assaig Hubbard-Field
assaig Hubbard-Field
Enginyeria del transport
- ca assaig Hubbard-Field, n m
- es ensayo Hubbard-Field
- en Hubbard-Field test
Enginyeria del transport
Definición
Assaig que consisteix a fabricar provetes cilíndriques de mida normalitzada (25,4 mm d'altura i 50,8 mm de diàmetre) i fer-les passar mitjançant extrusió per un anell d'un diàmetre menor, segons la norma NLT-160, i que s'utilitza per a la ^dosificació^ i la caracterització de ^microaglomerats^.
La càrrega de ruptura de la proveta es denomina estabilitat Hubbard-Field.
La càrrega de ruptura de la proveta es denomina estabilitat Hubbard-Field.
assaig Lugeon
assaig Lugeon
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca assaig Lugeon, n m
- es ensayo Lugeon
- en Lugeon test
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definición
Assaig que consisteix a injectar aigua amb pressió constant en un tram aïllat del pou i mesurar la variació temporal del cabal d'injecció necessari per a mantenir la pressió durant un període de 10 min.
Permet de determinar la facilitat per a injectar en medis poc permeables.
Permet de determinar la facilitat per a injectar en medis poc permeables.
assaig Marshall
assaig Marshall
Enginyeria del transport
- ca assaig Marshall, n m
- es ensayo Marshall
- en Marshall test
Enginyeria del transport
Definición
Assaig consistent en la ruptura de provetes cilíndriques de 101,6 mm de diàmetre i 63,5 mm d'altura compactades aplicant una sèrie d'impactes en cada base de la proveta, generalment 50 o 75, mitjançant una mordassa perimètrica que imposa una velocitat de deformació constant de 50,8 mm/min, després de mantenir les provetes en un bany d'aigua o en una estufa durant el temps necessari perquè la ^mescla bituminosa^ assoleixi una temperatura de 60ºC, segons la norma NLT-159.
Aquest assaig s'utilitza com a base per a la ^dosificació^ de mescles de tipus dens, semidens o gruixudes, determina la variació de la densitat, de l'^estabilitat^, de la deformació, del percentatge de buits en mescla i del percentatge de buits en àrids respecte al contingut de betum asfàltic de la mescla, expressat generalment en percentatge de pes sobre pes sec d'àrids, i fixa el percentatge òptim de betum asfàltic a partir dels criteris establerts en l'article 542 del PG-3.
Els resultats obtinguts en l'assaig Marshall amb el contingut de betum asfàltic considerat òptim, en especial la densitat, s'utilitzen també com a patró de control en obra.
Aquest assaig s'utilitza com a base per a la ^dosificació^ de mescles de tipus dens, semidens o gruixudes, determina la variació de la densitat, de l'^estabilitat^, de la deformació, del percentatge de buits en mescla i del percentatge de buits en àrids respecte al contingut de betum asfàltic de la mescla, expressat generalment en percentatge de pes sobre pes sec d'àrids, i fixa el percentatge òptim de betum asfàltic a partir dels criteris establerts en l'article 542 del PG-3.
Els resultats obtinguts en l'assaig Marshall amb el contingut de betum asfàltic considerat òptim, en especial la densitat, s'utilitzen també com a patró de control en obra.
assaig mecànic
assaig mecànic
Enginyeria de la construcció
- ca assaig mecànic, n m
- es ensayo mecánico
- en mechanical test
Enginyeria de la construcció
Definición
Assaig per a determinar les propietats mecàniques d'un material, com ara la duresa, el desgast, la resistència a la compressió, la flexotracció, la deformació, el mòdul elàstic, etc.
assaig no destructiu
assaig no destructiu
Enginyeria de la construcció
- ca assaig no destructiu, n m
- es ensayo no destructivo
- en non-destructive test
Enginyeria de la construcció
Definición
Assaig que, en ser executat, permet de mantenir intacte l'element constructiu o el material analitzat.
És el cas, per exemple, dels assaigs basats en la mesura de vibracions de molt petita amplitud causades en una estructura per efectes naturals o bé per una excitació artificial controlada.
És el cas, per exemple, dels assaigs basats en la mesura de vibracions de molt petita amplitud causades en una estructura per efectes naturals o bé per una excitació artificial controlada.
assaig Proctor
assaig Proctor
Enginyeria del transport
- ca assaig Proctor, n m
- ca assaig Proctor normal, n m sin. compl.
- es ensayo Proctor
- es ensayo Proctor normal
- en normal Proctor test
- en Proctor test
Enginyeria del transport
Definición
Assaig que consisteix a compactar un ^sòl^ distribuït en tres tongades en un motlle cilíndric de 1.000 cm3 donant-hi 26 cops distribuïts uniformement per capa, amb una maça de 2,5 kg i amb una altura de caiguda lliure de 305 mm, a fi de determinar la relació entre la ^humitat^ i la ^densitat seca^ del sòl, segons la norma UNE 103500.
