tradició
tradició
Drets reals
- ca tradició, n f
- es tradición
Drets reals
Definición
Transmissió de la propietat d'un bé a una altra persona bo i lliurant-l'hi.
tradir
tradir
Drets reals
- ca tradir, v tr
- es tradir
Drets reals
Definición
Transmetre la propietat d'un bé a una altra persona bo i lliurant-l'hi.
translatiu -iva
translatiu -iva
Drets reals
- ca translatiu -iva, adj
- es translativo -va
- es traslativo -va
Drets reals
Definición
Que transfereix la propietat o un altre dret sobre una cosa.
transmissor | transmissora
transmissor | transmissora
Drets reals
- ca transmissor | transmissora, n m, f
- ca transmitent, n m, f
- es transmisor | transmisora
- es transmitente
Drets reals
Definición
Persona que transmet un bé a una altra.
tresor
tresor
Drets reals
- ca tresor, n m
- es tesoro
Drets reals
Definición
Qualsevol objecte de valor, amagat o colgat des de temps, del qual, en el moment de ser descobert, ningú no pot demostrar el darrer propietari.
Nota
- En principi, el tresor pertany al propietari de la finca on es descobreix.
troballa
troballa
Drets reals
- ca troballa, n f
- es hallazgo
Drets reals
Definición
Cosa moble trobada per un atzar o en el curs d'una investigació, unes recerques, etc.
unió
unió
Drets reals
- ca unió, n f
- es unión
Drets reals
Definición
Resultat d'unir-se dues coses per voluntat dels propietaris o casualment.
Nota
- La Llei 25/2001, de 31 de desembre, de l'accessió i l'ocupació, agrupa els supòsits clàssics d'adjunció, commixtió i especificació sota el concepte d'unió.
urbanització
urbanització
Drets reals
- ca urbanització, n f
- es urbanización
Drets reals
Definición
Terreny delimitat artificialment on es fan les operacions necessàries per a poder edificar-hi un nucli de població.
usdefruit
usdefruit
Drets reals
- ca usdefruit, n m
- es usufructo
Drets reals
Definición
Dret de gaudi que té una persona sobre un bé propietat d'altri, que consisteix a posseir el bé, usar-lo i percebre'n tots els fruits, si bé amb les limitacions d'haver de conservar-ne la forma i la substància.
usucapient
usucapient
Drets reals
- ca usucapient, n m, f
- es usucapiente
Drets reals
Definición
Persona que usucapeix.