Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Área temática

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "proletariat" dentro de todas las áreas temáticas

aloer | aloera

<Història del dret>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca aloer | aloera, n m, f
es propietario alodial | propietaria alodial

<Història del dret>

Definición

Senyor o senyora o persona propietària de cases, de terres o de masos en alou, lliures de tot domini superior per raó de la propietat.

Nota

Àmbit: Catalunya
Els senyors feudals s'autoanomenaven senyors aloers, i així es parlava també dels alous feudals. Contràriament, els pagesos aloers tenien terres i possessions en alou (fiscal), lliures de tota càrrega.

dominus | domina

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Vocabulari de dret romà [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/234/>

la dominus | domina, n m, f
ca amo | mestressa, n m, f
ca senyor | senyora, n m, f
ca propietari | propietària, n m, f sin. compl.
es amo | ama, n m, f
es señor | señora, n m, f
es propietario | propietaria, n m, f sin. compl.
fr maître, n m
fr propriétaire, n m, f
it padrone | padrona, n m, f
it proprietario | propietaria, n m, f

Nota

En les llengües romàniques, les formes propietari -ària, (propietario, propriètaire, proprietario) s'apliquen a les coses; la resta, als esclaus.

morella roquera

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca morella roquera, n f
ca cama-roja, n f sin. compl.
ca caragolera, n f sin. compl.
ca granadella, n f sin. compl.
ca herba de Nostra Dona, n f sin. compl.
ca herba de paret, n f sin. compl.
ca herba de Sant Pere, n f sin. compl.
ca herba del cargol, n f sin. compl.
ca malla, n f sin. compl.
ca mollerosa, n f sin. compl.
ca parietària, n f sin. compl.
ca rocamorella, n f sin. compl.
ca aferradissos, n m pl alt. sin.
ca apegalosa, n f alt. sin.
ca blet, n m alt. sin.
ca blet bord, n m alt. sin.
ca blet de paret, n m alt. sin.
ca blets, n m pl alt. sin.
ca blets de paret, n m pl alt. sin.
ca brossa de cementiri, n f alt. sin.
ca brossa roquera, n f alt. sin.
ca cama de perdiu, n f alt. sin.
ca cama-roges, n f pl alt. sin.
ca cama-roig, n m alt. sin.
ca cargolera, n f alt. sin.
ca esparcinelles, n f pl alt. sin.
ca granadelles, n f pl alt. sin.
ca herba apegalosa, n f alt. sin.
ca herba caragolera, n f alt. sin.
ca herba cargolera, n f alt. sin.
ca herba de cargol, n f alt. sin.
ca herba de gallina, n f alt. sin.
ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca herba de la pedra, n f alt. sin.
ca herba de mur, n f alt. sin.
ca herba de Nostra Dama, n f alt. sin.
ca herba del mur, n f alt. sin.
ca herba dels cargols, n f alt. sin.
ca herba morella, n f alt. sin.
ca herba pegalosa, n f alt. sin.
ca herba roquera, n f alt. sin.
ca herba roquera pegalosa, n f alt. sin.
ca llavatassa, n f alt. sin.
ca llavatasses, n f alt. sin.
ca malles, n f pl alt. sin.
ca maria roquera, n f alt. sin.
ca medallons, n m pl alt. sin.
ca molleroses, n f pl alt. sin.
ca morella, n f alt. sin.
ca morella borda, n f alt. sin.
ca morella de paret, n f alt. sin.
ca morella romana, n f alt. sin.
ca morellassa, n f alt. sin.
ca morelles, n f pl alt. sin.
ca morelles de paret, n f pl alt. sin.
ca morellosa, n f alt. sin.
ca paredada, n f alt. sin.
ca paredades, n f pl alt. sin.
ca paredana, n f alt. sin.
ca paredera, n f alt. sin.
ca parederes, n f pl alt. sin.
ca pegalosa, n f alt. sin.
ca rapa morella, n f alt. sin.
ca renta-setrills, n m/f alt. sin.
ca roquera, n f alt. sin.
ca te, n m alt. sin.
ca trenca-setrills, n m/f alt. sin.
ca apegolosa, n f var. ling.
ca cama roja, n f var. ling.
ca cames roges, n f pl var. ling.
ca grandella, n f var. ling.
ca herba mollera, n f var. ling.
ca maia, n f var. ling.
ca merella, n f var. ling.
ca molla roquera, n f var. ling.
ca molla-roquera, n f var. ling.
ca mollarosa, n f var. ling.
ca mollaroses, n f pl var. ling.
ca mollera, n f var. ling.
ca mollera roquera, n f var. ling.
ca mollerusa, n f var. ling.
ca morella ruquera, n f var. ling.
ca morera roquera, n f var. ling.
ca mugeles, n f pl var. ling.
ca mulleit, n m var. ling.
ca mullell, n m var. ling.
ca paletaria, n f var. ling.
ca paparietaria, n f var. ling.
ca paretanya, n f var. ling.
ca paretària, n f var. ling.
ca pariatària, n f var. ling.
ca penetrari, n f var. ling.
ca pigolosa, n f var. ling.
ca rapa-morella, n f var. ling.
ca roca morella, n f var. ling.
ca roca morera, n f var. ling.
nc Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Bég.
nc Parietaria judaica L. sin. compl.
nc Parietaria diffusa Mert. et W.D.J. Koch var. ling.
nc Parietaria punctata Willd. var. ling.
nc Parietaria ramiflora auct. var. ling.

