safwa
safwa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca safwa
- ca cisafwa sin. compl.
- ca ishisafwa sin. compl.
- ca kisafwa sin. compl.
- ar سافوا
- cy Safwa
- cy Cisafwa sin. compl.
- cy Ishisafwa sin. compl.
- cy Kisafwa sin. compl.
- de Safwa
- de Cisafwa sin. compl.
- de Ishisafwa sin. compl.
- de Kisafwa sin. compl.
- en Safwa
- en Cisafwa sin. compl.
- en Ishisafwa sin. compl.
- en Kisafwa sin. compl.
- es safua
- es cisafwa sin. compl.
- es ishisafwa sin. compl.
- es kisafwa sin. compl.
- es safwa sin. compl.
- eu safwera
- eu cisafwa sin. compl.
- eu ishisafwa sin. compl.
- eu kisafwa sin. compl.
- eu safwa sin. compl.
- fr safwa
- fr cisafwa sin. compl.
- fr ishisafwa sin. compl.
- fr kisafwa sin. compl.
- gl safwa
- gl cisafwa sin. compl.
- gl ishisafwa sin. compl.
- gl kisafwa sin. compl.
- gn safwa
- gn cisafwa sin. compl.
- gn ishisafwa sin. compl.
- gn kisafwa sin. compl.
- it safwa
- it cisafwa sin. compl.
- it ishisafwa sin. compl.
- it kisafwa sin. compl.
- pt safwa
- pt cisafwa sin. compl.
- pt ishisafwa sin. compl.
- pt kisafwa sin. compl.
- tmh Tasafwat
- tmh Cisafwa sin. compl.
- tmh ishisafwa sin. compl.
- tmh kisafwa sin. compl.
- zh 萨弗瓦语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic safwa se situa tradicionalment al sud-oest de Tanzània, entre els llacs Rukwa i Nyasa. Entre els grups veïns dels safwes trobem els wungus, al nord-oest; els sangus, al nord-est; els wanjis, a l'est; els nyakyuses, al sud-est; els maliles, al sud, i els nyihes, a l'oest.
El terme safwa generalment s'utilitza per a referir-se a cinc grups relacionats a nivell cultural i lingüístic: els safwes, els songwes, els gurukes, els porotos i els mbwiles, els quals parlen la seva varietat de la llengua safwa. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte cultural i lingüístic de les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels safwes, que han rebut una forta influència dels nyakyuses.
Els parlants del safwa són generalment bilingües: el safwa s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió.
Pel que fa al nombre de parlants d'aquesta llengua, les dades disponibles són molt divergents: un cens de l'any 1957 estima que la població safwa és de 63.027 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 1987 la població safwa arribava a 158.000 persones.
La llengua safwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El terme safwa generalment s'utilitza per a referir-se a cinc grups relacionats a nivell cultural i lingüístic: els safwes, els songwes, els gurukes, els porotos i els mbwiles, els quals parlen la seva varietat de la llengua safwa. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte cultural i lingüístic de les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels safwes, que han rebut una forta influència dels nyakyuses.
Els parlants del safwa són generalment bilingües: el safwa s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió.
Pel que fa al nombre de parlants d'aquesta llengua, les dades disponibles són molt divergents: un cens de l'any 1957 estima que la població safwa és de 63.027 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 1987 la població safwa arribava a 158.000 persones.
La llengua safwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
sagala
sagala
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca sagala
- ca kisagala sin. compl.
- ca kisagara sin. compl.
- ca sagara sin. compl.
- de Sagala
- de Itumba sin. compl.
- de Kisagala sin. compl.
- de Kisagara sin. compl.
- de Sagara sin. compl.
- en Sagala
- en Kisagala sin. compl.
- en Kisagara sin. compl.
- en Sagara sin. compl.
- es sagala
- es kisagala sin. compl.
- es kisagara sin. compl.
- es sagara sin. compl.
- eu sagala
- eu kisagala sin. compl.
- eu kisagara sin. compl.
- eu sagara sin. compl.
- fr sagala
- fr kisagala sin. compl.
- fr kisagara sin. compl.
- fr sagara sin. compl.
- gl sagala
- gl kisagala sin. compl.
- gl kisagara sin. compl.
