baca
baca
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca baca
- ca bongo sin. compl.
- ca nubaca sin. compl.
- ca yambasa del sud sin. compl.
- de Baca
- de Bango sin. compl.
- de Bongo sin. compl.
- de Nubaca sin. compl.
- en Baca
- en Bongo sin. compl.
- en Nubaca sin. compl.
- en Yambasa del sur sin. compl.
- es baca
- es bongo sin. compl.
- es nubaca sin. compl.
- es yambasa del sur sin. compl.
- eu baca
- eu bongo sin. compl.
- eu nubaca sin. compl.
- eu yambasa del sur sin. compl.
- fr nubaca
- fr baca sin. compl.
- fr bango sin. compl.
- fr bongo sin. compl.
- fr yambassa du Sud sin. compl.
- gl baca
- gl bongo sin. compl.
- gl nubaca sin. compl.
- gl yambasa do sur sin. compl.
- it baca
- it bongo sin. compl.
- it nubaca sin. compl.
- it yambasa del sur sin. compl.
- nl Baca
- nl Bango sin. compl.
- nl Bongo sin. compl.
- nl Nubaca sin. compl.
- pt baca
- pt bongo sin. compl.
- pt nubaca sin. compl.
- pt yambasa del sur sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definición
El baca és una de les varietats lingüístiques que s'inclouen dins el terme general yambassa. Aquest terme és utilitzat per a designar col·lectivament diversos grups ètnics que viuen al departament de Mbam (al sud del Camerun) i agrupa cinc varietats lingüístiques diferenciades però pròximes: el baca; el kalong, el mmala i l'elip; i el gunu. El territori tradicional del baca se situa al poble de Bongo, al cantó de Yangben.
Pel que fa al nombre de parlants del baca, les dades disponibles són molt divergents: segons alguns autors és d'unes 4.500 persones; altres fonts, en canvi, fan estimacions molt més a la baixa, unes 800.
El baca no s'ha de confondre amb el baka, parlat al nord del Camerun i que forma part de la família afroasiàtica.
Pel que fa al nombre de parlants del baca, les dades disponibles són molt divergents: segons alguns autors és d'unes 4.500 persones; altres fonts, en canvi, fan estimacions molt més a la baixa, unes 800.
El baca no s'ha de confondre amb el baka, parlat al nord del Camerun i que forma part de la família afroasiàtica.
bafut
bafut
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca bafut
- ca babute sin. compl.
- ca bufe sin. compl.
- ca fut sin. compl.
- ar بافوتية
- cy Bafut
- cy Babute sin. compl.
- cy Bufe sin. compl.
- cy Fut sin. compl.
- de Bafut
- de Babute sin. compl.
- de Bufe sin. compl.
- de Fut sin. compl.
- en Bafut
- en Babute sin. compl.
- en Befe sin. compl.
- en Bufe sin. compl.
- en Fu sin. compl.
- en Fut sin. compl.
- es bafuto
- es babute sin. compl.
- es bufe sin. compl.
- es fut sin. compl.
- eu bafutera
- eu babute sin. compl.
- eu bufe sin. compl.
- eu fut sin. compl.
- fr bafut
- fr babute sin. compl.
- fr bufe sin. compl.
- fr fut sin. compl.
- gl bafut
- gl babute sin. compl.
- gl bufe sin. compl.
- gl fut sin. compl.
- gn vafuto
- gn fut sin. compl.
- gn vabute sin. compl.
- gn vufe sin. compl.
- it bafut
- it babute sin. compl.
- it bufe sin. compl.
- it fut sin. compl.
- ja バフット語
- ja バブ－ト語、ブフェ語、フｰ語、フｰト語 sin. compl.
- nl Bafut
- nl Babute sin. compl.
- nl Bufe sin. compl.
- nl Fut sin. compl.
- pt bafut
- pt babute sin. compl.
- pt bufe sin. compl.
- pt fut sin. compl.
- ru Бафут
- ru Фут sin. compl.
- ru Буфе sin. compl.
- ru Бабуте sin. compl.
- zh 巴弗特语
- zh 巴布特、布非、弗特 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definición
Alguns lingüistes consideren el bafut com una varietat dialectal de la llengua ngemba, ja que la intercomprensió entre els parlants de llengües del grup bantoide meridional és força alta.
La tradició oral situa els orígens dinàstics dels bafuts a les àrees de Ndobo i Tikari.
La forma escrita del bafut va ser codificada el 1982 per Joseph Mfonyam. Des d'aleshores s'ha emprat en traduccions i altres obres.
