Back to top
  • ca  ngumbi
  • ca  combe sin. compl.
  • ca  kombe sin. compl.
  • ar  نغومبي
  • cy  Ngumbi
  • cy  Combe sin. compl.
  • cy  Kombe sin. compl.
  • de  Ngumbi
  • de  Combe sin. compl.
  • de  Kombe sin. compl.
  • en  Ngumbi
  • en  Combe sin. compl.
  • en  Kombe sin. compl.
  • es  engumbi
  • es  combe sin. compl.
  • es  kombe sin. compl.
  • eu  kombera
  • eu  combe sin. compl.
  • eu  kombe sin. compl.
  • eu  kombera sin. compl.
  • eu  ngumbi sin. compl.
  • fr  ngumbi
  • fr  combé sin. compl.
  • fr  kombé sin. compl.
  • gl  ngumbi
  • gl  combe sin. compl.
  • gl  kombe sin. compl.
  • gn  ngumbi
  • gn  combe sin. compl.
  • gn  kombe sin. compl.
  • it  ngumbi
  • it  combe sin. compl.
  • it  kombe sin. compl.
  • pt  ngumbi
  • pt  combe sin. compl.
  • pt  kombe sin. compl.
  • tmh  Tangumbit
  • tmh  combe sin. compl.
  • tmh  Kombe sin. compl.
  • zh  恩贡比语
  • scr  Alfabet llatí

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial

Definición
El grup etnolingüístic ngumbi o kombe s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe o playeros (terme utilitzat pels colonitzadors espanyols per a referir-se als pobles que van trobar a les zones costaneres). Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup etnolingüístic kombe. El territori tradicional dels ngumbis o kombes es troba a la zona costanera del Riu Muni, nom que fa referència a la regió continental de Guinea Equatorial.

El ngumbi està format per tres variants dialectals: l'asonga, el bomudi i el moganda.

Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
  • ca  pidginglis
  • ca  anglès crioll sin. compl.
  • ca  anglès pidgin sin. compl.
  • ca  crioll anglès de Bioko sin. compl.
  • ca  crioll de Fernando Poo sin. compl.
  • ca  fernandino sin. compl.
  • ca  pichi sin. compl.
  • ca  pichinglis sin. compl.
  • ar  بدجينغليس
  • cy  Pidginglis
  • cy  Creoliaith Fernando Poo sin. compl.
  • cy  Creoliaith saesneg sin. compl.
  • cy  Creoliaith saesneg bioko sin. compl.
  • cy  Fernandino sin. compl.
  • cy  Krio de Fernando Po sin. compl.
  • cy  Pichi sin. compl.
  • cy  Pichinglis sin. compl.
  • cy  Pidgin English sin. compl.
  • de  Pidginglis
  • de  Bioko Creole English sin. compl.
  • de  Criollo sin. compl.
  • de  Equatorial Guinean Pidgin sin. compl.
  • de  Fernandino sin. compl.
  • de  Fernando Po Creole English sin. compl.
  • de  Fernando Po Krio sin. compl.
  • de  Pichi sin. compl.
  • de  Pichinglis sin. compl.
  • en  Pidginglis
  • en  Equatorial Guinean Pidgin sin. compl.
  • en  Fernandino sin. compl.
  • en  Fernando Po Creole English sin. compl.
  • en  Fernando Po Krio sin. compl.
  • en  Pichi sin. compl.
  • en  Pichinglis sin. compl.
  • es  pichinglis
  • es  criollo de fernando poo sin. compl.
  • es  criollo inglés de bioko sin. compl.
  • es  fernandino sin. compl.
  • es  inglés criollo sin. compl.
  • es  inglés pidgin sin. compl.
  • es  krio de fernando po sin. compl.
  • es  pichi sin. compl.
  • es  pidginglis sin. compl.
  • eu  pidginglis
  • eu  anglès crioll sin. compl.
  • eu  anglès pidgin sin. compl.
  • eu  crioll anglès de bioko sin. compl.
  • eu  crioll de fernando poo sin. compl.
  • eu  fernandino sin. compl.
  • eu  krio de fernando po sin. compl.
  • eu  pichi sin. compl.
  • eu  pichinglis sin. compl.
  • fr  pidginglis
  • fr  anglais créole sin. compl.
  • fr  créole anglais de bioko sin. compl.
  • fr  créole de fernando poo sin. compl.
  • fr  pidgin english sin. compl.
  • gl  pidginglis
  • gl  crioulo de fernando poo sin. compl.
  • gl  crioulo inglés de bioko sin. compl.
  • gl  fernandino sin. compl.
  • gl  inglés crioulo sin. compl.
  • gl  inglés pidgin sin. compl.
  • gl  krio de fernando po sin. compl.
  • gl  pichi sin. compl.
  • gl  pichinglis sin. compl.
  • gn  pidginglis
  • gn  fernandíno sin. compl.
  • gn  ingles pidgin sin. compl.
  • gn  krio fernando poo-gua sin. compl.
  • gn  krióllo fernando poo sin. compl.
  • gn  krióllo ingles sin. compl.
  • gn  krióllo ingles bioko-gua sin. compl.
  • gn  pichi sin. compl.
  • gn  pichinglis sin. compl.
  • it  pidginglis
  • it  creolo di fernando poo sin. compl.
  • it  creolo inglese di bioko sin. compl.
  • it  fernandino sin. compl.
  • it  inglese creolo sin. compl.
  • it  inglese pidgin sin. compl.
  • it  krio di fernando po sin. compl.
  • it  pichi sin. compl.
  • it  pichinglis sin. compl.
  • pt  pidginglis
  • pt  crioulo de fernando pó sin. compl.
  • pt  crioulo inglês de bioko sin. compl.
  • pt  fernandino sin. compl.
  • pt  inglês crioulo sin. compl.
  • pt  inglês pidgin sin. compl.
  • pt  krio de fernando pó sin. compl.
  • pt  pichi sin. compl.
  • pt  pichinglis sin. compl.
  • tmh  Tapidjinglist
  • tmh  aglinzi apidgin sin. compl.
  • tmh  akeryul aglinzi n bioko sin. compl.
  • tmh  akeryul n fernando poo sin. compl.
  • tmh  anglinzi akeryul sin. compl.
  • tmh  fernandino sin. compl.
  • tmh  krio de fernando po sin. compl.
  • tmh  pichi sin. compl.
  • tmh  Pichinglis sin. compl.
  • zh  皮钦格利斯语

