Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "pixador" dentro de todas las áreas temáticas

aixader | aixadera aixader | aixadera

<Història del dret>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aixader | aixadera, n m, f
  • es  azadonero | azadonera

<Història del dret>

Definición
A l'edat mitjana, pagès o pagesa que tenia l'aixada com a únic mitjà per a treballar la terra.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Els aixaders representaven la categoria més baixa de diferenciació social a les comunitats rurals, contraposat als qui tenien un o dos bous per a llaurar (jovers).
    Ja en la documentació dels segles X-XI s'esmenten aixades, tot i que formen part d'un repertori més ampli d'eines, com ara càvecs, destrals, serres, falçs i dalles.
    L'aixada era una eina multifuncional, ja que servia per a diferents treballs agrícoles (cavar, desbrossar, tallar, etc.) i amb el temps anà adoptant formes i mides molt diverses.
anoplur anoplur

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  anoplur, n m
  • ca  poll picador, n m sin. compl.
  • es  anopluro
  • es  piojo chupador
  • es  piojo picador
  • fr  anoploure
  • fr  pou piqueur
  • en  anopluran
  • en  sucking louse

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definición
Individu del subordre Anoplura.
anoplur anoplur

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  anoplur, n m
  • ca  poll picador, n m sin. compl.
  • es  anopluro
  • es  piojo chupador
  • es  piojo picador
  • fr  anoploure
  • fr  pou piqueur
  • en  anopluran
  • en  sucking louse

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definición
Individu del subordre Anoplura.
anoplur anoplur

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  anoplur, n m
  • ca  poll picador, n m sin. compl.
  • es  anopluro
  • es  piojo chupador
  • es  piojo picador
  • fr  anoploure
  • fr  pou piqueur
  • en  anopluran
  • en  sucking louse

<Veterinària i ramaderia > Agents patògens > Parasitologia>

Definición
Individu del subordre Anoplura.
anticòs fixador del complement anticòs fixador del complement

<Bioquímica i biologia molecular>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Immunologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  anticòs fixador del complement, n m

<Bioquímica i biologia molecular>, <Hematologia i hemoteràpia>, <Immunologia>

Definición
Anticòs del tipus IgM i IgG que es fixa al component C1 del complement i pot provocar l'activació d'aquest sistema. La fixació es produeix en indrets de fixació especial en el fragment Fc de la cadena H de l'anticòs. La comprovació d'aquest tipus d'anticòs s'aconsegueix mitjançant la reacció de fixació de complement.
apiladora automàtica apiladora automàtica

<Indústria > Indústria de la pell>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  apiladora automàtica, n f
  • es  apilador automático

<Indústria > Indústria de la pell>

Definición
Màquina que serveix per a recollir pells i deixar-les planes damunt d'un cavallet o un altre espai similar.
artiller metxer | artillera metxera artiller metxer | artillera metxera

<Construcció>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  artiller metxer | artillera metxera, n m, f
  • es  artillero
  • es  pegador
  • fr  boutefeu
  • fr  mineur-artificier
  • en  blaster
  • en  shooter
  • de  Sprengmeister

<Construcció>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  baixador, n m
  • es  apeadero

<Construcció > Urbanisme>

baixador baixador

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  baixador, n m
  • es  bajada, n f
  • fr  descente, n f
  • fr  pente, n f
  • en  declivity, n

<Enginyeria forestal>

baixador baixador

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  baixador, n m
  • es  apeadero, n m
  • fr  arrêt, n m
  • en  halt, n
  • en  stop, n
  • de  Haltestelle, n f

<Turisme > Transports>

Definición
Lloc on els trens s'aturen per a prendre passatgers o deixar-ne, en el qual manquen les instal·lacions i els serveis d'una estació de ferrocarril.