annobonès
annobonès
Crioll de base portuguesa, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca annobonès
- ca annabonense sin. compl.
- ca annobonense sin. compl.
- ca fa d'ambô sin. compl.
- cod fa d'Ambu
- ar أنّوبونيس
- cy Anoboneg
- cy Annabonense sin. compl.
- cy Annobonense sin. compl.
- cy Fa d'ambô sin. compl.
- de Annobonense
- de Annobonés sin. compl.
- de Annobonese sin. compl.
- de Fá d'Ambô sin. compl.
- de Fa d'Ambu sin. compl.
- en Annobonese
- en Fá d'Ambô sin. compl.
- en Fa d'Ambu sin. compl.
- es anobonés
- es annabonense sin. compl.
- es annobonense sin. compl.
- es fa d'Ambô sin. compl.
- eu annobonera
- eu annabonense sin. compl.
- eu annobonense sin. compl.
- eu annobonera sin. compl.
- eu annobonese sin. compl.
- eu fa d'Ambô sin. compl.
- fr annobonais
- fr annoboné sin. compl.
- fr fá d'Ambô sin. compl.
- gl annobonés
- gl annabonense sin. compl.
- gl annobonense sin. compl.
- gl fa d'Ambô sin. compl.
- gn anovones
- gn annavonense sin. compl.
- gn annovonense sin. compl.
- gn fa d'Ambô sin. compl.
- it annobonese
- it annabonense sin. compl.
- it annobonense sin. compl.
- it fá d'ambô sin. compl.
- it falar de ano bom sin. compl.
- it fla d'ambu sin. compl.
- pt anobonês
- pt anabonense sin. compl.
- pt anobonense sin. compl.
- pt fa d'ambô sin. compl.
- tmh Tannubunist
- tmh annabonense sin. compl.
- tmh Annobonense sin. compl.
- tmh fa n ambô sin. compl.
- zh 阿诺邦语
- num Sistema aràbic
Crioll de base portuguesa, Àfrica > Guinea Equatorial
Definición
L'annobonès, anomenat fa d'Ambo o llengua d'Annobon pels seus parlants, és una llengua criolla de base portuguesa. El terme Annobon prové del portuguès (Ano Bom significa 'bon any').
L'annobonès forma part d'un grup de quatre criolls parlats a tres illes situades al Golf de Guinea, a la costa occidental africana: el sâotomense i l'angolar (que es troben a Sâo Tomé, la més gran de les tres illes), el principense (a l'illa de Principe) i l'annobonès (que es parla a Annobon, la més petita d'aquestes illes).
Aquest crioll presenta una gran proximitat amb el crioll sâotomense, amb el qual comparteix el 82% del lèxic i nombrosos trets gramaticals. Aquesta proximitat linguística, juntament amb l'història de les illes, suggereix que l'annobonès té el seu origen en aquest crioll parlat a Sâo Tomé.
L'any 1484, els portuguesos van establir una colònia a l'illa de Sâo Tomé, fins aleshores deshabitada, amb colons portuguesos i esclaus procedents de diverses regions africanes. A partir del contacte entre la població africana i els portuguesos s'hauria pogut desenvolupar un pidgin o un crioll. Uns anys més tard, el 1503, un grup de colons portuguesos va fundar una colònia a Annobon, també deshabitada fins aleshores, i hi van dur esclaus procedents de Sâo Tomé. Aquests esclaus probablement van importar a Annobon la varietat lingüística que s'havia originat a Sâo Tomé.
L'any 1778, els portuguesos van cedir Annobon als espanyols, encara que la colonització efectiva de l'illa no es va produir fins a la segona meitat del s. XIX. Aquest fet, però, no sembla haver tingut un gran impacte sobre la llengua, que compta amb tan sols un 10% de lèxic espanyol.
