Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "sitala" dentro de todas las áreas temáticas
<09 Esports de pilota > 14 Bitlles>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca bitlla tombada, n f
- ca bitlla feta [BITLLES CAT], n f sin. compl.
- es bolo caído, n m
- es bolo derribado, n m
- fr quille abattue, n f
- fr quille renversée, n f
- en knocked-down pin, n
<Esport > 09 Esports de pilota > 14 Bitlles>
Definición
Nota
- En les bitlles catalanes, són bitlles tombades les bitlles que han quedat amb un angle d'inclinació respecte de l'horitzontal inferior a 45º. En bowling, són bitlles tombades les bitlles que han caigut a terra, que han sortit de la superfície de plantada o que recolzen sobre un canal o una paret lateral.
<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bolenga, n f
- ca bolenga d'Itàlia, n f alt. sin.
- ca coa d'euga, n f alt. sin.
- ca coral, n m alt. sin.
- ca cua de porc, n f alt. sin.
- ca herba de la vibra, n f alt. sin.
- ca llengua bovina, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca herba del vibre, n f var. ling.
- ca herba viborera, n f var. ling.
- nc Echium italicum L.
<Botànica > boraginàcies>
<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bolenga, n f
- ca bolenga d'Itàlia, n f alt. sin.
- ca coa d'euga, n f alt. sin.
- ca coral, n m alt. sin.
- ca cua de porc, n f alt. sin.
- ca herba de la vibra, n f alt. sin.
- ca llengua bovina, n f alt. sin.
- ca llengua de bou, n f alt. sin.
- ca herba del vibre, n f var. ling.
- ca herba viborera, n f var. ling.
- nc Echium italicum L.
<Botànica > boraginàcies>
<Zoologia > Insectes>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bruixa, n f
- es bruja
- es gitana
- nc Saturnia pyri
<Zoologia > Insectes>
Definición
<Ciències de la salut > Immunodeficiències > Sida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Vocabulari multilingüe de la sida [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/134/>
- ca càrrega viral, n f
- ca càrrega vírica, n f
- ca CV, n f sigla
- es carga viral, n f
- es carga vírica, n f
- es CV, n f sigla
- fr charge virale, n f
- fr charge virale plasmique, n f sin. compl.
- fr CV, n f sigla
- gl carga viral, n f
- gl carga vírica, n f
- gl CV, n f sigla
- it carica virale, n f
- pt carga viral, n f
- pt carga vírica [PT], n f
- pt CV, n f sigla
- ro încărcătură virală, n f
- en viral burden
- en viral load
- en VL sigla
<Sida > Infecció pel VIH i sida > Història natural i diagnòstic>
Definición
Nota
- La càrrega viral es mesura fonamentalment en plasma. En el cas del VIH, és un indicador de l'activitat de replicació del virus.
<Instruments musicals>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca cítara, n f
- es cítara
- fr cithare
- en zither
<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Instruments musicals>
<Arts>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES IILES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Didàctica de l'educació musical: Català-castellà. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de les Illes Balears: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2007. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-932915-2-5
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cítara, n f
- es cítara, n f
<Educació musical>
<Arts > Música>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cítara, n f
- es cítara
- en cithara
- en cithern
<Música>
Definición
<Arts > Música>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cítara, n f
- es cítara
- en cithara
- en cithern
<Música>
Definición
<Arts > Música > Instruments musicals>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2025. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>
- ca cítara, n f
- es cítara
- fr cithare
- it cetra
- en zither
<Instruments musicals > Instruments cordòfons>