Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "riure" dentro de todas las áreas temáticas
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca a iure [la], adv
<Dret romà>
Definición
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: Hi ha tres supòsits per a dissoldre a iure el matrimoni.
- ('segons la llei')
<Dret internacional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acte iure gestionis, n m
- es acto iure gestionis, n m
<Dret internacional>
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca acte iure gestionis [iure gestionis: la], n m
- es acto iure gestionis
- es actum iure gestionis sin. compl.
- fr acte jure gestionis
- it atto iure gestionis
- en actum jure gestionis
- ar عمل بحق الإدارة
- ar فعل بحق الإدارة
<Actors internacionals > Estats > Elements i competències>
Definición
Nota
- 1. Els actes iure gestionis són actes propis de les activitats de gestió o administració, i no se'ls aplica la immunitat de jurisdicció.
- 2. La locució llatina iure gestionis significa, literalment, `per dret de gestió o d'administració´.
<Dret internacional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca acte iure imperii, n m
- es acto iure imperii, n m
<Dret internacional>
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca acte iure imperii, n m
- es acto iure imperii
- es actum iure imperii sin. compl.
- fr acte jure imperii
- it atto iure imperii
- en actum jure imperii
- ar فعل بحق السيادة
- ar عمل بحق السيادة
<Actors internacionals > Estats > Elements i competències>
Definición
Nota
- 1. Els actes iure imperii són actes de poder públic i se'ls aplica la immunitat de jurisdicció.
- 2. La locució llatina iure imperii significa, literalment, `per dret de sobirania´.
<Dret romà>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ager optimo iure privatus [la], n m
<Dret romà>
Definición
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- ('camp de propietat privada lliure de gravàmens de tota mena')
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca alou, n m
- ca dominium pleno iure [la], n m sin. compl.
- es alodio
<Història del dret>
Definición
Nota
-
Àmbit: Catalunya | Àmbit: Inespecífic
('propietat de ple dret') -
En el món germànic, béns hereditaris, per oposició als adquirits. Terme d'ús molt generalitzat en l'època medieval. No obstant això, aquest vocable presenta històricament una enorme complexitat a l'hora de determinar amb precisió el significat conceptual ja que, durant segles, les persones podien tenir una condició jurídica diferent a l'estatus de les terres de les quals eren titulars i que, a la vegada, presentaven una morfologia ben diferent, accentuada per les diferències imposades pels contrastos regionals.
Genèricament, en els territoris europeus, i en els inicis de l'època medieval, s'anomenava alou allò que hom posseïa, quasi sempre un bé immoble, que no rendia prestacions tributàries a terceres persones, que estava exempt de gravamen, la terra lliure de tota gravació, la plena propietat, «el que és té sense fer cap tribut a ningú», segons un dels diplomes d'aquesta època. Amb les invasions germàniques, el vocable alou s'implantà als països de la Mediterrània i, concretament, a Catalunya, país on des dels moments inicials del moviment reconqueridor, pels volts de l'any 1000 i fins i tot abans, donà mostres d'una gran vitalitat.
Es coneix, primer, a partir de formes llatinitzades (ALOD, ALODIARIO, ALODIS, ALODIO, ALOUDEM, ALODDE, ALAUDES, AULODES, ALADES, ALODIUM, ALAUDIUM, AULODEM) i, més tard, de formes romancejades (ALOU, ALOERS). En un primer moment, quan el territori català s'incorporà a l'Imperi franc, a manera de marca fronterera, abundaven els petits propietaris lliures o alodials que impulsaven la colonització en els llocs pròxims a la frontera hispànica amb els musulmans i que accedien a la plena propietat del sòl agrari per aprisió, rompuda, posada en cultiu i defensa del sòl. L'aprisió de l'època prefeudal, que es materialitzava en l'ocupació del sòl agrari, va constituir el primer títol no escrit de la propietat, legitimada per l'autoritat comtal.
Per les condicions de precarietat en què es desenvolupava la feina repobladora, per l'abundància de terres, pel seu caràcter inorgànic i pels avantatges de tot tipus que reportava el poder públic, es fa difícil de creure que en els segles IX i X, i dins l'àrea geogràfica de la terra fronterera, el termini dels trenta anys de la prescripció romana s'hagués observat com a mitjà per a adquirir la propietat alodial.
