat en el llibre VI del Codi civil de Catalunya (CCCat). Segons l'índex provisional del llibre VI, aprovat l'11 de febrer de 2009 pel Ple de la Comissió de Codificació de l'Observatori de Dret Privat de Catalunya, l'enriquiment injustificat s'inclourà en el títol V, dedicat a les altres fonts de l'obligació, capítols III i IV (art. 653 CCCat -«L'enriquiment injustificat»- i art. 654 CCCat -«El cobrament de l'indegut»-, respectivament).
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca adobament d'enriquiment, n m
- es abonado de enriquecimiento
<Agricultura > Química agrícola>
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca angle d'encreuament, n m
- es ángulo de cruzamiento
<Construcció > Obres públiques>
<.FITXA REVISADA>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca aparellament selectiu, n m
- ca encreuament selectiu, n m sin. compl.
- es apareamiento selectivo, n m
- fr appariement sélectif, n m
- en selective mating, n
<.FITXA REVISADA>, <Disciplines de suport > Genètica i genòmica>
Definición
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca canalització, n f
- ca endegament, n m
- es canalización
- es encauzamiento
- fr canalisation
- en canalization
- en channeling
- en channelling
<Construcció > Obres públiques>, <Construcció > Urbanisme>
Definición
<Ciències de la Terra > Hidrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca canalització, n f
- ca endegament, n m sin. compl.
- es canalización
- es encauzamiento
- en canalization
- en channeling
<Hidrologia subterrània>
<Transports > Transport aeri>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca coet d'enlairament, n m
<Transports > Transport aeri>
Definición
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca coet d'enlairament, n m
- es cohete de despegue
- en rocket launch
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus>
Definición
Els coets d'enlairament poden ser sistemes no reutilitzables (vehicle de llançament d'un sol ús; en anglès: expendable launch vehicle, ELV), els quals només són emprats una sola vegada per a portar una càrrega útil a l'espai, o bé sistemes reutilitzables (vehicle de llançament reutilitzable; en anglès: reusable launch vehicle, RLV), els quals són emprats diverses ocasions. Cal assenyalar que actualment no està en ús cap sistema d'enlairament totalment reutilitzable. El cas més proper són els transbordadors espacials, dels quals es reutilitzen els motors principals i els propulsors de combustible sòlid, si bé altres components, com el tanc de combustible, són rebutjats després del seu primer ús.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca coet d'enlairament, n m
- es cohete de despegue
- en rocket launch
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus>
Definición
Els coets d'enlairament poden ser sistemes no reutilitzables (vehicle de llançament d'un sol ús; en anglès: expendable launch vehicle, ELV), els quals només són emprats una sola vegada per a portar una càrrega útil a l'espai, o bé sistemes reutilitzables (vehicle de llançament reutilitzable; en anglès: reusable launch vehicle, RLV), els quals són emprats diverses ocasions. Cal assenyalar que actualment no està en ús cap sistema d'enlairament totalment reutilitzable. El cas més proper són els transbordadors espacials, dels quals es reutilitzen els motors principals i els propulsors de combustible sòlid, si bé altres components, com el tanc de combustible, són rebutjats després del seu primer ús.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