Actualment l'annobonès es fa servir com a llengua de comunicació habitual a l'illa d'Annobon, encara que la major part dels parlants d'annobonès són bilingües en espanyol. A la ciutat de Malabo hi ha una comunitat d'uns 500 parlants d'annobonès, on es pot observar una major influència de l'espanyol.
L'annobonès forma part d'un grup de quatre criolls parlats a tres illes situades al Golf de Guinea, a la costa occidental africana: el sâotomense i l'angolar (que es troben a Sâo Tomé, la més gran de les tres illes), el principense (a l'illa de Principe) i l'annobonès (que es parla a Annobon, la més petita d'aquestes illes).
Aquest crioll presenta una gran proximitat amb el crioll sâotomense, amb el qual comparteix el 82% del lèxic i nombrosos trets gramaticals. Aquesta proximitat linguística, juntament amb l'història de les illes, suggereix que l'annobonès té el seu origen en aquest crioll parlat a Sâo Tomé.
L'any 1484, els portuguesos van establir una colònia a l'illa de Sâo Tomé, fins aleshores deshabitada, amb colons portuguesos i esclaus procedents de diverses regions africanes. A partir del contacte entre la població africana i els portuguesos s'hauria pogut desenvolupar un pidgin o un crioll. Uns anys més tard, el 1503, un grup de colons portuguesos va fundar una colònia a Annobon, també deshabitada fins aleshores, i hi van dur esclaus procedents de Sâo Tomé. Aquests esclaus probablement van importar a Annobon la varietat lingüística que s'havia originat a Sâo Tomé.
L'any 1778, els portuguesos van cedir Annobon als espanyols, encara que la colonització efectiva de l'illa no es va produir fins a la segona meitat del s. XIX. Aquest fet, però, no sembla haver tingut un gran impacte sobre la llengua, que compta amb tan sols un 10% de lèxic espanyol.
Actualment l'annobonès es fa servir com a llengua de comunicació habitual a l'illa d'Annobon, encara que la major part dels parlants d'annobonès són bilingües en espanyol. A la ciutat de Malabo hi ha una comunitat d'uns 500 parlants d'annobonès, on es pot observar una major influència de l'espanyol.
bagyeli
bagyeli
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca bagyeli
- ca bajele sin. compl.
- ca bako sin. compl.
- ca bakola sin. compl.
- ca bekoe sin. compl.
- ca bogyeli sin. compl.
- ca gieli sin. compl.
- ca gyeli sin. compl.
- ar باغيلي
- cy Bagyeli
- cy Bajele sin. compl.
- cy Bako sin. compl.
- cy Bakola sin. compl.
- cy Bekoe sin. compl.
- cy Bogyeli sin. compl.
- cy Gieli sin. compl.
- cy Gyeli sin. compl.
- de Gyele
- de Bagyele sin. compl.
- de Bajele sin. compl.
- de Bako sin. compl.
- de Bakola sin. compl.
- de Bekoe sin. compl.
- de Bogyeli sin. compl.
- de Giele sin. compl.
- de Gieli sin. compl.
- de Gyeli sin. compl.
- en Gyele
- en Bagiele sin. compl.
- en Bagyele sin. compl.
- en Bagyeli sin. compl.
- en Bajele sin. compl.
- en Bako sin. compl.
- en Bakola sin. compl.
- en Bekoe sin. compl.
- en Bogyeli sin. compl.
- en Giele sin. compl.
- en Gieli sin. compl.
- en Gyeli sin. compl.
- es bakole
- es bagyeli sin. compl.
- es bajele sin. compl.
- es bako sin. compl.
- es bakola sin. compl.
- es bekoe sin. compl.
- es bogyeli sin. compl.
- es gieli sin. compl.
- es gyeli sin. compl.
- eu bagyeliera
- eu bagyeli sin. compl.
- eu bagyeliera sin. compl.
- eu bajele sin. compl.
- eu bako sin. compl.
- eu bakola sin. compl.
- eu bekoe sin. compl.
