Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "roqueter" dentro de todas las áreas temáticas

angelina angelina

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  angelina, n f
  • ca  herba de la roqueta, n f alt. sin.
  • ca  verònica de fulles retallades, n f alt. sin.
  • ca  verònica tenuïfòlia, n f alt. sin.
  • ca  antenilla, n f var. ling.
  • nc  Veronica austriaca L. subsp. tenuifolia (Asso) O. Bolòs et Vigo
  • nc  Veronica tenuifolia Asso sin. compl.
  • nc  Veronica assoana (Boiss.) Willk. var. ling.

<Botànica > escrofulariàcies>

arqueter | arquetera arqueter | arquetera

<Instruments musicals>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  arqueter | arquetera, n m, f
  • es  arquillero
  • fr  archetier
  • fr  facteur d'archets
  • en  bow maker

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Instruments musicals>

arqueter | arquetera arqueter | arquetera

<Arts > Ocupacions>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  arqueter | arquetera, n m, f
  • es  arquillero
  • fr  archetier
  • fr  facteur d'archets
  • en  bow maker

<Arts > Ocupacions>

Definición
Persona que fabrica i repara els arquets amb què es fan vibrar les cordes de certs instruments musicals.
arqueter | arquetera arqueter | arquetera

<Arts > Música>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  arqueter | arquetera, n m, f
  • es  arquetero | arquetera
  • en  bow maker

<Música>

Definición
Persona que fabrica arquets per a instruments musicals.
assortiment de croquetes assortiment de croquetes

<Gastronomia > Plats a la carta>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  assortiment de croquetes
  • es  surtido de croquetas
  • fr  assortiment de croquettes
  • it  assortimento di crocchette
  • en  assorted croquettes
  • de  Auswahl an Kroketten

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

bacó, dos ous ferrats, croquetes i patates fregides bacó, dos ous ferrats, croquetes i patates fregides

<Gastronomia > Plats a la carta>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  bacó, dos ous ferrats, croquetes i patates fregides
  • es  beicon, dos huevos fritos, croquetas y patatas fritas
  • fr  bacon, deux oeufs sur le plat, croquettes et frites
  • it  pancetta affumicata, due uova fritte, crocchette e patate fritte
  • en  bacon, two fried eggs, croquettes and chips
  • de  Speck, zwei Spiegeleier, Kroketten und Pommes frites

<Plats a la carta. Plats combinats>

bacallà amb codony i pesto de ruca bacallà amb codony i pesto de ruca

<Gastronomia > Plats a la carta>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  bacallà amb codony i pesto de ruca
  • es  bacalao con membrillo y pesto de rúcula
  • fr  morue aux coings et au pesto de roquette
  • it  baccalà con mela cotogna e pesto di rucola
  • en  cod with quince and arugula pesto
  • de  Stockfisch mit Quitten und Rucolapesto

<Plats a la carta. Peix i marisc>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balsamina, n f
  • ca  abret, n m sin. compl.
  • ca  alegria, n f sin. compl.
  • ca  meravella, n f sin. compl.
  • ca  nyanyo, n m sin. compl.
  • ca  abrets, n m pl alt. sin.
  • ca  balsamer, n m alt. sin.
  • ca  balsamilla, n f alt. sin.
  • ca  balsamina comuna, n f alt. sin.
  • ca  cornet, n m alt. sin.
  • ca  floquet, n m alt. sin.
  • ca  floqueter, n m alt. sin.
  • ca  floquets, n m pl alt. sin.
  • ca  floquí, n m alt. sin.
  • ca  floquiner, n m alt. sin.
  • ca  herba de Santa Caterina, n f alt. sin.
  • ca  meravelles, n f pl alt. sin.
  • ca  nyanyos, n m pl alt. sin.
  • ca  papagai, n m alt. sin.
  • ca  sogres i nores, n f pl alt. sin.
  • ca  arbrets, n m pl var. ling.
  • ca  nyonyo, n m var. ling.
  • ca  nyonyos, n m pl var. ling.
  • nc  Impatiens balsamina L.

