Back to top

Cercaterm

Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública. 

Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).

Resultados para la búsqueda "sarroner" dentro de todas las áreas temáticas

arbre de l'amor arbre de l'amor

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arbre de l'amor, n m
  • ca  arbre de Judea, n m sin. compl.
  • ca  arbre de Judes, n m sin. compl.
  • ca  arbre d'amor, n m alt. sin.
  • ca  garrofer bord, n m alt. sin.
  • ca  garrover bord, n m alt. sin.
  • nc  Cercis siliquastrum L.

<Botànica > cesalpiniàcies>

arbre de l'amor arbre de l'amor

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arbre de l'amor, n m
  • ca  arbre de Judea, n m sin. compl.
  • ca  arbre de Judes, n m sin. compl.
  • ca  arbre d'amor, n m alt. sin.
  • ca  garrofer bord, n m alt. sin.
  • ca  garrover bord, n m alt. sin.
  • nc  Cercis siliquastrum L.

<Botànica > cesalpiniàcies>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  arrogar-se, v tr pron
  • es  arrogarse, v tr pron
  • fr  arroger, s', v tr pron
  • it  arrogarsi, v tr pron

<Dret penal>

Definición
Atribuir-se una facultat o un poder sense tenir-hi dret.
artoner -a artoner -a

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Fuente de la imagen del término

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  artoner -a, n m, f

<Pesca>

Definición
Persona que es dedicava a la pesca de l'artó.
aturar-se aturar-se

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aturar-se, v intr pron
  • es  detenerse
  • es  pararse
  • fr  s'arrêter
  • en  stop, to

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Tècniques>

Definición
Fer una aturada.
aturar-se aturar-se

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  aturar-se, v intr pron
  • es  detenerse
  • es  pararse
  • fr  s'arrêter
  • en  stop, to

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Tècniques>

Definición
Fer una aturada.
auró arrugat auró arrugat

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  auró arrugat, n m
  • ca  arrugat, n m sin. compl.
  • ca  auró blanc, n m sin. compl.
  • ca  arracader, n m alt. sin.
  • ca  auró, n m alt. sin.
  • ca  auró de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  auró de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  auroner, n m alt. sin.
  • ca  blada, n f alt. sin.
  • ca  grevoler, n m alt. sin.
  • ca  hereu, n m alt. sin.
  • ca  abró, n m var. ling.
  • ca  airó, n m var. ling.
  • ca  alciró, n m var. ling.
  • ca  alzarons, n m pl var. ling.
  • ca  arracadero, n m var. ling.
  • ca  euró, n m var. ling.
  • ca  greuler, n m var. ling.
  • ca  orió, n m var. ling.
  • ca  oró de muntanya, n m var. ling.
  • ca  oron, n m var. ling.
  • ca  oroner, n m var. ling.
  • ca  uró, n m var. ling.
  • nc  Acer campestre L.

<Botànica > aceràcies>

auró arrugat auró arrugat

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  auró arrugat, n m
  • ca  arrugat, n m sin. compl.
  • ca  auró blanc, n m sin. compl.
  • ca  arracader, n m alt. sin.
  • ca  auró, n m alt. sin.
  • ca  auró de fulla estreta, n m alt. sin.
  • ca  auró de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  auroner, n m alt. sin.
  • ca  blada, n f alt. sin.
  • ca  grevoler, n m alt. sin.
  • ca  hereu, n m alt. sin.
  • ca  abró, n m var. ling.
  • ca  airó, n m var. ling.
  • ca  alciró, n m var. ling.
  • ca  alzarons, n m pl var. ling.
  • ca  arracadero, n m var. ling.
  • ca  euró, n m var. ling.
  • ca  greuler, n m var. ling.
  • ca  orió, n m var. ling.
  • ca  oró de muntanya, n m var. ling.
  • ca  oron, n m var. ling.
  • ca  oroner, n m var. ling.
  • ca  uró, n m var. ling.
  • nc  Acer campestre L.

<Botànica > aceràcies>

blada de fulla petita blada de fulla petita

<Botànica>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blada de fulla petita, n f
  • ca  auró, n m alt. sin.
  • ca  auroner, n m alt. sin.
  • ca  blada, n f alt. sin.
  • ca  blada granadina, n f alt. sin.
  • ca  erable, n m alt. sin.
  • ca  rotaboc, n m alt. sin.
  • ca  arbre de l'oro, n m var. ling.
  • ca  oro, n m var. ling.
  • ca  oró, n m var. ling.
  • ca  oroner, n m var. ling.
  • ca  uró, n m var. ling.
  • ca  voro, n m var. ling.
  • nc  Acer opalus Mill. subsp. granatense (Boiss.) Font Quer et Rothm.
  • nc  Acer granatense Boiss. sin. compl.

<Botànica > aceràcies>

blada de fulla petita blada de fulla petita

<Ciències de la vida>

Fuente de la imagen del término

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blada de fulla petita, n f
  • ca  auró, n m alt. sin.
  • ca  auroner, n m alt. sin.
  • ca  blada, n f alt. sin.
  • ca  blada granadina, n f alt. sin.
  • ca  erable, n m alt. sin.
  • ca  rotaboc, n m alt. sin.
  • ca  arbre de l'oro, n m var. ling.
  • ca  oro, n m var. ling.
  • ca  oró, n m var. ling.
  • ca  oroner, n m var. ling.
  • ca  uró, n m var. ling.
  • ca  voro, n m var. ling.
  • nc  Acer opalus Mill. subsp. granatense (Boiss.) Font Quer et Rothm.
  • nc  Acer granatense Boiss. sin. compl.

<Botànica > aceràcies>