- eu bogyeli sin. compl.
- eu gieli sin. compl.
- eu gyeli sin. compl.
- fr bagyéli
- fr bajele sin. compl.
- fr bako sin. compl.
- fr bakola sin. compl.
- fr bekoe sin. compl.
- fr bogyeli sin. compl.
- fr gieli sin. compl.
- fr gyeli sin. compl.
- gl bagyeli
- gl bajele sin. compl.
- gl bako sin. compl.
- gl bakola sin. compl.
- gl bekoe sin. compl.
- gl bogyeli sin. compl.
- gl gieli sin. compl.
- gl gyeli sin. compl.
- gn vagyeli
- gn gieli sin. compl.
- gn gyeli sin. compl.
- gn vajele sin. compl.
- gn vako sin. compl.
- gn vakola sin. compl.
- gn vekoe sin. compl.
- gn vogyeli sin. compl.
- it bagyeli
- it bajele sin. compl.
- it bako sin. compl.
- it bakola sin. compl.
- it bekoe sin. compl.
- it bogyeli sin. compl.
- it gieli sin. compl.
- it gyeli sin. compl.
- pt bagyeli
- pt bajele sin. compl.
- pt bako sin. compl.
- pt bakola sin. compl.
- pt bekoe sin. compl.
- pt bogyeli sin. compl.
- pt gieli sin. compl.
- pt gyeli sin. compl.
- tmh Tabagyelit
- tmh bajele sin. compl.
- tmh bako sin. compl.
- tmh bakola sin. compl.
- tmh bekoe sin. compl.
- tmh bogyeli sin. compl.
- tmh gieli sin. compl.
- tmh Gyeli sin. compl.
- zh 俾格米语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Guinea Equatorial
Definición
El bagyeli s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
balengue
balengue
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca balengue
- ca molendji sin. compl.
- ca molengue sin. compl.
- ar بالينغي
- cy Balengue
- cy Molendji sin. compl.
- cy Molengue sin. compl.
- de Balengue
- de Molendji sin. compl.
- de Molengue sin. compl.
- en Balengue
- en Molendji sin. compl.
- en Molengue sin. compl.
- es balengue
- es molendji sin. compl.
- es molengue sin. compl.
- eu balenguera
- eu balengue sin. compl.
- eu balenguera sin. compl.
- eu molendji sin. compl.
- eu molengue sin. compl.
- fr balengue
- fr molendji sin. compl.
- fr molengue sin. compl.
- gl balengue
- gl molendji sin. compl.
- gl molengue sin. compl.
- gn valengue
- gn molendji sin. compl.
- gn molengue sin. compl.
- it balengue
- it molendji sin. compl.
- it molengue sin. compl.
- pt balengue
- pt molendji sin. compl.
- pt molengue sin. compl.
- tmh Tabalengit
- tmh molendji sin. compl.
- tmh Molengue sin. compl.
- zh 巴伦格语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
Definición
El grup etnolingüístic balengue s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a semiplayeros, juntament amb els baseks i els bissios. Alguns autors consideren, però, que aquests grups formen part dels pobles ndowes o playeros (terme utilitzat pels colonitzadors espanyols per a referir-se als pobles que van trobar en les zones costaneres), amb els quals han mantingut sempre una estreta relació.
El balengue s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantú, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El terme balengue significa 'errant, vagabund'.
El balengue s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantú, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El terme balengue significa 'errant, vagabund'.
batanga
batanga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca batanga
- ca bano'o sin. compl.
- ca banoho sin. compl.
- ca noho sin. compl.
- ca nohu sin. compl.
- ca noku sin. compl.
- ar باتانغا
- cy Batanga
- cy Bano'o sin. compl.
- cy Banoho sin. compl.
- cy Noho sin. compl.
- cy Nohu sin. compl.
- cy Noku sin. compl.
- de Batanga
- de Bano'o sin. compl.
- de Banoho sin. compl.