La tradició oral situa els orígens dinàstics dels bafuts a les àrees de Ndobo i Tikari.
La forma escrita del bafut va ser codificada el 1982 per Joseph Mfonyam. Des d'aleshores s'ha emprat en traduccions i altres obres.
bagyeli
bagyeli
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca bagyeli
- ca bajele sin. compl.
- ca bako sin. compl.
- ca bakola sin. compl.
- ca bekoe sin. compl.
- ca bogyeli sin. compl.
- ca gieli sin. compl.
- ca gyeli sin. compl.
- ar باغيلي
- cy Bagyeli
- cy Bajele sin. compl.
- cy Bako sin. compl.
- cy Bakola sin. compl.
- cy Bekoe sin. compl.
- cy Bogyeli sin. compl.
- cy Gieli sin. compl.
- cy Gyeli sin. compl.
- de Gyele
- de Bagyele sin. compl.
- de Bajele sin. compl.
- de Bako sin. compl.
- de Bakola sin. compl.
- de Bekoe sin. compl.
- de Bogyeli sin. compl.
- de Giele sin. compl.
- de Gieli sin. compl.
- de Gyeli sin. compl.
- en Gyele
- en Bagiele sin. compl.
- en Bagyele sin. compl.
- en Bagyeli sin. compl.
- en Bajele sin. compl.
- en Bako sin. compl.
- en Bakola sin. compl.
- en Bekoe sin. compl.
- en Bogyeli sin. compl.
- en Giele sin. compl.
- en Gieli sin. compl.
- en Gyeli sin. compl.
- es bakole
- es bagyeli sin. compl.
- es bajele sin. compl.
- es bako sin. compl.
- es bakola sin. compl.
- es bekoe sin. compl.
- es bogyeli sin. compl.
- es gieli sin. compl.
- es gyeli sin. compl.
- eu bagyeliera
- eu bagyeli sin. compl.
- eu bagyeliera sin. compl.
- eu bajele sin. compl.
- eu bako sin. compl.
- eu bakola sin. compl.
- eu bekoe sin. compl.
- eu bogyeli sin. compl.
- eu gieli sin. compl.
- eu gyeli sin. compl.
- fr bagyéli
- fr bajele sin. compl.
- fr bako sin. compl.
- fr bakola sin. compl.
- fr bekoe sin. compl.
- fr bogyeli sin. compl.
- fr gieli sin. compl.
- fr gyeli sin. compl.
- gl bagyeli
- gl bajele sin. compl.
- gl bako sin. compl.
- gl bakola sin. compl.
- gl bekoe sin. compl.
- gl bogyeli sin. compl.
- gl gieli sin. compl.
- gl gyeli sin. compl.
- gn vagyeli
- gn gieli sin. compl.
- gn gyeli sin. compl.
- gn vajele sin. compl.
- gn vako sin. compl.
- gn vakola sin. compl.
- gn vekoe sin. compl.
- gn vogyeli sin. compl.
- it bagyeli
- it bajele sin. compl.
- it bako sin. compl.
- it bakola sin. compl.
- it bekoe sin. compl.
- it bogyeli sin. compl.
- it gieli sin. compl.
- it gyeli sin. compl.
- pt bagyeli
- pt bajele sin. compl.
- pt bako sin. compl.
- pt bakola sin. compl.
- pt bekoe sin. compl.
- pt bogyeli sin. compl.
- pt gieli sin. compl.
- pt gyeli sin. compl.
- tmh Tabagyelit
- tmh bajele sin. compl.
- tmh bako sin. compl.
- tmh bakola sin. compl.
- tmh bekoe sin. compl.
- tmh bogyeli sin. compl.
- tmh gieli sin. compl.
- tmh Gyeli sin. compl.
- zh 俾格米语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Guinea Equatorial
Definición
El bagyeli s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
bakoko
bakoko
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca bakoko
- ca basoo sin. compl.
- de Bakoko
- de Adie sin. compl.
- de Basoo sin. compl.
- de Bisoo sin. compl.
- en Bakoko
- en Basoo sin. compl.
- es bakoko
- es basoo sin. compl.
- eu bakoko
- eu basoo sin. compl.
- fr bakoko
- fr basoo sin. compl.
- gl bakoko
- gl basoo sin. compl.
- it bakoko
- it basoo sin. compl.
- nl Bakoko
- nl Basoo sin. compl.
