luguru
luguru
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca luguru
- ca guru sin. compl.
- ca ikiruguru sin. compl.
- ca kiluguru sin. compl.
- ca kiruguru sin. compl.
- ca lughuru sin. compl.
- ca lugulu sin. compl.
- ca ruguru sin. compl.
- de Luguru
- de Guru sin. compl.
- de Ikiruguru sin. compl.
- de Kiliguru sin. compl.
- de Lugulu sin. compl.
- en Luguru
- en Guru sin. compl.
- en Ikiruguru sin. compl.
- en Kiluguru sin. compl.
- en Lughuru sin. compl.
- en Luguru sin. compl.
- en Ruguru sin. compl.
- es luguru
- es guru sin. compl.
- es ikiruguru sin. compl.
- es kiluguru sin. compl.
- es lughuru sin. compl.
- es luguru sin. compl.
- es ruguru sin. compl.
- eu luguru
- eu guru sin. compl.
- eu ikiruguru sin. compl.
- eu kiluguru sin. compl.
- eu lughuru sin. compl.
- eu luguru sin. compl.
- eu ruguru sin. compl.
- fr luguru
- fr guru sin. compl.
- fr ikiruguru sin. compl.
- fr kiliguru sin. compl.
- fr lugulu sin. compl.
- gl luguru
- gl guru sin. compl.
- gl ikiruguru sin. compl.
- gl kiluguru sin. compl.
- gl lughuru sin. compl.
- gl luguru sin. compl.
- gl ruguru sin. compl.
- it luguru
- it guru sin. compl.
- it ikiruguru sin. compl.
- it kiluguru sin. compl.
- it lughuru sin. compl.
- it luguru sin. compl.
- it ruguru sin. compl.
- nl Luguru
- nl Guru sin. compl.
- nl Ikiruguru sin. compl.
- nl Kiliguru sin. compl.
- nl Lugulu sin. compl.
- pt luguru
- pt guru sin. compl.
- pt ikiruguru sin. compl.
- pt kiluguru sin. compl.
- pt lughuru sin. compl.
- pt luguru sin. compl.
- pt ruguru sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic luguru ('gent de la muntanya') se situa tradicionalment a les muntanyes Uluguru, a l'est de Tanzània, i és un dels grups més nombrosos d'aquest país. Entre els grups veïns dels lugurus trobem els ngulus, al nord; els kutus, al sud; els zaramos, a l'est; i els sagales, a l'oest.
El luguru s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kiluguru. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (waluguru, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El luguru s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kiluguru. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (waluguru, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
machinga
machinga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca machinga
- de Machinga
- en Machinga
- es machinga
- eu machinga
- fr machinga
- gl machinga
- it machinga
- nl Machinga
- pt machinga
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic machinga se situa a la regió costanera de Lindi, al sud-est de Tanzània. Aquesta comunitat ha rebut una forta influència cultural i lingüística d'un dels grups veïns, els makondes, els quals estan establerts al sud dels machingues, a les dues ribes del riu Ruvuma.
El machinga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El machinga s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
makonde
makonde
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
- ca makonde
- ca chimakonde sin. compl.
- ca chinimakonde sin. compl.
- ca cimakonde sin. compl.
- ca konde sin. compl.
- ca maconde sin. compl.
- ca matambe sin. compl.
- ca matambwe sin. compl.
- ca mekwengo sin. compl.
- ar ماكوندي
- cy Makonde
- cy Chimakonde sin. compl.
- cy Chinimakonde sin. compl.
- cy Cimakonde sin. compl.
- cy Konde sin. compl.
- cy Maconde sin. compl.
- cy Matambe sin. compl.
- cy Matambwe sin. compl.
- cy Mekwengo sin. compl.
- de Makonde
- de Chimakonde sin. compl.
- de Chinimakonde sin. compl.
- de Cimakonde sin. compl.
- de Konde sin. compl.
