Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "mustiguesa" dentro de todas las áreas temáticas

avarques avarques

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  avarques, n f pl
  • es  abarcas, n f pl
  • es  albarcas, n f pl
  • fr  sandales rustiques, n f
  • pt  alparcas, n f pl
  • en  leather sandals, n pl

<Grans Magatzems > Seccions > Sabateria>

barreja de flors rústiques barreja de flors rústiques

<Jardineria. Paisatgisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

  • ca  barreja de flors rústiques, n f

<Jardineria. Paisatgisme>

Definición
Barreja de llavors de plantes herbàcies amb flors de colors vius, per a ús comercial.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  màstec, n m
  • ca  cama-roja, n f sin. compl.
  • ca  estaqueta, n f sin. compl.
  • ca  masteguera, n f sin. compl.
  • ca  messeguera, n f sin. compl.
  • ca  cama-roges espinoses, n f pl alt. sin.
  • ca  cama-roja amarga, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja d'arrel, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja de rel, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja dolça, n f alt. sin.
  • ca  enciam salvatge, n m alt. sin.
  • ca  estaquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  fusell, n m alt. sin.
  • ca  fusells, n m pl alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  herba per a visc, n f alt. sin.
  • ca  llonja, n f alt. sin.
  • ca  màstecs, n m pl alt. sin.
  • ca  mastegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  morret de bou, n m alt. sin.
  • ca  peu d'arpella, n m alt. sin.
  • ca  xicoies, n f pl alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira dolça, n f alt. sin.
  • ca  alotja, n f var. ling.
  • ca  alotxa, n f var. ling.
  • ca  camarotges espinoses, n f pl var. ling.
  • ca  cames-roges espinoses, n f pl var. ling.
  • ca  masseguer, n m var. ling.
  • ca  mastec, n m var. ling.
  • ca  mastecs, n m pl var. ling.
  • ca  màsterecs, n m pl var. ling.
  • ca  mosseguera, n f var. ling.
  • ca  xicloina, n f var. ling.
  • ca  xicòria, n f var. ling.
  • nc  Chondrilla juncea L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

màstec màstec

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  màstec, n m
  • ca  cama-roja, n f sin. compl.
  • ca  estaqueta, n f sin. compl.
  • ca  masteguera, n f sin. compl.
  • ca  messeguera, n f sin. compl.
  • ca  cama-roges espinoses, n f pl alt. sin.
  • ca  cama-roja amarga, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja d'arrel, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja de rel, n f alt. sin.
  • ca  cama-roja dolça, n f alt. sin.
  • ca  enciam salvatge, n m alt. sin.
  • ca  estaquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  fusell, n m alt. sin.
  • ca  fusells, n m pl alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  herba per a visc, n f alt. sin.
  • ca  llonja, n f alt. sin.
  • ca  màstecs, n m pl alt. sin.
  • ca  mastegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  morret de bou, n m alt. sin.
  • ca  peu d'arpella, n m alt. sin.
  • ca  xicoies, n f pl alt. sin.
  • ca  xicoira, n f alt. sin.
  • ca  xicoira dolça, n f alt. sin.
  • ca  alotja, n f var. ling.
  • ca  alotxa, n f var. ling.
  • ca  camarotges espinoses, n f pl var. ling.
  • ca  cames-roges espinoses, n f pl var. ling.
  • ca  masseguer, n m var. ling.
  • ca  mastec, n m var. ling.
  • ca  mastecs, n m pl var. ling.
  • ca  màsterecs, n m pl var. ling.
  • ca  mosseguera, n f var. ling.
  • ca  xicloina, n f var. ling.
  • ca  xicòria, n f var. ling.
  • nc  Chondrilla juncea L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