- gl sagara sin. compl.
- it sagala
- it kisagala sin. compl.
- it kisagara sin. compl.
- it sagara sin. compl.
- nl Sagala
- nl Kisagala sin. compl.
- nl Kisagara sin. compl.
- nl Sagara sin. compl.
- pt sagala
- pt kisagala sin. compl.
- pt kisagara sin. compl.
- pt sagara sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic sagala se situa a la part est de Tanzània central. Entre els grups veïns dels sagales trobem els kagurus (la llengua dels quals és lingüísticament propera i intel·ligible amb el sagala), al nord; els vidundes, al sud; els lugurus, a l'est, i els gogos, a l'oest.
El sagala no s'ha de confondre amb el sagalla o saghala, parlat a Kenya.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El sagala rep altres denominacions, entre les quals kisagala. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasagara, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El sagala no s'ha de confondre amb el sagalla o saghala, parlat a Kenya.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El sagala rep altres denominacions, entre les quals kisagala. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasagara, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
sango
sango
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca sango
- ca eshisango sin. compl.
- ca kisangu sin. compl.
- ca rori sin. compl.
- de Sangu
- de Eshisango sin. compl.
- de Kisangu sin. compl.
- de Rori sin. compl.
- de Sango sin. compl.
- en Sangu
- en Eshisango sin. compl.
- en Kisangu sin. compl.
- en Rori sin. compl.
- en Sango sin. compl.
- es sangu
- es eshisango sin. compl.
- es kisangu sin. compl.
- es rori sin. compl.
- es sango sin. compl.
- eu sangu
- eu eshisango sin. compl.
- eu kisangu sin. compl.
- eu rori sin. compl.
- eu sango sin. compl.
- fr sangu
- fr eshisango sin. compl.
- fr kisangu sin. compl.
- fr rori sin. compl.
- fr sango sin. compl.
- gl sangu
- gl eshisango sin. compl.
- gl kisangu sin. compl.
- gl rori sin. compl.
- gl sango sin. compl.
- it sangu
- it eshisango sin. compl.
- it kisangu sin. compl.
- it rori sin. compl.
- it sango sin. compl.
- nl Sangu
- nl Eshisango sin. compl.
- nl Kisangu sin. compl.
- nl Rori sin. compl.
- nl Sango sin. compl.
- pt sangu
- pt eshisango sin. compl.
- pt kisangu sin. compl.
- pt rori sin. compl.
- pt sango sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic sango se situa al sud-oest de Tanzània. Entre els grups veïns dels sangos trobem els kimbus, al nord; els hehes, a l'est; els benes, al sud-est; els safwes i els wanjis, al sud, i els wungus, a l'oest.
Els sangos són un dels tres grups majoritaris al districte de Mbarale (al nord-est de la regió de Mbeya), juntament amb els hehes i els benes.
Generalment, els parlants de sango tenen el suahili com a segona llengua: el sango s'utilitza a l'entorn familiar, les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques utilitzen el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament.
El sango s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kisangu. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasangu, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Els sangos són un dels tres grups majoritaris al districte de Mbarale (al nord-est de la regió de Mbeya), juntament amb els hehes i els benes.
Generalment, els parlants de sango tenen el suahili com a segona llengua: el sango s'utilitza a l'entorn familiar, les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques utilitzen el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament.
El sango s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kisangu. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasangu, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
segeju
segeju
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca segeju
- ca kiseguju sin. compl.
- ca sageju sin. compl.
- ca sengeju sin. compl.
- de Segeju
- de Kiseguju sin. compl.
- de Sageju sin. compl.
- de Sengeju sin. compl.
- en Segeju
- en Kiseguju sin. compl.
- en Sageju sin. compl.
- es segeju
- es kiseguju sin. compl.
- es sageju sin. compl.
- eu segeju
- eu kiseguju sin. compl.
- eu sageju sin. compl.
- fr segeju
- fr dhaiso sin. compl.
- fr kiseguju sin. compl.
- fr sageju sin. compl.
- fr sengeju sin. compl.
- gl segeju
- gl kiseguju sin. compl.
- gl sageju sin. compl.
- it segeju
- it kiseguju sin. compl.
- it sageju sin. compl.
- nl Segeju
- nl Dhaiso sin. compl.
- nl Kiseguju sin. compl.
- nl Sageju sin. compl.
- nl Sengeju sin. compl.
- pt segeju
- pt kiseguju sin. compl.
- pt sageju sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup ètnic segeju se situa al nord-est de Tanzània, a prop de la frontera amb Kenya. Entre els grups veïns dels segejus trobem els digos al nord-est; els bondeis al sud, i els shambales a l'oest. Actualment molts segejus han abandonat la seva llengua i han adoptat el digo (llengua lingüísticament propera al segeju) o el suahili (llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament).
El segeju s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El seguju rep altres denominacions, entre les quals kiseguju. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasegeju, wasuahili) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El segeju s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El seguju rep altres denominacions, entre les quals kiseguju. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasegeju, wasuahili) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
seki
seki
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca seki
- ca beseki sin. compl.
- ca bulu sin. compl.
- ca seke sin. compl.
- ca sekiana sin. compl.
- ca sekiani sin. compl.
- ca sekiyani sin. compl.
- ca sheke sin. compl.
- ar سيكي
- cy Seki
- cy Beseki sin. compl.
- cy Bulu sin. compl.
- cy Seke sin. compl.
- cy Sekiana sin. compl.
- cy Sekiani sin. compl.
- cy Sekiyani sin. compl.
- cy Sheke sin. compl.
- de Seki
- de Beseki sin. compl.
- de Bulu sin. compl.
- de Seke sin. compl.
- de Sekiana sin. compl.
- de Sekiani sin. compl.
- de Sekiyani sin. compl.
- de Sheke sin. compl.
- en Seki
- en Basek sin. compl.
- en Beseki sin. compl.
- en Bulu sin. compl.
- en Seke sin. compl.
- en Sekiana sin. compl.
- en Sekiani sin. compl.
- en Sekiyani sin. compl.
- en Sekyani sin. compl.
- en Sheke sin. compl.
- en Shekiyana sin. compl.
- es seki
- es beseki sin. compl.
- es bulu sin. compl.
- es seke sin. compl.
- es sekiana sin. compl.
- es sekiani sin. compl.
- es sekiyani sin. compl.
- es sheke sin. compl.
- eu besekiera
- eu beseki sin. compl.
- eu besekiera sin. compl.
- eu bulu sin. compl.
- eu seke sin. compl.
- eu seki sin. compl.
- eu sekiana sin. compl.
- eu sekiani sin. compl.
- eu sekiyani sin. compl.
- eu sheke sin. compl.
- fr seki
- fr beseki sin. compl.
- fr bulu sin. compl.
- fr seke sin. compl.
- fr sekiana sin. compl.
- fr sekiani sin. compl.
- fr sekiyani sin. compl.
- fr sheke sin. compl.
- gl seki
- gl beseki sin. compl.
- gl bulu sin. compl.
- gl seke sin. compl.
- gl sekiana sin. compl.
- gl sekiani sin. compl.
- gl sekiyani sin. compl.
- gl sheke sin. compl.
- gn seki
- gn seke sin. compl.
- gn sekiana sin. compl.
- gn sekiani sin. compl.
- gn sekiyani sin. compl.
- gn sheke sin. compl.
- gn veseki sin. compl.
- gn vulu sin. compl.
- it seki
- it beseki sin. compl.
- it bulu sin. compl.
- it seke sin. compl.
- it sekiana sin. compl.
- it sekiani sin. compl.
- it sekiyani sin. compl.
- it sheke sin. compl.
- pt seki
- pt beseki sin. compl.
- pt bulu sin. compl.
- pt seke sin. compl.
- pt sekiana sin. compl.
- pt sekiani sin. compl.
- pt sekiyani sin. compl.
- pt sheke sin. compl.
- tmh Tasekit
- tmh beseki sin. compl.
- tmh bulu sin. compl.
- tmh Seke sin. compl.
- tmh sekiana sin. compl.
- tmh sekiani sin. compl.
- tmh sekiyani sin. compl.
- tmh sheke sin. compl.
- zh 塞奇语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Gabon, Àfrica > Guinea Equatorial
Definición
El grup etnolingüístic beseki s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a semiplayeros, juntament amb els balengues i els bissios. Alguns autors consideren, però, que aquests grups formen part dels pobles ndowes o playeros (terme utilitzat pels colonitzadors espanyols per a referir-se als pobles que van trobar a les zones costaneres), amb els quals han mantingut sempre una estreta relació.
La llengua seki s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
La llengua seki s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
setswana
setswana
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Botswana, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zimbabwe
- ca setswana
- ca tswana sin. compl.
- cod setswana
- ar سيتسوانا
- cy Setswana
- de Setswana
- de Tswana sin. compl.
- en Setswana
- en Tswana sin. compl.
- es chuana
- es tswana sin. compl.
- eu tswanera
- eu setswana sin. compl.
- eu setswanera sin. compl.
- eu tswana sin. compl.
- fr tswana
- fr setswana sin. compl.
- gl setswana
- gl tswana sin. compl.
- gn chuána
- gn tswana sin. compl.
- it tswana
- ja ツワナ語
- nl Setswana
- nl Tswana sin. compl.
- pt setswana
- pt tsuana sin. compl.
- pt tswana sin. compl.
- ru Сетсвана
- ru Чвана sin. compl.
- ru Тсвана sin. compl.
- zh 塞茨瓦纳
- zh 茨瓦纳 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Botswana, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zimbabwe
Definición
El setswana és la llengua majoritària de Botswana, amb un 78% del total de població, seguida de l'ikalanga (8%) i el sekgalagadi (3%). A més dels parlants nadius, moltes altres persones a Botswana (unes 150.000) empren el setswana com a llengua franca.
A Sud-àfrica, el setswana és la cinquena llengua en nombre de parlants (8%), rere el zulú (24%), el xhosa (18%), l'afrikaans (13%) i el sotho septentrional (9%). A més, hi ha minories tswanes a Zimbàbue i a Namíbia.
Dintre de les llengües bantús, el setswana és especialment proper al sotho (parlat entre Botswana, Sud-àfrica i Lesotho), amb el qual el grau de intel·ligibilitat mútua és força alt. Entre els dialectes del setswana hi ha el tlahaping, el rolong, el kwena, el kgatla, el ngwatu, el tawana, el lete, el ngwaketse i el tlokwa. L'estàndard setswana està basat en el diacte kgatla.
El setswana té una presència normal en l'ensenyament i en els mitjans de comunicació tant a Botswana com a Sud-àfrica, per bé que per escrit preval l'ús de l'anglès.
A Sud-àfrica, el setswana és la cinquena llengua en nombre de parlants (8%), rere el zulú (24%), el xhosa (18%), l'afrikaans (13%) i el sotho septentrional (9%). A més, hi ha minories tswanes a Zimbàbue i a Namíbia.
Dintre de les llengües bantús, el setswana és especialment proper al sotho (parlat entre Botswana, Sud-àfrica i Lesotho), amb el qual el grau de intel·ligibilitat mútua és força alt. Entre els dialectes del setswana hi ha el tlahaping, el rolong, el kwena, el kgatla, el ngwatu, el tawana, el lete, el ngwaketse i el tlokwa. L'estàndard setswana està basat en el diacte kgatla.
El setswana té una presència normal en l'ensenyament i en els mitjans de comunicació tant a Botswana com a Sud-àfrica, per bé que per escrit preval l'ús de l'anglès.
shambala
shambala
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca shambala
- ca kisambaa sin. compl.
- ca kishambaa sin. compl.
- ca kishambala sin. compl.
- ca sambaa sin. compl.
- ca sambala sin. compl.
- ca sambara sin. compl.
- ca schambala sin. compl.
- ca shambaa sin. compl.
- ar شامبالا
- cy Shambala
- cy Kisambaa sin. compl.
- cy Kishambaa sin. compl.
- cy Kishambala sin. compl.
- cy Sambaa sin. compl.
- cy Sambala sin. compl.
- cy Sambara sin. compl.
- cy Schambala sin. compl.
- cy Shambaa sin. compl.
- de Shambala
- de Kisambaa sin. compl.
- de Kishambaa sin. compl.
- de Kishambala sin. compl.
- de Sambaa sin. compl.
- de Sambala sin. compl.
- de Sambara sin. compl.
- de Schambala sin. compl.
- de Shambaa sin. compl.
- en Shambala
- en Kisambaa sin. compl.
- en Kishambaa sin. compl.
- en Kishambala sin. compl.
- en Sambaa sin. compl.
- en Sambala sin. compl.
- en Sambara sin. compl.
- en Schambala sin. compl.
- en Shambaa sin. compl.
- es chambala
- es kisambaa sin. compl.
- es kishambaa sin. compl.
- es kishambala sin. compl.
- es sambaa sin. compl.
- es sambala sin. compl.
- es sambara sin. compl.
- es schambala sin. compl.
- es shambaa sin. compl.
- es shambala sin. compl.
- eu shambalera
- eu kisambaa sin. compl.
- eu kishambaa sin. compl.
- eu kishambala sin. compl.
- eu sambaa sin. compl.
- eu sambala sin. compl.
- eu sambara sin. compl.
- eu schambala sin. compl.
- eu shambala sin. compl.
- fr shambala
- fr kisambaa sin. compl.
- fr kishambaa sin. compl.
- fr kishambala sin. compl.
- fr sambaa sin. compl.
- fr sambala sin. compl.
- fr sambara sin. compl.
- fr schambala sin. compl.
- fr shambaa sin. compl.
- gl shambala
- gl kisambaa sin. compl.
- gl kishambaa sin. compl.
- gl kishambala sin. compl.
- gl sambaa sin. compl.
- gl sambala sin. compl.
- gl sambara sin. compl.
- gl schambala sin. compl.
- gl shambaa sin. compl.
- gn shambala
- gn kisambaa sin. compl.
- gn kishambaa sin. compl.
- gn kishambala sin. compl.
- gn sambaa sin. compl.
- gn sambara sin. compl.
- gn schambala sin. compl.
- gn shambaa sin. compl.
- it shambala
- it kisambaa sin. compl.
- it kishambaa sin. compl.
- it kishambala sin. compl.
- it sambaa sin. compl.
- it sambala sin. compl.
- it sambara sin. compl.
- it schambala sin. compl.
- it shambaa sin. compl.
- pt shambala
- pt kisambaa sin. compl.
- pt kishambaa sin. compl.
- pt kishambala sin. compl.
- pt sambaa sin. compl.
- pt sambala sin. compl.
- pt sambara sin. compl.
- pt schambala sin. compl.
- pt shambaa sin. compl.
- tmh Tacambalat
- tmh Kisambaa sin. compl.
- tmh kishambaa sin. compl.
- tmh kishambala sin. compl.
- tmh sambaa sin. compl.
- tmh sambala sin. compl.
- tmh sambara sin. compl.
- tmh schambala sin. compl.
- tmh shambaa sin. compl.
- zh 桑巴拉语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels shambales, que han tingut una forta influència sobre els asus i els bondeis.
Els parlants del shambala són generalment bilingües: el shambala s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques utilitzen el suahili o una altra llengua parlada a la regió.
El shambala s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Els parlants del shambala són generalment bilingües: el shambala s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques utilitzen el suahili o una altra llengua parlada a la regió.
El shambala s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
sizaki
sizaki
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca sizaki
- ca kisizaki sin. compl.
- ca sasi sin. compl.
- ca shashi sin. compl.
- ar سيزاكي
- cy Sizaki
- cy Kisizaki sin. compl.
- cy Sasi sin. compl.
- cy Shashi sin. compl.
- de Sizaki
- de Kisizaki sin. compl.
- de Sasi sin. compl.
- de Shashi sin. compl.
- en Sizaki
- en Kisizaki sin. compl.
- en Sasi sin. compl.
- en Shashi sin. compl.
- es sizaki
- es kisizaki sin. compl.
- es sasi sin. compl.
- es shashi sin. compl.
- eu sizakiera
- eu kisizaki sin. compl.
- eu sasi sin. compl.
- eu shashi sin. compl.
- eu sizaki sin. compl.
- eu sizakiera sin. compl.
- fr sizaki
- fr kisizaki sin. compl.
- fr sasi sin. compl.
- fr shashi sin. compl.
- gl sizaki
- gl kisizaki sin. compl.
- gl sasi sin. compl.
- gl shashi sin. compl.
- gn sisaki
- gn kisisaki sin. compl.
- gn sasi sin. compl.
- gn shashi sin. compl.
- it sizaki
- it kisizaki sin. compl.
- it sasi sin. compl.
- it shashi sin. compl.
- pt sizaki
- pt kisizaki sin. compl.
- pt sasi sin. compl.
- pt shashi sin. compl.
- tmh Tasizakit
- tmh kisizaki sin. compl.
- tmh sasi sin. compl.
- tmh Shashi sin. compl.
- zh 斯扎基语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte sociolingüístic de comunitats veïnes. Aquest és el cas dels sizakis, que han rebut una forta influència dels luos.
Generalment, els parlants de sizaki tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tot l'Àfrica oriental.
Hi ha autors (Lewis, 2009) que consideren el sizaki un dialecte de l'ikizu.
El sizaki és una llengua bantú que es parla al nord de Tanzània, a prop de la costa sud-est del llac Victòria. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Generalment, els parlants de sizaki tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tot l'Àfrica oriental.
Hi ha autors (Lewis, 2009) que consideren el sizaki un dialecte de l'ikizu.
El sizaki és una llengua bantú que es parla al nord de Tanzània, a prop de la costa sud-est del llac Victòria. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
sonjo
sonjo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca sonjo
- ca kisonjo sin. compl.
- ca sonyo sin. compl.
- ca temi sin. compl.
- ca wasonjo sin. compl.
- ca watemi sin. compl.
- ar سونجو
- cy Sonjo
- cy Kisonjo sin. compl.
- cy Sonyo sin. compl.
- cy Temi sin. compl.
- cy Wasonjo sin. compl.
- cy Watemi sin. compl.
- de Sonjo
- de Kisonjo sin. compl.
- de Sonyo sin. compl.
- de Temi sin. compl.
- de Wasonjo sin. compl.
- de Watemi sin. compl.
- en Sonjo
- en Kisonjo sin. compl.
- en Sonyo sin. compl.
- en Temi sin. compl.
- en Wasonjo sin. compl.
- en Watemi sin. compl.
- es temi
- es kisonjo sin. compl.
- es sonjo sin. compl.
- es sonyo sin. compl.
- es wasonjo sin. compl.
- es watemi sin. compl.
- eu temiera
- eu kisonjo sin. compl.
- eu sonjo sin. compl.
- eu sonyo sin. compl.
- eu temi sin. compl.
- eu wasonjo sin. compl.
- eu watemi sin. compl.
- fr sonjo
- fr kisonjo sin. compl.
- fr sonyo sin. compl.
- fr temi sin. compl.
- fr wasonjo sin. compl.
- fr watemi sin. compl.
- gl sonjo
- gl kisonjo sin. compl.
- gl sonyo sin. compl.
- gl temi sin. compl.
- gl wasonjo sin. compl.
- gl watemi sin. compl.
- gn sonjo
- gn kisonjo sin. compl.
- gn sonyo sin. compl.
- gn temi sin. compl.
- gn wasonjo sin. compl.
- gn watemi sin. compl.
- it sonjo
- it kisonjo sin. compl.
- it sonyo sin. compl.
- it temi sin. compl.
- it wasonjo sin. compl.
- it watemi sin. compl.
- pt sonjo
- pt kisonjo sin. compl.
- pt sonyo sin. compl.
- pt temi sin. compl.
- pt wasonjo sin. compl.
- pt watemi sin. compl.
- tmh Tasunjut
- tmh kisonjo sin. compl.
- tmh sonyo sin. compl.
- tmh Temi sin. compl.
- tmh wasonjo sin. compl.
- tmh watemi sin. compl.
- zh 松霍语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic sonjo se situa al nord de Tanzània, a l'oest del llac Natron. Aquest grup ha rebut una forta influència dels massais, un poble tradicionalment ramader que es va expandir, tot cercant noves terres per a la pastura, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió dels massais va tenir un fort impacte sociolingüístic en algunes comunitats, que sovint van adoptar la seva llengua o la seva forma de vida. Entre les llengües de Tanzània que es van veure afectades hi podem trobar el sonjo, l'akie i l'aasax.
