Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "espaiat" dentro de todas las áreas temáticas

alció estriat alció estriat

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  alció estriat, n m
  • es  alción estriado
  • fr  martin-chasseur strié
  • en  striped kingfisher
  • de  Streifenliest
  • nc  Halcyon chelicuti

<31.06 Ocells > Coraciformes > Alcedínids>

alció estriat alció estriat

<Zoologia > Ocells>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  alció estriat, n m
  • es  alción estriado
  • fr  martin-chasseur strié
  • en  striped kingfisher
  • de  Streifenliest
  • nc  Halcyon chelicuti

<31.06 Ocells > Coraciformes > Alcedínids>

anàlisi de proximitats anàlisi de proximitats

<Matemàtiques > Estadística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'estadística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 98 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-10-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  anàlisi de proximitats, n f
  • ca  escalat multidimensional, n m
  • es  análisis de proximidades
  • en  multidimensional scaling

<Matemàtiques > Estadística>

Definición
Tècnica de representació, en un espai euclidià de dimensió reduïda, d'elements definits per una matriu de proximitats.
anàlisi de proximitats anàlisi de proximitats

<Matemàtiques > Estadística>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'estadística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 98 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-10-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  anàlisi de proximitats, n f
  • ca  escalat multidimensional, n m
  • es  análisis de proximidades
  • en  multidimensional scaling

<Matemàtiques > Estadística>

Definición
Tècnica de representació, en un espai euclidià de dimensió reduïda, d'elements definits per una matriu de proximitats.
anell estriat anell estriat

<Bricolatge > Ferreteria>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  anell estriat, n m
  • es  anillo estriado

<Bricolatge > Ferreteria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arestes, n f pl
  • ca  blat boig, n m alt. sin.
  • ca  blat bord, n m alt. sin.
  • ca  blat de moro, n m alt. sin.
  • ca  blat de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  blat del diable, n m alt. sin.
  • ca  blat del dimoni, n m alt. sin.
  • ca  bruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  civada, n f alt. sin.
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  civadeta borda, n f alt. sin.
  • ca  coa d'egua, n f alt. sin.
  • ca  cua d'egua, n f alt. sin.
  • ca  dimonis, n m pl alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  farratge, n m alt. sin.
  • ca  fletxes, n f pl alt. sin.
  • ca  margall bord, n m alt. sin.
  • ca  margall d'espiga, n m alt. sin.
  • ca  margall d'espigueta, n m alt. sin.
  • ca  margall d'ordi, n m alt. sin.
  • ca  margall de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  margall espigat, n m alt. sin.
  • ca  margall punxós, n m alt. sin.
  • ca  ordi bord, n m alt. sin.
  • ca  rompsac, n m alt. sin.
  • ca  ximet, n m alt. sin.
  • ca  aristes, n f pl var. ling.
  • ca  civà, n f var. ling.
  • ca  civà borda, n f var. ling.
  • ca  civaeta borda, n f var. ling.
  • ca  espigaella, n f var. ling.
  • ca  ferratja, n f var. ling.
  • ca  margall d'espigaïlla, n m var. ling.
  • ca  nóvios, n m pl var. ling.
  • nc  Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.

<Botànica > gramínies / poàcies>

arestes arestes

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arestes, n f pl
  • ca  blat boig, n m alt. sin.
  • ca  blat bord, n m alt. sin.
  • ca  blat de moro, n m alt. sin.
  • ca  blat de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  blat del diable, n m alt. sin.
  • ca  blat del dimoni, n m alt. sin.
  • ca  bruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  civada, n f alt. sin.
  • ca  civada borda, n f alt. sin.
  • ca  civadeta borda, n f alt. sin.
  • ca  coa d'egua, n f alt. sin.
  • ca  cua d'egua, n f alt. sin.
  • ca  dimonis, n m pl alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  farratge, n m alt. sin.
  • ca  fletxes, n f pl alt. sin.
  • ca  margall bord, n m alt. sin.
  • ca  margall d'espiga, n m alt. sin.
  • ca  margall d'espigueta, n m alt. sin.
  • ca  margall d'ordi, n m alt. sin.
  • ca  margall de llapassa, n m alt. sin.
  • ca  margall espigat, n m alt. sin.
  • ca  margall punxós, n m alt. sin.
  • ca  ordi bord, n m alt. sin.
  • ca  rompsac, n m alt. sin.
  • ca  ximet, n m alt. sin.
  • ca  aristes, n f pl var. ling.
  • ca  civà, n f var. ling.
  • ca  civà borda, n f var. ling.
  • ca  civaeta borda, n f var. ling.
  • ca  espigaella, n f var. ling.
  • ca  ferratja, n f var. ling.
  • ca  margall d'espigaïlla, n m var. ling.
  • ca  nóvios, n m pl var. ling.
  • nc  Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aspàlat, n m
  • nc  Aspalathus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

aspàlat aspàlat

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aspàlat, n m
  • nc  Aspalathus L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aspàlat, n m
  • ca  socarrell apiculat, n m alt. sin.
  • ca  socarrell de Hermann, n m alt. sin.
  • ca  socarrell gros, n m alt. sin.
  • nc  Anthyllis hermanniae L. subsp. hystrix (Willk. ex Barceló) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Anthyllis hystrix (Willk. ex Barceló) Cardona, Contandr. et Sierra sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>