Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Área temática

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "prendre’s" dentro de todas las áreas temáticas

guanyar un temps

<08 Esports de combat > 06 Esgrima>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca guanyar un temps, v intr
es ganar un tiempo
fr prendre le temps

<Esport > 08 Esports de combat > 06 Esgrima>

Definición

Tocar un adversari que està executant una acció composta.

Nota

L'acció de guanyar un temps comporta avançar l'adversari d'un temps d'esgrima.

herbacol

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herbacol, n f
ca card, n m sin. compl.
ca card coler, n m sin. compl.
ca card comú, n m sin. compl.
ca card d'herba, n m sin. compl.
ca card de formatjar, n m sin. compl.
ca cardigot, n m sin. compl.
ca cardolera, n f sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca colera, n f sin. compl.
ca corona de frare, n f sin. compl.
ca herba carxofera, n f sin. compl.
ca herba de formatjar, n f sin. compl.
ca herba presonera, n f sin. compl.
ca presonera, n f sin. compl.
ca card bord, n m alt. sin.
ca card de formatger, n m alt. sin.
ca card de Maria, n m alt. sin.
ca card escarxofer, n m alt. sin.
ca card formatger, n m alt. sin.
ca cardet, n m alt. sin.
ca cardiguera, n f alt. sin.
ca carxofa, n f alt. sin.
ca carxofera borda, n f alt. sin.
ca carxofera d'espina, n f alt. sin.
ca carxofera de formatjar, n f alt. sin.
ca carxofera de presó, n f alt. sin.
ca carxofera punxenca, n f alt. sin.
ca carxofes bordes, n f pl alt. sin.
ca carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
ca escard de formatjar, n m alt. sin.
ca escardassa, n f alt. sin.
ca escardasses, n f pl alt. sin.
ca escardots, n m pl alt. sin.
ca escarxofa, n f alt. sin.
ca escarxofa borda, n f alt. sin.
ca escarxofera borda, n f alt. sin.
ca flor d'empresonar, n f alt. sin.
ca flor de fer formatges, n f alt. sin.
ca formatger, n m alt. sin.
ca herba colera, n f alt. sin.
ca herba d'empresonar, n f alt. sin.
ca herba de card, n f alt. sin.
ca herba del quall, n f alt. sin.
ca herba escarxofera, n f alt. sin.
ca penca, n f alt. sin.
ca penquera, n f alt. sin.
ca presó, n f alt. sin.
ca presoneres, n f pl alt. sin.
ca presora, n f alt. sin.
ca carcolé, n m var. ling.
ca card del terreno, n m var. ling.
ca cardets carcoles, n m pl var. ling.
ca cardo de penca, n m var. ling.
ca cats, n m pl var. ling.
ca empreoneres, n f pl var. ling.
ca gardureu, n m var. ling.
ca herba col, n f var. ling.
ca herba coler, n f var. ling.
ca herba-col, n f var. ling.
ca preó, n f var. ling.
ca preonera, n f var. ling.
ca preoneres, n f pl var. ling.
ca presor, n f var. ling.
ca pressó, n f var. ling.
nc Cynara cardunculus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca "per al peçó i el nervi gruixut de les fulles".
2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.