- de Banoo sin. compl.
- de Noho sin. compl.
- de Nohu sin. compl.
- de Noku sin. compl.
- en Batanga
- en Bano'o sin. compl.
- en Banoho sin. compl.
- en Banoo sin. compl.
- en Noho sin. compl.
- en Nohu sin. compl.
- en Noku sin. compl.
- es batanga
- es bano'o sin. compl.
- es banoho sin. compl.
- es noho sin. compl.
- es nohu sin. compl.
- es noku sin. compl.
- eu batangera
- eu bano'o sin. compl.
- eu banoho sin. compl.
- eu batanga sin. compl.
- eu batangera sin. compl.
- eu noho sin. compl.
- eu nohu sin. compl.
- eu noku sin. compl.
- fr batanga
- fr bano'o sin. compl.
- fr banoho sin. compl.
- fr noho sin. compl.
- fr nohu sin. compl.
- fr noku sin. compl.
- gl batanga
- gl bano'o sin. compl.
- gl banoho sin. compl.
- gl noho sin. compl.
- gl nohu sin. compl.
- gl noku sin. compl.
- gn vatanga
- gn noho sin. compl.
- gn nohu sin. compl.
- gn noku sin. compl.
- gn vano'o sin. compl.
- gn vanoho sin. compl.
- it batanga
- it bano'o sin. compl.
- it banoho sin. compl.
- it noho sin. compl.
- it nohu sin. compl.
- it noku sin. compl.
- pt batanga
- pt bano'o sin. compl.
- pt banoho sin. compl.
- pt noho sin. compl.
- pt nohu sin. compl.
- pt noku sin. compl.
- tmh Tabatangat
- tmh Bano'o sin. compl.
- tmh banoho sin. compl.
- tmh noho sin. compl.
- tmh nohu sin. compl.
- tmh noku sin. compl.
- zh 巴唐加语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
Definición
El grup etnolingüístic batanga s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe. Els pobles ndowes viuen principalment a les zones costaneres i per aquest motiu també són coneguts amb el nom de playeros. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup kombe.
El batanga està format per tres variants dialectals: el bapuku (puku, poko, naka, bapuu), parlat a Guinea Equatorial i el Camerun, i el bano'o (banoo, banaka, banoko) i el batanga, parlats al Camerun.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El batanga està format per tres variants dialectals: el bapuku (puku, poko, naka, bapuu), parlat a Guinea Equatorial i el Camerun, i el bano'o (banoo, banaka, banoko) i el batanga, parlats al Camerun.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
benga
benga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca benga
- ca boumba sin. compl.
- ar بينغا
- cy Benga
- cy Boumba sin. compl.
- de Benga
- de Boumba sin. compl.
- en Benga
- en Boumba sin. compl.
- es benga
- es boumba sin. compl.
- eu bengera
- eu benga sin. compl.
- eu bengera sin. compl.
- eu boumba sin. compl.
- fr benga
- fr boumba sin. compl.
- gl benga
- gl boumba sin. compl.
- gn venga
- gn voumba sin. compl.
- it benga
- it boumba sin. compl.
- pt benga
- pt boumba sin. compl.
- tmh Tabengat
- tmh Boumba sin. compl.
- zh 本加语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
Definición
El grup etnolingüístic benga s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe o playeros (terme utilitzat pels colonitzadors espanyols per a referir-se als pobles que van trobar a les zones costaneres). Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup etnolingüístic kombe.
El territori tradicional dels bengues es troba a les illes de Corisco i d'Elobey Grande, situades a la costa meridional de Guinea Equatorial i a prop de la desembocadura del riu Muni. També hi ha una comunitat d'uns 1.000 parlants del benga al Gabon.
El benga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El territori tradicional dels bengues es troba a les illes de Corisco i d'Elobey Grande, situades a la costa meridional de Guinea Equatorial i a prop de la desembocadura del riu Muni. També hi ha una comunitat d'uns 1.000 parlants del benga al Gabon.
