Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Área temática

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "quisca" dentro de todas las áreas temáticas

filtre d'osca

<Arts > Música > Tecnologia del so i de la música>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Grup de Recerca en Tecnologia Musical del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions i l'Escola Superior Politècnica de la Universitat Pompeu Fabra, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POMPEU FABRA. GRUP DE RECERCA EN TECNOLOGIA MUSICAL. Diccionari de les tecnologies del so i de la música [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/161/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Grup de Receca en Tecnologia Musical o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca filtre d'osca, n m
es filtro de muesca
es filtro de ranura
es filtro notch
en notch filter

<Tecnologies del so i de la música > Efectes digitals>

Definición

Filtre eliminabanda que rebutja una banda estreta determinada.

filtre d'osca

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca filtre d'osca, n m
es filtro de muesca, n m
es filtro de ranura, n m
es filtro notch, n m
fr filtre à bande d'arrêt étroite, n m
fr filtre à sillon, n m
fr filtre éliminateur de bande à flancs raides, n m
it filtro notch, n m
en notch filter, n
de Kerbfilter, n m

Definición

Filtre eliminabanda que rebutja una banda de freqüències molt estreta.

formatge amb codonyat i nous

<Gastronomia > Plats a la carta>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca formatge amb codonyat i nous
es queso con dulce de membrillo y nueces
fr fromage au cotignac et aux noix
it formaggio con cotognata e noci
en cheese with quince preserve and walnuts
de Käse mit Quittenkäse und Nüssen

formatge de cabra amb codonyat

<Gastronomia > Plats a la carta>

ca formatge de cabra amb codonyat
es queso de cabra con dulce de membrillo
fr fromage de chèvre au cotignac
it formaggio di capra con cotognata
en goat cheese with quince preserve
de Ziegenkäse mit Quittenkäse

formatge fresc amb codonyat

<Gastronomia > Plats a la carta>

ca formatge fresc amb codonyat
es queso fresco con dulce de membrillo
fr fromage frais au cotignac
it formaggio fresco con cotognata
en fresh cheese with quince preserve
de Frischkäse mit Quittenkäse

fusta de formatges amb codonyat

<Gastronomia > Plats a la carta>

ca fusta de formatges amb codonyat
es tabla de quesos con dulce de membrillo
fr plateau de fromages au cotignac
it piatto di formaggi con cotognata
en cheese platter with quince preserve
de Käseteller mit Quittenkäse

higroma quístic

<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia patològica>, <Angiologia>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

ca higroma quístic, n m
ca limfoangièctasi quística, n f sin. compl.
ca limfoangioma quístic, n m sin. compl.
ca quist limfàtic congènit, n m sin. compl.
ca quist serós congènit, n m sin. compl.

<Anatomia > Embriologia>, <Anatomia patològica>, <Angiologia>

Definición

Malformació tumoral del sistema limfàtic caracteritzada per la presència d'un quist multilocular, a vegades unilocular, de grans proporcions, que conté un líquid incolor, groguenc, verdós, a vegades hemàtic, localitzat predominantment en la cara lateral del coll i menys sovint a l'aixella, l'engonal, el mediastí i la regió retroperitoneal. S'observa gairebé sempre en el segon any de vida.

kiowa

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca kiowa
cy Kiowa
de Kiowa
en Kiowa
es quiova
fr kiowa
gl kiowa
gn kiowa
it kiowa
pt kiowa
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Kiowa-Tanoa > Kiowa>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definición

Els kiowa habitaven la zona de la capçalera del riu Missouri cap a l'any 1700. Més tard es van desplaçar cap a l'est, a les Black Hills de Dakota del Sud, on van establir vincles amistosos amb els crow. Posteriorment van anar desplaçant-se cap al sud, cap a la zona de Pla i del rius Arkansas i Red. En l'actualitat, viuen principalment als comtats de Caddo, Kiowa i Comanche, a Oklahoma. El Kiowa Tribal Complex es troba a Carnegie.

Les llengües de la família kiowa-tanoa, situades a la zona sud de les Grans Planes (una ampla extensió de territori que s'estén de nord a sud al centre dels Estats Units i que també comprèn una petita part del sud del Canadà), es divideixen en quatre branques: kiowa, tiwa, tewa i towa.

El parentiu entre les llengües tanoa es va establir a final del segle XIX. La relació d'aquestes llengües amb el kiowa no es va confirmar definitivament fins als anys seixanta del segle XX, i la diferenciació del kiowa respecte de les llengües tanoa respondria a una separació geogràfica relativament allunyada en el temps. De tota manera, les diferències principals són lèxiques, ja que les llengües tanoa comparteixen molt vocabulari que no trobem en kiowa, però la gramàtica és molt similar en tota la família.

