Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "saragells" dentro de todas las áreas temáticas

barres paral·leles barres paral·leles

<Esport > Esports eqüestres > Hípica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  barres paral·leles, n f pl
  • es  barras paralelas
  • fr  barres parallèles
  • en  parallel poles

<Hípica>

Definición
Obstacle de fons constituït per dues barres que recolzen sobre quatre suports, col·locades en paral·lel i separades entre elles.
barres paral·leles barres paral·leles

<12 Esports eqüestres > 01 Hípica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  barres paral·leles, n f pl
  • es  barras paralelas
  • fr  barres parallèles
  • en  parallel poles

<Esport > 12 Esports eqüestres > 01 Hípica>

Definición
Obstacle de fons format per dues barres posades en paral·lel que recolzen sobre quatre suports.
Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blet bord, n m
  • ca  bleda borda, n f alt. sin.
  • ca  èmex, n f alt. sin.
  • ca  paradella de cadells, n f alt. sin.
  • ca  ribot, n m alt. sin.
  • ca  xufletes, n f pl alt. sin.
  • nc  Emex spinosa (L.) Campd.

<Botànica > poligonàcies>

blet bord blet bord

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blet bord, n m
  • ca  bleda borda, n f alt. sin.
  • ca  èmex, n f alt. sin.
  • ca  paradella de cadells, n f alt. sin.
  • ca  ribot, n m alt. sin.
  • ca  xufletes, n f pl alt. sin.
  • nc  Emex spinosa (L.) Campd.

<Botànica > poligonàcies>

borm de vela borm de vela

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  borm de vela, n m
  • ca  caravel·la portuguesa, n f
  • es  carabela portuguesa, n f
  • es  fragata portuguesa, n f
  • fr  physalie, n f
  • fr  vaisseau de guerre portugais, n m
  • en  Portuguese man-of-war, n
  • nc  Physalia sp.

<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>

Definición
Gènere de cnidaris pelàgics de l'ordre dels sifonòfors, d'un gran poder urticant, que suren en les mars càlides i temperades i són arrossegats pels corrents.
botja peluda botja peluda

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja peluda, n f
  • ca  herba de les set sagnies, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
  • ca  herba negra, n f sin. compl.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja abellera, n f alt. sin.
  • ca  cantamissa, n f alt. sin.
  • ca  cantamisses, n f pl alt. sin.
  • ca  coronella, n f alt. sin.
  • ca  cruixidor, n m alt. sin.
  • ca  gafarró, n m alt. sin.
  • ca  guixola, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'estómac, n f alt. sin.
  • ca  herba de les morenes, n f alt. sin.
  • ca  herba de pastor, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba del pastor, n f alt. sin.
  • ca  herba febrera, n f alt. sin.
  • ca  herba morenera, n f alt. sin.
  • ca  herba pastoral, n f alt. sin.
  • ca  herba peluda, n f alt. sin.
  • ca  herba ronyonera, n f alt. sin.
  • ca  pastoral, n f alt. sin.
  • ca  poteta de gat, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  socarells, n m pl alt. sin.
  • ca  socarrell, n m alt. sin.
  • ca  trèvol pelut, n m alt. sin.
  • ca  cornel·la, n f var. ling.
  • ca  coronela, n f var. ling.
  • ca  coronel·la, n f var. ling.
  • ca  hierba de la sang, n f var. ling.
  • ca  hierba de setge, n f var. ling.
  • nc  Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
  • nc  Bonjeania hirsuta (L.) Rchb. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

botja peluda botja peluda

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  botja peluda, n f
  • ca  herba de les set sagnies, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Antoni, n f sin. compl.
  • ca  herba negra, n f sin. compl.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja abellera, n f alt. sin.
  • ca  cantamissa, n f alt. sin.
  • ca  cantamisses, n f pl alt. sin.
  • ca  coronella, n f alt. sin.
  • ca  cruixidor, n m alt. sin.
  • ca  gafarró, n m alt. sin.
  • ca  guixola, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'estómac, n f alt. sin.
  • ca  herba de les morenes, n f alt. sin.
  • ca  herba de pastor, n f alt. sin.
  • ca  herba de setge, n f alt. sin.
  • ca  herba del pastor, n f alt. sin.
  • ca  herba febrera, n f alt. sin.
  • ca  herba morenera, n f alt. sin.
  • ca  herba pastoral, n f alt. sin.
  • ca  herba peluda, n f alt. sin.
  • ca  herba ronyonera, n f alt. sin.
  • ca  pastoral, n f alt. sin.
  • ca  poteta de gat, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  socarells, n m pl alt. sin.
  • ca  socarrell, n m alt. sin.
  • ca  trèvol pelut, n m alt. sin.
  • ca  cornel·la, n f var. ling.
  • ca  coronela, n f var. ling.
  • ca  coronel·la, n f var. ling.
  • ca  hierba de la sang, n f var. ling.
  • ca  hierba de setge, n f var. ling.
  • nc  Dorycnium hirsutum (L.) Ser. in DC.
  • nc  Bonjeania hirsuta (L.) Rchb. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

cúspide de Carabelli cúspide de Carabelli

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  cúspide de Carabelli, n f
  • ca  signe de Carabelli, n m sin. compl.
  • ca  tubercle de Carabelli, n m sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>

Definición
Una cinquena o suplementària cúspide existent, a vegades, a la cinquena molar del maxil·lar superior.
Tubercle mamil·liforme que s'observa sovint a la cara interna de la primera molar permanent superior, tot formant una mena de cúspide supernumerària. [tubercle de Carabelli]
calçons interiors calçons interiors

<Arts > Dansa > Dansa d'arrel tradicional > Indumentària>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2024. 1 infografia.
<https://www.termcat.cat/ca/recursos/productes-multimedia/dansa-darrel-tradicional-indumentaria>

  • ca  calçons interiors, n m pl
  • ca  pantalons interiors, n m pl
  • ca  calçons, n m pl sin. compl.
  • ca  saragüells de dona (valencià), n m pl sin. compl.
  • es  pololo, n m

<Indumentària>

Definición
Pantalons amples i bombats fins a sota el genoll, generalment de roba blanca, que es porten sota la faldilla i els enagos.

Nota

  • Els calçons interiors són una peça de roba interior pròpia de la indumentària tradicional femenina.
calçons interiors calçons interiors

<Indumentària. Confecció>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2024. 1 infografia.
<https://www.termcat.cat/ca/recursos/productes-multimedia/dansa-darrel-tradicional-indumentaria>

  • ca  calçons interiors, n m pl
  • ca  pantalons interiors, n m pl
  • ca  calçons, n m pl sin. compl.
  • ca  saragüells de dona (valencià), n m pl sin. compl.
  • es  pololo, n m

<Indumentària>

Definición
Pantalons amples i bombats fins a sota el genoll, generalment de roba blanca, que es porten sota la faldilla i els enagos.

Nota

  • Els calçons interiors són una peça de roba interior pròpia de la indumentària tradicional femenina.