Cercaterm
Buscador del conjunto de fichas terminológicas que TERMCAT pone a disposición pública.
Si necesitan más información, pueden dirigirse al Servicio de Consultas (es necesario registrarse previamente).
Resultados para la búsqueda "tanasi" dentro de todas las áreas temáticas
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca lèmur ratolí d'Anosy, n m
- es lémur ratón de Anosy, n m
- fr microcèbe d'Anôsy, n m
- en Anosy mouse lemur, n
- de Anosy-Mausmaki, n m
- nc Microcebus tanosi
<Mamífers > Primats > Quirogaleids>
Nota
- El nom específic d'Anosy fa referència a la regió, situada al sud-est de Madagascar on habita aquesta espècie.
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca lèmur ratolí d'Anosy, n m
- es lémur ratón de Anosy, n m
- fr microcèbe d'Anôsy, n m
- en Anosy mouse lemur, n
- de Anosy-Mausmaki, n m
- nc Microcebus tanosi
<Mamífers > Primats > Quirogaleids>
Nota
- El nom específic d'Anosy fa referència a la regió, situada al sud-est de Madagascar on habita aquesta espècie.
<Oftalmologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.
- ca llàgrima, n f
- ca taraxi, n f sin. compl.
- es lágrima
- fr larme
- en tear
<Oftalmologia>
Definición
Nota
- La denominació llàgrima prové del llatí lacrima.
- La denominació taraxi es considera obsoleta.
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca llepassa, n f
- es madero, n m
- fr liteau, n m
- en lumber, n
- eu tantai, n
<Fusteria > Materials > Fusta >
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca lludrió canari, n m
- es eslizón canarión
- nc Chalcides sexlineatus
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca machiguenga
- ca mañari sin. compl.
- ca niagantsi sin. compl.
- cod matsigenka (Tamatsigankat)
- ar ماتشيغينغية
- cy Machiguenga
- cy Mañari sin. compl.
- cy Niagantsi sin. compl.
- de Machiguenga
- de Matsigenka sin. compl.
- en Machiguenga
- en Mañari sin. compl.
- en Niagantsi sin. compl.
- es machiguenga
- es mañari sin. compl.
- es niagantsi sin. compl.
- eu machiguengera
- eu mañari sin. compl.
- eu niagantsi sin. compl.
- fr machiguenga
- fr manaries sin. compl.
- fr matsiganga sin. compl.
- fr matsigenka sin. compl.
- gl machiguenga
- gl mañari sin. compl.
- gl niagantsi sin. compl.
- gn machigénga
- gn mañari sin. compl.
- gn niagantsi sin. compl.
- it machiguenga
- it mañari sin. compl.
- it niagantsi sin. compl.
- ja マチゲンガ語
- ja マニャリ語、ニアガンチ語 sin. compl.
- nl Machiguenga
- nl Mañari sin. compl.
- nl Niagantsi sin. compl.
- pt machiguenga
- pt mañari sin. compl.
- pt niagantsi sin. compl.
- ru Мачигенга
- ru Маньяри sin. compl.
- ru Ньяганци sin. compl.
- ru Мацигенка sin. compl.
- sw Machiguenga
- sw Mañari sin. compl.
- sw Niagantsi sin. compl.
- tmh Tamacigwingat
- zh 玛其瓜嘎
- zh 玛尼利 sin. compl.
- zh 尼阿甘茨 sin. compl.
<Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca campa>, <Amèrica > Perú>
Definición
Els machiguenga tenen un paper destacat a la novel·la de Mario Vargas Llosa El hablador (1987).
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: pastor>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca majorero canari
- es majorero canario
- fr majorero canario
- en Majorero Canario
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: pastor>
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: pastor>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca majorero canari
- es majorero canario
- fr majorero canario
- en Majorero Canario
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: pastor>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca manatí africà, n m
- nc Trichechus senegalensis
- auct Link 1795
- cod WAM
- es vaca marina del África
- fr lamantin d'Afrique
- en West African manatee
<Mamífers marins > Sirenis > Sirenis > Triquèquids>
<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca manatí africà, n m
- nc Trichechus senegalensis
- auct Link 1795
- cod WAM
- es vaca marina del África
- fr lamantin d'Afrique
- en West African manatee
<Mamífers marins > Sirenis > Sirenis > Triquèquids>