El benga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
bissio
bissio
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca bissio
- ca bisio sin. compl.
- ca bisiwo sin. compl.
- ca kwasio sin. compl.
- ar بيسّو
- cy Bissio
- cy Bisio sin. compl.
- cy Bisiwo sin. compl.
- cy Kwasio sin. compl.
- de Bissio
- de Bisio sin. compl.
- de Bisiwo sin. compl.
- de Kwasio sin. compl.
- en Bissio
- en Bisio sin. compl.
- en Bisiwo sin. compl.
- en Kwasio sin. compl.
- es bisio
- es bisiwo sin. compl.
- es bissio sin. compl.
- es kwasio sin. compl.
- eu kwasioera
- eu bisio sin. compl.
- eu bisiwo sin. compl.
- eu bissio sin. compl.
- eu kwasio sin. compl.
- fr bissio
- fr bisio sin. compl.
- fr bisiwo sin. compl.
- fr kwasio sin. compl.
- gl bissio
- gl bisio sin. compl.
- gl bisiwo sin. compl.
- gl kwasio sin. compl.
- gn visio
- gn bisio sin. compl.
- gn kwasio sin. compl.
- gn visiwo sin. compl.
- it bissio
- it bisio sin. compl.
- it bisiwo sin. compl.
- it kwasio sin. compl.
- ja ビッシオ語
- ja ビシオ語 sin. compl.
- ja クワシオ語 sin. compl.
- nl Bissio
- nl Bisio sin. compl.
- nl Bisiwo sin. compl.
- nl Kwasio sin. compl.
- pt bissio
- pt bisio sin. compl.
- pt bisiwo sin. compl.
- pt kwasio sin. compl.
- ru Бисио
- ru Квасио sin. compl.
- ru Бисиво sin. compl.
- zh 比西奥语
- zh 比斯奥 sin. compl.
- zh 比斯沃 sin. compl.
- zh 科瓦西奥 sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea Equatorial
Definición
Alguns especialistes consideren el bissio com un dialecte del ngumba.
bubi
bubi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca bubi
- cod bosoboiso
- ar بوبية
- cy Bubi
- cy Bube sin. compl.
- de Bubi
- de Bobe sin. compl.
- de Boobe sin. compl.
- de Bube sin. compl.
- en Bubi
- en Bobe sin. compl.
- en Boobe sin. compl.
- en Bube sin. compl.
- es bubi
- es bube sin. compl.
- eu bubiera
- eu bube sin. compl.
- fr bubi
- fr bube sin. compl.
- gl bubi
- gl bube sin. compl.
- gn vuvi
- it bubi
- it bube sin. compl.
- ja ブビ語
- ja ブベ語、ブ-ベ語、ボベ語 sin. compl.
- nl Bubi
- nl Bube sin. compl.
- pt bubi
- pt bube sin. compl.
- ru Буби
- ru Бубе sin. compl.
- zh 布比语
- zh 布贝 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
Definición
Els bubis s'anomenen a si mateixos besoboiso, que vol dir 'gent de la terra que està entre els vius'.
Els bubis són el poble autòcton de l'illa de Bioko i fins fa molt poc n'han estat el grup majoritari. Segons les tradicions orals locals, s'hi van assentar fa uns 3.000 anys.
L'arribada dels colonitzadors portuguesos, al segle XVI, va causar estralls entre els bubis, a causa de les malalties importades. Durant l'època de la dominació espanyola, i especialment a la primeria del segle XIX, l'illa de Bioko va ser un punt clau en el comerç d'esclaus que anava del continent africà a les Amèriques.
D'ençà de la fi de la dominació espanyola de l'illa, els bubis han sofert una minva enorme a causa de les matances dutes a terme pels fernandinos (descendents d'esclaus mestissos alliberats) i per membres de la tribu fang, que han arribat a l'illa provinents del continent.