herbacol

<Ciències de la vida>

ca herbacol, n f
ca card, n m sin. compl.
ca card coler, n m sin. compl.
ca card comú, n m sin. compl.
ca card d'herba, n m sin. compl.
ca card de formatjar, n m sin. compl.
ca cardigot, n m sin. compl.
ca cardolera, n f sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca colera, n f sin. compl.
ca corona de frare, n f sin. compl.
ca herba carxofera, n f sin. compl.
ca herba de formatjar, n f sin. compl.
ca herba presonera, n f sin. compl.
ca presonera, n f sin. compl.
ca card bord, n m alt. sin.
ca card de formatger, n m alt. sin.
ca card de Maria, n m alt. sin.
ca card escarxofer, n m alt. sin.
ca card formatger, n m alt. sin.
ca cardet, n m alt. sin.
ca cardiguera, n f alt. sin.
ca carxofa, n f alt. sin.
ca carxofera borda, n f alt. sin.
ca carxofera d'espina, n f alt. sin.
ca carxofera de formatjar, n f alt. sin.
ca carxofera de presó, n f alt. sin.
ca carxofera punxenca, n f alt. sin.
ca carxofes bordes, n f pl alt. sin.
ca carxofes d'herba, n f pl alt. sin.
ca escard de formatjar, n m alt. sin.
ca escardassa, n f alt. sin.
ca escardasses, n f pl alt. sin.
ca escardots, n m pl alt. sin.
ca escarxofa, n f alt. sin.
ca escarxofa borda, n f alt. sin.
ca escarxofera borda, n f alt. sin.
ca flor d'empresonar, n f alt. sin.
ca flor de fer formatges, n f alt. sin.
ca formatger, n m alt. sin.
ca herba colera, n f alt. sin.
ca herba d'empresonar, n f alt. sin.
ca herba de card, n f alt. sin.
ca herba del quall, n f alt. sin.
ca herba escarxofera, n f alt. sin.
ca penca, n f alt. sin.
ca penquera, n f alt. sin.
ca presó, n f alt. sin.
ca presoneres, n f pl alt. sin.
ca presora, n f alt. sin.
ca carcolé, n m var. ling.
ca card del terreno, n m var. ling.
ca cardets carcoles, n m pl var. ling.
ca cardo de penca, n m var. ling.
ca cats, n m pl var. ling.
ca empreoneres, n f pl var. ling.
ca gardureu, n m var. ling.
ca herba col, n f var. ling.
ca herba coler, n f var. ling.
ca herba-col, n f var. ling.
ca preó, n f var. ling.
ca preonera, n f var. ling.
ca preoneres, n f pl var. ling.
ca presor, n f var. ling.
ca pressó, n f var. ling.
nc Cynara cardunculus L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

1. PELL2000-3 recull card, cardet i penca "per al peçó i el nervi gruixut de les fulles".
2. Gardureu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) karduréu.

lligar el ferro

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esgrima [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/26/>

ca lligar el ferro, v intr
es ligar el hierro
fr engager le fer
fr prendre l'engagement
en engage, to

<Esport > Esports de combat > Esgrima>

Definición

Fer un lligament.

lligar el ferro

<08 Esports de combat > 06 Esgrima>

ca lligar el ferro, v intr
es ligar el hierro
fr engager le fer
fr prendre l'engagement
en engage, to

<Esport > 08 Esports de combat > 06 Esgrima>

Definición

Fer un lligament.

matar

<22 Esports mentals > 01 Escacs>

ca matar, v tr
ca capturar, v tr sin. compl.
ca menjar-se, v tr pron sin. compl.
ca prendre, v tr sin. compl.
es capturar
es comerse
es tomar
fr prendre
en capture, to
de schlagen

<Esport > 22 Esports mentals > 01 Escacs>

Definición

Eliminar una peça contrària de l'escaquer amb una peça pròpia que es desplaça fins a la casella d'aquesta peça eliminada.

matar

<22 Esports mentals > 01 Escacs>

ca matar, v tr
ca capturar, v tr sin. compl.
ca menjar-se, v tr pron sin. compl.
ca prendre, v tr sin. compl.
es capturar
es comerse
es tomar
fr prendre
en capture, to
de schlagen

<Esport > 22 Esports mentals > 01 Escacs>

Definición

Eliminar, una peça, una peça contrària de l'escaquer per mitjà d'un desplaçament fins a la casella ocupada per aquesta peça eliminada.

matar al pas

<Esport > Esports mentals > Escacs>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca matar al pas, v tr
es comer al paso
es tomar al paso
fr prendre en passant
en capture en passant, to
de schlagen en passant
de schlagen im Vorübergehen

<Esport > Esports mentals > Escacs>

Definición

Matar amb un peó un peó contrari que se li havia situat al costat en el seu primer moviment de la partida després d'haver avançat dues caselles, de manera que el peó amb què es mata queda situat a la casella on hauria anat a parar el peó contrari si només n'hagués avançat una.

matar al pas

<22 Esports mentals > 01 Escacs>

ca matar al pas, v tr
es tomar al paso
fr prendre en passant
en capture en passant, to
de schlagen en passant
de schlagen im Vorübergehen

<Esport > 22 Esports mentals > 01 Escacs>

Definición

pot pujar amb l'ascensor

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca pot pujar amb l'ascensor
es puede subir en ascensor
fr vous pouvez prendre l'ascenseur
pt pode utilizar o elevador
en you can take the lift upstairs

<Grans Magatzems > Conversa>