Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

ca cala, n f
ca escandall, n m sin. compl.
es calicata
es cata
en soil pit

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Residus > Mostreig i anàlisi>, <Gestió ambiental > Política > Vectors > Sòls>

Definición

Excavació d'una o més cares verticals que té per objecte examinar el perfil, la naturalesa i les característiques del sòl.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca caveguet, n m
es almocafre
es azadilla
es escardillo
en weeding hoe

Definición

Eina de mà amb la fulla més curta i més estreta que un càvec sense pues i amb el mànec curt, que serveix per a escardar i entrecavar la terra.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca coet espantall, n m
es cohete espantapájaros
fr fusée effaroucheuse
it razzo antiuccelli
it razzo spaventa-passeri
en bird scarer rocket
de Scheuchrakete
de Vogelabwehrrakete

<Maquinària i equip agropecuari>

Definición

Artifici de pólvora que és llançat contra grups d'ocells per espantar-los i foragitar-los d'un conreu.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca corball, n m
ca corb, n m sin. compl.
ca corba, n f sin. compl.
ca corball de roca, n m sin. compl.
ca corball de sorra, n m sin. compl.
ca corball negre, n m sin. compl.
ca corbina, n f sin. compl.
ca escorball, n m sin. compl.
ca pollós, n m sin. compl.
ca regetó, n m sin. compl.
ca reig, n m sin. compl.
ca retjol [petit], n m sin. compl.
ca berrugato, n m var. ling.
ca berrugueta, n f var. ling.
ca corballo, n m var. ling.
ca corbinata, n f var. ling.
ca corva, n f var. ling.
ca corvall, n m var. ling.
ca corvallo, n m var. ling.
ca corvina, n f var. ling.
ca escorbai, n m var. ling.
ca escorbay, n m var. ling.
ca escurbai, n m var. ling.
ca escurbais, n m pl var. ling.
ca escurvall, n m var. ling.
ca rech, n m var. ling.
ca reigetó, n m var. ling.
ca retx, n m var. ling.
ca retxol [petit], n m var. ling.
ca verrugato, n m var. ling.
nc Sciaena umbra
nc Corvina nigra var. ling.
nc Schianea umbra var. ling.
nc Sciaena nigra var. ling.
es berrugate
es corballo
es corbinata
es corvallo
es corvina
es corvino
fr corb
fr corb commun
fr corb noir
fr corbeau
it corvina
en brown meagre

<Peixos > Esciènids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca corball, n m
ca corb, n m sin. compl.
ca corba, n f sin. compl.
ca corball de roca, n m sin. compl.
ca corball de sorra, n m sin. compl.
ca corball negre, n m sin. compl.
ca corbina, n f sin. compl.
ca escorball, n m sin. compl.
ca pollós, n m sin. compl.
ca regetó, n m sin. compl.
ca reig, n m sin. compl.
ca retjol [petit], n m sin. compl.
ca berrugato, n m var. ling.
ca berrugueta, n f var. ling.
ca corballo, n m var. ling.
ca corbinata, n f var. ling.
ca corva, n f var. ling.
ca corvall, n m var. ling.
ca corvallo, n m var. ling.
ca corvina, n f var. ling.
ca escorbai, n m var. ling.
ca escorbay, n m var. ling.
ca escurbai, n m var. ling.
ca escurbais, n m pl var. ling.
ca escurvall, n m var. ling.
ca rech, n m var. ling.
ca reigetó, n m var. ling.
ca retx, n m var. ling.
ca retxol [petit], n m var. ling.
ca verrugato, n m var. ling.
nc Sciaena umbra
nc Corvina nigra var. ling.
nc Schianea umbra var. ling.
nc Sciaena nigra var. ling.
es berrugate
es corballo
es corbinata
es corvallo
es corvina
es corvino
fr corb
fr corb commun
fr corb noir
fr corbeau
it corvina
en brown meagre

<Peixos > Esciènids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

ca cremada, n f
ca escaldada, n f sin. compl.
es quemadura, n f
fr brûlure, n f
en burn, n

<.FITXA REVISADA>, <Dermatologia>

Definición

Lesió tissular produïda per l'acció d'agents físics o d'agents químics càustics.

Nota

Les cremades poden ser causades per la calor, el fred, l'electricitat, la radiació, el fregament o per productes com l'àcid sulfúric, la sosa càutica o el quitrà.

Hi ha diversos graus de gravetat en les cremades: de primer grau (que sols afecten l'epidermis, amb eritema i edema), de segon grau (que afecten l'epidermis i el derma, amb vesícules i butllofes i conservació dels annexos cutanis) i de tercer grau (que afecten la totalitat de la pell, que esdevé necrosada i sense capacitat de regeneració, amb aparició d'escares).

Les cremades poden deixar seqüeles com ara cicatrius, retraccions o limitació de la mobilitat.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca desbrancar, v tr
ca esbrancar, v tr
es desramar
es escandalar
fr ébrancher
en lop, to

<Ciència forestal>

Definición

Tallar les branques d'un arbre.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca desbrancar, v tr
ca esbrancar, v tr sin. compl.
es desramar, v tr
es escandalar, v tr
fr ébrancher, v tr
en lop (to), v tr

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de telecomunicacions [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/235/>
Aquesta obra recull com a accepcions d'un sol terme els significats que tenen una mateixa denominació.

Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'han suprimit del tot o en part algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca dispersió, n f
ca escampall, n m sin. compl.
es dispersión
en scattering

<Telecomunicacions > Tecnologia de comunicació>

Definición

Fenomen pel qual l'energia d'una ona es redistribueix irregularment en les diferents direccions de l'espai quan interactua amb la matèria.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca empresa emergent escalable, n f
ca emergent escalable, n f sin. compl.
es empresa emergente en expansión, n f
es empresa en crecimiento, n f
es empresa en expansión, n f
es joven empresa en desarrollo, n f
es scaleup, n f
fr entreprise adolescente, n f
fr entreprise de croissance, n f
fr entreprise en expansion, n f
fr jeune entreprise en croissance, n f
fr scale-up, n f
en scale-up, n
en scale-up company, n
en scale-up firm, n
en scaleup, n var. ling.
en scaleup company, n var. ling.

<Empresa > Tipologia d'empreses>

Definición

Empresa emergent del sector tecnològic o innovador que té un model de negoci escalable i ha experimentat un procés d'alt creixement.

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "escaldall" dentro de todas las áreas temáticas

Definición

Definición

Definición

Definición

Nota

Definición

Definición

Definición