- pt bakoko
- pt basoo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definición
El grup etnolingüístic bakoko s'autodenomina elog-mpoo, literalment 'descendents de Mpoo' (de elog o ndog 'aquells de o descendents de' i Mpoo). El nom bakoko és utilitzat pels grups veïns d'aquests (els duales i els malimbes) i és la forma plural de mùkókó (en duala) i ὴkóɣó (en bakoko), que significa 'la sorra'. Hi ha dues interpretacions sobre l'origen d'aquesta denominació: durant la guerra entre els malimbes i els yakalaks (un subgrup dels bakokos), els malimbes van dir ɓe jiita ka mukoko 'n'hi ha tants com la sorra'; també podria provenir del nom utilitzat pels duales per a referir-se als yakalaks com a poble inferior o petits com la sorra.
El bakoko s'inclou dins les llengües bantús i forma part del grup de llengües bases, que inclou el basaa, el yapoma, el lombe i el dimbambang.
Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El bakoko s'inclou dins les llengües bantús i forma part del grup de llengües bases, que inclou el basaa, el yapoma, el lombe i el dimbambang.
Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
balengue
balengue
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca balengue
- ca molendji sin. compl.
- ca molengue sin. compl.
- ar بالينغي
- cy Balengue
- cy Molendji sin. compl.
- cy Molengue sin. compl.
- de Balengue
- de Molendji sin. compl.
- de Molengue sin. compl.
- en Balengue
- en Molendji sin. compl.
- en Molengue sin. compl.
- es balengue
- es molendji sin. compl.
- es molengue sin. compl.
- eu balenguera
- eu balengue sin. compl.
- eu balenguera sin. compl.
- eu molendji sin. compl.
- eu molengue sin. compl.
- fr balengue
- fr molendji sin. compl.
- fr molengue sin. compl.
- gl balengue
- gl molendji sin. compl.
- gl molengue sin. compl.
- gn valengue
- gn molendji sin. compl.
- gn molengue sin. compl.
- it balengue
- it molendji sin. compl.
- it molengue sin. compl.
- pt balengue
- pt molendji sin. compl.
- pt molengue sin. compl.
- tmh Tabalengit
- tmh molendji sin. compl.
- tmh Molengue sin. compl.
- zh 巴伦格语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
Definición
El grup etnolingüístic balengue s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a semiplayeros, juntament amb els baseks i els bissios. Alguns autors consideren, però, que aquests grups formen part dels pobles ndowes o playeros (terme utilitzat pels colonitzadors espanyols per a referir-se als pobles que van trobar en les zones costaneres), amb els quals han mantingut sempre una estreta relació.
El balengue s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantú, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El terme balengue significa 'errant, vagabund'.
El balengue s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantú, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El terme balengue significa 'errant, vagabund'.
bambili
bambili
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca bambili
- ca bambili-bambui sin. compl.
- ca mbui sin. compl.
- de Bambili-Bambui
- de Bambili sin. compl.
- de Bambui sin. compl.
- en Bambili
- en Bambili-bambue sin. compl.
- en Mbui sin. compl.
- es bambili
- es bambili-bambue sin. compl.
- es mbui sin. compl.
- eu bambili
- eu bambili-bambue sin. compl.
- eu mbui sin. compl.
- fr bambili
- fr bambili-Bambui sin. compl.
- fr mbele sin. compl.
- fr mbili sin. compl.
- fr mbui sin. compl.
- gl bambili
- gl bambili-bambue sin. compl.
- gl mbui sin. compl.
- it bambili
- it bambili-bambue sin. compl.
- it mbui sin. compl.
- nl Bambili
- nl Bambili-Bambui sin. compl.
- nl Mbele sin. compl.
- nl Mbili sin. compl.
- nl Mbui sin. compl.
- pt bambili
- pt bambili-bambue sin. compl.
- pt mbui sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definición
El bambili forma part del grup de llengües ngemba, el qual inclou també l'awing, el bafut, el mankon (amb el qual hi ha un grau elevat d'intel·ligibilitat), el mundum, el nkwen i el pinyin.
El bambili consta de dos dialectes: el mbili/bambili i el mbui/bambui, els quals són anomenats pels seus parlants agimbili, 'llengua dels mbili' i awombui, 'llengua dels mbui', respectivament.
Els parlants d'aquesta llengua generalment parlen també anglès i pidgin anglès del Camerun. El bambili s'empra amb normalitat a la llar i és la llengua dominant en la vida de la comunitat (església, cerimònies tradicionals, esdeveniments públics). En contextos en què hi ha persones d'altres comunitats lingüístiques (com ara els mercats o el dispensari) s'utilitza majoritàriament el pidgin anglès i també l'anglès. Pel que fa a l'escola, l'anglès és la llengua utilitzada dins l'aula, però els alumnes generalment utilitzen el bambili o el pidgin anglès a fora. Si els alumnes tenen problemes de comprensió, els professors de vegades utilitzen el bambili en les seves explicacions, ja que la majoria dels alumnes parlen aquesta llengua.