<Botànica > urticàcies>

morella roquera

<Ciències de la vida>

ca morella roquera, n f
ca cama-roja, n f sin. compl.
ca caragolera, n f sin. compl.
ca granadella, n f sin. compl.
ca herba de Nostra Dona, n f sin. compl.
ca herba de paret, n f sin. compl.
ca herba de Sant Pere, n f sin. compl.
ca herba del cargol, n f sin. compl.
ca malla, n f sin. compl.
ca mollerosa, n f sin. compl.
ca parietària, n f sin. compl.
ca rocamorella, n f sin. compl.
ca aferradissos, n m pl alt. sin.
ca apegalosa, n f alt. sin.
ca blet, n m alt. sin.
ca blet bord, n m alt. sin.
ca blet de paret, n m alt. sin.
ca blets, n m pl alt. sin.
ca blets de paret, n m pl alt. sin.
ca brossa de cementiri, n f alt. sin.
ca brossa roquera, n f alt. sin.
ca cama de perdiu, n f alt. sin.
ca cama-roges, n f pl alt. sin.
ca cama-roig, n m alt. sin.
ca cargolera, n f alt. sin.
ca esparcinelles, n f pl alt. sin.
ca granadelles, n f pl alt. sin.
ca herba apegalosa, n f alt. sin.
ca herba caragolera, n f alt. sin.
ca herba cargolera, n f alt. sin.
ca herba de cargol, n f alt. sin.
ca herba de gallina, n f alt. sin.
ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca herba de la pedra, n f alt. sin.
ca herba de mur, n f alt. sin.
ca herba de Nostra Dama, n f alt. sin.
ca herba del mur, n f alt. sin.
ca herba dels cargols, n f alt. sin.
ca herba morella, n f alt. sin.
ca herba pegalosa, n f alt. sin.
ca herba roquera, n f alt. sin.
ca herba roquera pegalosa, n f alt. sin.
ca llavatassa, n f alt. sin.
ca llavatasses, n f alt. sin.
ca malles, n f pl alt. sin.
ca maria roquera, n f alt. sin.
ca medallons, n m pl alt. sin.
ca molleroses, n f pl alt. sin.
ca morella, n f alt. sin.
ca morella borda, n f alt. sin.
ca morella de paret, n f alt. sin.
ca morella romana, n f alt. sin.
ca morellassa, n f alt. sin.
ca morelles, n f pl alt. sin.
ca morelles de paret, n f pl alt. sin.
ca morellosa, n f alt. sin.
ca paredada, n f alt. sin.
ca paredades, n f pl alt. sin.
ca paredana, n f alt. sin.
ca paredera, n f alt. sin.
ca parederes, n f pl alt. sin.
ca pegalosa, n f alt. sin.
ca rapa morella, n f alt. sin.
ca renta-setrills, n m/f alt. sin.
ca roquera, n f alt. sin.
ca te, n m alt. sin.
ca trenca-setrills, n m/f alt. sin.
ca apegolosa, n f var. ling.
ca cama roja, n f var. ling.
ca cames roges, n f pl var. ling.
ca grandella, n f var. ling.
ca herba mollera, n f var. ling.
ca maia, n f var. ling.
ca merella, n f var. ling.
ca molla roquera, n f var. ling.
ca molla-roquera, n f var. ling.
ca mollarosa, n f var. ling.
ca mollaroses, n f pl var. ling.
ca mollera, n f var. ling.
ca mollera roquera, n f var. ling.
ca mollerusa, n f var. ling.
ca morella ruquera, n f var. ling.
ca morera roquera, n f var. ling.
ca mugeles, n f pl var. ling.
ca mulleit, n m var. ling.
ca mullell, n m var. ling.
ca paletaria, n f var. ling.
ca paparietaria, n f var. ling.
ca paretanya, n f var. ling.
ca paretària, n f var. ling.
ca pariatària, n f var. ling.
ca penetrari, n f var. ling.
ca pigolosa, n f var. ling.
ca rapa-morella, n f var. ling.
ca roca morella, n f var. ling.
ca roca morera, n f var. ling.
nc Parietaria officinalis L. subsp. judaica (L.) Bég.
nc Parietaria judaica L. sin. compl.
nc Parietaria diffusa Mert. et W.D.J. Koch var. ling.
nc Parietaria punctata Willd. var. ling.
nc Parietaria ramiflora auct. var. ling.

