Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "llumí" dentro de todas las áreas temáticas

<Física>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.

  • ca   n m
  • es   n m
  • es   n m
  • fr   n m
  • fr   n m
  • en   n

<Física > Unitats de mesura>

Definición

Nota

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  apagallums, n m
  • ca  bufallums, n m sin. compl.
  • ca  matallums, n m sin. compl.
  • ca  apagallum, n m alt. sin.
  • ca  citró, n m alt. sin.
  • ca  citró groc, n m alt. sin.
  • ca  citró ver, n m alt. sin.
  • ca  martibet, n m alt. sin.
  • ca  matallum, n m alt. sin.
  • ca  rave, n m alt. sin.
  • ca  ravenell bord, n m alt. sin.
  • ca  ravenell groc, n m alt. sin.
  • ca  ravenissa, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa bledera, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa groga, n f alt. sin.
  • ca  apaga llums, n m var. ling.
  • ca  bufa llums, n m var. ling.
  • ca  martibert, n m var. ling.
  • ca  martivert, n m var. ling.
  • ca  mata llums, n m var. ling.
  • ca  ravanell bord, n m var. ling.
  • ca  ravanell groc, n m var. ling.
  • ca  ravanissa, n f var. ling.
  • nc  Sisymbrium irio L.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

apagallums apagallums

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  apagallums, n m
  • ca  bufallums, n m sin. compl.
  • ca  matallums, n m sin. compl.
  • ca  apagallum, n m alt. sin.
  • ca  citró, n m alt. sin.
  • ca  citró groc, n m alt. sin.
  • ca  citró ver, n m alt. sin.
  • ca  martibet, n m alt. sin.
  • ca  matallum, n m alt. sin.
  • ca  rave, n m alt. sin.
  • ca  ravenell bord, n m alt. sin.
  • ca  ravenell groc, n m alt. sin.
  • ca  ravenissa, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa bledera, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa groga, n f alt. sin.
  • ca  apaga llums, n m var. ling.
  • ca  bufa llums, n m var. ling.
  • ca  martibert, n m var. ling.
  • ca  martivert, n m var. ling.
  • ca  mata llums, n m var. ling.
  • ca  ravanell bord, n m var. ling.
  • ca  ravanell groc, n m var. ling.
  • ca  ravanissa, n f var. ling.
  • nc  Sisymbrium irio L.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  apagallums, n m
  • ca  bastanaga, n f alt. sin.
  • ca  bastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  bufanaga, n f alt. sin.
  • ca  bufanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  carlota, n f alt. sin.
  • ca  carrota, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga (arrel), n f alt. sin.
  • ca  pastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  pastanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  pastanagueta, n f alt. sin.
  • ca  safanòria, n f alt. sin.
  • ca  xerevia, n f alt. sin.
  • ca  apaga llums, n m var. ling.
  • ca  bastonaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaguera, n f var. ling.
  • ca  besteneguera, n f var. ling.
  • ca  botxes, n f pl var. ling.
  • ca  mastanaga, n f var. ling.
  • ca  partanaga, n f var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  pastenagues, n f pl var. ling.
  • ca  pastenagueta, n f var. ling.
  • ca  pastinaga, n f var. ling.
  • ca  pastonaga, n f var. ling.
  • ca  postenaga, n f var. ling.
  • ca  safranària, n f var. ling.
  • ca  safranòria, n f var. ling.
  • nc  Daucus carota L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

apagallums apagallums

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  apagallums, n m
  • ca  bastanaga, n f alt. sin.
  • ca  bastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  bufanaga, n f alt. sin.
  • ca  bufanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  carlota, n f alt. sin.
  • ca  carrota, n f alt. sin.
  • ca  fonollassa, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga, n f alt. sin.
  • ca  pastanaga (arrel), n f alt. sin.
  • ca  pastanaguera, n f alt. sin.
  • ca  pastanagues, n f pl alt. sin.
  • ca  pastanagueta, n f alt. sin.
  • ca  safanòria, n f alt. sin.
  • ca  xerevia, n f alt. sin.
  • ca  apaga llums, n m var. ling.
  • ca  bastonaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaga, n f var. ling.
  • ca  bestenaguera, n f var. ling.
  • ca  besteneguera, n f var. ling.
  • ca  botxes, n f pl var. ling.
  • ca  mastanaga, n f var. ling.
  • ca  partanaga, n f var. ling.
  • ca  pastenaga, n f var. ling.
  • ca  pastenagues, n f pl var. ling.
  • ca  pastenagueta, n f var. ling.
  • ca  pastinaga, n f var. ling.
  • ca  pastonaga, n f var. ling.
  • ca  postenaga, n f var. ling.
  • ca  safranària, n f var. ling.
  • ca  safranòria, n f var. ling.
  • nc  Daucus carota L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

assaig de llums assaig de llums

<Arts > Circ>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>

  • ca  assaig de llums, n m
  • es  ensayo de luces
  • fr  répétition des éclairages
  • it  prova delle luci
  • it  prova luci
  • en  lighting rehearsal
  • de  Beleuhstungsprobe