Quan a Catalunya es va instal·lar el canvi feudal, segles XI i XII, el terme alou adquirí més complexitat de significats -a vegades s'oposà a beneficis i tendències, i altres s'hi barrejà-, i donà lloc a l'anomenada propietat alodial, inspirada en la configurada pel dret romà clàssic.
Quant a la naturalesa juridicoformal del dret del titular de l'alou sobre aquest, són abundants les referències documentals que expressen que el destinatari de l'alou tant podia ser una persona com una família, una col·lectivitat humana o una entitat eclesiàstica que fos investida de la possessió dominical per alodium proprium franchum et liberum, equivalent a la plena propietat clàssica (dominium pleno iure). El vocable PROPRIUS deriva del de PROPRIETAS. Com que l'objectiu de l'alou requeia en els béns arrel de base territorial o local -un turó, un terreny, un castell, una fortalesa, un lloc, amb els seus termes i pertinences-, l'alodiari els tenia lliures de qualsevol dependència beneficial o vassallàtica, i podia exercir així la lliure facultat de disposició, per a actes entre vius i en testament, del bé sota qualsevol forma d'alienació.
Alou designa tant el dret com l'objecte. El dret de propietat implica, per si mateixa, la més plena i lliure facultat de disposar: és el dret «de posseir, de vendre, de donar, d'intercanviar i de disposar a voluntat», segons es considera en un diploma proper a l'any 1000. El donatari alodial no quedava obligat a donar al donant o cedent de la terra o a heretar cap cens o tribut, a excepció de certes limitacions de caràcter singular. Els diplomes també revelen un significat del vocable alou oposat a l'anterior que el vincula amb formes pròpies de la transmissió limitada de domini, en considerar alous les terres transmeses sota cens o sota cànon d'arrendament temporal o perpetu, i, fins i tot, sota la subjecció de serveis senyorials. Se suposa que el donant es reserva prestacions agràries en espècie, cens i el reconeixement dels senyors, a més de la retenció de delmes i primícies reservada a l'Altar de Sant Pere (Església), tal com s'esmenta en un diploma del segle XI.
Des d'aquest segle, l'alou es converteix a Catalunya en un signe de consolidació dels feus i dona lloc als anomenats feus de recuperació. Constitueixen una situació normal les donacions de terres dominicals concedides meitat en feus i meitat en alous: senyal evident que el desenvolupament feudal no va tenir a Catalunya la intensitat amb què es va manifestar en altres països europeus. Els béns públics no podien ser objecte de concessions alodials. L'usatge 72 recull els béns fiscals, els camins, les fonts i altres, que, tot i pertànyer al sobirà, li estava prohibit posseir-los en alou o en domini eminent. Una vegada consolidat el canvi feudal, els alous no només els posseïen els propietaris lliures, sinó també els nobles i camperols, que podien exercir-hi la plena capacitat de disposició, segons s'estableix en l'usatge 145, si tenien l'autorització del príncep. Una vegada consolidada la reconquesta i la repoblació del país català, el fonament o la prova del dret de propietat era la possessió legal dels trenta anys, per aplicació de la llei 4, títol II del llibre X del Liber iudiciorum.
Les fonts diplomàtiques i els textos de costums feudals solen fer referència a la propietat alodial, amb què es demostra que, a Catalunya, les comunitats alodials degueren tenir prou importància. Alguns alous posseïen una certa extensió, fet que es desprèn de la delimitació de termes que acompanyen les donacions de terres alodials en els documents. Això garantia un nivell de vida digne als propietaris d'alous, que es mantingueren durant tota l'època medieval. Amb la intensificació del moviment ciutadà, el terme alou designà tant el sòl agrari com l'urbà. Durant els temps moderns, aquesta fou l'expressió de la forma més comuna de propietat sobre la terra.
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida d'enciam de fulla de roure amb tonyina i gambetes
- es ensalada de lechuga de hoja de roble con atún y camarones
- fr salade de feuilles de chêne au thon et aux crevettes roses
- it insalata di lattuga foglia di quercia con tonno e gamberetti
- en oak leaf salad with tuna and shrimps
- de Eichenblattsalat mit Thunfisch und Garnelen
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca arna de fulla de roure, n f
- fr feuille morte du chêne
- en lappet moth
- nc Gastropacha quercifolia
<Zoologia > Insectes>
Nota
- Insecte lepidòpter de la família dels lasiocàmpids.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca azobé, n m
- ca roure africà, n m sin. compl.
- nc Lophira alata Banks ex C.F. Gaertn.
<Botànica > ocnàcies>
