Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "llntia" dentro de todas las áreas temáticas

carquèxia carquèxia

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  carquèxia, n f
  • ca  llitja, n f alt. sin.
  • ca  ruac, n m alt. sin.
  • nc  Chamaespartium tridentatum (L.) P.E. Gibbs
  • nc  Genista tridentata L. sin. compl.
  • nc  Pterospartum tridentatum (L.) Willk. sin. compl.
  • nc  Genistella tridentata (L.) Samp. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

carta credencial carta credencial

<Ciències socials > Relacions internacionals>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>

  • ca  carta credencial, n f
  • ca  credencial, n f
  • ca  lletra credencial, n f sin. compl.
  • es  carta credencial
  • es  credencial
  • fr  lettre de créance
  • it  credenziale
  • it  lettere credenziale
  • en  credential
  • en  credential letter
  • en  letter of credence
  • ar  خطاب اعتماد

<Actors internacionals > Estats > Òrgans estatals per a les relacions internacionals>

Definición
Document que acredita el nomenament d'un ambaixador o del ministre d'afers estrangers d'un estat com a representant davant d'un estat estranger o d'una organització internacional.

Nota

  • La credencial la signa el cap d'estat de l'estat acreditant i, segons el cas, està dirigida al cap d'estat de l'estat receptor o al secretari general d'una organització internacional. En el primer cas, cal obtenir prèviament el plàcet de l'estat receptor.
cataracta hipermadura cataracta hipermadura

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Oftalmologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  cataracta hipermadura, n f
  • ca  cataracta intumescent, n f sin. compl.
  • ca  cataracta làctia, n f sin. compl.
  • ca  cataracta morgagniana, n f sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Oftalmologia>

Definición
Cataracta que consisteix en la liqüefacció de tot el còrtex.
cirerer de guineu cirerer de guineu

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cirerer de guineu, n m
  • ca  cirerer de Santa Llúcia, n m sin. compl.
  • ca  macaleu, n m sin. compl.
  • ca  cirer amarg, n m alt. sin.
  • ca  cirer bord, n m alt. sin.
  • ca  cirer de guilla, n m alt. sin.
  • ca  cirer de guineu, n m alt. sin.
  • ca  cirerer bord, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de moixó, n m alt. sin.
  • ca  cireres de moixó, n f pl alt. sin.
  • ca  cireres de Sant Llúcia, n f pl alt. sin.
  • ca  cornera, n f alt. sin.
  • ca  llúcia, n f alt. sin.
  • ca  peu del cirerer, n m alt. sin.
  • ca  prunera borda, n f alt. sin.
  • ca  verprú, n m alt. sin.
  • ca  aviprú, n m var. ling.
  • ca  macaleba, n f var. ling.
  • ca  micaleu, n m var. ling.
  • ca  varprú, n m var. ling.
  • ca  velprú, n m var. ling.
  • ca  vemprú, n m var. ling.
  • ca  verdprú, n m var. ling.
  • ca  vèrprú, n m var. ling.
  • ca  verprun, n m var. ling.
  • ca  viprú, n m var. ling.
  • nc  Prunus mahaleb L.
  • nc  Cerasus mahaleb (L.) Mill. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

cirerer de guineu cirerer de guineu

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cirerer de guineu, n m
  • ca  cirerer de Santa Llúcia, n m sin. compl.
  • ca  macaleu, n m sin. compl.
  • ca  cirer amarg, n m alt. sin.
  • ca  cirer bord, n m alt. sin.
  • ca  cirer de guilla, n m alt. sin.
  • ca  cirer de guineu, n m alt. sin.
  • ca  cirerer bord, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de moixó, n m alt. sin.
  • ca  cireres de moixó, n f pl alt. sin.
  • ca  cireres de Sant Llúcia, n f pl alt. sin.
  • ca  cornera, n f alt. sin.
  • ca  llúcia, n f alt. sin.
  • ca  peu del cirerer, n m alt. sin.
  • ca  prunera borda, n f alt. sin.
  • ca  verprú, n m alt. sin.
  • ca  aviprú, n m var. ling.
  • ca  macaleba, n f var. ling.
  • ca  micaleu, n m var. ling.
  • ca  varprú, n m var. ling.
  • ca  velprú, n m var. ling.
  • ca  vemprú, n m var. ling.
  • ca  verdprú, n m var. ling.
  • ca  vèrprú, n m var. ling.
  • ca  verprun, n m var. ling.
  • ca  viprú, n m var. ling.
  • nc  Prunus mahaleb L.
  • nc  Cerasus mahaleb (L.) Mill. sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

cirerer de Santa Llúcia cirerer de Santa Llúcia

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cirerer de Santa Llúcia, n m
  • ca  cirerer de guineu, n m sin. compl.
  • es  cerecino, n m
  • es  cerezo de Santa Lucía, n m
  • fr  cerisier de Sainte Lucie, n m
  • en  rock cherry, n
  • en  St. Lucie cherry, n
  • nc  Prunus mahaleb

<Enginyeria forestal>

coloboma del cristal·lí coloboma del cristal·lí

<Anatomia>, <Oftalmologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  coloboma del cristal·lí, n m
  • la  coloboma lentis

<Anatomia>, <Oftalmologia>

Definición
Defecte del cristal·lí, consistent en el fet que la seva perifèria és incompleta o bé esmotxada.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  confeti, n m
  • ca  llapó de llavoret, n m alt. sin.
  • ca  llentia d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  llenties d'aigua, n f pl alt. sin.
  • ca  llentieta d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  llentilla d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  llentiol, n m alt. sin.
  • ca  pa de granotes, n m alt. sin.
  • ca  lentilla d'aigua, n f var. ling.
  • ca  llapó de pato, n m var. ling.
  • ca  llapotet de pato, n m var. ling.
  • nc  Lemna L.

<Botànica > lemnàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions llentia d'aigua, llentieta d'aigua, llentilla d'aigua, (lentilla d'aigua), llentiol i pa de granotes per a Lemna sp. pl.
confeti confeti

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  confeti, n m
  • ca  llapó de llavoret, n m alt. sin.
  • ca  llentia d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  llenties d'aigua, n f pl alt. sin.
  • ca  llentieta d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  llentilla d'aigua, n f alt. sin.
  • ca  llentiol, n m alt. sin.
  • ca  pa de granotes, n m alt. sin.
  • ca  lentilla d'aigua, n f var. ling.
  • ca  llapó de pato, n m var. ling.
  • ca  llapotet de pato, n m var. ling.
  • nc  Lemna L.

<Botànica > lemnàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions llentia d'aigua, llentieta d'aigua, llentilla d'aigua, (lentilla d'aigua), llentiol i pa de granotes per a Lemna sp. pl.
credencial credencial

<Documentació jurídica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  credencial, n f
  • ca  carta credencial, n f sin. compl.
  • ca  lletra credencial, n f sin. compl.
  • es  carta credencial
  • es  credencial
  • es  letra credencial

<Documentació jurídica>

Definición
Document que acredita el nomenament d'un funcionari o funcionària públic i que serveix perquè hom li doni possessió de la seva plaça.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic