bissio
bissio
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca bissio
- ca bisio sin. compl.
- ca bisiwo sin. compl.
- ca kwasio sin. compl.
- ar بيسّو
- cy Bissio
- cy Bisio sin. compl.
- cy Bisiwo sin. compl.
- cy Kwasio sin. compl.
- de Bissio
- de Bisio sin. compl.
- de Bisiwo sin. compl.
- de Kwasio sin. compl.
- en Bissio
- en Bisio sin. compl.
- en Bisiwo sin. compl.
- en Kwasio sin. compl.
- es bisio
- es bisiwo sin. compl.
- es bissio sin. compl.
- es kwasio sin. compl.
- eu kwasioera
- eu bisio sin. compl.
- eu bisiwo sin. compl.
- eu bissio sin. compl.
- eu kwasio sin. compl.
- fr bissio
- fr bisio sin. compl.
- fr bisiwo sin. compl.
- fr kwasio sin. compl.
- gl bissio
- gl bisio sin. compl.
- gl bisiwo sin. compl.
- gl kwasio sin. compl.
- gn visio
- gn bisio sin. compl.
- gn kwasio sin. compl.
- gn visiwo sin. compl.
- it bissio
- it bisio sin. compl.
- it bisiwo sin. compl.
- it kwasio sin. compl.
- ja ビッシオ語
- ja ビシオ語 sin. compl.
- ja クワシオ語 sin. compl.
- nl Bissio
- nl Bisio sin. compl.
- nl Bisiwo sin. compl.
- nl Kwasio sin. compl.
- pt bissio
- pt bisio sin. compl.
- pt bisiwo sin. compl.
- pt kwasio sin. compl.
- ru Бисио
- ru Квасио sin. compl.
- ru Бисиво sin. compl.
- zh 比西奥语
- zh 比斯奥 sin. compl.
- zh 比斯沃 sin. compl.
- zh 科瓦西奥 sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea Equatorial
Definición
Alguns especialistes consideren el bissio com un dialecte del ngumba.
bondei
bondei
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca bondei
- ca bonde sin. compl.
- ca kibondei sin. compl.
- de Bondei
- de Bonde sin. compl.
- de Kibondei sin. compl.
- en Bondey
- en Bonde sin. compl.
- en Kibondey sin. compl.
- es bondey
- es bonde sin. compl.
- es kibondey sin. compl.
- eu bondey
- eu bonde sin. compl.
- eu kibondey sin. compl.
- fr bondei
- fr bonde sin. compl.
- fr kibondei sin. compl.
- gl bondey
- gl bonde sin. compl.
- gl kibondey sin. compl.
- it bondey
- it bonde sin. compl.
- it kibondey sin. compl.
- nl Bondei
- nl Bonde sin. compl.
- nl Kibondei sin. compl.
- pt bondey
- pt bonde sin. compl.
- pt kibondey sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els bondeis son ún dels grups ètnics més nombrosos a la regió de Tanga (al nord-est de Tanzània), juntament amb els sambaes, els zigües i els digos. Segons les estadístiques de població, la població bondei va augmentar de 29.525 persones l'any 1948 fins a 47.944 l'any 1967. Tanmateix, sembla que a final de la dècada dels setanta el nombre de parlants de bondei havia disminuït dràsticament, ja que bona part dels bondei, especialment la generació més jove, ha abandonat la seva llengua en favor del suahili. Actualment, el suahili és la llengua dominant, és utilitzada en situacions formals i com a llengua franca, mentre que l'ús del bondei queda reduït a l'entorn familiar i les pràctiques culturals.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories, com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El bondei rep altres denominacions, entre les quals kibondei. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kibondei, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi), o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius, i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories, com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El bondei rep altres denominacions, entre les quals kibondei. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kibondei, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi), o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
bubi
bubi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca bubi
- cod bosoboiso
- ar بوبية
- cy Bubi
- cy Bube sin. compl.
- de Bubi
- de Bobe sin. compl.
- de Boobe sin. compl.
- de Bube sin. compl.
- en Bubi
- en Bobe sin. compl.
- en Boobe sin. compl.
- en Bube sin. compl.
- es bubi
- es bube sin. compl.
- eu bubiera
- eu bube sin. compl.
- fr bubi
- fr bube sin. compl.
- gl bubi
- gl bube sin. compl.
- gn vuvi
- it bubi
- it bube sin. compl.
- ja ブビ語
- ja ブベ語、ブ-ベ語、ボベ語 sin. compl.
- nl Bubi
- nl Bube sin. compl.
- pt bubi
- pt bube sin. compl.
- ru Буби
- ru Бубе sin. compl.
- zh 布比语
- zh 布贝 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Guinea Equatorial
Definición
Els bubis s'anomenen a si mateixos besoboiso, que vol dir 'gent de la terra que està entre els vius'.
Els bubis són el poble autòcton de l'illa de Bioko i fins fa molt poc n'han estat el grup majoritari. Segons les tradicions orals locals, s'hi van assentar fa uns 3.000 anys.
L'arribada dels colonitzadors portuguesos, al segle XVI, va causar estralls entre els bubis, a causa de les malalties importades. Durant l'època de la dominació espanyola, i especialment a la primeria del segle XIX, l'illa de Bioko va ser un punt clau en el comerç d'esclaus que anava del continent africà a les Amèriques.
D'ençà de la fi de la dominació espanyola de l'illa, els bubis han sofert una minva enorme a causa de les matances dutes a terme pels fernandinos (descendents d'esclaus mestissos alliberats) i per membres de la tribu fang, que han arribat a l'illa provinents del continent.
El bubi consta de tres dialectes principals: el septentrional, el sud-occidental i el sud-oriental.
Els bubis són el poble autòcton de l'illa de Bioko i fins fa molt poc n'han estat el grup majoritari. Segons les tradicions orals locals, s'hi van assentar fa uns 3.000 anys.
L'arribada dels colonitzadors portuguesos, al segle XVI, va causar estralls entre els bubis, a causa de les malalties importades. Durant l'època de la dominació espanyola, i especialment a la primeria del segle XIX, l'illa de Bioko va ser un punt clau en el comerç d'esclaus que anava del continent africà a les Amèriques.
D'ençà de la fi de la dominació espanyola de l'illa, els bubis han sofert una minva enorme a causa de les matances dutes a terme pels fernandinos (descendents d'esclaus mestissos alliberats) i per membres de la tribu fang, que han arribat a l'illa provinents del continent.
El bubi consta de tres dialectes principals: el septentrional, el sud-occidental i el sud-oriental.
chagga
chagga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca chagga
- ca chaga sin. compl.
- ar شاغّا
- cy Chagga
- cy Chaga sin. compl.
- de Chagga
- de Chaga sin. compl.
- en Chagga
- en Chaga sin. compl.
- en Djaga sin. compl.
- es chaga
- es chagga sin. compl.
- eu chagera
- eu chaga sin. compl.
- eu chagga sin. compl.
- fr chagga
- fr chaga sin. compl.
- gl chagga
- gl chaga sin. compl.
- gn chaga
- gn chagga sin. compl.
- it chagga
- it chaga sin. compl.
- pt chagga
- pt chaga sin. compl.
- tmh Tacaggat
- tmh Chaga sin. compl.
- zh 查加语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic chagga representa aproximadament el 2% de la població de Tanzània. Els parlants de chagga generalment tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels chaggues, que han tingut una forta influència sobre els ongamos i els arushes.
El chagga forma un contínuum dialectal que inclou el machame, el vunjo, el moshi i el rombo.
El chagga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El chagga forma un contínuum dialectal que inclou el machame, el vunjo, el moshi i el rombo.
El chagga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
digo
digo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
- ca digo
- ca chidigo sin. compl.
- ca kidigo sin. compl.
- de Chidigo
- de Digo sin. compl.
- de Kidigo sin. compl.
- en Digo
- en Chidigo sin. compl.
- en Kidigo sin. compl.
- es digo
- es chidigo sin. compl.
- es kidigo sin. compl.
- eu digo
- eu chidigo sin. compl.
- eu kidigo sin. compl.
- fr chidigo
- fr digo sin. compl.
- fr kidigo sin. compl.
- gl digo
- gl chidigo sin. compl.
- gl kidigo sin. compl.
- it digo
- it chidigo sin. compl.
- it kidigo sin. compl.
- nl Digo
- nl Chidigo sin. compl.
- nl Kidigo sin. compl.
- pt digo
- pt chidigo sin. compl.
- pt kidigo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Kenya, Àfrica > Tanzània
Definición
El digo es parla als dos costats de la frontera entre Tanzània i Kenya. El seu territori tradicional se situa entre Mombasa (Kenya) al nord i Tanga (Tanzània) al sud.
Els digos són un dels grups ètnics més nombrosos a la regió de Tanga (al nord-est de Tanzània), juntament amb els sambaes, els zigües i els bondeis. Són el grup majoritari al districte de Tanga (18% de la població) i part del districte de Muheza (13,8%).
Els parlants de digo generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzat en l'administració i l'ensenyament.
Podem distingir quatre varietats dialectals d'aquesta llengua: el chinondo (digo septentrional), l'ungu (o lungu, digo meridional), el ts'imba i el tsw'aka (o chw'aka).
El digo s'inclou dins les llengües bantús i forma part del grup de llengües sabakis, concretament del subgrup miji kenda, que inclou el giriama, el kauma, el chonyi, el jibana, el kambe, el ribe, el rabai i el duruma.
Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions: kidigo i chidigo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kidigo, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chidigo, chichewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc) i que afegit a l'arrel, indica que es tracta d'un glotònim, és a dir del nom d'una llengua, en oposició a un etnònim, o nom d'un grup ètnic (wadigo, wasuahili, watutsi), o un topònim, o nom propi de lloc (Botswana, Congo, Uganda).
Els digos són un dels grups ètnics més nombrosos a la regió de Tanga (al nord-est de Tanzània), juntament amb els sambaes, els zigües i els bondeis. Són el grup majoritari al districte de Tanga (18% de la població) i part del districte de Muheza (13,8%).
Els parlants de digo generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzat en l'administració i l'ensenyament.
Podem distingir quatre varietats dialectals d'aquesta llengua: el chinondo (digo septentrional), l'ungu (o lungu, digo meridional), el ts'imba i el tsw'aka (o chw'aka).
El digo s'inclou dins les llengües bantús i forma part del grup de llengües sabakis, concretament del subgrup miji kenda, que inclou el giriama, el kauma, el chonyi, el jibana, el kambe, el ribe, el rabai i el duruma.
Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions: kidigo i chidigo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kidigo, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chidigo, chichewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc) i que afegit a l'arrel, indica que es tracta d'un glotònim, és a dir del nom d'una llengua, en oposició a un etnònim, o nom d'un grup ètnic (wadigo, wasuahili, watutsi), o un topònim, o nom propi de lloc (Botswana, Congo, Uganda).
doe
doe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca doe
- ca dohe sin. compl.
- ca kidoe sin. compl.
- de Doe
- de Dohe sin. compl.
- de Kidoe sin. compl.
- en Doe
- en Dohe sin. compl.
- en Kidoe sin. compl.
- es doe
- es dohe sin. compl.
- es kidoe sin. compl.
- eu doe
- eu dohe sin. compl.
- eu kidoe sin. compl.
- fr doe
- fr dohe sin. compl.
- fr kidoe sin. compl.
- gl doe
- gl dohe sin. compl.
- gl kidoe sin. compl.
- it doe
- it dohe sin. compl.
- it kidoe sin. compl.
- nl Doe
- nl Dohe sin. compl.
- nl Kidoe sin. compl.
- pt doe
- pt dohe sin. compl.
- pt kidoe sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic doe se situa a la costa nord de Tanzània, a la regió de Pwani. De fet, el terme pwani significa 'costa' en suahili.
Sembla que molts does han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el doe és utilitzat principalment en certs rituals i en les pràctiques tradicionals.
El doe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kidoe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kidoe, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wadoe, wasuahili, watutsi), o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Sembla que molts does han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el doe és utilitzat principalment en certs rituals i en les pràctiques tradicionals.
El doe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kidoe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kidoe, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wadoe, wasuahili, watutsi), o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
elip
elip
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca elip
- ca belibi sin. compl.
- ca belip sin. compl.
- ca libie sin. compl.
- ca nulibie sin. compl.
- ca yambasa central sin. compl.
- de Elip
- de Belibi sin. compl.
- de Belip sin. compl.
- de Libie sin. compl.
- de Nulibie sin. compl.
- en Elip
- en Belibi sin. compl.
- en Belip sin. compl.
- en Central Yambasa sin. compl.
- en Libie sin. compl.
- en Nulibie sin. compl.
- es elip
- es belibi sin. compl.
- es belip sin. compl.
- es libie sin. compl.
- es nulibie sin. compl.
- es yambasa central sin. compl.
- eu elip
- eu belibi sin. compl.
- eu belip sin. compl.
- eu libie sin. compl.
- eu nulibie sin. compl.
- eu yambasa Erdialdekoa sin. compl.
- fr elip
- fr belibi sin. compl.
- fr belip sin. compl.
- fr libie sin. compl.
- fr nulibie sin. compl.
- gl elip
- gl belibi sin. compl.
- gl belip sin. compl.
- gl libie sin. compl.
- gl nulibie sin. compl.
- gl yambasa central sin. compl.
- it elip
- it belibi sin. compl.
- it belip sin. compl.
- it libie sin. compl.
- it nulibie sin. compl.
- it yambasa centrale sin. compl.
- nl Elip
- nl Belibi sin. compl.
- nl Belip sin. compl.
- nl Libie sin. compl.
- nl Nulibie sin. compl.
- pt elip
- pt belibi sin. compl.
- pt belip sin. compl.
- pt libie sin. compl.
- pt nulibie sin. compl.
- pt yambasa central sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definición
L'elip és una de les varietats lingüístiques que s'inclouen dins el terme general yambassa. Aquest terme és utilitzat per a designar col·lectivament diversos grups ètnics que viuen a Bokito i Ombesa, al departament de Mbam (al sud del Camerun) i agrupa cinc varietats lingüístiques diferenciades però pròximes: el gunu; el kalong, l'elip, el mmala i el baca. Alguns autors consideren que el kalong, l'elip i el mmala són varietats d'una mateixa llengua; segons altres autors, es poden considerar llengües independents.
L'elip també s'anomena yambassa central ; aquesta denominació, però, inclou també el kalong i el mmala i no és utilitzada pels parlants de la llengua.
L'elip també s'anomena yambassa central ; aquesta denominació, però, inclou també el kalong i el mmala i no és utilitzada pels parlants de la llengua.
eton
eton
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca eton
- ca ìtón sin. compl.
- de Eton
- de Beyidzolo sin. compl.
- de Essele sin. compl.
- de Iton sin. compl.
- en Eton
- en Itón sin. compl.
- es eton
- es itón sin. compl.
- eu eton
- eu itón sin. compl.
- fr éton
- fr iton sin. compl.
- gl eton
- gl itón sin. compl.
- it eton
- it itón sin. compl.
- nl Eton
- nl Iton sin. compl.
- pt eton
- pt itón sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definición
L'eton es parla al sud del Camerun, concretament a la divisió de Lékié, una regió amb una gran densitat de població al nord de la capital, Yaoundé. La transmissió intergeneracional d'aquesta llengua és manté a les àrees rurals, però a Yaoundé s'ha interromput i la generació més jove sovint parla només francès.
Pel que fa al nombre de parlants d'eton, les dades disponibles són molt divergents: segons alguns autors la població eton és d'unes 250.000 persones; altres fonts, en canvi, fan estimacions molt més a la baixa, unes 50.000.
L'eton és lingüísticament proper a l'ewondo; de fet, hi ha un grau elevat d'intel·ligibilitat entre aquestes dues llengües.
Els parlants d'eton generalment distingeixen dues varietats dialectals: una varietat septentrional, ìtón ŋ ͡ke, i una varietat meridional, més pròxima a l'ewondo, anomenada ìtón ɛ́kwɛ́.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Pel que fa al nombre de parlants d'eton, les dades disponibles són molt divergents: segons alguns autors la població eton és d'unes 250.000 persones; altres fonts, en canvi, fan estimacions molt més a la baixa, unes 50.000.
L'eton és lingüísticament proper a l'ewondo; de fet, hi ha un grau elevat d'intel·ligibilitat entre aquestes dues llengües.
Els parlants d'eton generalment distingeixen dues varietats dialectals: una varietat septentrional, ìtón ŋ ͡ke, i una varietat meridional, més pròxima a l'ewondo, anomenada ìtón ɛ́kwɛ́.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
ewondo
ewondo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca ewondo
- ca ewundu sin. compl.
- ca jaunde sin. compl.
- ca yaounde sin. compl.
- ca yaunde sin. compl.
- ar إيوندو
- cy Ewondo
- cy Ewundu sin. compl.
- cy Jaunde sin. compl.
- cy Yaounde sin. compl.
- cy Yaunde sin. compl.
- de Ewondo
- de Ewundu sin. compl.
- de Jaunde sin. compl.
- de Yaounde sin. compl.
- de Yaunde sin. compl.
- en Ewondo
- en Éwondo sin. compl.
- en Ewundu sin. compl.
- en Jaunde sin. compl.
- en Yaounde sin. compl.
- en Yaunde sin. compl.
- es yaunde
- es ewondo sin. compl.
- es ewundu sin. compl.
- es jaunde sin. compl.
- es yaounde sin. compl.
- eu ewondoera
- eu ewundu sin. compl.
- eu jaunde sin. compl.
- eu yaounde sin. compl.
- eu yaunde sin. compl.
- fr ewondo
- fr ewundu sin. compl.