<Botànica > urticàcies>

nu propietari | nua propietària

<Dret > Dret notarial > Notaria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia notarial [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/17/>

ca nu propietari | nua propietària, n m, f
es nudo propietario
fr nu-propriétaire

<Notaria > Tipologia documental > Contractes>

Definición

Propietari d'un bé o d'un valor l'usdefruit del qual correspon a una altra persona.

nu propietari | nua propietària

<Dret > Dret civil>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

ca nu propietari | nua propietària, n m, f
es nudo propietario | nuda propietaria

<Dret civil > Drets reals>

Definición

Persona que té una propietat gravada amb un usdefruit.

nu propietari | nua propietària

ca nu propietari | nua propietària, n m, f
es nudo propietario | nuda propietaria

Definición

Propietari o propietària d'un bé o d'un valor l'usdefruit del qual correspon a una altra persona.

Nota

L'article 541-1 del Codi Civil de Catalunya (CCCat) estableix que la propietat adquirida legalment atorga als titulars el conjunt de facultats que la componen: la possibilitat d'usar d'una manera plena els béns que en constitueixen l'objecte i de gaudir-ne i disposar-ne.
No obstant això, l'apartat segon d'aquest article determina una excepció: incorpora la possibilitat que el propietari no reuneixi totes aquestes facultats i que només conservi les facultats residuals que no s'han atribuït a terceres persones per llei o per títol. El nu propietari conserva, doncs, les facultats que no ha atribuït o s'han atribuït a l'usufructuari, el qual disposa de les d'ús i gaudi de la cosa. Una vegada extingit l'usdefruit, els béns s'han de restituir al nu propietari, sens perjudici del dret de retenció dels antics usufructuaris o dels seus hereus, per raó de les despeses de reparacions extraordinàries que els deguin.
Tal com regula l'article 561-2 del CCCat, l'usufructuari ha de salvar la forma i la substància de l'objecte, si no s'estableix una altra cosa en el títol de constitució d'aquest dret real o en la llei. Aquest últim subjecte també ha de respectar la destinació econòmica de la cosa i comportar-se d'acord amb les regles d'una bona administració, d'acord amb el que estableix l'apartat tercer d'aquest article. D'altra banda, el nu propietari pot disposar del bé usufructuat i introduir-hi modificacions que no n'alterin la forma ni la substància, i que no perjudiquin l'usufructuari; si vol fer construccions o edificacions ho ha de notificar a l'usufructuari, qui pot oposar-s'hi si entén que va en contra dels seus interessos —art. 561-9.4 CCCat.
El nu propietari és qui ha constituït o rebut un usdefruit, a partir de qualsevol títol, a favor d'una o diverses persones, simultàniament o successivament, sobre la totalitat o una part dels béns, sobre un o més béns determinats o sobre la totalitat o parts de les utilitats d'aquests, tal com disposa l'article 561-3.1 del CCCat. Aquest mateix article, en l'apartat segon, fixa que hom pot establir condicionants en el títol de constitució del dret real, en el document en què se cedeixen les facultats de la propietat. Així, el nou nu propietari, per exemple, pot disposar del dret de reversió a favor seu o de terceres persones en el termini o amb les condicions establertes, un límit temporal a un usdefruit constituït a favor d'una persona física i establir, o no, que els drets i rendiments o les utilitats generades pels béns objecte de l'usdefruit estiguin lliures de qualsevol despesa o càrrega per a l'usufructuari.