No s'ha de confondre aquesta llengua amb el kiowa-apatxe (família atapascana), que es parla també a Oklahoma.

llentiscle

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llentiscle, n m
ca llampedona, n f sin. compl.
ca llentiscla, n f sin. compl.
ca llentisclera, n f sin. compl.
ca mata, n f sin. compl.
ca cornicabra, n f alt. sin.
ca festuc, n m alt. sin.
ca festuc llentiscle, n m alt. sin.
ca llampredut, n m alt. sin.
ca llentiscla (fruit), n f alt. sin.
ca màstec, n m alt. sin.
ca màstic, n m alt. sin.
ca mat, n m alt. sin.
ca mata (peu femení), n f alt. sin.
ca mata borrera, n f alt. sin.
ca mata de cabrit, n f alt. sin.
ca mata de llentiscle, n f alt. sin.
ca mata de pou, n f alt. sin.
ca mata femella, n f alt. sin.
ca mata llentiscla, n f alt. sin.
ca mata llentiscle, n f alt. sin.
ca mata llentisclera, n f alt. sin.
ca mata mosquera, n f alt. sin.
ca mata roja, n f alt. sin.
ca mata vera, n f alt. sin.
ca matera, n f alt. sin.
ca matet, n m alt. sin.
ca matissa, n f alt. sin.
ca matot (peu masculí), n m alt. sin.
ca pudent, n m alt. sin.
ca triquell, n m alt. sin.
ca dentiscle, n m var. ling.
ca estenclina, n f var. ling.
ca estríngol (fruit), n m var. ling.
ca fistic, n m var. ling.
ca fistic llentiscle, n m var. ling.
ca gentiscla (fruit), n f var. ling.
ca gentiscle, n m var. ling.
ca lentisc, n m var. ling.
ca lentiscle, n m var. ling.
ca llampadona, n f var. ling.
ca llentesclina, n f var. ling.
ca llentisc, n m var. ling.
ca llentisca, n f var. ling.
ca llentriquera, n f var. ling.
ca llentrisca, n f var. ling.
ca llentrisca (fruit), n f var. ling.
ca llentriscle, n m var. ling.
ca llentriscra, n f var. ling.
ca llentriscre, n m var. ling.
ca lletesclina, n f var. ling.
ca mata de quessa, n f var. ling.
ca mata llentisquera, n f var. ling.
ca mata llentrisca, n f var. ling.
ca mata llentrisclera, n f var. ling.
ca mata llentrisquera, n f var. ling.
ca mata ventrisquera, n f var. ling.
ca mata-lentiscle, n m var. ling.
ca matica, n f var. ling.
ca quessa, n f var. ling.
ca rendiscle, n m var. ling.
ca ventiscle, n m var. ling.
nc Pistacia lentiscus L.

<Botànica > anacardiàcies>

Nota

1. La denominació màstic (i màstec) s'aplica més estrictament a la «resina groguenca, semitransparent, que s'obté per incisió del llentiscle» (DIEC2-E).
2. Estríngol és un nom alguerès provinent del sard lestincu, potser amb homonimització d'estríngol.
3. Quessa és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) chessa.

llentiscle

<Ciències de la vida>

ca llentiscle, n m
ca llampedona, n f sin. compl.
ca llentiscla, n f sin. compl.
ca llentisclera, n f sin. compl.
ca mata, n f sin. compl.
ca cornicabra, n f alt. sin.
ca festuc, n m alt. sin.
ca festuc llentiscle, n m alt. sin.
ca llampredut, n m alt. sin.
ca llentiscla (fruit), n f alt. sin.
ca màstec, n m alt. sin.
ca màstic, n m alt. sin.
ca mat, n m alt. sin.
ca mata (peu femení), n f alt. sin.
ca mata borrera, n f alt. sin.
ca mata de cabrit, n f alt. sin.
ca mata de llentiscle, n f alt. sin.
ca mata de pou, n f alt. sin.
ca mata femella, n f alt. sin.
ca mata llentiscla, n f alt. sin.
ca mata llentiscle, n f alt. sin.
ca mata llentisclera, n f alt. sin.
ca mata mosquera, n f alt. sin.
ca mata roja, n f alt. sin.
ca mata vera, n f alt. sin.
ca matera, n f alt. sin.
ca matet, n m alt. sin.
ca matissa, n f alt. sin.
ca matot (peu masculí), n m alt. sin.
ca pudent, n m alt. sin.
ca triquell, n m alt. sin.
ca dentiscle, n m var. ling.
ca estenclina, n f var. ling.
ca estríngol (fruit), n m var. ling.
ca fistic, n m var. ling.
ca fistic llentiscle, n m var. ling.
ca gentiscla (fruit), n f var. ling.
ca gentiscle, n m var. ling.
ca lentisc, n m var. ling.
ca lentiscle, n m var. ling.
ca llampadona, n f var. ling.
ca llentesclina, n f var. ling.
ca llentisc, n m var. ling.
ca llentisca, n f var. ling.
ca llentriquera, n f var. ling.
ca llentrisca, n f var. ling.
ca llentrisca (fruit), n f var. ling.
ca llentriscle, n m var. ling.
ca llentriscra, n f var. ling.
ca llentriscre, n m var. ling.
ca lletesclina, n f var. ling.
ca mata de quessa, n f var. ling.
ca mata llentisquera, n f var. ling.
ca mata llentrisca, n f var. ling.
ca mata llentrisclera, n f var. ling.
ca mata llentrisquera, n f var. ling.
ca mata ventrisquera, n f var. ling.
ca mata-lentiscle, n m var. ling.
ca matica, n f var. ling.
ca quessa, n f var. ling.
ca rendiscle, n m var. ling.
ca ventiscle, n m var. ling.
nc Pistacia lentiscus L.

<Botànica > anacardiàcies>

Nota

1. La denominació màstic (i màstec) s'aplica més estrictament a la «resina groguenca, semitransparent, que s'obté per incisió del llentiscle» (DIEC2-E).
2. Estríngol és un nom alguerès provinent del sard lestincu, potser amb homonimització d'estríngol.
3. Quessa és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) chessa.