El bubi consta de tres dialectes principals: el septentrional, el sud-occidental i el sud-oriental.
Els bubis són el poble autòcton de l'illa de Bioko i fins fa molt poc n'han estat el grup majoritari. Segons les tradicions orals locals, s'hi van assentar fa uns 3.000 anys.
L'arribada dels colonitzadors portuguesos, al segle XVI, va causar estralls entre els bubis, a causa de les malalties importades. Durant l'època de la dominació espanyola, i especialment a la primeria del segle XIX, l'illa de Bioko va ser un punt clau en el comerç d'esclaus que anava del continent africà a les Amèriques.
D'ençà de la fi de la dominació espanyola de l'illa, els bubis han sofert una minva enorme a causa de les matances dutes a terme pels fernandinos (descendents d'esclaus mestissos alliberats) i per membres de la tribu fang, que han arribat a l'illa provinents del continent.
El bubi consta de tres dialectes principals: el septentrional, el sud-occidental i el sud-oriental.
castellà
castellà
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Àfrica > Guinea Equatorial, Amèrica > Antilles Neerlandeses, Amèrica > Argentina, Amèrica > Aruba, Amèrica > Belize, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Cuba, Amèrica > El Salvador, Amèrica > Equador, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Hondures, Amèrica > Mèxic, Amèrica > Nicaragua, Amèrica > Panamà, Amèrica > Paraguai, Amèrica > Perú, Amèrica > Puerto Rico, Amèrica > República Dominicana, Amèrica > Trinitat i Tobago, Amèrica > Uruguai, Amèrica > Veneçuela, Amèrica > Xile, Europa > Espanya
- ca castellà
- ca espanyol sin. compl.
- cod español
- ar الإسبانية
- cy Sbaeneg
- cy Castileg sin. compl.
- de Spanisch
- de Kastilisch sin. compl.
- en Spanish
- en Castilian sin. compl.
- es español
- es castellano sin. compl.
- eu gaztelania
- eu espainiera sin. compl.
- eu espainol sin. compl.
- eu gaztelera sin. compl.
- fr espagnol
- fr castillan sin. compl.
- gl castelán
- gl español sin. compl.
- gn karaiñe'ê
- it spagnolo
- it castigliano sin. compl.
- ja カスティリャーノ語
- ja スペイン語 sin. compl.
- nl Spaans
- nl Castiliaans sin. compl.
- oc castelhan
- oc espanhòu sin. compl.
- pt castelhano
- pt espanhol sin. compl.
- ru Испанский язык
- ru Кастильский sin. compl.
- sw Kihespanyola
- sw Spanish sin. compl.
- tmh Takastiyant
- tmh Taspanyut sin. compl.
- zh 卡斯帝利亚语
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Àfrica > Guinea Equatorial, Amèrica > Antilles Neerlandeses, Amèrica > Argentina, Amèrica > Aruba, Amèrica > Belize, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Cuba, Amèrica > El Salvador, Amèrica > Equador, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Hondures, Amèrica > Mèxic, Amèrica > Nicaragua, Amèrica > Panamà, Amèrica > Paraguai, Amèrica > Perú, Amèrica > Puerto Rico, Amèrica > República Dominicana, Amèrica > Trinitat i Tobago, Amèrica > Uruguai, Amèrica > Veneçuela, Amèrica > Xile, Europa > Espanya
Definición
Els primers textos que conservem de la llengua castellana són del segle XI.
A la baixa edat mitjana, Castella va esdevenir políticament hegemònica a la península Ibèrica, i això li va permetre d'estendre la seva llengua: de primer, per les regions conquerides als àrabs, d'on van anar desapareixent els parlars mossàrabs i l'àrab, i, després, per terres lingüísticament lleoneses i aragoneses, d'on el castellà va començar a desallotjar el lleonès i l'aragonès, en un procés que ha dut aquests idiomes a la precària situació actual.
