Back to top
  • ca  arxiu de protocols, n m
  • es  archivo de protocolos

Definición
Arxiu format amb el conjunt de protocols d'un notari i els seus predecessors en una notaria determinada o pel conjunt de protocols de més de 25 anys d'antiguitat dels notaris d'un districte o un territori.
  • ca  arxiu històric de protocols, n m
  • es  archivo histórico de protocolos

Definición
Conjunt de protocols de més de cent anys d'antiguitat que, sota la responsabilitat del notari arxiver, són a disposició de la societat per a la investigació històrica.
  • ca  arrendador | arrendadora, n m, f
  • es  arrendador

Definición
Persona que, a canvi d'una renda o d'un preu, cedeix l'aprofitament d'alguna cosa o bé contracta la realització d'una obra d'altri o la prestació de determinats serveis.
  • ca  arrendament, n m
  • es  arrendamiento
  • fr  bail
  • fr  location
  • en  lease
  • en  rental

Definición
Contracte pel qual una persona s'obliga a cedir a una altra una cosa perquè en faci ús per un temps determinat, o bé s'obliga a realitzar-li una activitat, un servei o una obra, a canvi del pagament d'una renda o un preu.
  • ca  arrendament financer, n m
  • ca  lísing, n m
  • es  arrendamiento financiero
  • es  leasing
  • fr  crédit-bail
  • fr  leasing
  • en  leasing

Definición
Combinació de l'arrendament amb l'opció de compra mitjançant la qual s'arrenda un bé, de manera que, un cop finalitzat el termini d'arrendament, l'arrendatari pot optar entre prorrogar el contracte, proveir-se d'un nou bé que substitueixi l'anterior, o adquirir-lo en propietat a un preu equivalent al valor residual.
  • ca  arrendatari | arrendatària, n m, f
  • es  arrendatario

Definición
Persona que rep l'aprofitament d'alguna cosa o efectua una obra o presta un servei a favor d'altri de qui té dret a percebre una renda o un preu.
  • ca  autorització, n f
  • es  autorización

Definición
Part d'un instrument públic en què consta la dació de fe del notari en relació amb el contingut del document notarial.
  • ca  autorització, n f
  • es  autorización
  • fr  autorisation

Definición
Intervenció d'un notari en l'atorgament d'un acte jurídic que dona caràcter públic al document que el conté.
  • ca  autotutela, n f
  • es  autotutela

Definición
Acte pel qual una persona, en previsió que pugui estar incapacitada en un futur, nomena un o més tutors i estableix normes per a la cura i l'administració de la seva persona i els seus béns si es produeix la incapacitació.
  • ca  auxiliar, n m, f
  • es  auxiliar

Definición
Persona empleada del notari que s'ocupa de la confecció de documents poc complexos i generalment amb un contingut estandarditzat.