El bambili consta de dos dialectes: el mbili/bambili i el mbui/bambui, els quals són anomenats pels seus parlants agimbili, 'llengua dels mbili' i awombui, 'llengua dels mbui', respectivament.
Els parlants d'aquesta llengua generalment parlen també anglès i pidgin anglès del Camerun. El bambili s'empra amb normalitat a la llar i és la llengua dominant en la vida de la comunitat (església, cerimònies tradicionals, esdeveniments públics). En contextos en què hi ha persones d'altres comunitats lingüístiques (com ara els mercats o el dispensari) s'utilitza majoritàriament el pidgin anglès i també l'anglès. Pel que fa a l'escola, l'anglès és la llengua utilitzada dins l'aula, però els alumnes generalment utilitzen el bambili o el pidgin anglès a fora. Si els alumnes tenen problemes de comprensió, els professors de vegades utilitzen el bambili en les seves explicacions, ja que la majoria dels alumnes parlen aquesta llengua.
batanga
batanga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca batanga
- ca bano'o sin. compl.
- ca banoho sin. compl.
- ca noho sin. compl.
- ca nohu sin. compl.
- ca noku sin. compl.
- ar باتانغا
- cy Batanga
- cy Bano'o sin. compl.
- cy Banoho sin. compl.
- cy Noho sin. compl.
- cy Nohu sin. compl.
- cy Noku sin. compl.
- de Batanga
- de Bano'o sin. compl.
- de Banoho sin. compl.
- de Banoo sin. compl.
- de Noho sin. compl.
- de Nohu sin. compl.
- de Noku sin. compl.
- en Batanga
- en Bano'o sin. compl.
- en Banoho sin. compl.
- en Banoo sin. compl.
- en Noho sin. compl.
- en Nohu sin. compl.
- en Noku sin. compl.
- es batanga
- es bano'o sin. compl.
- es banoho sin. compl.
- es noho sin. compl.
- es nohu sin. compl.
- es noku sin. compl.
- eu batangera
- eu bano'o sin. compl.
- eu banoho sin. compl.
- eu batanga sin. compl.
- eu batangera sin. compl.
- eu noho sin. compl.
- eu nohu sin. compl.
- eu noku sin. compl.
- fr batanga
- fr bano'o sin. compl.
- fr banoho sin. compl.
- fr noho sin. compl.
- fr nohu sin. compl.
- fr noku sin. compl.
- gl batanga
- gl bano'o sin. compl.
- gl banoho sin. compl.
- gl noho sin. compl.
- gl nohu sin. compl.
- gl noku sin. compl.
- gn vatanga
- gn noho sin. compl.
- gn nohu sin. compl.
- gn noku sin. compl.
- gn vano'o sin. compl.
- gn vanoho sin. compl.
- it batanga
- it bano'o sin. compl.
- it banoho sin. compl.
- it noho sin. compl.
- it nohu sin. compl.
- it noku sin. compl.
- pt batanga
- pt bano'o sin. compl.
- pt banoho sin. compl.
- pt noho sin. compl.
- pt nohu sin. compl.
- pt noku sin. compl.
- tmh Tabatangat
- tmh Bano'o sin. compl.
- tmh banoho sin. compl.
- tmh noho sin. compl.
- tmh nohu sin. compl.
- tmh noku sin. compl.
- zh 巴唐加语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
Definición
El grup etnolingüístic batanga s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe. Els pobles ndowes viuen principalment a les zones costaneres i per aquest motiu també són coneguts amb el nom de playeros. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup kombe.
El batanga està format per tres variants dialectals: el bapuku (puku, poko, naka, bapuu), parlat a Guinea Equatorial i el Camerun, i el bano'o (banoo, banaka, banoko) i el batanga, parlats al Camerun.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El batanga està format per tres variants dialectals: el bapuku (puku, poko, naka, bapuu), parlat a Guinea Equatorial i el Camerun, i el bano'o (banoo, banaka, banoko) i el batanga, parlats al Camerun.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantú, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
bena
bena
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca bena
- ca chibena sin. compl.
- ca ekibena sin. compl.
- ca ikibena sin. compl.
- ca kibena sin. compl.
- de Bena
- de Ikibena sin. compl.
- de Kibena sin. compl.
- en Bena
- en Chibena sin. compl.
- en Ekibena sin. compl.
- en Ikibena sin. compl.
