Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "escads" dentro de todas las áreas temáticas

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  buit baix, n m
  • es  vacío bajo, n m
  • es  vacío escaso, n m
  • es  vacío imperfecto, n m
  • fr  vide peu poussé, n m
  • en  low vacuum, n
  • en  rough vacuum, n

<Física>

Definición
Buit corresponent a una pressió inferior a 105 Pa (750 Torr) i superior a 3,3 x 103 Pa (25 Torr).
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardó, n m
  • ca  card blanc, n m sin. compl.
  • ca  carda (inflorescència seca), n f sin. compl.
  • ca  cardet, n m sin. compl.
  • ca  cardinxa, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  cardús, n m sin. compl.
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • ca  pinta de moro, n f sin. compl.
  • ca  pinya de cardar borda, n f sin. compl.
  • ca  assotacristos, n m alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  carda, n f alt. sin.
  • ca  cardanxa, n f alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  cardatxa, n f alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cardigassos, n m pl alt. sin.
  • ca  cardó bord, n m alt. sin.
  • ca  cardons, n m pl alt. sin.
  • ca  cards, n m pl alt. sin.
  • ca  catí-catacs, n m pl alt. sin.
  • ca  cristos, n m pl alt. sin.
  • ca  escardassó, n m alt. sin.
  • ca  escardó, n m alt. sin.
  • ca  escardot, n m alt. sin.
  • ca  escardot de raspall, n m alt. sin.
  • ca  escardots, n m pl alt. sin.
  • ca  escardots de raspall, n m pl alt. sin.
  • ca  guitarra, n f alt. sin.
  • ca  paperines, n f pl alt. sin.
  • ca  rierenca, n f alt. sin.
  • ca  romerill, n m alt. sin.
  • ca  tracalets, n m pl alt. sin.
  • ca  cardus, n m pl var. ling.
  • nc  Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
  • nc  Dipsacus silvestris Mill. var. ling.

<Botànica > dipsacàcies>

cardó cardó

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardó, n m
  • ca  card blanc, n m sin. compl.
  • ca  carda (inflorescència seca), n f sin. compl.
  • ca  cardet, n m sin. compl.
  • ca  cardinxa, n f sin. compl.
  • ca  cardot, n m sin. compl.
  • ca  cardús, n m sin. compl.
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • ca  pinta de moro, n f sin. compl.
  • ca  pinya de cardar borda, n f sin. compl.
  • ca  assotacristos, n m alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  carda, n f alt. sin.
  • ca  cardanxa, n f alt. sin.
  • ca  cardassa, n f alt. sin.
  • ca  cardatxa, n f alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cardigassos, n m pl alt. sin.
  • ca  cardó bord, n m alt. sin.
  • ca  cardons, n m pl alt. sin.
  • ca  cards, n m pl alt. sin.
  • ca  catí-catacs, n m pl alt. sin.
  • ca  cristos, n m pl alt. sin.
  • ca  escardassó, n m alt. sin.
  • ca  escardó, n m alt. sin.
  • ca  escardot, n m alt. sin.
  • ca  escardot de raspall, n m alt. sin.
  • ca  escardots, n m pl alt. sin.
  • ca  escardots de raspall, n m pl alt. sin.
  • ca  guitarra, n f alt. sin.
  • ca  paperines, n f pl alt. sin.
  • ca  rierenca, n f alt. sin.
  • ca  romerill, n m alt. sin.
  • ca  tracalets, n m pl alt. sin.
  • ca  cardus, n m pl var. ling.
  • nc  Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
  • nc  Dipsacus silvestris Mill. var. ling.

<Botànica > dipsacàcies>

cremada per escaldadures cremada per escaldadures

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Fuente de la imagen del término

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  cremada per escaldadures
  • en  burn from scalds

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Causes i efectes de lesions i intoxicacions>

cua d'espasa cua d'espasa

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cua d'espasa, n m
  • es  cola de espada
  • es  espada
  • fr  queue d'épée
  • en  green swordtail
  • en  swordtail
  • nc  Xiphophorus helleri

<Zoologia > Peixos>

descans descans

<Transports > Transport per carretera > Vehicles de tracció animal>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  descans, n m
  • ca  mosso, n m sin. compl.
  • es  descanso
  • es  tentemozo

<Transports > Transport per carretera > Vehicles de tracció animal>

Definición
Vara de fusta que va suspesa sota els braços del carro, que serveix per a mantenir-lo en posició horitzontal quan no hi ha l'animal enganxat.
descans descans

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  descans, n m
  • es  descanso
  • fr  après-ski
  • en  after-ski
  • en  after-ski boot
  • en  après-ski

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Equip>

Definición
Bota còmoda i resistent a les baixes temperatures que s'utilitza abans o, sobretot, després de practicar un esport d'hivern.
descans descans

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de bàdminton. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 20)
ISBN 84-7739-238-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  descans, n m
  • ca  interval, n m sin. compl.
  • es  descanso
  • es  intervalo
  • fr  arrêt
  • fr  intervalle
  • en  interval

<Esport > Esports de pilota > Esports de raqueta > Bàdminton>

Definición
Període de temps de cinc minuts entre el segon i el tercer set, destinat a la recuperació física dels jugadors.
descans descans

<Esport > Esports de combat > Boxa>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de boxa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 21)
ISBN 84-7739-239-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  descans, n m
  • ca  interval, n m sin. compl.
  • es  descanso
  • es  intervalo
  • fr  intervalle
  • en  rest

<Esport > Esports de combat > Boxa>

Definición
Parada d'un minut que es fa entre cada assalt.
descans descans

<Esport > Halterofília>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'halterofília. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 71 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 22)
ISBN 84-7739-240-4

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  descans, n m
  • es  descanso
  • fr  repos
  • en  rest

<Esport > Halterofília>

Definición
Interrupció de la competició que té lloc quan s'han fet els aixecaments del moviment d'arrencada, d'una durada màxima de deu minuts, per tal que els competidors reposin i estiguin en condicions de fer els aixecaments del moviment de dos temps.