Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "llumí" dentro de todas las áreas temáticas
<Física>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n m
- es n m
- es n m
- fr n m
- fr n m
- en n
<Física > Unitats de mesura>
Definición
Nota
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca apagallums, n m
- ca bufallums, n m sin. compl.
- ca matallums, n m sin. compl.
- ca apagallum, n m alt. sin.
- ca citró, n m alt. sin.
- ca citró groc, n m alt. sin.
- ca citró ver, n m alt. sin.
- ca martibet, n m alt. sin.
- ca matallum, n m alt. sin.
- ca rave, n m alt. sin.
- ca ravenell bord, n m alt. sin.
- ca ravenell groc, n m alt. sin.
- ca ravenissa, n f alt. sin.
- ca ravenissa bledera, n f alt. sin.
- ca ravenissa groga, n f alt. sin.
- ca apaga llums, n m var. ling.
- ca bufa llums, n m var. ling.
- ca martibert, n m var. ling.
- ca martivert, n m var. ling.
- ca mata llums, n m var. ling.
- ca ravanell bord, n m var. ling.
- ca ravanell groc, n m var. ling.
- ca ravanissa, n f var. ling.
- nc Sisymbrium irio L.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca apagallums, n m
- ca bufallums, n m sin. compl.
- ca matallums, n m sin. compl.
- ca apagallum, n m alt. sin.
- ca citró, n m alt. sin.
- ca citró groc, n m alt. sin.
- ca citró ver, n m alt. sin.
- ca martibet, n m alt. sin.
- ca matallum, n m alt. sin.
- ca rave, n m alt. sin.
- ca ravenell bord, n m alt. sin.
- ca ravenell groc, n m alt. sin.
- ca ravenissa, n f alt. sin.
- ca ravenissa bledera, n f alt. sin.
- ca ravenissa groga, n f alt. sin.
- ca apaga llums, n m var. ling.
- ca bufa llums, n m var. ling.
- ca martibert, n m var. ling.
- ca martivert, n m var. ling.
- ca mata llums, n m var. ling.
- ca ravanell bord, n m var. ling.
- ca ravanell groc, n m var. ling.
- ca ravanissa, n f var. ling.
- nc Sisymbrium irio L.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca apagallums, n m
- ca bastanaga, n f alt. sin.
- ca bastanaguera, n f alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca bufanaga, n f alt. sin.
- ca bufanagues, n f pl alt. sin.
- ca carlota, n f alt. sin.
- ca carrota, n f alt. sin.
- ca fonollassa, n f alt. sin.
- ca pastanaga, n f alt. sin.
- ca pastanaga (arrel), n f alt. sin.
- ca pastanaguera, n f alt. sin.
- ca pastanagues, n f pl alt. sin.
- ca pastanagueta, n f alt. sin.
- ca safanòria, n f alt. sin.
- ca xerevia, n f alt. sin.
- ca apaga llums, n m var. ling.
- ca bastonaga, n f var. ling.
- ca bestenaga, n f var. ling.
- ca bestenaguera, n f var. ling.
- ca besteneguera, n f var. ling.
- ca botxes, n f pl var. ling.
- ca mastanaga, n f var. ling.
- ca partanaga, n f var. ling.
- ca pastenaga, n f var. ling.
- ca pastenagues, n f pl var. ling.
- ca pastenagueta, n f var. ling.
- ca pastinaga, n f var. ling.
- ca pastonaga, n f var. ling.
- ca postenaga, n f var. ling.
- ca safranària, n f var. ling.
- ca safranòria, n f var. ling.
- nc Daucus carota L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca apagallums, n m
- ca bastanaga, n f alt. sin.
- ca bastanaguera, n f alt. sin.
- ca botges, n f pl alt. sin.
- ca bufanaga, n f alt. sin.
- ca bufanagues, n f pl alt. sin.
- ca carlota, n f alt. sin.
- ca carrota, n f alt. sin.
- ca fonollassa, n f alt. sin.
- ca pastanaga, n f alt. sin.
- ca pastanaga (arrel), n f alt. sin.
- ca pastanaguera, n f alt. sin.
- ca pastanagues, n f pl alt. sin.
- ca pastanagueta, n f alt. sin.
- ca safanòria, n f alt. sin.
- ca xerevia, n f alt. sin.
- ca apaga llums, n m var. ling.
- ca bastonaga, n f var. ling.
- ca bestenaga, n f var. ling.
- ca bestenaguera, n f var. ling.