- de Maconde sin. compl.
- de Matambe sin. compl.
- de Matambwe sin. compl.
- de Mekwengo sin. compl.
- en Makonde
- en Chimakonde sin. compl.
- en Chinimakonde sin. compl.
- en Cimakonde sin. compl.
- en Konde sin. compl.
- en Maconde sin. compl.
- en Matambe sin. compl.
- en Matambwe sin. compl.
- en Mekwengo sin. compl.
- es makonde
- es chimakonde sin. compl.
- es chinimakonde sin. compl.
- es cimakonde sin. compl.
- es konde sin. compl.
- es maconde sin. compl.
- es matambe sin. compl.
- es matambwe sin. compl.
- es mekwengo sin. compl.
- eu makondeera
- eu chimakonde sin. compl.
- eu chinimakonde sin. compl.
- eu cimakonde sin. compl.
- eu konde sin. compl.
- eu maconde sin. compl.
- eu makonde sin. compl.
- eu matambe sin. compl.
- eu matambwe sin. compl.
- eu mekwengo sin. compl.
- fr makondé
- fr chimakondé sin. compl.
- fr chinimakondé sin. compl.
- fr cimakondé sin. compl.
- fr kondé sin. compl.
- fr macondé sin. compl.
- fr matambé sin. compl.
- fr mekwengo sin. compl.
- gl makonde
- gl chimakonde sin. compl.
- gl chinimakonde sin. compl.
- gl cimakonde sin. compl.
- gl konde sin. compl.
- gl maconde sin. compl.
- gl matambe sin. compl.
- gl matambwe sin. compl.
- gl mekwengo sin. compl.
- gn makonde
- gn chimakonde sin. compl.
- gn chinimakonde sin. compl.
- gn cimakonde sin. compl.
- gn konde sin. compl.
- gn maconde sin. compl.
- gn matambe sin. compl.
- gn matambwe sin. compl.
- gn mekwengo sin. compl.
- it makonde
- it chimakonde sin. compl.
- it chinimakonde sin. compl.
- it cimakonde sin. compl.
- it konde sin. compl.
- it maconde sin. compl.
- it matambe sin. compl.
- it matambwe sin. compl.
- it mekwengo sin. compl.
- pt maconde
- pt chimaconde sin. compl.
- pt chimakonde sin. compl.
- pt chinimaconde sin. compl.
- pt chinimakonde sin. compl.
- pt cimaconde sin. compl.
- pt konde sin. compl.
- pt makonde sin. compl.
- pt matambe sin. compl.
- pt matambwe sin. compl.
- pt mekwengo sin. compl.
- tmh Tamakundit
- tmh Chimakonde sin. compl.
- tmh chinimakonde sin. compl.
- tmh cimakonde sin. compl.
- tmh konde sin. compl.
- tmh maconde sin. compl.
- tmh matambe sin. compl.
- tmh matambwe sin. compl.
- tmh mekwengo sin. compl.
- zh 马孔德语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic makonde està establert a les dues ribes del riu Ruvuma, que en una bona part del seu recorregut fa la funció de frontera entre Tanzània (país al qual pertany) i Moçambic. Els makondes representen aproximadament el 2,8% de la població de Tanzània (on generalment tenen el suahili com a segona llengua) i el 2% de Moçambic. Els makondes han tingut una forta influència cultural i lingüística sobre algunes comunitats veïnes, com els mweres i els michingues (Tanzània). El grup dels makondes de Tanzània es pot dividir en tres grups principals: els marabes, els quals han rebut una gran influència cultural dels suahilis, els nnimes i els ndondes. Hi ha un altre grup que es considera part dels makondes: els matambwes, que viuen a prop dels ndondes.
La llengua makonde està formada per diverses varietats dialectals: el chinnima, el chindonde, el chimaraba i el chimatambwe (a Tanzània), i el shimakonde do Planalto, el shidonde, el shiyanga, el shimwalu, el shimwambe i el simakonde (a Moçambic).
El makonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
La llengua makonde està formada per diverses varietats dialectals: el chinnima, el chindonde, el chimaraba i el chimatambwe (a Tanzània), i el shimakonde do Planalto, el shidonde, el shiyanga, el shimwalu, el shimwambe i el simakonde (a Moçambic).
El makonde s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
makua
makua
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
- ca makua
- ca imakua sin. compl.
- ca kimakua sin. compl.
- ca makhua sin. compl.
- ca makhuwa-meetto sin. compl.
- ca makoa sin. compl.
- ca makuwa sin. compl.
- ca mato sin. compl.
- de Makua
- de Emakua sin. compl.
- de Macua sin. compl.
- de Makhuwa sin. compl.
- de Maquoua sin. compl.
- en Makua
- en Imakua sin. compl.
- en Kimakua sin. compl.
- en Makhua sin. compl.
- en Makhuwa-meetto sin. compl.
- en Makoa/Makuwa sin. compl.
- en Mato sin. compl.
- es makua
- es imakua sin. compl.
- es kimakua sin. compl.
- es makhua sin. compl.
- es makhuwa-meetto sin. compl.
- es makoa/Makuwa sin. compl.
- es mato sin. compl.
- eu makua
- eu imakua sin. compl.
- eu kimakua sin. compl.
- eu makhua sin. compl.
- eu makhuwa-meetto sin. compl.
- eu makoa/Makuwa sin. compl.
- eu mato sin. compl.
- fr makhuwa
- fr imakua sin. compl.
- fr makhua sin. compl.
- fr makua sin. compl.
- fr maquoua sin. compl.
- gl makua
- gl imakua sin. compl.
- gl kimakua sin. compl.
- gl makhua sin. compl.
- gl makhuwa-meetto sin. compl.
- gl makoa/Makuwa sin. compl.
- gl mato sin. compl.
- it makua
- it imakua sin. compl.
- it kimakua sin. compl.
- it makhua sin. compl.
- it makhuwa-meetto sin. compl.
- it makoa/Makuwa sin. compl.
- it mato sin. compl.
- nl Makua
- nl Imakua sin. compl.
- nl Makhua sin. compl.
- nl Makhuwa sin. compl.
- nl Maquoua sin. compl.
- pt makua
- pt imakua sin. compl.
- pt kimakua sin. compl.
- pt makhua sin. compl.
- pt makhuwa-meetto sin. compl.
- pt makoa/Makuwa sin. compl.
- pt mato sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
Definición
El makua es parla al nord de Moçambic, on és la llengua majoritària, i a l'extrem sud de Tanzània. Aquesta llengua és lingüísticament propera al lomwe (parlat a Moçambic) i consta de diversos dialectes, entre els quals els següents: emakhuwa, enahara, esaaka, esankaci, emarevoni, elomwe, emeetto i echirima.
El makua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El makua rep altres denominacions, entre les quals kimakua. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamakua, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El makua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El makua rep altres denominacions, entre les quals kimakua. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamakua, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
malila
malila
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca malila
- ca ishimalilia sin. compl.
- ca kimalila sin. compl.
- ca malilia sin. compl.
- ca shimalilia sin. compl.
- ar ماليلا
- cy Malila
- cy Ishimalilia sin. compl.
- cy Kimalila sin. compl.
- cy Malilia sin. compl.
- cy Shimalilia sin. compl.
- de Malila
- de Ishimalilia sin. compl.
- de Kimalila sin. compl.
- de Malilia sin. compl.
- de Shimalilia sin. compl.
- en Malila
- en Ishimalilia sin. compl.
- en Kimalila sin. compl.
- en Malilia sin. compl.
- en Shimalilia sin. compl.
- es malila
- es ishimalilia sin. compl.
- es kimalila sin. compl.
- es malilia sin. compl.
- es shimalilia sin. compl.