- fr jaunde sin. compl.
- fr yaounde sin. compl.
- fr yaunde sin. compl.
- gl ewondo
- gl ewundu sin. compl.
- gl jaunde sin. compl.
- gl yaounde sin. compl.
- gl yaunde sin. compl.
- gn ewondo
- gn ewundu sin. compl.
- gn jaunde sin. compl.
- gn yaounde sin. compl.
- gn yaunde sin. compl.
- it ewondo
- it ewundu sin. compl.
- it jaunde sin. compl.
- it yaounde sin. compl.
- it yaunde sin. compl.
- ja エウォンド語
- ja ヤウンデ語 sin. compl.
- ja エウンドゥ語 sin. compl.
- ja ジャウンデ語 sin. compl.
- ja ヤオウンデ語 sin. compl.
- nl Ewondo
- nl Ewundu sin. compl.
- nl Jaunde sin. compl.
- nl Yaounde sin. compl.
- nl Yaunde sin. compl.
- pt ewondo
- pt ewundu sin. compl.
- pt jaunde sin. compl.
- pt yaounde sin. compl.
- pt yaunde sin. compl.
- ru Эвондо
- ru Яунде sin. compl.
- ru Эвунду sin. compl.
- ru Яунде-фанг sin. compl.
- zh 埃温多语
- zh 埃温都、加温都、瑶温德、亚温德 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definición
A més de parlar-se al territori propi, l'ewondo és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural a bona part del Camerun.
Els dialectes de l'ewondo són el badjia (bakjo), el bafeuk, el bamvele (mvele, yezum), el bane, el beti, l'enoah, l'evuzok, el fong, el mbida-bani, el mvete, el mvog-niengue, l'omvang, el yabekolo, el yabeka i el yabekanga.
Els ewondos integren una de les vint ètnies beti-pahuis, un grup ètnic que habita en regions forestals del Camerun, la República del Congo, Guinea Equatorial, Gabon i São Tomé e Príncipe. Els ewondos són l'ètnia beti més nombrosa al Camerun. En total, els individus d'aquesta vintena de tribus són uns 5 milions, que parlen llengües com el bulu, l'eton o el fang. Són llengües mútuament intel·ligibles que alguns lingüistes agrupen sota la denominació comuna de llengua beti.
Els dialectes de l'ewondo són el badjia (bakjo), el bafeuk, el bamvele (mvele, yezum), el bane, el beti, l'enoah, l'evuzok, el fong, el mbida-bani, el mvete, el mvog-niengue, l'omvang, el yabekolo, el yabeka i el yabekanga.
Els ewondos integren una de les vint ètnies beti-pahuis, un grup ètnic que habita en regions forestals del Camerun, la República del Congo, Guinea Equatorial, Gabon i São Tomé e Príncipe. Els ewondos són l'ètnia beti més nombrosa al Camerun. En total, els individus d'aquesta vintena de tribus són uns 5 milions, que parlen llengües com el bulu, l'eton o el fang. Són llengües mútuament intel·ligibles que alguns lingüistes agrupen sota la denominació comuna de llengua beti.
fang
fang
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea Equatorial, Àfrica > República Democràtica del Congo
- ca fang
- ar فانج
- cy Fang
- de Fang
- en Fang
- es fan
- eu fangera
- fr fang
- gl fang
- gn fang
- it fang
- ja ファン語
- nl Fang
- pt fang
- ru Фанг
- ru Пан sin. compl.
- ru Памуэ sin. compl.
- ru Пангве sin. compl.
- ru Пахуин sin. compl.
- zh 芳语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea Equatorial, Àfrica > República Democràtica del Congo
Definición
El fang és la llengua dels fangs, dels ntumus, els mvaes i els okaks. És una llengua beti, intel·ligible per parlants d'altres llengües beti com l'ewondo i el bulu (sud del Camerun).
El fang és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural a la regió de Gabon i Guinea Equatorial.
Els fangs són coneguts pels pobles veïns com els 'guerrers de la selva'. A Guinea Equatorial han estat políticament el grup dominant d'ençà de la independència, no solament al seu territori a Rio Muni o Mbini, sinó també a l'illa de Bioko, originàriament de domini bubi.
El fang és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural a la regió de Gabon i Guinea Equatorial.
Els fangs són coneguts pels pobles veïns com els 'guerrers de la selva'. A Guinea Equatorial han estat políticament el grup dominant d'ençà de la independència, no solament al seu territori a Rio Muni o Mbini, sinó també a l'illa de Bioko, originàriament de domini bubi.