Generalment, els parlants de sonjo tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
La llengua sonjo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Generalment, els parlants de sonjo tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
La llengua sonjo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
sotho meridional
sotho meridional
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > República de Sud-àfrica
- ca sotho meridional
- ca sesotho sin. compl.
- ca sisutho sin. compl.
- ca sotho sin. compl.
- ca souto sin. compl.
- ca suthu sin. compl.
- ca suto sin. compl.
- ar سوثو الجنوبية
- cy Sotho Deheuol
- cy Sesotho sin. compl.
- cy Sisutho sin. compl.
- cy Sotho sin. compl.
- cy Souto sin. compl.
- cy Suthu sin. compl.
- cy Suto sin. compl.
- de Südsotho
- de Sesotho sin. compl.
- de Sisutho sin. compl.
- de Sotho sin. compl.
- de Souto sin. compl.
- de Suthu sin. compl.
- de Suto sin. compl.
- en Southern Sotho
- en Sesotho sin. compl.
- en Sesutu sin. compl.
- en Sisutho sin. compl.
- en Sotho sin. compl.
- en Souto sin. compl.
- en Suthu sin. compl.
- en Suto sin. compl.
- en Sutu sin. compl.
- es soto meridional
- es sesoto sin. compl.
- es sisutho sin. compl.
- es soto sin. compl.
- es souto sin. compl.
- es suthu sin. compl.
- es suto sin. compl.
- eu sothoera
- eu hegoaldeko sothoera sin. compl.
- eu sesotho sin. compl.
- eu sisutho sin. compl.
- eu sotho sin. compl.
- eu souto sin. compl.
- eu suthu sin. compl.
- eu suto sin. compl.
- fr sotho du Sud
- fr sesotho sin. compl.
- fr sisutho sin. compl.
- fr sotho méridional sin. compl.
- fr souto sin. compl.
- fr suthu sin. compl.
- fr suto sin. compl.
- gl sotho meridional
- gl sesotho sin. compl.
- gl sisutho sin. compl.
- gl sotho sin. compl.
- gl souto sin. compl.
- gl suthu sin. compl.
- gl suto sin. compl.
- gn soto ñembygua
- gn sesoto sin. compl.
- gn sisuto sin. compl.
- gn soto sin. compl.
- gn souto sin. compl.
- gn suto sin. compl.
- gn sutu sin. compl.
- it sotho meridionale
- it sesotho sin. compl.
- it sisutho sin. compl.
- it sotho sin. compl.
- it souto sin. compl.
- it suthu sin. compl.
- it suto sin. compl.
- pt sotho meridional
- pt sesotho sin. compl.
- pt sisutho sin. compl.
- pt sotho sin. compl.
- pt souto sin. compl.
- pt suthu sin. compl.
- pt suto sin. compl.
- tmh Tasuthut tanzulant
- tmh sesotho sin. compl.
- tmh sisutho sin. compl.
- tmh Sotho sin. compl.
- tmh souto sin. compl.
- tmh suthu sin. compl.
- tmh suto sin. compl.
- zh 南方索托语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Lesotho, Àfrica > República de Sud-àfrica
Definición
El grup etnolingüístic sotho meridional constitueix el grup majoritari de Lesotho (on representa més del 95% de la població total) i un dels grups majoritaris de la República de Sud-àfrica (7,7% de la població total), juntament amb el zulú (23 %), el xhosa (16.5%) i el pedi o sotho septentrional (9,4%). El sotho meridional és lingüísticament proper al sotho septentrional i al tswana, amb els quals forma el subgrup sotho de les llengües bantús.
A Sud-àfrica, el sotho meridional es parla principalment a les províncies d'Estat Lliure, on és una llengua majoritària (64,4% de la població local), i de Gauteng (13,1%). Podem distingir diversos dialectes d'aquesta llengua: sekgolokwe, setlokwa, sekwena i serotse (selozi).
El sotho meridional s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
A Sud-àfrica, el sotho meridional es parla principalment a les províncies d'Estat Lliure, on és una llengua majoritària (64,4% de la població local), i de Gauteng (13,1%). Podem distingir diversos dialectes d'aquesta llengua: sekgolokwe, setlokwa, sekwena i serotse (selozi).
El sotho meridional s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