- eu malila
- eu ishimalilia sin. compl.
- eu kimalila sin. compl.
- eu malilia sin. compl.
- eu shimalilia sin. compl.
- fr malila
- fr ishimalilia sin. compl.
- fr kimalila sin. compl.
- fr malilia sin. compl.
- fr shimalilia sin. compl.
- gl malila
- gl ishimalilia sin. compl.
- gl kimalila sin. compl.
- gl malilia sin. compl.
- gl shimalilia sin. compl.
- gn malila
- gn ishimalilia sin. compl.
- gn kimalila sin. compl.
- gn malilia sin. compl.
- gn shimalilia sin. compl.
- it malila
- it ishimalilia sin. compl.
- it kimalila sin. compl.
- it malilia sin. compl.
- it shimalilia sin. compl.
- pt malila
- pt ishimalilia sin. compl.
- pt kimalila sin. compl.
- pt malilia sin. compl.
- pt shimalilia sin. compl.
- tmh Tamalilat
- tmh Ishimalilia sin. compl.
- tmh kimalila sin. compl.
- tmh malilia sin. compl.
- tmh shimalilia sin. compl.
- zh 马里拉语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic malila se situa al sud-oest de Tanzània. El seu territori tradicional es troba a la regió muntanyosa amb el mateix nom (Malila o Umalila), situada al sud-oest de la ciutat de Mbeya. Entre els grups veïns dels maliles trobem els safwes (songwes i porotos) al nord i al nord-est; els nyihes a l'oest; els lambyes i els ndalis, al sud i al sud-est, i els nyakyuses a l'est.
Pel que fa al nombre de parlants d'aquesta llengua, les dades disponibles són molt divergents: un cens de l'any 1957 estimava que la població malila era de 20.745 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 2005 el nombre de parlants de malila arribava a 65.000 persones.
El malila s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Aquesta llengua és lingüísticament propera al ndali, al nyiha i al safwa.
Pel que fa al nombre de parlants d'aquesta llengua, les dades disponibles són molt divergents: un cens de l'any 1957 estimava que la població malila era de 20.745 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 2005 el nombre de parlants de malila arribava a 65.000 persones.
El malila s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Aquesta llengua és lingüísticament propera al ndali, al nyiha i al safwa.
mambwe
mambwe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
- ca mambwe
- ca ichimambwe sin. compl.
- ca kimambwe sin. compl.
- ca mambue sin. compl.
- de Mambwe-Lungu
- de Fipa-Mambwe sin. compl.
- de Mambwe sin. compl.
- de Rungu sin. compl.
- en Mambwe
- en Ichimambwe sin. compl.
- en Kimambwe sin. compl.
- en Mambue sin. compl.
- es mambwe
- es ichimambwe sin. compl.
- es kimambwe sin. compl.
- es mambue sin. compl.
- eu mambwe
- eu ichimambwe sin. compl.
- eu kimambwe sin. compl.
- eu mambue sin. compl.
- fr mambwe
- fr ichimambwe sin. compl.
- fr kimambwe sin. compl.
- fr mambue sin. compl.
- fr mambwe-Lungu sin. compl.
- gl mambwe
- gl ichimambwe sin. compl.
- gl kimambwe sin. compl.
- gl mambue sin. compl.
- it mambwe
- it ichimambwe sin. compl.
- it kimambwe sin. compl.
- it mambue sin. compl.
- nl Mambwe
- nl Ichimambwe sin. compl.
- nl Kimambwe sin. compl.
- nl Mambue sin. compl.
- nl Mambwe-Lungu sin. compl.
- pt mambwe
- pt ichimambwe sin. compl.
- pt kimambwe sin. compl.
