Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "muntaner" dentro de todas las áreas temáticas

àrnica àrnica

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  àrnica, n f
  • ca  esternudera, n f sin. compl.
  • ca  herba de les caigudes, n f sin. compl.
  • ca  tabac de muntanya, n m sin. compl.
  • ca  tabac de pastor, n m sin. compl.

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definición
Herba perenne (Arnica montana) de la família de les compostes, de 30 a 50 cm d'alçada, que habita els prats subalpins de sòl àcid dels Pirineus i d'una gran part de l'Europa humida. Les flors riques en arnicina, que es cullen poc abans que hagin esclatat, de juny a setembre, en decocció o tintura (tintura d'àrnica), tenen propietats antiinflamatòries i vulneràries, i han estat emprades contra les contusions i els traumatismes sense ferida.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrella, n f
  • ca  agreta, n f sin. compl.
  • ca  sora, n f sin. compl.
  • ca  vinagrella, n f sin. compl.
  • ca  agrelles, n f pl alt. sin.
  • ca  agrelles d'hort, n f pl alt. sin.
  • ca  agrelles de muntanya, n f pl alt. sin.
  • ca  agretes, n f pl alt. sin.
  • ca  agrets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de la verge, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  romeda, n f alt. sin.
  • ca  sores, n f pl alt. sin.
  • ca  vinagrera, n f alt. sin.
  • ca  vinagreta, n f alt. sin.
  • ca  vinagretes, n f pl alt. sin.
  • ca  xiscoll, n m alt. sin.
  • ca  agriella, n f var. ling.
  • ca  agriguella, n f var. ling.
  • ca  agrilles, n f pl var. ling.
  • ca  agrilles de muntanya, n f pl var. ling.
  • nc  Rumex acetosa L. subsp. acetosa

<Botànica > poligonàcies>

agrella agrella

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrella, n f
  • ca  agreta, n f sin. compl.
  • ca  sora, n f sin. compl.
  • ca  vinagrella, n f sin. compl.
  • ca  agrelles, n f pl alt. sin.
  • ca  agrelles d'hort, n f pl alt. sin.
  • ca  agrelles de muntanya, n f pl alt. sin.
  • ca  agretes, n f pl alt. sin.
  • ca  agrets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de la verge, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou, n f alt. sin.
  • ca  romeda, n f alt. sin.
  • ca  sores, n f pl alt. sin.
  • ca  vinagrera, n f alt. sin.
  • ca  vinagreta, n f alt. sin.
  • ca  vinagretes, n f pl alt. sin.
  • ca  xiscoll, n m alt. sin.
  • ca  agriella, n f var. ling.
  • ca  agriguella, n f var. ling.
  • ca  agrilles, n f pl var. ling.
  • ca  agrilles de muntanya, n f pl var. ling.
  • nc  Rumex acetosa L. subsp. acetosa

<Botànica > poligonàcies>

aligot muntanyenc aligot muntanyenc

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  aligot muntanyenc, n m
  • es  busardo montañés
  • fr  buse montagnarde
  • en  mountain buzzard
  • de  Bergbussard
  • nc  Buteo oreophilus

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

aligot muntanyenc aligot muntanyenc

<Zoologia > Ocells>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  aligot muntanyenc, n m
  • es  busardo montañés
  • fr  buse montagnarde
  • en  mountain buzzard
  • de  Bergbussard
  • nc  Buteo oreophilus

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

alquemil·la saxàtil alquemil·la saxàtil

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alquemil·la saxàtil, n f
  • ca  herba de plata, n f alt. sin.
  • ca  peucrist, n m alt. sin.
  • ca  te de muntanya, n m alt. sin.
  • nc  Alchemilla saxatilis Buser
  • nc  Alchemilla alpina L. subsp. saxatilis (Buser) Rouy et E.G. Camus sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

alquemil·la saxàtil alquemil·la saxàtil

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alquemil·la saxàtil, n f
  • ca  herba de plata, n f alt. sin.
  • ca  peucrist, n m alt. sin.
  • ca  te de muntanya, n m alt. sin.
  • nc  Alchemilla saxatilis Buser
  • nc  Alchemilla alpina L. subsp. saxatilis (Buser) Rouy et E.G. Camus sin. compl.

<Botànica > rosàcies>

alta muntanya alta muntanya

<Ciències de la Terra>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alta muntanya, n f
  • es  alta montaña
  • fr  haute montagne
  • en  high mountain

<Neu i esports d'hivern > Geomorfologia>

Definición
Zona muntanyosa amb altituds superiors als 1.600 m.
alta muntanya alta muntanya

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alta muntanya, n f
  • es  alta montaña
  • fr  haute montagne
  • en  high mountain

<Neu i esports d'hivern > Geomorfologia>

Definición
Zona muntanyosa amb altituds superiors als 1.600 m.
alta muntanya alta muntanya

<18 Muntanyisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  alta muntanya, n f
  • es  alta montaña, n f
  • fr  haute montagne, n f
  • en  high mountain, n

<Esport > 18 Muntanyisme>

Definición
Regió muntanyenca caracteritzada per un clima de muntanya rigorós, amb una temperatura mitjana baixa, una pressió atmosfèrica baixa i una radiació ultraviolada elevada, amb arbres esparsos i prats i generalment sense poblament humà.

Nota

  • Els límits de l'alta muntanya depenen de la latitud i les característiques morfològiques de la regió. Així, en l'àmbit català, se sol considerar que l'alta muntanya se situa aproximadament per sobre els 1.500 o 1.600 m.