Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca altamira borda, n f
ca altimira, n f alt. sin.
ca artemisa, n f alt. sin.
ca cintes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca donzell, n m alt. sin.
ca donzell bord, n m alt. sin.
ca herba de la bonadona, n f alt. sin.
ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca herba de riu, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba del colesterol, n f alt. sin.
ca herba del Ter, n f alt. sin.
ca rivet de Sant Joan, n m alt. sin.
nc Artemisia verlotiorum Lamotte

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca altamira borda, n f
ca altimira, n f alt. sin.
ca artemisa, n f alt. sin.
ca cintes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca donzell, n m alt. sin.
ca donzell bord, n m alt. sin.
ca herba de la bonadona, n f alt. sin.
ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca herba de riu, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba del colesterol, n f alt. sin.
ca herba del Ter, n f alt. sin.
ca rivet de Sant Joan, n m alt. sin.
nc Artemisia verlotiorum Lamotte

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca altimira, n f
ca altamira, n f alt. sin.
ca altamira vera, n f alt. sin.
ca altimires, n f pl alt. sin.
ca artemisa, n f alt. sin.
ca artemisa vulgar, n f alt. sin.
ca artemísia, n f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca cintes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca donzell, n m alt. sin.
ca donzell blanc, n m alt. sin.
ca donzell bord, n m alt. sin.
ca donzell fals, n m alt. sin.
ca donzell mascle, n m alt. sin.
ca donzell salvatge, n m alt. sin.
ca donzell vulgar, n m alt. sin.
ca herba de fer venir les regles, n f alt. sin.
ca herba de la bonadona, n f alt. sin.
ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca herba de les regles, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba menuda, n f alt. sin.
ca herba pansera, n f alt. sin.
ca herba pulmonera, n f alt. sin.
ca pulmonera, n f alt. sin.
ca rivet de Sant Joan, n m alt. sin.
ca altamisa, n f var. ling.
ca altimera, n f var. ling.
ca altimiri, n f var. ling.
ca altimiris, n f pl var. ling.
ca altimisa, n f var. ling.
ca alzamires, n f pl var. ling.
ca artemega, n f var. ling.
ca artemeia, n f var. ling.
ca artemenya, n f var. ling.
ca artemèsia, n f var. ling.
ca artemexa, n f var. ling.
ca artemia, n f var. ling.
nc Artemisia vulgaris L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca altimira, n f
ca altamira, n f alt. sin.
ca altamira vera, n f alt. sin.
ca altimires, n f pl alt. sin.
ca artemisa, n f alt. sin.
ca artemisa vulgar, n f alt. sin.
ca artemísia, n f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca cintes de Sant Joan, n f pl alt. sin.
ca donzell, n m alt. sin.
ca donzell blanc, n m alt. sin.
ca donzell bord, n m alt. sin.
ca donzell fals, n m alt. sin.
ca donzell mascle, n m alt. sin.
ca donzell salvatge, n m alt. sin.
ca donzell vulgar, n m alt. sin.
ca herba de fer venir les regles, n f alt. sin.
ca herba de la bonadona, n f alt. sin.
ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca herba de les regles, n f alt. sin.
ca herba de Sant Joan, n f alt. sin.
ca herba menuda, n f alt. sin.
ca herba pansera, n f alt. sin.
ca herba pulmonera, n f alt. sin.
ca pulmonera, n f alt. sin.
ca rivet de Sant Joan, n m alt. sin.
ca altamisa, n f var. ling.
ca altimera, n f var. ling.
ca altimiri, n f var. ling.
ca altimiris, n f pl var. ling.
ca altimisa, n f var. ling.
ca alzamires, n f pl var. ling.
ca artemega, n f var. ling.
ca artemeia, n f var. ling.
ca artemenya, n f var. ling.
ca artemèsia, n f var. ling.
ca artemexa, n f var. ling.
ca artemia, n f var. ling.
nc Artemisia vulgaris L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca boterola, n f
es buterola, n f
fr bouterolle, n f
en rivet snap, n
en rivetting set, n
de Nietkopfsetzer, n m

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

ca halo saturní, n m
ca línia saturnina, n f sin. compl.
ca rivet saturní, n m sin. compl.

<Disciplines de suport > Química>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca reblar, v tr
es remachar, v tr
es retacar, v tr
es roblonar, v tr
fr écraser, v tr
fr rabattre, v tr
fr river, v tr
fr riveter, v tr
en clinch, to, v tr
en rivet, to, v tr
en smash, to, v tr
de nieten, v tr
de quetschen, v tr
de stemmen, v tr
de verstemmen, v tr

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca reblonar, v tr
es remachar, v tr
es roblonar, v tr
fr river, v tr
fr riveter, v tr
en rivet, to, v tr
de vernieten, v tr

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca rivet aïllant, n m
es burlete aislante

<Bricolatge > Ferreteria>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca rivet adhesiu, n m
es burlete adhesivo

<Bricolatge > Ferreteria>

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Resultados para la búsqueda "rivet" dentro de todas las áreas temáticas