<Circ > Espectacle > Creació i posada en escena>

Definición
Assaig tècnic en què el luminotècnic repassa amb el director de l'espectacle la disposició dels elements d'il·luminació, els peus, les indicacions del guió i el plànol de llums.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barballa, n f
  • ca  apagallums, n m sin. compl.
  • ca  cuixabarba, n f sin. compl.
  • ca  pa de conill, n m sin. compl.
  • ca  barba de cabra, n f alt. sin.
  • ca  barball, n m alt. sin.
  • ca  barballeres, n f pl alt. sin.
  • ca  bufallums, n m alt. sin.
  • ca  cuixa de senyora, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera laciniada, n f alt. sin.
  • ca  apaga llums, n m var. ling.
  • ca  bufa llums, n m var. ling.
  • ca  cuixa barba, n f var. ling.
  • ca  cuixa-barba, n f var. ling.
  • ca  escorconella, n f var. ling.
  • ca  escorçonera, n f var. ling.
  • ca  farfalles, n f pl var. ling.
  • nc  Scorzonera laciniata L.
  • nc  Podospermum laciniatum (L.) DC. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

barballa barballa

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barballa, n f
  • ca  apagallums, n m sin. compl.
  • ca  cuixabarba, n f sin. compl.
  • ca  pa de conill, n m sin. compl.
  • ca  barba de cabra, n f alt. sin.
  • ca  barball, n m alt. sin.
  • ca  barballeres, n f pl alt. sin.
  • ca  bufallums, n m alt. sin.
  • ca  cuixa de senyora, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera, n f alt. sin.
  • ca  escurçonera laciniada, n f alt. sin.
  • ca  apaga llums, n m var. ling.
  • ca  bufa llums, n m var. ling.
  • ca  cuixa barba, n f var. ling.
  • ca  cuixa-barba, n f var. ling.
  • ca  escorconella, n f var. ling.
  • ca  escorçonera, n f var. ling.
  • ca  farfalles, n f pl var. ling.
  • nc  Scorzonera laciniata L.
  • nc  Podospermum laciniatum (L.) DC. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

bateria de llums bateria de llums

<Electrònica > Electrotècnia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  bateria de llums, n f
  • es  batería de luces
  • fr  banc d'éclairage
  • en  bank of lights

<Electrònica > Electrotècnia>

Definición
Conjunt de llums similars i connectats disposats l'un al costat de l'altre de manera que se sumin les seves accions.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blauet, n m
  • ca  angelets, n m pl sin. compl.
  • ca  capblau, n m sin. compl.
  • ca  clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
  • ca  estel, n m sin. compl.
  • ca  angelet, n m alt. sin.
  • ca  angelina, n f alt. sin.
  • ca  blauets, n m pl alt. sin.
  • ca  blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  blavet, n m alt. sin.
  • ca  blavets, n m pl alt. sin.
  • ca  bracera, n f alt. sin.
  • ca  caps blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  clavell de Sant Isidre, n m alt. sin.
  • ca  clavellina de moro, n f alt. sin.
  • ca  clavells blaus, n m pl alt. sin.
  • ca  clavells de blat, n m pl alt. sin.
  • ca  clavells de moro, n m pl alt. sin.
  • ca  escombra, n f alt. sin.
  • ca  escombrera, n f alt. sin.
  • ca  flor de blat, n f alt. sin.
  • ca  granera, n f alt. sin.
  • ca  graneres, n f pl alt. sin.
  • ca  herba blava, n f alt. sin.
  • ca  herba de la diabetis, n f alt. sin.
  • ca  herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
  • ca  herba per al sucre, n f alt. sin.
  • ca  llum, n m alt. sin.
  • ca  llums, n m pl alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  xarampió, n m alt. sin.
  • ca  xarampions, n m pl alt. sin.
  • ca  aujalets, n m pl var. ling.
  • ca  cap-blau, n m var. ling.
  • ca  xarrampió, n m var. ling.
  • nc  Centaurea cyanus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>