- pt mambue sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia
Definición
El mambwe es parla al sud-oest de Tanzània i al nord-est de Zàmbia. Entre les llengües veïnes trobem el fipa, al nord; el bemba, al sud; el nyamwanga, a l'est, i el rungu, a l'oest. Alguns autors consideren que el mambwe i el rungu són varietats d'una mateixa llengua.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El mambwe rep altres denominacions, entre les quals kimambwe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kimambwe, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El mambwe rep altres denominacions, entre les quals kimambwe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kimambwe, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
manda
manda
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca manda
- ca kimanda sin. compl.
- de Manda
- de Kimanda sin. compl.
- en Manda
- en Kimanda sin. compl.
- es manda
- es kimanda sin. compl.
- eu manda
- eu kimanda sin. compl.
- fr manda
- fr kimanda sin. compl.
- gl manda
- gl kimanda sin. compl.
- it manda
- it kimanda sin. compl.
- nl Manda
- nl Kimanda sin. compl.
- pt manda
- pt kimanda sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els mandes són un grup etnolingüístic establert al sud de Tanzània, concretament a la riba nord-est del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa). Entre els grups veïns dels mandes trobem els pangwes, al nord; els mpotos i els matengos, al sud; els nyases, al sud-oest, i els ngonis, a l'est.
Els mandes són un dels quatre grups majoritaris del districte de Mbinga (regió de Ruvuma), juntament amb els ngonis, els matengos i els nyases. També són un dels grups més nombrosos al districte de Ludewa (regió d'Iringa), on viuen també els pangwes i els kisis.
El manda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El manda rep altres denominacions, entre les quals kimanda. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamanda, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Els mandes són un dels quatre grups majoritaris del districte de Mbinga (regió de Ruvuma), juntament amb els ngonis, els matengos i els nyases. També són un dels grups més nombrosos al districte de Ludewa (regió d'Iringa), on viuen també els pangwes i els kisis.
El manda s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El manda rep altres denominacions, entre les quals kimanda. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamanda, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
mankon
mankon
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
- ca mankon
- ca bida sin. compl.
- de Ngemba
- de Alatening sin. compl.
- de Anyang sin. compl.
- de Mankon sin. compl.
- en Mankon
- en Vida sin. compl.
- es mankon
- es vida sin. compl.
- eu mankon
- eu vida sin. compl.
- fr mankon
- fr ngemba sin. compl.
- fr vida sin. compl.
- gl mankon
- gl vida sin. compl.
- it mankon
- it vida sin. compl.
- nl Mankon
- nl Ngemba sin. compl.
- nl Vida sin. compl.
- pt mankon
- pt vida sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun
Definición
El mankon forma part del grup de llengües ngembes, el qual inclou també l'awing, el bafut, el bambili (amb el qual hi ha un grau elevat d'intel·ligibilitat), el mundum, el nkwen i el pinyin. Alguns autors consideren que el mankon no és una llengua diferenciada sinó un dels dialectes que formarien la llengua ngemba.
Els parlants de mankon generalment parlen també anglès i pidgin anglès del Camerun, llengües utilitzades amb persones d'altres comunitats lingüístiques. Malgrat que l'ús d'aquestes dues llengües està augmentant entre les generacions més joves, els mankons mostren una actitud positiva envers la seva llengua, la qual s'utilitza amb normalitat a l'entorn familiar i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic.
Els parlants de mankon generalment parlen també anglès i pidgin anglès del Camerun, llengües utilitzades amb persones d'altres comunitats lingüístiques. Malgrat que l'ús d'aquestes dues llengües està augmentant entre les generacions més joves, els mankons mostren una actitud positiva envers la seva llengua, la qual s'utilitza amb normalitat a l'entorn familiar i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic.
matengo
matengo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca matengo
- ca chimatengo sin. compl.
- ca kimatengo sin. compl.
- de Matengo
- de Chimatengo sin. compl.
- de Kimatengo sin. compl.
- en Matengo
- en Chimatengo sin. compl.
- en Kimatengo sin. compl.
- es matengo
- es chimatengo sin. compl.
