Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "hermtic" dentro de todas las áreas temáticas

infecció herpètica de penis infecció herpètica de penis

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Fuente de la imagen del término

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  infecció herpètica de penis
  • en  herpetic infection of penis

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties infeccioses i parasitàries>

lòbul hepàtic lòbul hepàtic

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  lòbul hepàtic, n m
  • es  lóbulo hepático
  • en  hepatic lobe

<Anatomia>

lòbul hepàtic lòbul hepàtic

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  lòbul hepàtic, n m

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Definición
Cadascun dels lobus o lòbuls del fetge: lobus hepàtic dret, lobus hepàtic esquerre, lòbul de Spieghel i lòbul quadrat.
leptospirosi icterohemorràgica leptospirosi icterohemorràgica

<Malalties i síndromes>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  leptospirosi icterohemorràgica, n f
  • ca  espiroquetosi icterohemorràgica, n f sin. compl.
  • ca  febre de la Camarga, n f sin. compl.
  • ca  icterícia castrense, n f sin. compl.
  • ca  icterícia leptospiròtica, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Fiedler, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Landouzy, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Larrey-Weil, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Mathieu, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Mathieu-Weil, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Vassiliev, n f sin. compl.
  • ca  malaltia de Weil, n f sin. compl.
  • ca  tifoide biliar, n f sin. compl.
  • ca  tifus hepàtic, n m sin. compl.
  • ca  tifus icteroide, n m sin. compl.

<Malalties i síndromes>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definición
Malaltia produïda per Leptospira ictero-haemorragieae (avui anomenat L. interrogans) transmès per rates, les dejeccions de les quals pol·lueixen l'aigua i el fang. Es manifesta per febre alta que dura 3-4 dies i es reprodueix després d'un període apirètic de 4 a 10 dies; presenta icterícia, miàlgies, púrpura cutaneomucosa, albuminúria i hepatosplenomegàlia. Hi ha casos amb febre com a únic símptoma (forma gripal o septicèmica), altres amb quadre meningític i limfocitosi cefaloraquídia (forma meníngia), altres amb fenòmens gairebé exclusivament renals (forma nefrítica). S'observa en persones que treballen en clavegueres, mines, arrossars, o que es banyen en aigües contaminades.
lipoïdosi hepàtica lipoïdosi hepàtica

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  lipoïdosi hepàtica, n f
  • ca  esteatosi hepàtica, n f sin. compl.
  • ca  hepatopatia lipídica, n f sin. compl.
  • ca  hepatopatia per infiltració grassa, n f sin. compl.
  • ca  lipidosi hepàtica, n f sin. compl.
  • es  esteatosis hepática
  • es  hepatopatía por infiltración grasa
  • es  lipoidosis hepática
  • fr  lipidose hépatique
  • fr  stétaose hépatique
  • en  fatty liver
  • en  hepatic lipidosis

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Definición
Malaltia hepàtica no inflamatòria que afecta principalment els gats, causada per una deficiència en el metabolisme dels greixos i caracteritzada per una infiltració grassa.
lipoïdosi hepàtica lipoïdosi hepàtica

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  lipoïdosi hepàtica, n f
  • ca  esteatosi hepàtica, n f sin. compl.
  • ca  hepatopatia lipídica, n f sin. compl.
  • ca  hepatopatia per infiltració grassa, n f sin. compl.
  • ca  lipidosi hepàtica, n f sin. compl.
  • es  esteatosis hepática
  • es  hepatopatía por infiltración grasa
  • es  lipoidosis hepática
  • fr  lipidose hépatique
  • fr  stétaose hépatique
  • en  fatty liver
  • en  hepatic lipidosis

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Definición
Malaltia hepàtica no inflamatòria que afecta principalment els gats, causada per una deficiència en el metabolisme dels greixos i caracteritzada per una infiltració grassa.
litiasi hepàtica litiasi hepàtica

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Fuente de la imagen del término

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  litiasi hepàtica
  • en  hepatic lithiasis

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties de l'aparell digestiu>

lligament hepàtic lligament hepàtic

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  lligament hepàtic, n m
  • es  ligamento hepático
  • en  hepatic ligament
  • TA  ligamenta hepatis

<Anatomia>

lobel hepàtic lobel hepàtic

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  lobel hepàtic, n m
  • es  lobulillo hepático
  • en  hepatic lobule
  • TA  lobuli hepatis

<Anatomia>

lobel hepàtic lobel hepàtic

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  lobel hepàtic, n m
  • ca  lobel de Kiernan, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>

Definición
Unitat estructural clàssica del fetge, d'aspecte piriforme (hexagonal en els talls histològics), en el centre de la qual hi ha la vena central del lobel (centrolobel·lar), tributària de les venes suprahepàtiques, mentre que a la seva perifèria hi ha els espais porta, amb les branques portal i arterial i el conducte biliar interlobel·lar. Les branques terminals de la porta i de l'artèria hepàtica dels espais porta envien la sang als capil·lars sinusoides hepàtics i, d'aquests, passa a les venes centrolobel·lars. Els límits del lobel clàssic, en l'home, són imprecisos i ficticis, al contrari del que passa en alguns mamífers, com ara el porc (descripció inicial de Kiernan).