D'altra banda, el nu propietari, com l'usufructuari, té dret a fer determinar pericialment l'estat i la condició dels béns usufructuats i avaluar-los, i ha de pagar les despeses que això ocasioni, segons l'article 561-7.2 del CCCat. En cas que els béns usufructuats es facin malbé, l'article 561-8 del CCCat disposa que l'usufructuari en respondrà davant del nu propietari, el qual pot sol·licitar a l'autoritat judicial que adopti les mesures necessàries per a preservar els béns.
Una vegada establerta la nua propietat, si l'usufructuari vol transmetre el seu dret, el nu propietari té un dret d'adquisició preferent, llevat que s'estableixi una altra cosa en el títol de constitució —art. 561-9.2 CCCat. En aquest sentit, l'usufructuari ha de notificar, fefaentment, al nu propietari les circumstàncies rellevants d'alienació—art. 561-10.1 CCCat—, el que implica l'atorgament al nu propietari d'un dret de tempteig sobre l'usdefruit, que es pot exercir en el termini d'un mes des de la notificació —art. 561-10.2 CCCat. En cas que no es compleixi aquesta condició, el nu propietari pot exercir el seu dret de retracte, en el termini de tres mesos a comptar de la data en què hagi tingut coneixement de l'alienació i les circumstàncies d'aquesta o a comptar des de la data d'inscripció de l'alienació en el registre corresponent —art. 561-10.3 CCCat.
Les reparacions extraordinàries o que no derivin de l'incompliment de l'usufructuari són a càrrec del nu propietari, així com les contribucions especials que impliquin la millora permanent dels béns usufructuats, però pot exigir a l'usufructuari l'interès de les quantitats invertides —art. 561-12.3 CCCat.
Per acabar, determinats casos gaudeixen de regulació legal específica, i contenen normativa complementària pel que fa als drets i les obligacions del nu propietari. És el cas de l'usdefruit de diners i de participacions en fons d'inversió i en altres documents d'inversió col·lectiva —art. 561-32 a 561-37 CCCat—, i també el de l'usdefruit de boscos i plantes —art. 561-24 a 561-31 CCCat.
V. t.: nua propietat n f
V. t.: usdefruit n m

precariat

<Economia > Crisi econòmica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de la crisi econòmica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/177>

ca precariat, n m
es precariado
fr précariat
pt precariado
en precariat
de Prekariat

precariat

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca precariat, n m
es precariado
fr précariat
it precariato
de Prekariat

Definición

Conjunt dels treballadors que tenen un contracte laboral precari.

precariat

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

ca precariat, n m
es precariado, n m
fr précariat, n m
en precariat, n

<Treball > Crisi dels models laborals>

Definición

Grup social format per persones que viuen en la precarietat laboral, amb escàs capital econòmic, social i cultural.

Nota

1. L'economista britànic Guy Standing, a The precariat. The New Dangerous Class (2011) considera que el precariat és fruit de la globalització, la desregulació del mercat de treball, la deslocalització de les empreses (a la recerca de mà d'obra barata) i de sistemes de protecció laboral febles, i proposa l'aplicació d'una renda bàsica universal.
2. El terme precariat és un mot creuat entre precari i proletariat.