Crioll de base anglesa, Àfrica > Guinea Equatorial

Definición
El pidginglis és un crioll de base anglesa que es parla a l'illa de Bioko (anteriorment Fernando Poo) des del 1823, any en què es va fundar la ciutat de Clarence (avui Malabo). Actualment és utilitzat com a llengua franca a tota l'illa.

Els primers colonitzadors europeus que van arribar a Bioko van ser els portuguesos, amb l'explorador i navegant portuguès Fernão do Pó (1472). Incorporada a la corona espanyola pel tractat d'El Pardo (1778), l'illa fou ocupada pels britànics el 1827, els quals hi van establir bases per a les patrulles que lluitaven conta el comerç esclavista i hi van portar antics esclaus procedents de Sierra Leone.

El pidginglis té el seu origen en el krio, crioll que es va desenvolupar en una comunitat d'esclaus alliberats i establerts a Freetown (Sierra Leone). Un grup d'aquests esclaus (anomenats fernandinos) es va establir a l'illa de Fernando Poo i van importar-hi la varietat lingüística que s'havia originat a Sierra Leone.

L'estructura gramatical i un gran percentatge de vocabulari del pidginglis té com a base el krio, però a causa de situacions històriques, socials i geogràfiques diferents, el pidginglis s'ha distanciat d'aquesta llengua i generalment es considera una llengua diferenciada.

Un dels trets característics del pidginglis és la presència de lèxic espanyol. Igualment, hi ha manlleus del pidginglis a l'espanyol de Guinea: finis, 'acabar'; klote, 'tela'; misis, 'senyora'; motoboi, 'mecànic'; opandon, 'amunt i avall'; renbut, 'botes per a la pluja'.
  • ca  seki
  • ca  beseki sin. compl.
  • ca  bulu sin. compl.
  • ca  seke sin. compl.
  • ca  sekiana sin. compl.
  • ca  sekiani sin. compl.
  • ca  sekiyani sin. compl.
  • ca  sheke sin. compl.
  • ar  سيكي
  • cy  Seki
  • cy  Beseki sin. compl.
  • cy  Bulu sin. compl.
  • cy  Seke sin. compl.
  • cy  Sekiana sin. compl.
  • cy  Sekiani sin. compl.
  • cy  Sekiyani sin. compl.
  • cy  Sheke sin. compl.
  • de  Seki
  • de  Beseki sin. compl.
  • de  Bulu sin. compl.
  • de  Seke sin. compl.
  • de  Sekiana sin. compl.
  • de  Sekiani sin. compl.
  • de  Sekiyani sin. compl.
  • de  Sheke sin. compl.
  • en  Seki
  • en  Basek sin. compl.
  • en  Beseki sin. compl.
  • en  Bulu sin. compl.
  • en  Seke sin. compl.
  • en  Sekiana sin. compl.
  • en  Sekiani sin. compl.
  • en  Sekiyani sin. compl.
  • en  Sekyani sin. compl.
  • en  Sheke sin. compl.
  • en  Shekiyana sin. compl.
  • es  seki
  • es  beseki sin. compl.
  • es  bulu sin. compl.
  • es  seke sin. compl.
  • es  sekiana sin. compl.
  • es  sekiani sin. compl.
  • es  sekiyani sin. compl.
  • es  sheke sin. compl.
  • eu  besekiera
  • eu  beseki sin. compl.
  • eu  besekiera sin. compl.
  • eu  bulu sin. compl.
  • eu  seke sin. compl.
  • eu  seki sin. compl.
  • eu  sekiana sin. compl.
  • eu  sekiani sin. compl.
  • eu  sekiyani sin. compl.
  • eu  sheke sin. compl.
  • fr  seki
  • fr  beseki sin. compl.
  • fr  bulu sin. compl.
  • fr  seke sin. compl.
  • fr  sekiana sin. compl.
  • fr  sekiani sin. compl.
  • fr  sekiyani sin. compl.
  • fr  sheke sin. compl.
  • gl  seki
  • gl  beseki sin. compl.
  • gl  bulu sin. compl.
  • gl  seke sin. compl.
  • gl  sekiana sin. compl.
  • gl  sekiani sin. compl.
  • gl  sekiyani sin. compl.
  • gl  sheke sin. compl.
  • gn  seki
  • gn  seke sin. compl.
  • gn  sekiana sin. compl.
  • gn  sekiani sin. compl.
  • gn  sekiyani sin. compl.
  • gn  sheke sin. compl.
  • gn  veseki sin. compl.
  • gn  vulu sin. compl.
  • it  seki
  • it  beseki sin. compl.
  • it  bulu sin. compl.
  • it  seke sin. compl.
  • it  sekiana sin. compl.
  • it  sekiani sin. compl.
  • it  sekiyani sin. compl.
  • it  sheke sin. compl.
  • pt  seki
  • pt  beseki sin. compl.
  • pt  bulu sin. compl.
  • pt  seke sin. compl.
  • pt  sekiana sin. compl.
  • pt  sekiani sin. compl.
  • pt  sekiyani sin. compl.
  • pt  sheke sin. compl.
  • tmh  Tasekit
  • tmh  beseki sin. compl.
  • tmh  bulu sin. compl.
  • tmh  Seke sin. compl.
  • tmh  sekiana sin. compl.
  • tmh  sekiani sin. compl.
  • tmh  sekiyani sin. compl.
  • tmh  sheke sin. compl.
  • zh  塞奇语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea Equatorial