- ca besteneguera, n f var. ling.
- ca botxes, n f pl var. ling.
- ca mastanaga, n f var. ling.
- ca partanaga, n f var. ling.
- ca pastenaga, n f var. ling.
- ca pastenagues, n f pl var. ling.
- ca pastenagueta, n f var. ling.
- ca pastinaga, n f var. ling.
- ca pastonaga, n f var. ling.
- ca postenaga, n f var. ling.
- ca safranària, n f var. ling.
- ca safranòria, n f var. ling.
- nc Daucus carota L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
<Arts > Circ>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de circ [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/165/>
- ca assaig de llums, n m
- es ensayo de luces
- fr répétition des éclairages
- it prova delle luci
- it prova luci
- en lighting rehearsal
- de Beleuhstungsprobe
<Circ > Espectacle > Creació i posada en escena>
Definición
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca barballa, n f
- ca apagallums, n m sin. compl.
- ca cuixabarba, n f sin. compl.
- ca pa de conill, n m sin. compl.
- ca barba de cabra, n f alt. sin.
- ca barball, n m alt. sin.
- ca barballeres, n f pl alt. sin.
- ca bufallums, n m alt. sin.
- ca cuixa de senyora, n f alt. sin.
- ca escurçonera, n f alt. sin.
- ca escurçonera laciniada, n f alt. sin.
- ca apaga llums, n m var. ling.
- ca bufa llums, n m var. ling.
- ca cuixa barba, n f var. ling.
- ca cuixa-barba, n f var. ling.
- ca escorconella, n f var. ling.
- ca escorçonera, n f var. ling.
- ca farfalles, n f pl var. ling.
- nc Scorzonera laciniata L.
- nc Podospermum laciniatum (L.) DC. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca barballa, n f
- ca apagallums, n m sin. compl.
- ca cuixabarba, n f sin. compl.
- ca pa de conill, n m sin. compl.
- ca barba de cabra, n f alt. sin.
- ca barball, n m alt. sin.
- ca barballeres, n f pl alt. sin.
- ca bufallums, n m alt. sin.
- ca cuixa de senyora, n f alt. sin.
- ca escurçonera, n f alt. sin.
- ca escurçonera laciniada, n f alt. sin.
- ca apaga llums, n m var. ling.
- ca bufa llums, n m var. ling.
- ca cuixa barba, n f var. ling.
- ca cuixa-barba, n f var. ling.
- ca escorconella, n f var. ling.
- ca escorçonera, n f var. ling.
- ca farfalles, n f pl var. ling.
- nc Scorzonera laciniata L.
- nc Podospermum laciniatum (L.) DC. sin. compl.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Electrònica > Electrotècnia>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca bateria de llums, n f
- es batería de luces
- fr banc d'éclairage
- en bank of lights
<Electrònica > Electrotècnia>
Definición
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blauet, n m
- ca angelets, n m pl sin. compl.
- ca capblau, n m sin. compl.
- ca clavell de Sant Jaume, n m sin. compl.
- ca estel, n m sin. compl.
- ca angelet, n m alt. sin.
- ca angelina, n f alt. sin.
- ca blauets, n m pl alt. sin.
- ca blaus, n m pl alt. sin.
- ca blavet, n m alt. sin.
- ca blavets, n m pl alt. sin.
- ca bracera, n f alt. sin.
- ca caps blaus, n m pl alt. sin.
- ca clavell de Sant Isidre, n m alt. sin.
- ca clavellina de moro, n f alt. sin.
- ca clavells blaus, n m pl alt. sin.
- ca clavells de blat, n m pl alt. sin.
- ca clavells de moro, n m pl alt. sin.
- ca escombra, n f alt. sin.
- ca escombrera, n f alt. sin.
- ca flor de blat, n f alt. sin.
- ca granera, n f alt. sin.
- ca graneres, n f pl alt. sin.
- ca herba blava, n f alt. sin.
- ca herba de la diabetis, n f alt. sin.
- ca herba per a fer venir llet, n f alt. sin.
- ca herba per al sucre, n f alt. sin.
- ca llum, n m alt. sin.
- ca llums, n m pl alt. sin.
- ca peu de colom, n m alt. sin.
- ca xarampió, n m alt. sin.
- ca xarampions, n m pl alt. sin.
- ca aujalets, n m pl var. ling.
- ca cap-blau, n m var. ling.
- ca xarrampió, n m var. ling.
- nc Centaurea cyanus L.
<Botànica > compostes / asteràcies>