Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "maldestre" dentro de todas las áreas temáticas

pomera borda pomera borda

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pomera borda, n f
  • ca  poma borda (fruit), n f alt. sin.
  • ca  pomer bord, n m alt. sin.
  • ca  pomera mosquina, n f alt. sin.
  • ca  pomera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  pomera silvestre, n f alt. sin.
  • ca  pomes bordes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  pomes de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
  • nc  Pyrus malus L. subsp. sylvestris (L.) Ehrh.
  • nc  Malus sylvestris Mill. sin. compl.
  • nc  Pyrus acerba (Mérat) Lej. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  porradell, n m
  • ca  all bord, n m alt. sin.
  • ca  all camperol, n m alt. sin.
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  all de moro, n m alt. sin.
  • ca  all de serp, n m alt. sin.
  • ca  all del dimoni, n m alt. sin.
  • ca  all porrer, n m alt. sin.
  • ca  all porret, n m alt. sin.
  • ca  all porrit, n m alt. sin.
  • ca  all porro, n m alt. sin.
  • ca  all salvatge, n m alt. sin.
  • ca  alla, n f alt. sin.
  • ca  alls porrers, n m pl alt. sin.
  • ca  calabruix, n m alt. sin.
  • ca  calabruixa, n f alt. sin.
  • ca  ceba, n f alt. sin.
  • ca  porrit, n m alt. sin.
  • ca  porro bord, n m alt. sin.
  • ca  porro salvatge, n m alt. sin.
  • ca  porro silvestre, n m alt. sin.
  • ca  porratell, n m var. ling.
  • ca  porretell, n m var. ling.
  • nc  Allium ampeloprasum L.

<Botànica > liliàcies>

porradell porradell

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  porradell, n m
  • ca  all bord, n m alt. sin.
  • ca  all camperol, n m alt. sin.
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  all de moro, n m alt. sin.
  • ca  all de serp, n m alt. sin.
  • ca  all del dimoni, n m alt. sin.
  • ca  all porrer, n m alt. sin.
  • ca  all porret, n m alt. sin.
  • ca  all porrit, n m alt. sin.
  • ca  all porro, n m alt. sin.
  • ca  all salvatge, n m alt. sin.
  • ca  alla, n f alt. sin.
  • ca  alls porrers, n m pl alt. sin.
  • ca  calabruix, n m alt. sin.
  • ca  calabruixa, n f alt. sin.
  • ca  ceba, n f alt. sin.
  • ca  porrit, n m alt. sin.
  • ca  porro bord, n m alt. sin.
  • ca  porro salvatge, n m alt. sin.
  • ca  porro silvestre, n m alt. sin.
  • ca  porratell, n m var. ling.
  • ca  porretell, n m var. ling.
  • nc  Allium ampeloprasum L.

<Botànica > liliàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.

  • ca  porradell, n m
  • es  puerro silvestre
  • fr  ail géant
  • fr  poireau d'été
  • it  aglio d'oriente
  • it  porro
  • en  wild leek
  • de  Ackerknoblauch
  • nc  Allium ampeloprasum

<Botànica>

Definición
Planta bulbosa que es fa en fenassars, de flors agrupades en una umbel·la globulosa, el bulb de la qual se sol menjar cuit.

Nota

  • També és anomenat all porro o all de serp.
ptilinop de les Salomó ptilinop de les Salomó

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  ptilinop de les Salomó, n m
  • es  tilopo de las Salomón
  • fr  ptilope des Salomon
  • en  yellow-banded fruit-dove
  • de  Malvestirn-Fruchttaube
  • nc  Ptilinopus solomonensis

<09.01 Ocells > Columbiformes > Colúmbids>

ptilinop de les Salomó ptilinop de les Salomó

<Zoologia > Ocells>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  ptilinop de les Salomó, n m
  • es  tilopo de las Salomón
  • fr  ptilope des Salomon
  • en  yellow-banded fruit-dove
  • de  Malvestirn-Fruchttaube
  • nc  Ptilinopus solomonensis

<09.01 Ocells > Columbiformes > Colúmbids>

quarter mestre quarter mestre

<Defensa>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  quarter mestre, n m
  • ca  quarter mestre general, n m
  • es  cuartel maestre, n m
  • es  cuartel maestre general, n m

<Defensa>

Definición
Oficial general que s'encarregava de la logística, és a dir, d'aspectes com ara tenir a punt els mapes plànols, preveure el pla de batalla, el de marxa, els campaments de l'exèrcit, etc.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rafanistre, n m
  • ca  citró, n m sin. compl.
  • ca  erviana, n f sin. compl.
  • ca  raveguí, n m sin. compl.
  • ca  ravenet, n m sin. compl.
  • ca  ravenissa, n f sin. compl.
  • ca  ervianes, n f pl alt. sin.
  • ca  esmolata, n f alt. sin.
  • ca  rave bord, n m alt. sin.
  • ca  rave petit, n m alt. sin.
  • ca  rave silvestre, n m alt. sin.
  • ca  raveguissa, n f alt. sin.
  • ca  ravenís, n m alt. sin.
  • ca  ravenissa blanca, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa borda, n f alt. sin.
  • ca  ravenisses, n f pl alt. sin.
  • ca  raves de bosc, n m pl alt. sin.
  • ca  graviana, n f var. ling.
  • ca  gravianes, n f pl var. ling.
  • ca  raba silvestre, n m var. ling.
  • ca  rabanís, n m var. ling.
  • ca  ravanícies, n f pl var. ling.
  • ca  raveníssia, n f var. ling.
  • nc  Raphanus raphanistrum L.
  • nc  Raphanus sylvestris Lam. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

rafanistre rafanistre

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rafanistre, n m
  • ca  citró, n m sin. compl.
  • ca  erviana, n f sin. compl.
  • ca  raveguí, n m sin. compl.
  • ca  ravenet, n m sin. compl.
  • ca  ravenissa, n f sin. compl.
  • ca  ervianes, n f pl alt. sin.
  • ca  esmolata, n f alt. sin.
  • ca  rave bord, n m alt. sin.
  • ca  rave petit, n m alt. sin.
  • ca  rave silvestre, n m alt. sin.
  • ca  raveguissa, n f alt. sin.
  • ca  ravenís, n m alt. sin.
  • ca  ravenissa blanca, n f alt. sin.
  • ca  ravenissa borda, n f alt. sin.
  • ca  ravenisses, n f pl alt. sin.
  • ca  raves de bosc, n m pl alt. sin.
  • ca  graviana, n f var. ling.
  • ca  gravianes, n f pl var. ling.
  • ca  raba silvestre, n m var. ling.
  • ca  rabanís, n m var. ling.
  • ca  ravanícies, n f pl var. ling.
  • ca  raveníssia, n f var. ling.
  • nc  Raphanus raphanistrum L.
  • nc  Raphanus sylvestris Lam. var. ling.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

ranuncle alpestre ranuncle alpestre

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ranuncle alpestre, n m
  • nc  Ranunculus alpestris L. subsp. alpestris

<Botànica > ranunculàcies>