De manera semblant, el castellà ha fet recular la frontera del basc, i també, a l'extrem meridional, la del català. A partir de la fi del segle XV, si fa no fa a la mateixa època que l'idioma adquiria les seves característiques modernes, l'àmbit geogràfic de la llengua castellana es va eixamplar extraordinàriament amb la conquesta d'immensos territoris americans.
A la península Ibèrica, separats per unes diferències que no impedeixen en general la intel·ligibilitat mútua, s'hi distingeixen bàsicament dos blocs dialectals: el septentrional i el meridional. El castellà estàndard europeu es basa en la varietat septentrional, de la regió històrica de Castella la Vella, encara que avui també hi té un gran pes el parlar de Madrid, igualment septentrional.
A la baixa edat mitjana, Castella va esdevenir políticament hegemònica a la península Ibèrica, i això li va permetre d'estendre la seva llengua: de primer, per les regions conquerides als àrabs, d'on van anar desapareixent els parlars mossàrabs i l'àrab, i, després, per terres lingüísticament lleoneses i aragoneses, d'on el castellà va començar a desallotjar el lleonès i l'aragonès, en un procés que ha dut aquests idiomes a la precària situació actual.
De manera semblant, el castellà ha fet recular la frontera del basc, i també, a l'extrem meridional, la del català. A partir de la fi del segle XV, si fa no fa a la mateixa època que l'idioma adquiria les seves característiques modernes, l'àmbit geogràfic de la llengua castellana es va eixamplar extraordinàriament amb la conquesta d'immensos territoris americans.
A la península Ibèrica, separats per unes diferències que no impedeixen en general la intel·ligibilitat mútua, s'hi distingeixen bàsicament dos blocs dialectals: el septentrional i el meridional. El castellà estàndard europeu es basa en la varietat septentrional, de la regió històrica de Castella la Vella, encara que avui també hi té un gran pes el parlar de Madrid, igualment septentrional.
fang
fang
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea Equatorial, Àfrica > República Democràtica del Congo
- ca fang
- ar فانج
- cy Fang
- de Fang
- en Fang
- es fan
- eu fangera
- fr fang
- gl fang
- gn fang
- it fang
- ja ファン語
- nl Fang
- pt fang
- ru Фанг
- ru Пан sin. compl.
- ru Памуэ sin. compl.
- ru Пангве sin. compl.
- ru Пахуин sin. compl.
- zh 芳语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea Equatorial, Àfrica > República Democràtica del Congo
Definición
El fang és la llengua dels fangs, dels ntumus, els mvaes i els okaks. És una llengua beti, intel·ligible per parlants d'altres llengües beti com l'ewondo i el bulu (sud del Camerun).
El fang és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural a la regió de Gabon i Guinea Equatorial.
Els fangs són coneguts pels pobles veïns com els 'guerrers de la selva'. A Guinea Equatorial han estat políticament el grup dominant d'ençà de la independència, no solament al seu territori a Rio Muni o Mbini, sinó també a l'illa de Bioko, originàriament de domini bubi.
El fang és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural a la regió de Gabon i Guinea Equatorial.
Els fangs són coneguts pels pobles veïns com els 'guerrers de la selva'. A Guinea Equatorial han estat políticament el grup dominant d'ençà de la independència, no solament al seu territori a Rio Muni o Mbini, sinó també a l'illa de Bioko, originàriament de domini bubi.