Cada assaig comprèn la compactació de diverses mostres amb humitats diferents, de manera que per a cada motlle s'obtenen la densitat humida i la humitat del sòl, amb la qual cosa es pot dibuixar la corba humitat - densitat seca, a partir de la qual es determinen la ^densitat seca màxima^ Proctor i la ^humitat òptima^.
Cada assaig comprèn la compactació de diverses mostres amb humitats diferents, de manera que per a cada motlle s'obtenen la densitat humida i la humitat del sòl, amb la qual cosa es pot dibuixar la corba humitat - densitat seca, a partir de la qual es determinen la ^densitat seca màxima^ Proctor i la ^humitat òptima^.
assaig Proctor modificat
assaig Proctor modificat
Enginyeria del transport
- ca assaig Proctor modificat, n m
- es ensayo Proctor modificado
- en modified Proctor test
Enginyeria del transport
Definición
Assaig que consisteix a compactar un ^sòl^ distribuït en cinc tongades en un motlle cilíndric de 2.320 cm3 donant-hi 60 cops distribuïts uniformement per capa, amb una maça de 4,54 kg i amb una altura de caiguda lliure de 457 mm, a fi de determinar la relació entre la ^humitat^ i la ^densitat seca^ del ^sòl^, segons la norma UNE 103501.
En aquest assaig s'aplica una major energia de compactació per unitat de volum que la de l'assaig Proctor, i així s'obtenen unes densitats seques màximes més elevades i unes humitats òptimes menors que en l'assaig normal. Cada assaig comprèn la compactació de diverses mostres amb humitats diferents, de manera que per a cada motlle s'obtenen la densitat humida i la humitat del sòl, amb la qual cosa es pot dibuixar la corba humitat - densitat seca, a partir de la qual es determinen la ^densitat seca màxima^ Proctor modificada i la ^humitat òptima^.
En aquest assaig s'aplica una major energia de compactació per unitat de volum que la de l'assaig Proctor, i així s'obtenen unes densitats seques màximes més elevades i unes humitats òptimes menors que en l'assaig normal. Cada assaig comprèn la compactació de diverses mostres amb humitats diferents, de manera que per a cada motlle s'obtenen la densitat humida i la humitat del sòl, amb la qual cosa es pot dibuixar la corba humitat - densitat seca, a partir de la qual es determinen la ^densitat seca màxima^ Proctor modificada i la ^humitat òptima^.
assaig Proctor normal
assaig Proctor normal
Enginyeria del transport
- ca assaig Proctor, n m
- ca assaig Proctor normal, n m sin. compl.
- es ensayo Proctor
- es ensayo Proctor normal
- en normal Proctor test
- en Proctor test
Enginyeria del transport
Definición
Assaig que consisteix a compactar un ^sòl^ distribuït en tres tongades en un motlle cilíndric de 1.000 cm3 donant-hi 26 cops distribuïts uniformement per capa, amb una maça de 2,5 kg i amb una altura de caiguda lliure de 305 mm, a fi de determinar la relació entre la ^humitat^ i la ^densitat seca^ del sòl, segons la norma UNE 103500.
Cada assaig comprèn la compactació de diverses mostres amb humitats diferents, de manera que per a cada motlle s'obtenen la densitat humida i la humitat del sòl, amb la qual cosa es pot dibuixar la corba humitat - densitat seca, a partir de la qual es determinen la ^densitat seca màxima^ Proctor i la ^humitat òptima^.
Cada assaig comprèn la compactació de diverses mostres amb humitats diferents, de manera que per a cada motlle s'obtenen la densitat humida i la humitat del sòl, amb la qual cosa es pot dibuixar la corba humitat - densitat seca, a partir de la qual es determinen la ^densitat seca màxima^ Proctor i la ^humitat òptima^.
assaig quasi no destructiu
assaig quasi no destructiu
Enginyeria de la construcció
- ca assaig quasi no destructiu, n m
- es ensayo cuasi no destructivo
- en quasi non-destructive test
Enginyeria de la construcció
Definición
Assaig que, per a la seva execució, requereix generar danys de molt lleu significació en el material o l'element constructiu assajat.
L'^assaig de gat pla^ és quasi no destructiu, atès que l'execució provoca un dany molt moderat, consistent en una petita ranura en un junt de morter, el qual es pot reparar immediatament i amb facilitat.
L'^assaig de gat pla^ és quasi no destructiu, atès que l'execució provoca un dany molt moderat, consistent en una petita ranura en un junt de morter, el qual es pot reparar immediatament i amb facilitat.
assaig químic
assaig químic
Enginyeria de la construcció
- ca assaig químic, n m
- es ensayo químico
- en chemical test
Enginyeria de la construcció
Definición
Assaig per a l'estudi de les propietats químiques dels materials de construcció.
