Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "farsaire" dentro de todas las áreas temáticas

al·lèrgia a les pólvores d'esmectita al·lèrgia a les pólvores d'esmectita

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a les pólvores d'esmectita, n f
  • ca  al·lèrgia a les pólvores de terra de batan, n f sin. compl.
  • ca  al·lèrgia a les pólvores de terra de paraire, n f sin. compl.
  • en  fullers earth powder allergy, n
  • cod  294280001

<Al·lergologia>

arada de balancí arada de balancí

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arada de balancí, n f
  • es  arado sin avantrén
  • es  arado sin soporte
  • fr  araire
  • fr  charrue araire
  • it  aratro semplice
  • it  aratro senza sostegno
  • en  swing plough
  • de  Schwingpflug

<Maquinària i equip agropecuari>

Definición
Arada sense suport anterior, de tracció animal i conduïda per esteves, proveïda de dues pales iguals col·locades a banda i banda que permeten de girar la terra cap a tots dos costats.
artaire artaire

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  artaire, n m, f

<Pesca>

Definición
Patró d'art, propietari d'ormeigs d'art.
bàlsam de frare bàlsam de frare

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Terminologia històrica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  bàlsam de frare, n m
  • ca  bàlsam de Fraire, n m sin. compl.
  • ca  bàlsam de Turlington, n m sin. compl.
  • ca  bàlsam de Wade, n m sin. compl.
  • ca  gotes de Peter, n f pl sin. compl.
  • ca  gotes de Wade, n f pl sin. compl.
  • ca  tintura de benjuí composta, n f sin. compl.
  • ca  tintura de benzoïna composta, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>, <Terminologia històrica>

Definición
Preparat de benzoïna i àloe, estírax i bàlsam de tolú en una solució alcohòlica, emprat com a agent protector tòpic.
blanca blanca

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blanca, n f
  • ca  cardaire, n m sin. compl.
  • ca  càvec, n m sin. compl.
  • ca  clavell, n m sin. compl.
  • ca  clavellada, n f sin. compl.
  • ca  escrita, n f sin. compl.
  • ca  escrita blanca, n f sin. compl.
  • ca  llisol, n m sin. compl.
  • ca  rajada, n f sin. compl.
  • ca  rajada blanca, n f sin. compl.
  • ca  cardayre, n m var. ling.
  • ca  cavach, n m var. ling.
  • ca  llisól, n m var. ling.
  • ca  llisòl, n m var. ling.
  • ca  ratjada, n f var. ling.
  • nc  Rostroraja alba
  • nc  Raia alba var. ling.
  • nc  Raia marginata var. ling.
  • nc  Raja alba var. ling.
  • nc  Raja marginata var. ling.
  • nc  Raja rostrata var. ling.
  • es  raya alba, n f
  • es  raya blanca, n f
  • es  raya bramante
  • fr  raie blanche
  • en  white skate

<Rajades i milanes > Raids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blanca, n f
  • ca  cardaire, n m sin. compl.
  • ca  càvec, n m sin. compl.
  • ca  clavell, n m sin. compl.
  • ca  clavellada, n f sin. compl.
  • ca  escrita, n f sin. compl.
  • ca  escrita blanca, n f sin. compl.
  • ca  llisol, n m sin. compl.
  • ca  rajada, n f sin. compl.
  • ca  rajada blanca, n f sin. compl.
  • ca  cardayre, n m var. ling.
  • ca  cavach, n m var. ling.
  • ca  llisól, n m var. ling.
  • ca  llisòl, n m var. ling.
  • ca  ratjada, n f var. ling.
  • nc  Rostroraja alba
  • nc  Raia alba var. ling.
  • nc  Raia marginata var. ling.
  • nc  Raja alba var. ling.
  • nc  Raja marginata var. ling.
  • nc  Raja rostrata var. ling.
  • es  raya alba, n f
  • es  raya blanca, n f
  • es  raya bramante
  • fr  raie blanche
  • en  white skate

<Rajades i milanes > Raids>

brunzidora d'Occitània brunzidora d'Occitània

<Zoologia > Insectes>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  brunzidora d'Occitània, n f
  • fr  cigale de Fairmaire, n f
  • fr  cigale des cistes, n f
  • nc  Tibicina corsica fairmairei

<Zoologia > Insectes>

Definición
Taxonomia: Hemípters > Cicàdids > Tibicinins > Tibicina
cardó de paraire cardó de paraire

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardó de paraire, n m
  • ca  card de paraire, n m alt. sin.
  • ca  carda de paraire, n f alt. sin.
  • ca  cardigassa, n f alt. sin.
  • ca  cardinxa, n f alt. sin.
  • ca  cardó, n m alt. sin.
  • ca  cardot, n m alt. sin.
  • ca  cardot de paraire, n m alt. sin.
  • ca  cardús, n m alt. sin.
  • ca  escardot, n m alt. sin.
  • ca  pinta, n f alt. sin.
  • ca  pinya de cardar, n f alt. sin.
  • ca  rierenca, n f alt. sin.
  • nc  Dipsacus fullonum L. subsp. sativus (L.) P. Fourn.
  • nc  Dipsacus sativus (L.) Honck. sin. compl.
  • nc  Dipsacus fullonum sensu Mill., non L. var. ling.

<Botànica > dipsacàcies>

cardó de paraire cardó de paraire

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardó de paraire, n m
  • ca  card de paraire, n m alt. sin.
  • ca  carda de paraire, n f alt. sin.
  • ca  cardigassa, n f alt. sin.
  • ca  cardinxa, n f alt. sin.
  • ca  cardó, n m alt. sin.
  • ca  cardot, n m alt. sin.
  • ca  cardot de paraire, n m alt. sin.
  • ca  cardús, n m alt. sin.
  • ca  escardot, n m alt. sin.
  • ca  pinta, n f alt. sin.
  • ca  pinya de cardar, n f alt. sin.
  • ca  rierenca, n f alt. sin.
  • nc  Dipsacus fullonum L. subsp. sativus (L.) P. Fourn.
  • nc  Dipsacus sativus (L.) Honck. sin. compl.
  • nc  Dipsacus fullonum sensu Mill., non L. var. ling.

<Botànica > dipsacàcies>

carda de paraire carda de paraire

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carda de paraire, n f
  • ca  escardot, n m alt. sin.
  • nc  Dipsacus comosus Hoffmanns. et Link
  • nc  Dipsacus laciniatus auct. iber. sin. compl.

<Botànica > dipsacàcies>