pinya de Sant Joan pinya de Sant Joan

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pinya de Sant Joan, n f
  • ca  cigala, n f sin. compl.
  • ca  culleres de pastor, n f pl sin. compl.
  • ca  cullereta, n f sin. compl.
  • ca  perdiueta, n f sin. compl.
  • ca  pinyera, n f sin. compl.
  • ca  angelets, n m pl alt. sin.
  • ca  capça de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  capceta, n f alt. sin.
  • ca  capcetes, n f pl alt. sin.
  • ca  card daurat, n m alt. sin.
  • ca  card de gallineta, n m alt. sin.
  • ca  carlinara imperial, n f alt. sin.
  • ca  carxofa borda, n f alt. sin.
  • ca  carxofa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  carxofa de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  carxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  carxofeta, n f alt. sin.
  • ca  carxofeta de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  carxofeta de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  carxofetes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofetes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofons bords, n m pl alt. sin.
  • ca  centàurea pinyera, n f alt. sin.
  • ca  cigales, n f pl alt. sin.
  • ca  cullera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  culleres de llautó, n f pl alt. sin.
  • ca  cullereta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  culleretes, n f pl alt. sin.
  • ca  escabiosa, n f alt. sin.
  • ca  escarxofa de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  escarxofa de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  escarxofeta, n f alt. sin.
  • ca  espinavessa, n f alt. sin.
  • ca  gallines, n f pl alt. sin.
  • ca  guitarra, n f alt. sin.
  • ca  guitarres, n f pl alt. sin.
  • ca  guitarreta, n f alt. sin.
  • ca  guitarretes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de la carxofa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la ronya, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal, n f alt. sin.
  • ca  herba de ronya, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba dels fics, n f alt. sin.
  • ca  herba queixalera, n f alt. sin.
  • ca  musiqueta, n f alt. sin.
  • ca  musiquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  nyigo-nyigo, n m alt. sin.
  • ca  pa de conill, n m alt. sin.
  • ca  perdiuetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pinya de Sant Magí, n f alt. sin.
  • ca  pinyes, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyeta, n f alt. sin.
  • ca  pinyeta de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  pinyetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyoner, n m alt. sin.
  • ca  polla rossa, n f alt. sin.
  • ca  polles, n f pl alt. sin.
  • ca  polles rosses, n f pl alt. sin.
  • ca  polletes, n f pl alt. sin.
  • ca  polletes rosses, n f pl alt. sin.
  • ca  pollets, n m pl alt. sin.
  • ca  capsetes, n f pl var. ling.
  • ca  cardo santo, n m var. ling.
  • ca  carxofa per les almorranes, n f var. ling.
  • ca  carxofeta de les almorranes, n f var. ling.
  • ca  carxofetes d'almorranes, n f pl var. ling.
  • ca  centaura pinyera, n f var. ling.
  • ca  cullera de pastó, n f var. ling.
  • ca  herba d'almorranes, n f var. ling.
  • ca  polla rosa, n f var. ling.
  • ca  polles roses, n f pl var. ling.
  • ca  polletes roses, n f pl var. ling.
  • nc  Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC.
  • nc  Centaurea conifera L. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

pinya de Sant Joan pinya de Sant Joan

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pinya de Sant Joan, n f
  • ca  cigala, n f sin. compl.
  • ca  culleres de pastor, n f pl sin. compl.
  • ca  cullereta, n f sin. compl.
  • ca  perdiueta, n f sin. compl.
  • ca  pinyera, n f sin. compl.
  • ca  angelets, n m pl alt. sin.
  • ca  capça de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  capceta, n f alt. sin.
  • ca  capcetes, n f pl alt. sin.
  • ca  card daurat, n m alt. sin.
  • ca  card de gallineta, n m alt. sin.
  • ca  carlinara imperial, n f alt. sin.
  • ca  carxofa borda, n f alt. sin.
  • ca  carxofa de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  carxofa de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  carxofera borda, n f alt. sin.
  • ca  carxofera de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  carxofeta, n f alt. sin.
  • ca  carxofeta de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  carxofeta de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  carxofetes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofetes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  carxofons bords, n m pl alt. sin.
  • ca  centàurea pinyera, n f alt. sin.
  • ca  cigales, n f pl alt. sin.
  • ca  cullera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  culleres de llautó, n f pl alt. sin.
  • ca  cullereta de pastor, n f alt. sin.
  • ca  culleretes, n f pl alt. sin.
  • ca  escabiosa, n f alt. sin.
  • ca  escarxofa de perdiu, n f alt. sin.
  • ca  escarxofa de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  escarxofeta, n f alt. sin.
  • ca  espinavessa, n f alt. sin.
  • ca  gallines, n f pl alt. sin.
  • ca  guitarra, n f alt. sin.
  • ca  guitarres, n f pl alt. sin.
  • ca  guitarreta, n f alt. sin.
  • ca  guitarretes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de la carxofa, n f alt. sin.
  • ca  herba de la ronya, n f alt. sin.
  • ca  herba de mal, n f alt. sin.
  • ca  herba de ronya, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba dels fics, n f alt. sin.
  • ca  herba queixalera, n f alt. sin.
  • ca  musiqueta, n f alt. sin.
  • ca  musiquetes, n f pl alt. sin.
  • ca  nyigo-nyigo, n m alt. sin.
  • ca  pa de conill, n m alt. sin.
  • ca  perdiuetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pinya de Sant Magí, n f alt. sin.
  • ca  pinyes, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyeta, n f alt. sin.
  • ca  pinyeta de Sant Joan, n f alt. sin.
  • ca  pinyetes, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyetes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
  • ca  pinyoner, n m alt. sin.
  • ca  polla rossa, n f alt. sin.
  • ca  polles, n f pl alt. sin.
  • ca  polles rosses, n f pl alt. sin.
  • ca  polletes, n f pl alt. sin.
  • ca  polletes rosses, n f pl alt. sin.
  • ca  pollets, n m pl alt. sin.
  • ca  capsetes, n f pl var. ling.
  • ca  cardo santo, n m var. ling.
  • ca  carxofa per les almorranes, n f var. ling.
  • ca  carxofeta de les almorranes, n f var. ling.
  • ca  carxofetes d'almorranes, n f pl var. ling.
  • ca  centaura pinyera, n f var. ling.
  • ca  cullera de pastó, n f var. ling.
  • ca  herba d'almorranes, n f var. ling.
  • ca  polla rosa, n f var. ling.
  • ca  polles roses, n f pl var. ling.
  • ca  polletes roses, n f pl var. ling.
  • nc  Leuzea conifera (L.) DC. in Lam. et DC.
  • nc  Centaurea conifera L. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

