Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "pouar" dentro de todas las áreas temáticas

adhesiu amovible adhesiu amovible

<Treball > Treball d'oficina>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  adhesiu amovible, n m
  • ca  adhesiu de posar i treure, n m
  • es  adhesivo removible, n m
  • es  removable adhesive, n
  • fr  adhésif enlevable, n m

<Treball > Treball d'oficina>

Definición
Adhesiu no permanent que es pot enganxar i desenganxar diverses vegades del material sobre el qual es posa.
adhesiu amovible adhesiu amovible

<Lleure>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  adhesiu amovible, n m
  • ca  adhesiu de posar i treure, n m
  • es  adhesivo removible, n m
  • es  removable adhesive, n
  • fr  adhésif enlevable, n m

<Lleure>

Definición
Adhesiu no permanent que es pot enganxar i desenganxar diverses vegades del material sobre el qual es posa.
ajustar posar a punt ajustar posar a punt

<Enginyeria>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ajustar posar a punt, v tr
  • es  ajustar poner a punto, v tr
  • fr  régler metre au point, v tr
  • en  set time, v tr
  • de  sitzen instandsetzen, v tr

<Enginyeria>

amplificació polar amplificació polar

<Física > Meteorologia > Climatologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  amplificació polar, n f
  • es  amplificación polar, n f
  • fr  amplification polaire, n f
  • en  polar amplification, n

<Física > Meteorologia > Climatologia>

Definición
Fenomen pel qual, en el context de canvi climàtic, l'augment de la temperatura a latituds altes és superior a l'augment de la temperatura mitjana global.

Nota

  • L'amplificació polar és més acusada a la regió àrtica que a la regió antàrtica, principalment pel fet que la retroacció climàtica a causa dels canvis en l'albedo és més feble a l'Antàrtida.
amplificació polar amplificació polar

<Física > Meteorologia > Climatologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  amplificació polar, n f
  • es  amplificación polar, n f
  • fr  amplification polaire, n f
  • en  polar amplification, n

<Física > Meteorologia > Climatologia>

Definición
Fenomen pel qual, en el context de canvi climàtic, l'augment de la temperatura a latituds altes és superior a l'augment de la temperatura mitjana global.

Nota

  • L'amplificació polar és més acusada a la regió àrtica que a la regió antàrtica, principalment pel fet que la retroacció climàtica a causa dels canvis en l'albedo és més feble a l'Antàrtida.
anar a roda anar a roda

<Esport > Esports multidisciplinaris > Triatló>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del triatló [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/251/>

  • ca  anar a roda, n m
  • ca  posar-se a roda, n m sin. compl.
  • es  chupar rueda, n m
  • es  drafting, n m
  • es  ir a rueda, n m
  • es  ponerse a rueda, n m
  • fr  drafting, n m
  • fr  prise d'aspiration, n f
  • fr  sillonnage, n m
  • en  drafting, n

<Triatló>

Definición
Acció d'anar a roda, que es considera antireglamentària en triatlons de llarga distància.
anar a roda anar a roda

<13 Ciclisme>, <15 Esports de motor>, <26 Esports multidisciplinaris > Triatló>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  anar a roda, n m
  • ca  posar-se a roda, n m sin. compl.
  • es  chupar rueda, n m
  • es  drafting, n m
  • es  ir a rueda, n m
  • es  ponerse a rueda, n m
  • fr  drafting, n m
  • fr  prise d'aspiration, n f
  • fr  sillonnage, n m
  • en  drafting, n

<Esport > 13 Ciclisme>, <Esport > 15 Esports de motor>, <Esport > 26 Esports multidisciplinaris > Triatló>

Definición
Acció de situar-se immediatament a darrere d'un altre vehicle en moviment, en el transcurs d'una prova, amb l'objectiu de minimitzar la resistència a l'aire.
arc polar arc polar

<Electrònica > Electrotècnia>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  arc polar, n m
  • es  arco polar

<Electrònica > Electrotècnia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  argentí, n m
  • nc  Cistus laurifolius L. × C. monspeliensis L.
  • nc  Cistus ×glaucus Pourr. sin. compl.
  • nc  Cistus ×ledon Lam. var. ling.

<Botànica > cistàcies>

argentí argentí

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  argentí, n m
  • nc  Cistus laurifolius L. × C. monspeliensis L.
  • nc  Cistus ×glaucus Pourr. sin. compl.
  • nc  Cistus ×ledon Lam. var. ling.

<Botànica > cistàcies>