Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "escaldall" dentro de todas las áreas temáticas

espantall espantall

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  espantall, n m
  • es  ahuyentador de animales
  • es  espantapájaros
  • fr  effaroucheur
  • it  spauracchio
  • en  scarer for birds and other animals
  • de  Abwehr anderer Schadtiere

<Maquinària i equip agropecuari>

Definición
Qualsevol objecte emprat per a espantar els ocells i d'altres animals dels camps de conreu.
espantall acústic espantall acústic

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  espantall acústic, n m
  • es  espantapájaros acústico
  • fr  détonateur-effaroucheur
  • fr  effaroucheur à détonateur
  • it  spaventapasseri a intermittenza
  • en  bird scarer detonator
  • de  Vogelschreck

<Maquinària i equip agropecuari>

Definición
Espantall de funcionament automàtic que produeix detonacions de gas propà.
espantall ultrasònic d'insectes espantall ultrasònic d'insectes

<Bricolatge > Ferreteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  espantall ultrasònic d'insectes, n m
  • es  ahuyentador ultrasónico de insectos, n m
  • fr  répulsif ultrasonique pour insectes, n m
  • en  insects ultrasonic repeller, n

<Bricolatge > Ferreteria>

Definición
Aparell elèctric que emet constantment ultrasons per a fer fugir els insectes dins d'un radi de cobertura determinat.
esparrall esparrall

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  esparrall, n m
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • es  raspallón
  • es  raspallón anillado
  • fr  sargue annulaire
  • fr  sparaillon
  • fr  sparaillon commun
  • en  annular seabream
  • nc  Diplodus annularis

<Peixos>

Definición
Peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels espàrids, de color verd al dors i blanc als flancs, amb una taca negra en forma d'anell a la base de la cua.
esparrall esparrall

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esparrall, n m
  • ca  doblada, n f sin. compl.
  • ca  dorada, n f sin. compl.
  • ca  esparralló, n m sin. compl.
  • ca  esparralló [petit], n m sin. compl.
  • ca  justina, n f sin. compl.
  • ca  notari, n m sin. compl.
  • ca  orada, n f sin. compl.
  • ca  patena, n f sin. compl.
  • ca  patena [petit], n f sin. compl.
  • ca  patenó [petit], n m sin. compl.
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • ca  vidriada, n f sin. compl.
  • ca  asparrall, n m var. ling.
  • ca  dorá, n f var. ling.
  • ca  epsarrall, n m var. ling.
  • ca  esparall, n m var. ling.
  • ca  esparallu, n m var. ling.
  • ca  esparellon, n m var. ling.
  • ca  esparrai, n m var. ling.
  • ca  esparrais, n m pl var. ling.
  • ca  esparráll, n m var. ling.
  • ca  esparrallo, n m var. ling.
  • ca  esparray, n m var. ling.
  • ca  esparráy, n m var. ling.
  • ca  esparrayon, n m var. ling.
  • ca  esparrelló, n m var. ling.
  • ca  esparro, n m var. ling.
  • ca  esperelló, n m var. ling.
  • ca  orá, n f var. ling.
  • ca  patenes, n f pl var. ling.
  • ca  raspallón, n m var. ling.
  • ca  sparralló, n m var. ling.
  • nc  Diplodus annularis
  • nc  Sargus annularis var. ling.
  • nc  Sargus anularis var. ling.
  • nc  Sparus Annularis var. ling.
  • es  esparrayón
  • es  mocharra
  • es  mojarra
  • es  raspallon
  • es  raspallón
  • es  raspallón anillado
  • fr  sargue annulaire
  • fr  sparaillon
  • fr  sparaillon commun
  • it  sparlo
  • en  annular githead
  • en  annular seabream
  • de  Ringel Brassen

<Peixos > Espàrids>

esparrall esparrall

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  esparrall, n m
  • ca  doblada, n f sin. compl.
  • ca  dorada, n f sin. compl.
  • ca  esparralló, n m sin. compl.
  • ca  esparralló [petit], n m sin. compl.
  • ca  justina, n f sin. compl.
  • ca  notari, n m sin. compl.
  • ca  orada, n f sin. compl.
  • ca  patena, n f sin. compl.
  • ca  patena [petit], n f sin. compl.
  • ca  patenó [petit], n m sin. compl.
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • ca  vidriada, n f sin. compl.
  • ca  asparrall, n m var. ling.
  • ca  dorá, n f var. ling.
  • ca  epsarrall, n m var. ling.
  • ca  esparall, n m var. ling.
  • ca  esparallu, n m var. ling.
  • ca  esparellon, n m var. ling.
  • ca  esparrai, n m var. ling.
  • ca  esparrais, n m pl var. ling.
  • ca  esparráll, n m var. ling.
  • ca  esparrallo, n m var. ling.
  • ca  esparray, n m var. ling.
  • ca  esparráy, n m var. ling.
  • ca  esparrayon, n m var. ling.
  • ca  esparrelló, n m var. ling.
  • ca  esparro, n m var. ling.
  • ca  esperelló, n m var. ling.
  • ca  orá, n f var. ling.
  • ca  patenes, n f pl var. ling.
  • ca  raspallón, n m var. ling.
  • ca  sparralló, n m var. ling.
  • nc  Diplodus annularis
  • nc  Sargus annularis var. ling.
  • nc  Sargus anularis var. ling.
  • nc  Sparus Annularis var. ling.
  • es  esparrayón
  • es  mocharra
  • es  mojarra
  • es  raspallon
  • es  raspallón
  • es  raspallón anillado
  • fr  sargue annulaire
  • fr  sparaillon
  • fr  sparaillon commun
  • it  sparlo
  • en  annular githead
  • en  annular seabream
  • de  Ringel Brassen

<Peixos > Espàrids>

esquena esquena

<Indumentària > Roba interior>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  esquena, n f
  • es  espalda
  • es  espaldilla

<Indumentària > Roba interior>

Definición
Part del darrere del sostenidor.
estripa-sacs estripa-sacs

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estripa-sacs, n m
  • ca  escanyacavalls, n m sin. compl.
  • ca  blat de formiga, n m alt. sin.
  • ca  blat del diable, n m alt. sin.
  • ca  bromus rígid, n m alt. sin.
  • ca  civadella, n f alt. sin.
  • ca  escaldaboques, n m alt. sin.
  • ca  estripa-sac, n m alt. sin.
  • ca  fenàs dolent, n m alt. sin.
  • ca  escalda boques, n m var. ling.
  • nc  Bromus diandrus Roth

<Botànica > gramínies / poàcies>

estripa-sacs estripa-sacs

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  estripa-sacs, n m
  • ca  escanyacavalls, n m sin. compl.
  • ca  blat de formiga, n m alt. sin.
  • ca  blat del diable, n m alt. sin.
  • ca  bromus rígid, n m alt. sin.
  • ca  civadella, n f alt. sin.
  • ca  escaldaboques, n m alt. sin.
  • ca  estripa-sac, n m alt. sin.
  • ca  fenàs dolent, n m alt. sin.
  • ca  escalda boques, n m var. ling.
  • nc  Bromus diandrus Roth

<Botànica > gramínies / poàcies>

esvalot esvalot

<Política > Política interior>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  esvalot, n m
  • es  alboroto
  • es  escándalo
  • fr  tapage
  • fr  vacarme
  • en  din
  • en  loud noise
  • en  uproar
  • de  Lärm

<Política > Política interior>

Definición
Cridòria, brogit eixordador.