rajada vestida rajada vestida

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rajada vestida, n f
  • ca  escrita vera, n f sin. compl.
  • ca  escrita vestida, n f sin. compl.
  • ca  menjamoixines, n m sin. compl.
  • ca  menja moisines, n m var. ling.
  • ca  menja muxines, n m var. ling.
  • ca  menja-muixines, n m var. ling.
  • nc  Leucoraja naevus
  • nc  Raia naevus var. ling.
  • nc  Raja naevus var. ling.
  • es  raya de san Pedro
  • es  raya santiaguesa
  • es  raya santiguesa
  • fr  raie fleurie
  • en  cuckoo ray

<Rajades i milanes > Raids>

rajada vestida rajada vestida

<Zoologia > Peixos>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  rajada vestida, n f
  • ca  escrita vera, n f sin. compl.
  • ca  escrita vestida, n f sin. compl.
  • ca  menjamoixines, n m sin. compl.
  • ca  menja moisines, n m var. ling.
  • ca  menja muxines, n m var. ling.
  • ca  menja-muixines, n m var. ling.
  • nc  Leucoraja naevus
  • nc  Raia naevus var. ling.
  • nc  Raja naevus var. ling.
  • es  raya de san Pedro
  • es  raya santiaguesa
  • es  raya santiguesa
  • fr  raie fleurie
  • en  cuckoo ray

<Rajades i milanes > Raids>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  xicoira, n f
  • ca  cama-roja, n f sin. compl.
  • ca  masteguera, n f sin. compl.
  • ca  xicoira amarga, n f sin. compl.
  • ca  cagamuja, n f alt. sin.
  • ca  endívia, n f alt. sin.
  • ca  escarola, n f alt. sin.
  • ca  escarola borda, n f alt. sin.
  • ca  flor blava, n f alt. sin.
  • ca  fuell, n m alt. sin.
  • ca  màstec, n m alt. sin.
  • ca  màstec bord, n m alt. sin.
  • ca  màstecs, n m pl alt. sin.
  • ca  masteguera borda, n f alt. sin.
  • ca  mastegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  xicoia, n f alt. sin.
  • ca  xicoira (gra), n f alt. sin.
  • ca  xicoira borda, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de cafè, n f alt. sin.
  • ca  xicoira verda, n f alt. sin.
  • ca  xicoires, n f pl alt. sin.
  • ca  agon, n m var. ling.
  • ca  cama-rotja, n f var. ling.
  • ca  camarroja, n f var. ling.
  • ca  camarrotja, n f var. ling.
  • ca  xacoina, n f var. ling.
  • ca  xicoina, n f var. ling.
  • ca  xicoines, n f pl var. ling.
  • ca  xicorè, n f var. ling.
  • ca  xicòria, n f var. ling.
  • ca  xicòria amarga, n f var. ling.
  • ca  xicoria borda, n f var. ling.
  • ca  xicòria de cafè, n f var. ling.
  • ca  xicòries, n f pl var. ling.
  • nc  Cichorium intybus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

xicoira xicoira

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  xicoira, n f
  • ca  cama-roja, n f sin. compl.
  • ca  masteguera, n f sin. compl.
  • ca  xicoira amarga, n f sin. compl.
  • ca  cagamuja, n f alt. sin.
  • ca  endívia, n f alt. sin.
  • ca  escarola, n f alt. sin.
  • ca  escarola borda, n f alt. sin.
  • ca  flor blava, n f alt. sin.
  • ca  fuell, n m alt. sin.
  • ca  màstec, n m alt. sin.
  • ca  màstec bord, n m alt. sin.
  • ca  màstecs, n m pl alt. sin.
  • ca  masteguera borda, n f alt. sin.
  • ca  mastegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  xicoia, n f alt. sin.
  • ca  xicoira (gra), n f alt. sin.
  • ca  xicoira borda, n f alt. sin.
  • ca  xicoira de cafè, n f alt. sin.
  • ca  xicoira verda, n f alt. sin.
  • ca  xicoires, n f pl alt. sin.
  • ca  agon, n m var. ling.
  • ca  cama-rotja, n f var. ling.
  • ca  camarroja, n f var. ling.
  • ca  camarrotja, n f var. ling.
  • ca  xacoina, n f var. ling.
  • ca  xicoina, n f var. ling.
  • ca  xicoines, n f pl var. ling.
  • ca  xicorè, n f var. ling.
  • ca  xicòria, n f var. ling.
  • ca  xicòria amarga, n f var. ling.
  • ca  xicoria borda, n f var. ling.
  • ca  xicòria de cafè, n f var. ling.
  • ca  xicòries, n f pl var. ling.
  • nc  Cichorium intybus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>