- es kimatengo sin. compl.
- eu matengo
- eu chimatengo sin. compl.
- eu kimatengo sin. compl.
- fr matengo
- fr chimatengo sin. compl.
- fr kimatengo sin. compl.
- gl matengo
- gl chimatengo sin. compl.
- gl kimatengo sin. compl.
- it matengo
- it chimatengo sin. compl.
- it kimatengo sin. compl.
- nl Matengo
- nl Chimatengo sin. compl.
- nl Kimatengo sin. compl.
- pt matengo
- pt chimatengo sin. compl.
- pt kimatengo sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els matengos, coneguts com a 'gent dels boscos' (del terme matengo kitengo, 'bosc dens'), són un grup etnolingüístic establert al sud de Tanzània, concretament al nord-est del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa). Entre els grups veïns dels matengos trobem els mandes i els mpotos, al nord; els ngonis a l'est, i els nyases, a l'oest.
Els matengos són un dels quatre grups majoritaris del districte de Mbinga (60% de la població), juntament amb els ngonis, els mandes i els nyases.
El territori tradicional dels matengos se situa a les terres baixes situades al nord-oest de la regió de Ruvuma. Actualment, però, la majoria dels matengos viuen a les zones muntanyoses del districte de Mbinga, on es van establir fugint de la invasió ngoni cap a la meitat del segle XIX.
El matengo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El matengo rep altres denominacions, entre les quals kimatengo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamatengo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Els matengos són un dels quatre grups majoritaris del districte de Mbinga (60% de la població), juntament amb els ngonis, els mandes i els nyases.
El territori tradicional dels matengos se situa a les terres baixes situades al nord-oest de la regió de Ruvuma. Actualment, però, la majoria dels matengos viuen a les zones muntanyoses del districte de Mbinga, on es van establir fugint de la invasió ngoni cap a la meitat del segle XIX.
El matengo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El matengo rep altres denominacions, entre les quals kimatengo. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wamatengo, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
matumbi
matumbi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca matumbi
- ca kimatumbi sin. compl.
- ar ماتومبي
- cy Matumbi
- cy Kimatumbi sin. compl.
- de Matumbi
- de Kimatumbi sin. compl.
- de Kimatuumbi sin. compl.
- en Matumbi
- en Kimatumbi sin. compl.
- en Kimatuumbi sin. compl.
- en Matuumbi sin. compl.
- es matumbi
- es kimatumbi sin. compl.
- eu matumbiera
- eu kimatumbi sin. compl.
- eu matumbi sin. compl.
- eu matumbiera sin. compl.
- fr matoumbi
- fr kimatoumbi sin. compl.
- fr kimatumbi sin. compl.
- fr kimatuumbi sin. compl.
- fr matumbi sin. compl.
- fr matuumbi sin. compl.
- gl matumbi
- gl kimatumbi sin. compl.
- gn matumbi
- gn kimatumbi sin. compl.
- it matumbi
- it kimatumbi sin. compl.
- pt matumbi
- pt kimatumbi sin. compl.
- tmh Tamatumbit
- tmh Kimatumbi sin. compl.
- zh 马屯比语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El matumbi s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El nom kimatuumbi prové de la paraula matuumbi, 'muntanyes', a la qual s'hi ha afegit el prefix ki-, que indica llengua.
El matumbi és lingüísticament proper al ndengeleko, amb el qual hi pot haver intercomprensió. Generalment els parlants de matumbi parlen suahili, llengua dominant a la regió i coneguda per més del 90% de la població de Tanzània.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El nom kimatuumbi prové de la paraula matuumbi, 'muntanyes', a la qual s'hi ha afegit el prefix ki-, que indica llengua.
El matumbi és lingüísticament proper al ndengeleko, amb el qual hi pot haver intercomprensió. Generalment els parlants de matumbi parlen suahili, llengua dominant a la regió i coneguda per més del 90% de la població de Tanzània.
