Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "espelt" dentro de todas las áreas temáticas

loris esvelt gris loris esvelt gris

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  loris esvelt gris, n m
  • es  loris esbelto gris, n m
  • fr  loris de Lydekker, n m
  • en  gray slender loris, n
  • de  Grauer Schlanklori, n m
  • nc  Loris lydekkerianus

<Mamífers > Primats > Lorísids>

loris esvelt gris loris esvelt gris

<Zoologia > Mamífers>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  loris esvelt gris, n m
  • es  loris esbelto gris, n m
  • fr  loris de Lydekker, n m
  • en  gray slender loris, n
  • de  Grauer Schlanklori, n m
  • nc  Loris lydekkerianus

<Mamífers > Primats > Lorísids>

loris esvelt rogenc loris esvelt rogenc

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  loris esvelt rogenc, n m
  • es  loris esbelto rojo, n m
  • fr  loris grêle, n m
  • en  red slender loris, n
  • de  Roter Schlanklori, n m
  • nc  Loris tardigradus

<Mamífers > Primats > Lorísids>

loris esvelt rogenc loris esvelt rogenc

<Zoologia > Mamífers>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  loris esvelt rogenc, n m
  • es  loris esbelto rojo, n m
  • fr  loris grêle, n m
  • en  red slender loris, n
  • de  Roter Schlanklori, n m
  • nc  Loris tardigradus

<Mamífers > Primats > Lorísids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  olivera, n f
  • ca  garró (botó floral), n m sin. compl.
  • ca  molló (flor), n m sin. compl.
  • ca  mostra (botó floral), n f sin. compl.
  • ca  oliu, n m sin. compl.
  • ca  oliva (fruit), n f sin. compl.
  • ca  oliver, n m sin. compl.
  • ca  càmola (flor), n f alt. sin.
  • ca  cervequí, n m alt. sin.
  • ca  olivera d'empelt, n f alt. sin.
  • ca  olivera de cultiu, n f alt. sin.
  • ca  olivera de llei, n f alt. sin.
  • ca  olivera vera, n f alt. sin.
  • ca  ullastre, n m alt. sin.
  • ca  auliver, n m var. ling.
  • ca  aulivera, n f var. ling.
  • nc  Olea europaea L. var. europaea

<Botànica > oleàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull els noms següents per a races d'olivera: arbequina, argudell (argudella), ba got, bequeruda (bequerut), corivella (cori­vell), ginjolenca (ginjolenc), morruda, negreta, olesana, roget, sevillenca, terralta, verdal, verderola i verdiella (verdiell). MASCLANS recull els noms de «varietats de conreu (cultivars): argudella, arbequina, verde-rola, terralta, farga, etc.» MUL1991 recull els noms següents per a diverses races: aragonesa, baix fulla, borriolenca, cuquello, farga, fi guereto, gorçals de beca, llumetes (llometes), llusiero (canetera), mançanilla (mançanillera), morones (moron), morruda (dels regers), olivera reger, olivera albocasines (bocassines, pròpies d'Albocàsser), picuals, i sevi­llenca (sevillenc
olivera olivera

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  olivera, n f
  • ca  garró (botó floral), n m sin. compl.
  • ca  molló (flor), n m sin. compl.
  • ca  mostra (botó floral), n f sin. compl.
  • ca  oliu, n m sin. compl.
  • ca  oliva (fruit), n f sin. compl.
  • ca  oliver, n m sin. compl.
  • ca  càmola (flor), n f alt. sin.
  • ca  cervequí, n m alt. sin.
  • ca  olivera d'empelt, n f alt. sin.
  • ca  olivera de cultiu, n f alt. sin.
  • ca  olivera de llei, n f alt. sin.
  • ca  olivera vera, n f alt. sin.
  • ca  ullastre, n m alt. sin.
  • ca  auliver, n m var. ling.
  • ca  aulivera, n f var. ling.
  • nc  Olea europaea L. var. europaea

<Botànica > oleàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull els noms següents per a races d'olivera: arbequina, argudell (argudella), ba got, bequeruda (bequerut), corivella (cori­vell), ginjolenca (ginjolenc), morruda, negreta, olesana, roget, sevillenca, terralta, verdal, verderola i verdiella (verdiell). MASCLANS recull els noms de «varietats de conreu (cultivars): argudella, arbequina, verde-rola, terralta, farga, etc.» MUL1991 recull els noms següents per a diverses races: aragonesa, baix fulla, borriolenca, cuquello, farga, fi guereto, gorçals de beca, llumetes (llometes), llusiero (canetera), mançanilla (mançanillera), morones (moron), morruda (dels regers), olivera reger, olivera albocasines (bocassines, pròpies d'Albocàsser), picuals, i sevi­llenca (sevillenc
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pisana, n f
  • ca  espelta bessona, n f sin. compl.
  • ca  pisana bessona, n f alt. sin.
  • nc  Triticum dicoccon (Schrank) Schübl.
  • nc  Triticum turgidum (L.) Thell. subsp. dicoccon (Schrank) Mac Key sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

pisana pisana

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pisana, n f
  • ca  espelta bessona, n f sin. compl.
  • ca  pisana bessona, n f alt. sin.
  • nc  Triticum dicoccon (Schrank) Schübl.
  • nc  Triticum turgidum (L.) Thell. subsp. dicoccon (Schrank) Mac Key sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  pisana, n f
  • ca  espelta bessona, n f sin. compl.
  • ca  pisana bessona, n f sin. compl.
  • es  emmer, n m
  • es  farro, n m
  • fr  amidonnier, n m
  • fr  épeautre de Tartarie, n f
  • fr  farro, n m
  • it  farro medio, n m
  • en  emmer, n
  • en  emmer wheat, n
  • en  farro, n
  • nc  Triticum turgidum (L.) Thell. subsp. dicoccon

<Agricultura>

Definición
Planta herbàcia anual de la família de les gramínies de tija dreta i buida, anb una espiga ampla i densa, espícules imbricades, dues llavors i glumes més curtes que les flors, considerada un blat de conreu molt antic.
protòpter esvelt protòpter esvelt

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  protòpter esvelt, n m
  • es  pez pulmonado africano
  • en  dipnoo africano
  • en  slender lungfish
  • nc  Protopterus dolloi

<Zoologia > Peixos>