Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "tètric" dentro de todas las áreas temáticas
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca cataracta tetànica
- en tetanic cataract
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits>
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n m
- ca n m sigla
- es n m
- es n m sigla
- fr n m
- fr n m sigla
- en n
- en n
<Física > Unitats de mesura>
Definición
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca centrat -ada, adj
- es centrado
- fr centré
- en centric
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca cistícola pinc-pinc, n f
- es cistícola pinc-pinc
- fr cisticole pinc-pinc
- en cloud cisticola
- en tink-tink cisticola
- de Pinkpink-Zistensänger
- nc Cisticola textrix
<36.075 Ocells > Passeriformes > Cisticòlids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca cistícola pinc-pinc, n f
- es cistícola pinc-pinc
- fr cisticole pinc-pinc
- en cloud cisticola
- en tink-tink cisticola
- de Pinkpink-Zistensänger
- nc Cisticola textrix
<36.075 Ocells > Passeriformes > Cisticòlids>
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca Codi d'Euric, n m
- ca Codex Eurici [la], n m sin. compl.
- ca Lex antiqua [la], n f sin. compl.
- es Código de Eurico
<Documentació jurídica>, <Història del dret>
Definición
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Caldria anomenar-lo, més pròpiament, Lex antiqua, tal com són recollits els capítols que en el segle VII Recesvint integrà en el Liber iudiciorum. És possible que sofrís diverses interpolacions, que, de fet, denotarien una lenta gestació en el procés d'elaboració. Directament, només es coneix una petita part del Codi: seixanta-un articles conservats en un palimpsest procedent del monestir francès de Corbie, que va ser descobert a mitjan segle XVIII pels monjos maurins del monestir de Saint Germain des Prés. El palimpsest fou escrit al sud de França a les acaballes del segle VI; consta de vint-i-sis pàgines. Per les referències que conté el Liber esmentat qualificant-les de «antigues», i per la Llei dels Bàvars, s'ha pogut saber que constava d'uns tres-cents cinquanta capítols, agrupats en uns cinquanta-tres títols. Segueix clarament una estructura formal romana. Fou redactat en llengua llatina, en un estil senzill i directe, amb clares influències germàniques.
Àlvar d'Ors reconstruí el Codi tenint en compte les lleis que són recollides en el Liber iudiciorum qualificades de «antiqua», de les quals ha destriat algunes que considera que són addicions de Leovigild en el seu Codex revisus: uns vint-i-cinc articles. També n'ha deduït els possibles títols que encapçalaven cada secció, que, pel que fa al fragment conservat, serien els següents: «Sobre els termes»; «Sobre els dipòsits i préstecs», «Sobre les vendes», «Sobre les donacions» i «Sobre les successions»; mentre que per analogia amb el Liber, D'Ors n'afegeix vint-i-cinc més, que fan referència a aspectes de dret processal (sobre judicis i acusacions), de dret penal (sobre falsificadors, robatoris, violadors de sepulcres, rapte de verges i vídues i adulteris) i de dret civil (danys a arbres i danys causats a animals i per animals, normes sobre la professió mèdica, etc.) i a alguns aspectes de l'organització militar i politicoadministrativa del regne visigot de les Gàl·lies, que després s'aplicà al regne de Toledo.
Pel que fa al contingut, sembla força clar que, a partir d'una base de dret romà vulgar, s'hi barregen elements procedents del dret anterior germànic; per això, la Llei dels Bàvars també ha ajudat a fer-ne la reconstrucció esmentada.
La historiografia ha polemitzat força sobre la vigència real del Codi, sobre la qual no consta cap notícia directa. La qüestió ha suscitat un enfrontament entre els qui defensen el criteri de la personalitat i els qui defensen la territorialitat de les lleis en l'Espanya visigòtica. Fou García-Gallo qui, en els anys quaranta del segle XX, formulà la hipòtesi de l'aplicació del dret visigot seguint el criteri de territorialitat: és a dir, una sola llei per a tots els habitants d'Hispània, hispanoromans i visigots, contràriament a la idea generalitzada arreu dels regnes germànics pels historiadors de la personalitat de les lleis.
En els anys posteriors, els historiadors del dret adoptaren posicions diverses sobre aquesta qüestió. La tesi més acceptada tendeix a considerar que, a un primer moment de personalitat de les lleis, seguí, juntament amb la integració en altres àmbits, l'aplicació de les lleis visigòtiques amb un criteri de territorialitat.Bona part dels articles del Codi foren incorporats primer per Leovigild al Codex revisus i després al Liber iudiciorum, la recopilació definitiva del dret visigòtic, en el qual consten com a Leges antiquae. -
('Llei antiga')
('Codi d'Euric')
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca contacte cèntric, n m
- es contacto céntrico
- fr contact centré
- en centric contact
<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca contracció tetànica
- en tetanic contraction
<Classificació internacional de malalties > Malalties > Complicacions de l'embaràs, el part i el puerperi>
<Ciències de la salut > Terapèutica > Fisioteràpia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CARDONA RECASENS, Eva de; ESQUIROL CAUSSA, Jordi. Diccionari de fisioteràpia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/196/>
- ca contracció tetànica, n f
- ca espasme tetànic, n m sin. compl.
- es contracción tetánica, n f
- en tetanic contraction
<Fisioteràpia > Semiologia > Signes>
Definición
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cuc del raïm, n m
- ca còquilis, n f sin. compl.
- ca cuc del filferro, n m sin. compl.
- es cochylis
- es polilla del racimo
- fr cochylis
- fr tordeuse
- en cochylis
- en totrix moth
<Agricultura > Horticultura > Viticultura>