<Botànica > balsaminàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull les denominacions balsa-mina, abret, ale gria, meravella i nyanyo per a Impatiens balsamina i espècies afins.
balsamina balsamina

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balsamina, n f
  • ca  abret, n m sin. compl.
  • ca  alegria, n f sin. compl.
  • ca  meravella, n f sin. compl.
  • ca  nyanyo, n m sin. compl.
  • ca  abrets, n m pl alt. sin.
  • ca  balsamer, n m alt. sin.
  • ca  balsamilla, n f alt. sin.
  • ca  balsamina comuna, n f alt. sin.
  • ca  cornet, n m alt. sin.
  • ca  floquet, n m alt. sin.
  • ca  floqueter, n m alt. sin.
  • ca  floquets, n m pl alt. sin.
  • ca  floquí, n m alt. sin.
  • ca  floquiner, n m alt. sin.
  • ca  herba de Santa Caterina, n f alt. sin.
  • ca  meravelles, n f pl alt. sin.
  • ca  nyanyos, n m pl alt. sin.
  • ca  papagai, n m alt. sin.
  • ca  sogres i nores, n f pl alt. sin.
  • ca  arbrets, n m pl var. ling.
  • ca  nyonyo, n m var. ling.
  • ca  nyonyos, n m pl var. ling.
  • nc  Impatiens balsamina L.

<Botànica > balsaminàcies>

Nota

  • DIEC2-E recull les denominacions balsa-mina, abret, ale gria, meravella i nyanyo per a Impatiens balsamina i espècies afins.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barretets, n m pl
  • ca  herba de melic, n f sin. compl.
  • ca  herba llombriguera, n f sin. compl.
  • ca  llombrígol de Venus, n m sin. compl.
  • ca  papellida, n f sin. compl.
  • ca  bàlsam, n m alt. sin.
  • ca  barralets, n m pl alt. sin.
  • ca  barret de capellà, n m alt. sin.
  • ca  barretet, n m alt. sin.
  • ca  barretets (fulla), n m pl alt. sin.
  • ca  barretol, n m alt. sin.
  • ca  barretols, n m pl alt. sin.
  • ca  barrets, n m pl alt. sin.
  • ca  barrets de capellà, n m pl alt. sin.
  • ca  barrets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  bolets, n m pl alt. sin.
  • ca  bolets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  calderetes, n f pl alt. sin.
  • ca  capadella, n f alt. sin.
  • ca  capellets, n m pl alt. sin.
  • ca  capellets de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  capellets de teulada, n m pl alt. sin.
  • ca  capells de paret, n m pl alt. sin.
  • ca  capells de teulada, n m pl alt. sin.
  • ca  caquell, n m alt. sin.
  • ca  caquellets, n m pl alt. sin.
  • ca  caquells, n m pl alt. sin.
  • ca  cobertora, n f alt. sin.
  • ca  coca de paret, n f alt. sin.
  • ca  collblau, n m alt. sin.
  • ca  conillet, n m alt. sin.
  • ca  coques, n f pl alt. sin.
  • ca  coques de paret, n f pl alt. sin.
  • ca  coquetes de paret, n f pl alt. sin.
  • ca  curamal, n m alt. sin.
  • ca  gorretes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba roquera, n f alt. sin.
  • ca  melic, n m alt. sin.
  • ca  melics, n m pl alt. sin.
  • ca  meliguets, n m pl alt. sin.
  • ca  orella d'abat, n f alt. sin.
  • ca  orella d'os, n f alt. sin.
  • ca  orella de frare, n f alt. sin.
  • ca  orella de monjo, n f alt. sin.
  • ca  orelles de frare, n f pl alt. sin.
  • ca  orelles de monjo, n f pl alt. sin.
  • ca  orellot, n m alt. sin.
  • ca  papellides, n f pl alt. sin.
  • ca  tassa de jueu, n f alt. sin.
  • ca  tasses de jueu, n f pl alt. sin.
  • ca  aurella de monjo, n f var. ling.
  • ca  caquelles, n f pl var. ling.
  • ca  caquerells, n m pl var. ling.
  • ca  coll blau, n m var. ling.
  • ca  pepellides, n f pl var. ling.
  • ca  platillos, n m pl var. ling.
  • ca  sombreret, n m var. ling.
  • ca  sombrerets, n m pl var. ling.
  • nc  Umbilicus rupestris (Salisb.) Dandy
  • nc  Cotyledon umbilicus-veneris auct., non L. var. ling.
  • nc  Umbilicus pendulinus DC. var. ling.

<Botànica > crassulàcies>