- en Kibena sin. compl.
- es bena
- es chibena sin. compl.
- es ekibena sin. compl.
- es ikibena sin. compl.
- es kibena sin. compl.
- eu bena
- eu chibena sin. compl.
- eu ekibena sin. compl.
- eu ikibena sin. compl.
- eu kibena sin. compl.
- fr bena
- fr chibena sin. compl.
- fr ekibena sin. compl.
- fr ikibena sin. compl.
- fr kibena sin. compl.
- gl bena
- gl chibena sin. compl.
- gl ekibena sin. compl.
- gl ikibena sin. compl.
- gl kibena sin. compl.
- it bena
- it chibena sin. compl.
- it ekibena sin. compl.
- it ikibena sin. compl.
- it kibena sin. compl.
- nl Bena
- nl Chibena sin. compl.
- nl Ekibena sin. compl.
- nl Ikibena sin. compl.
- nl Kibena sin. compl.
- pt bena
- pt chibena sin. compl.
- pt ekibena sin. compl.
- pt ikibena sin. compl.
- pt kibena sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els benes són un dels grups etnolingüístics més nombrosos de Tanzània i viuen al districte de Njombe, a la Regió d'Iringa, a les Terres Altes del Sud.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kibena. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kibena, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wabena, wasuahili) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El bena s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El bena, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kibena. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kibena, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wabena, wasuahili) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El bena s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El bena, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
bende
bende
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca bende
- ca kibende sin. compl.
- ca si'bende sin. compl.
- ca sibhende sin. compl.
- cod sibhendé
- de Bende
- de Kibende sin. compl.
- de Si'bende sin. compl.
- de Sibhende sin. compl.
- en Bende
- en Kibende sin. compl.
- en Si'bende sin. compl.
- en Sibhende sin. compl.
- es bende
- es kibende sin. compl.
- es si'bende sin. compl.
- es sibhende sin. compl.
- eu bende
- eu kibende sin. compl.
- eu si'bende sin. compl.
- eu sibhende sin. compl.
- fr bende
- fr kibende sin. compl.
- fr si'bende sin. compl.
- fr sibhende sin. compl.
- gl bende
- gl kibende sin. compl.
- gl si'bende sin. compl.
- gl sibhende sin. compl.
- it bende
- it kibende sin. compl.
- it si'bende sin. compl.
- it sibhende sin. compl.
- nl Bende
- nl Kibende sin. compl.
- nl Si'bende sin. compl.
- nl Sibhende sin. compl.
- pt bende
- pt kibende sin. compl.
- pt si'bende sin. compl.
- pt sibhende sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els bendes viuen a l'oest de Tanzània, concretament al districte de Mpanda, on són un dels grups etnolingüístics majoritaris, juntament amb els fipes, els pimbwes, els has, els nyamwezis, els tongwes, els konongos i els holoholos. Al poble de Katuma més del 75% de la població és bende.
El bende és lingüísticament proper al tongwe. Alguns autors consideren que el bende i el tongwe són varietats d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El bende, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
El bende és lingüísticament proper al tongwe. Alguns autors consideren que el bende i el tongwe són varietats d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El bende, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
benga
benga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca benga
- ca boumba sin. compl.
- ar بينغا
- cy Benga
- cy Boumba sin. compl.
- de Benga
- de Boumba sin. compl.
- en Benga
- en Boumba sin. compl.
- es benga
- es boumba sin. compl.
- eu bengera
- eu benga sin. compl.
- eu bengera sin. compl.
- eu boumba sin. compl.
- fr benga
- fr boumba sin. compl.
- gl benga
- gl boumba sin. compl.
- gn venga
- gn voumba sin. compl.
- it benga
- it boumba sin. compl.
- pt benga
- pt boumba sin. compl.
- tmh Tabengat
- tmh Boumba sin. compl.
- zh 本加语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
Definición
El grup etnolingüístic benga s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe o playeros (terme utilitzat pels colonitzadors espanyols per a referir-se als pobles que van trobar a les zones costaneres). Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup etnolingüístic kombe.
El territori tradicional dels bengues es troba a les illes de Corisco i d'Elobey Grande, situades a la costa meridional de Guinea Equatorial i a prop de la desembocadura del riu Muni. També hi ha una comunitat d'uns 1.000 parlants del benga al Gabon.
El benga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El territori tradicional dels bengues es troba a les illes de Corisco i d'Elobey Grande, situades a la costa meridional de Guinea Equatorial i a prop de la desembocadura del riu Muni. També hi ha una comunitat d'uns 1.000 parlants del benga al Gabon.
El benga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
