Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca mussola pintada, n f
ca caella, n f sin. compl.
ca mussola, n f sin. compl.
ca mussola dentada, n f sin. compl.
ca mussola dentuda, n f sin. compl.
ca mussola gavatxa, n f sin. compl.
ca mussola jueva, n f sin. compl.
ca mussola pigallada, n f sin. compl.
ca mussoles pudentes, n f pl sin. compl.
ca pegorella, n f sin. compl.
ca reig de sabater, n m sin. compl.
ca munola, n f var. ling.
ca mussola gravatja, n f var. ling.
nc Mustelus asterias
nc Mustela vulgaris var. ling.
nc Mustellus stellatus var. ling.
nc Mustelus plegejus var. ling.
es caella, n f
es musola coronada
es musola dentuda
es musola estrellada
es tolla
fr emissole tachetée
fr émissole tachetée
en starry smoothhound

<Taurons > Triàquids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca obriülls, n m
ca abriülls, n m sin. compl.
ca card vermell, n m sin. compl.
ca floravia, n f sin. compl.
ca herba de la febre, n f sin. compl.
ca herba espitllera, n f sin. compl.
ca narriola, n f sin. compl.
ca assotacristos, n m alt. sin.
ca blanquiella, n f alt. sin.
ca bracera, n f alt. sin.
ca cagatrepa, n f alt. sin.
ca cagatripa, n f alt. sin.
ca calcides, n f pl alt. sin.
ca calcitrapa, n f alt. sin.
ca candells, n m pl alt. sin.
ca card estrellat, n m alt. sin.
ca card rosa d'abril, n m alt. sin.
ca cardigàs, n m alt. sin.
ca escorpins, n m pl alt. sin.
ca espitllera, n f alt. sin.
ca floravies, n f pl alt. sin.
ca llavor d'espinac, n f alt. sin.
ca obriülls dels camins, n m alt. sin.
ca punxera, n f alt. sin.
ca punxoses, n f pl alt. sin.
ca riola, n f alt. sin.
ca abraüll, n m var. ling.
ca abraülls, n m var. ling.
ca abreüll, n m var. ling.
ca abreülls, n m var. ling.
ca abriüll, n m var. ling.
ca aubriülls, n m var. ling.
ca auriüll, n m var. ling.
ca auriülls, n m var. ling.
ca flor-i-dia, n f var. ling.
ca florivia, n f var. ling.
ca obreülls, n m var. ling.
ca obri l'ull, n m var. ling.
ca obriüll, n m var. ling.
ca voravia, n f var. ling.
ca xorivies, n f pl var. ling.
nc Centaurea calcitrapa L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca obriülls, n m
ca abriülls, n m sin. compl.
ca card vermell, n m sin. compl.
ca floravia, n f sin. compl.
ca herba de la febre, n f sin. compl.
ca herba espitllera, n f sin. compl.
ca narriola, n f sin. compl.
ca assotacristos, n m alt. sin.
ca blanquiella, n f alt. sin.
ca bracera, n f alt. sin.
ca cagatrepa, n f alt. sin.
ca cagatripa, n f alt. sin.
ca calcides, n f pl alt. sin.
ca calcitrapa, n f alt. sin.
ca candells, n m pl alt. sin.
ca card estrellat, n m alt. sin.
ca card rosa d'abril, n m alt. sin.
ca cardigàs, n m alt. sin.
ca escorpins, n m pl alt. sin.
ca espitllera, n f alt. sin.
ca floravies, n f pl alt. sin.
ca llavor d'espinac, n f alt. sin.
ca obriülls dels camins, n m alt. sin.
ca punxera, n f alt. sin.
ca punxoses, n f pl alt. sin.
ca riola, n f alt. sin.
ca abraüll, n m var. ling.
ca abraülls, n m var. ling.
ca abreüll, n m var. ling.
ca abreülls, n m var. ling.
ca abriüll, n m var. ling.
ca aubriülls, n m var. ling.
ca auriüll, n m var. ling.
ca auriülls, n m var. ling.
ca flor-i-dia, n f var. ling.
ca florivia, n f var. ling.
ca obreülls, n m var. ling.
ca obri l'ull, n m var. ling.
ca obriüll, n m var. ling.
ca voravia, n f var. ling.
ca xorivies, n f pl var. ling.
nc Centaurea calcitrapa L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