francès
francès
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Àfrica > Benín, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Burundi, Àfrica > Camerun, Àfrica > Comores, Àfrica > Congo, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Djibouti, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea, Àfrica > Guinea Equatorial, Àfrica > Illa de la Reunió, Àfrica > Illes Glorioso, Àfrica > Madagascar, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Mayotte, Àfrica > Níger, Àfrica > República Centreafricana, Àfrica > República Democràtica del Congo, Àfrica > Ruanda, Àfrica > Senegal, Àfrica > Seychelles, Àfrica > Togo, Àfrica > Txad, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Guaiana Francesa, Amèrica > Haití, Amèrica > Saint-Pierre-et-Miquelon, Amèrica > Surinam, Europa > Bèlgica, Europa > França, Europa > Guernsey, Europa > Illes Fèroe, Europa > Jan Mayen, Europa > Jersey, Europa > Luxemburg, Europa > Mònaco, Oceania > Nova Caledònia, Oceania > Pitcairn, Oceania > Polinèsia Francesa, Oceania > Vanuatu
- ca francès
- cod français
- ar الفرنسية
- cy Ffrangeg
- de Französisch
- en French
- es francés
- eu frantsesa
- fr français
- gl francés
- gn franse
- it francese
- ja フランス語
- nl Frans
- oc francés
- pt francês
- ru Французский язык
- sw Kifaransa
- tmh Tafransist
- zh 法语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Àfrica > Benín, Àfrica > Burkina Faso, Àfrica > Burundi, Àfrica > Camerun, Àfrica > Comores, Àfrica > Congo, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Djibouti, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea, Àfrica > Guinea Equatorial, Àfrica > Illa de la Reunió, Àfrica > Illes Glorioso, Àfrica > Madagascar, Àfrica > Mali, Àfrica > Mauritània, Àfrica > Mayotte, Àfrica > Níger, Àfrica > República Centreafricana, Àfrica > República Democràtica del Congo, Àfrica > Ruanda, Àfrica > Senegal, Àfrica > Seychelles, Àfrica > Togo, Àfrica > Txad, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Guaiana Francesa, Amèrica > Haití, Amèrica > Saint-Pierre-et-Miquelon, Amèrica > Surinam, Europa > Bèlgica, Europa > França, Europa > Guernsey, Europa > Illes Fèroe, Europa > Jan Mayen, Europa > Jersey, Europa > Luxemburg, Europa > Mònaco, Oceania > Nova Caledònia, Oceania > Pitcairn, Oceania > Polinèsia Francesa, Oceania > Vanuatu
Definición
La història de la llengua es pot dividir en quatre períodes: el del francès antic (des dels orígens fins al segle XIII), el del francès mitjà (segles XIV-XVI), el del francès clàssic (segles XVII-XVIII) i el del francès modern (d'ençà del segle XIX).
Les evolucions que l'havien de dur a la seva fesomia actual van tenir lloc durant el segon període. Tots els dialectes francesos, excepte el francià, base de la llengua estàndard, es troben poc o molt en procés de substitució, després d'haver estat ja ben modificats per l'influx de la llengua oficial. Amb tot, aquests parlars, usats sobretot a pagès i pels quals avui hi ha un cert interès renovat, encara es fan servir en literatura i en publicacions locals, i se n'ocupen associacions diverses.
El francès és la més evolucionada de les llengües romàniques, és a dir, la més allunyada del llatí. Les primeres innovacions es van originar ja ben a l'inici de l'edat mitjana, a causa de la forta influència en el francès naixent de l'idioma germànic que parlaven els nombrosos colons francs establerts al nord de l'actual França.
Les evolucions que l'havien de dur a la seva fesomia actual van tenir lloc durant el segon període. Tots els dialectes francesos, excepte el francià, base de la llengua estàndard, es troben poc o molt en procés de substitució, després d'haver estat ja ben modificats per l'influx de la llengua oficial. Amb tot, aquests parlars, usats sobretot a pagès i pels quals avui hi ha un cert interès renovat, encara es fan servir en literatura i en publicacions locals, i se n'ocupen associacions diverses.
El francès és la més evolucionada de les llengües romàniques, és a dir, la més allunyada del llatí. Les primeres innovacions es van originar ja ben a l'inici de l'edat mitjana, a causa de la forta influència en el francès naixent de l'idioma germànic que parlaven els nombrosos colons francs establerts al nord de l'actual França.
