Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "tètric" dentro de todas las áreas temáticas
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aucellera, n f
- ca hornúngia, n f alt. sin.
- ca hutquínsia pètria, n f alt. sin.
- nc Hornungia petraea (L.) Rchb.
- nc Hutchinsia petraea (L.) R. Br. var. ling.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aucellera, n f
- ca hornúngia, n f alt. sin.
- ca hutquínsia pètria, n f alt. sin.
- nc Hornungia petraea (L.) Rchb.
- nc Hutchinsia petraea (L.) R. Br. var. ling.
<Botànica > crucíferes / brassicàcies>
<Biblioteconomia. Documentació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca bibliometria alternativa, n f
- es altmetría, n f
- es altmétrica, n f
- es bibliometría alternativa, n f
- es métrica alternativa, n f
- fr altmétrie, n f
- fr bibliométrie alternative, n f
- pt altmetria, n f
- en alternative bibliometrics, n
- en alternative metrics, n
- en altmetrics, n
- en alt-metrics, n var. ling.
- de Altmetrik, n f
<Biblioteconomia. Documentació>
Definición
Nota
- 1. Per exemple, la bibliometria alternativa té en compte com a interaccions en línia les visualitzacions en HTML; les descàrregues en PDF; els comentaris a revistes, blogs científics, wikis, Twitter, Facebook i altres mitjans socials; l'emmagatzematge en determinats marcadors socials (Mendeley, CiteULike, etc.); les citacions en la bibliografia acadèmica rastrejada per determinats serveis d'informació científica (per exemple, per Web of Science, Scopus o CrossRef), i les mencions i recomanacions. Es preveu que en un futur se n'incorporin de noves, com ara la presència a YouTube, ResearchGate o Academia. Cada tipus d'interacció és un indicador bibliomètric alternatiu.
- 2. En la bibliometria alternativa s'utilitza un sistema de càlcul complementari al de la bibliometria estàndard, basat en índexs de citacions, per a establir l'impacte d'un text.
<Agricultura > Química agrícola > Productes fitosanitaris>
La informació d'aquesta fitxa s'ha elaborat a partir de la llista andorrana de substàncies actives no permeses en els conreus, publicada en el Butlletí oficial del Principat d'Andorra el 19 de juny de 2013, amb els noms catalans revisats pel TERMCAT.
Les dades de partida han estat completades i validades pel TERMCAT.
- ca bioal·letrín, n m
- es bioaletrín, n m
- es bioaletrina, n f
- en bioallethrin, n
<Productes fitosanitaris>
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bruxisme cèntric, n m
- es bruxismo céntrico
- fr bruxisme centré
- en centric bruxism
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca càmera fotogramètrica, n f
- ca càmera mètrica, n f
- es cámara con formato
- es cámara de cuadro
- es cámara fotogramétrica
- es cámara métrica
- en frame camera
- en metric camera
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definición
Nota
- Els paràmetres d'orientació interna d'una càmera fotogramètrica són estables i coneguts, ja que disposa de marques fiducials que permeten calcular la posició dels punts principals en la imatge fotogràfica.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca càmera fotogramètrica, n f
- ca càmera mètrica, n f
- es cámara con formato
- es cámara de cuadro
- es cámara fotogramétrica
- es cámara métrica
- en frame camera
- en metric camera
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definición
Nota
- Els paràmetres d'orientació interna d'una càmera fotogramètrica són estables i coneguts, ja que disposa de marques fiducials que permeten calcular la posició dels punts principals en la imatge fotogràfica.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca càmera fotogramètrica, n f
- ca càmera mètrica, n f
- es cámara con formato
- es cámara de cuadro
- es cámara fotogramétrica
- es cámara métrica
- en frame camera
- en metric camera
<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>
Definición
Nota
- Els paràmetres d'orientació interna d'una càmera fotogramètrica són estables i coneguts, ja que disposa de marques fiducials que permeten calcular la posició dels punts principals en la imatge fotogràfica.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca càmera mètrica, n f
- es cámara métrica
- en metric camera
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>
Definición
Les càmeres mètriques, tant en les seves versions analògiques, habituals durant la segona meitat del segle XX, com en les seves versions digitals, habituals en el segle XXI, estan construïdes amb criteris de gran robustesa, altes exigències geomètriques per a proporcionar una bona exactitud en la cartografia i gran format.
En la versió analògica, la pel·lícula fotogràfica per a càmeres mètriques és de grans dimensions amb relació a les fotografies no professionals, i la més típica és la de 23 cm x 23 cm (amb una àrea útil de 21 cm x 21 cm), tot i que hi ha altres formats com 18 cm x 18 cm, 23 cm x 46 cm, etc. Al final del segle XX la pel·lícula es digitalitzava amb un escàner fotogramètric.
En la versió digital, el nombre de píxels és molt variable entre les diverses càmeres mètriques digitals, ja que ha anat augmentant amb l'evolució tecnològica des de les inicials, amb pocs milions de píxels, fins a les actuals, de pràcticament 200 megapíxels (17310 columnes x 11310 files en el cas de la UltraCamXp WA de Microsoft).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
<Geografia > Disciplines cartogràfiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:
- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció
La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.
- ca càmera mètrica, n f
- es cámara métrica
- en metric camera
<Disciplines cartogràfiques > Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus>
Definición
Les càmeres mètriques, tant en les seves versions analògiques, habituals durant la segona meitat del segle XX, com en les seves versions digitals, habituals en el segle XXI, estan construïdes amb criteris de gran robustesa, altes exigències geomètriques per a proporcionar una bona exactitud en la cartografia i gran format.
En la versió analògica, la pel·lícula fotogràfica per a càmeres mètriques és de grans dimensions amb relació a les fotografies no professionals, i la més típica és la de 23 cm x 23 cm (amb una àrea útil de 21 cm x 21 cm), tot i que hi ha altres formats com 18 cm x 18 cm, 23 cm x 46 cm, etc. Al final del segle XX la pel·lícula es digitalitzava amb un escàner fotogramètric.
En la versió digital, el nombre de píxels és molt variable entre les diverses càmeres mètriques digitals, ja que ha anat augmentant amb l'evolució tecnològica des de les inicials, amb pocs milions de píxels, fins a les actuals, de pràcticament 200 megapíxels (17310 columnes x 11310 files en el cas de la UltraCamXp WA de Microsoft).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