ca obriülls, n m
ca cagatrepa, n f sin. compl.
ca cagatripa, n f sin. compl.
ca calcitrapa, n f sin. compl.
ca card estrellat, n m sin. compl.
ca card vermell, n m sin. compl.
ca floravia, n f sin. compl.
ca herba de la febre, n f sin. compl.
ca herba espitllera, n f sin. compl.
ca narriola, n f sin. compl.
ca voravia, n f sin. compl.
nc Centaurea calcitrapa

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definición

Planta herbàcia biennal de la família de les compostes, de 5 a 80 cm d'alçària, que creix en camins calcigats, solars i sestadors de bestiar de tot el país. La part aèria, en decocció o infusió, ha estat emprada contra les digestions laborioses, i com a febrífuga.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca octubrera, n f
ca octubre, n m sin. compl.
ca reina margarida, n f sin. compl.
ca cel estrellat, n m alt. sin.
ca coronats, n m pl alt. sin.
ca estrelletes, n f pl alt. sin.
ca margarida, n f alt. sin.
ca margaridoies, n f pl alt. sin.
ca margarites, n f pl alt. sin.
ca octubres, n m pl alt. sin.
ca reina margalida, n f alt. sin.
ca setembrina, n f alt. sin.
ca sol coronat, n m alt. sin.
ca sol estrellat, n m alt. sin.
ca coronados, n m pl var. ling.
nc Callistephus chinensis (L.) Nees
nc Aster chinensis L. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca octubrera, n f
ca octubre, n m sin. compl.
ca reina margarida, n f sin. compl.
ca cel estrellat, n m alt. sin.
ca coronats, n m pl alt. sin.
ca estrelletes, n f pl alt. sin.
ca margarida, n f alt. sin.
ca margaridoies, n f pl alt. sin.
ca margarites, n f pl alt. sin.
ca octubres, n m pl alt. sin.
ca reina margalida, n f alt. sin.
ca setembrina, n f alt. sin.
ca sol coronat, n m alt. sin.
ca sol estrellat, n m alt. sin.
ca coronados, n m pl var. ling.
nc Callistephus chinensis (L.) Nees
nc Aster chinensis L. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca ou estrellat amb pernil i reducció de xerès
es huevo estrellado con jamón y reducción de jerez
fr oeuf sur le plat au jambon en réduction de xérès
it uovo strapazzato con prosciutto e riduzione di sherry
en fried egg with cured ham and a sherry reduction
de Spiegelei mit Schinken und Sherryreduktion

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca ou ferrat, n m
ca ou estrellat, n m sin. compl.
es huevo estrellado, n m
es huevo frito, n m
fr oeuf à la poêle, n m
fr oeuf au plat, n m
fr oeuf miroir, n m
fr oeuf sur le plat, n m
en fried egg, n
de Spiegelei, n n

<Ous > Producte elaborat>

Definición

Ou que es fregeix tirant-lo sencer sobre oli o llard bullent i tenint-l'hi fins a prendre's la clara.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca ous estrellats amb ceps i foie-gras
es huevos fritos con setas de Burdeos y foie gras
fr oeufs frits aux cèpes de Bordeaux et au foie gras
it uova strapazzate ai funghi porcini e al foie gras
en fried eggs with wild mushrooms and foie gras
de gebratene Eier mit Steinpilzen und Foie Gras

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca ous estrellats amb patates i pernil
es huevos fritos con patatas y jamón
fr oeufs sur le plat, pommes de terre et jambon
it uova strapazzate con patate e prosciutto
en fried eggs with potato and ham
de Spiegeleier mit Kartoffeln und Schinken

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "entrellaar" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Definición