Definición
El grup etnolingüístic beseki s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a semiplayeros, juntament amb els balengues i els bissios. Alguns autors consideren, però, que aquests grups formen part dels pobles ndowes o playeros (terme utilitzat pels colonitzadors espanyols per a referir-se als pobles que van trobar a les zones costaneres), amb els quals han mantingut sempre una estreta relació.

La llengua seki s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
  • ca  yasa
  • ca  bongwe sin. compl.
  • ca  lyaasa sin. compl.
  • ca  maasa sin. compl.
  • ca  yassa sin. compl.
  • ar  ياسا
  • cy  Yasa
  • cy  Bongwe sin. compl.
  • cy  Lyaasa sin. compl.
  • cy  Maasa sin. compl.
  • cy  Yassa sin. compl.
  • de  Yasa
  • de  Bongwe sin. compl.
  • de  Lyaasa sin. compl.
  • de  Maasa sin. compl.
  • de  Yassa sin. compl.
  • en  Yasa
  • en  Bongwe sin. compl.
  • en  Lyassa sin. compl.
  • en  Maasa sin. compl.
  • en  Yassa sin. compl.
  • es  yasa
  • es  bongwe sin. compl.
  • es  lyaasa sin. compl.
  • es  maasa sin. compl.
  • es  yassa sin. compl.
  • eu  yasera
  • eu  bongwe sin. compl.
  • eu  lyaasa sin. compl.
  • eu  maasa sin. compl.
  • eu  yasera sin. compl.
  • eu  yassa sin. compl.
  • fr  yasa
  • fr  bongwe sin. compl.
  • fr  lyaasa sin. compl.
  • fr  maasa sin. compl.
  • fr  yassa sin. compl.
  • gl  yasa
  • gl  bongwe sin. compl.
  • gl  lyaasa sin. compl.
  • gl  maasa sin. compl.
  • gl  yassa sin. compl.
  • gn  yasa
  • gn  lyaasa sin. compl.
  • gn  maasa sin. compl.
  • gn  vongwe sin. compl.
  • gn  yassa sin. compl.
  • it  yasa
  • it  bongwe sin. compl.
  • it  lyaasa sin. compl.
  • it  maasa sin. compl.
  • it  yassa sin. compl.
  • pt  yasa
  • pt  bongwe sin. compl.
  • pt  lyaasa sin. compl.
  • pt  maasa sin. compl.
  • pt  yassa sin. compl.
  • tmh  Tayasat
  • tmh  bongwe sin. compl.
  • tmh  lyaasa sin. compl.
  • tmh  maasa sin. compl.
  • tmh  Yassa sin. compl.
  • zh  亚萨语
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Guinea Equatorial

Definición
El grup etnolingüístic yasa s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe. Els pobles ndowes viuen principalment a les zones costaneres i per aquest motiu també són coneguts amb el nom de playeros. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup kombe.

El yasa està format per diverses variants dialectals: iyasa, bweko, vendo, bodele, marry, one, asonga, bomui, mogana, mooma o mapanga.

El yasa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.