Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "delat" dins totes les àrees temàtiques

adjectiu d'estadi adjectiu d'estadi

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  adjectiu d'estadi, n m
  • es  adjetivo de estadio
  • fr  adjectif d'accident
  • fr  adjectif d'état
  • en  stage-level adjective

<Lingüística>

Definició
Adjectiu qualificatiu que expressa una qualitat contingent o no inherent.

Nota

  • Per exemple, calent, content, fred, malalt, trist. En oracions copulatives, aquests adjectius es combinen normalment amb el verb estar si prediquen sobre entitats humanes: La professora està malalta. Si prediquen sobre entitats no animades, en l'ús més tradicional, s'usen amb ser si aporten una simple descripció (El dinar és fred) i amb estar si la propietat és el resultat d'un procés de canvi (El dinar està fred 's'ha refredat').
aeronau d'estat aeronau d'estat

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  aeronau d'estat, n m
  • es  aeronave de Estado
  • fr  aéronef d'État
  • en  State aircraft

<Dret internacional > Dret internacional públic>

Definició
Aeronau que s'utilitza per a serveis militars, de duanes o policials.
alta cultura alta cultura

<Ciències socials > Sociologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de sociologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 95 p.; 22 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-03-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alta cultura, n f
  • ca  cultura d'elit, n f sin. compl.
  • es  alta cultura
  • es  cultura de élite
  • en  elite culture
  • en  high culture

<Sociologia>

Definició
Conjunt de les produccions literàries, artístiques o filosòfiques pròpies de les elits dominants.

Nota

  • Històricament es refereix a la cultura que desenvolupa l'aristocràcia i, posteriorment, la burgesia.
atleta d'elit atleta d'elit

<Esport > Atletisme > Curses populars>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les curses populars [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/215/>

  • ca  atleta d'elit, n m, f
  • es  atleta de élite, n m, f
  • fr  athlète d'élite, n m, f
  • it  atleta elite, n m, f
  • en  top athlete, n

<Curses populars > Esportistes>

Definició
Atleta que destaca per la seva alta competència.

Nota

  • Les curses populars es caracteritzen perquè hi poden participar atletes de nivells molt diferents, inclosos atletes d'elit més o menys professionalitzats. L'organització sol implantar estratègies diverses per a facilitar la convivència entre uns i altres, com ara els calaixos de sortida, les sortides esglaonades, etc.
barra d'estat barra d'estat

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. 2a ed. rev. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2003. 345 p. ISBN 84-393-6127-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  barra d'estat, n f
  • es  barra de estado
  • fr  barre d'état
  • en  status bar

<Infraestructures tecnològiques > Sistemes i equips de telecomunicació > Informàtica>

Definició
Rectangle estret situat generalment a la part inferior de la pantalla d'un ordinador que informa l'usuari sobre l'activitat d'un programa.
benefici de la majoria d'edat benefici de la majoria d'edat

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  benefici de la majoria d'edat, n m
  • ca  habilitació d'edat, n f sin. compl.
  • es  beneficio de la mayoría de edad

<Dret civil>

Definició
Dret d'una persona menor, però major de setze anys, subjecta a tutela, a sol·licitar als jutges que la hi tregui per passar a ser considerada com si fos major d'edat.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • En el Codi civil espanyol (CC), el benefici de la majoria d'edat suposa que als menors sotmesos a tutela se'ls ha de considerar majors d'edat per a determinats actes, és a dir, capaços d'autogovernar-se a si mateixos i capaços d'administrar els propis béns. Consegüentment, el benefici de la majoria d'edat sempre s'ha relacionat amb la tutela i per això es regula de manera independent en l'article 321. Se li destina un article propi, distint dels que regulen l'emancipació, si bé, en certa manera, és una forma d'emancipació, ja que als menors als quals se'ls concedeix l'habilitació d'edat tenen la mateixa capacitat d'obrar que els emancipats. No obstant això, el punt de partida de l'un i de l'altre cas és distint, ja que l'emancipació pressuposa una potestat parental prèvia i l'habilitació d'edat pressuposa una tutela prèvia, és a dir, en aquest últim cas el punt de partida són els menors d'edat orfes de pare i de mare.
    L'article 321 del CC fa referència al benefici de la majoria d'edat o l'habilitació d'edat, segons el qual els menors d'edat sotmesos a tutela poden obtenir el benefici de la majoria d'edat, per concessió del consell de família. Després de la modificació del CC mitjançant la Llei 11/1981, del 13 de maig, de l'Estat, l'article 321 del CC va regular el benefici de la majoria d'edat. La reforma posterior de la tutela en el CC mitjançant la Llei 13/1983, del 24 d'octubre, de l'Estat, va eliminar el consell de família, institució lligada tradicionalment a la concessió del benefici d'edat. Per això, la Llei 21/1987, de l'11 de novembre, per la qual es modifiquen determinats articles del Codi civil i de la Llei d'enjudiciament civil en matèria d'adopció, de l'Estat, en coherència amb la reforma feta, finalment va introduir l'article 321 del CC en aquesta redacció, en què utilitza el terme benefici de la majoria d'edat i abandona tota referència a l'habilitació d'edat.
    L'article 217 del derogat Codi de família (CF) utilitzava el terme habilitació d'edat per referir-se als menors que, havent complert setze anys i estant sotmesos a tutela, obtenen el benefici de l'habilitació. L'article 217 del CF manifestava com a requisits per a obtenir el benefici de la majoria d'edat, els següents: a) que els menors hagin complert setze anys i acceptin el benefici; b) que la persona que exerceix la tutela, sola o conjuntament amb la persona titular de l'administració patrimonial, ho autoritzi; c) que així mateix, l'autoritzi prèviament l'autoritat judicial o el consell de tutela, si n'hi ha, i d) que aquest benefici es formalitzi en escriptura pública. Actualment, les referències a l'habilitació d'edat s'han d'entendre fetes a l'emancipació per resolució judicial que regula l'article 211-10 del Codi civil de Catalunya (CCCat).
    La persona beneficiària de la majoria d'edat pot actuar en relació amb la seva persona i els seus béns igual que els menors emancipats (art. 211-7 CCCat), en els casos en els quals la persona beneficiària disposi d'un complement de capacitat (art. 211-12 CCCat), prestat pel tutor o per les persones encarregades de l'administració patrimonial de l'habilitat. En el cas en què la tutela anterior l'exerceixen dos tutors, pot prestar el complement de capacitat qualssevol dels dos que actuï, en tot cas, com a curador.
bescuit gelat bescuit gelat

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  bescuit gelat
  • es  biscuit glacé
  • fr  bescuit glacé
  • it  semifreddo
  • en  ice cream cake
  • de  Eisbiskuit

<Plats a la carta. Gelats i sorbets>

bo de l'Estat bo de l'Estat

<Economia > Finances > Mercats financers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mercats financers [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/23/>

  • ca  bo de l'Estat, n m
  • es  bono del Estado
  • fr  emprunt d'État
  • fr  obligation d'État
  • en  government bond

<Mercats financers > Actius financers>

Definició
Bo emès per un estat, que forma part del deute públic.

Nota

  • A l'Estat espanyol, els bons de l'Estat s'emeten a tres i cinc anys, amb un valor nominal de mil euros i un cupó fix anual.
bombó gelat bombó gelat

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  bombó gelat
  • es  bombón helado
  • fr  bonbon au chocolat glacé
  • it  pinguino
  • en  ice cream covered with chocolate
  • de  Eiskonfekt

<Plats a la carta. Gelats i sorbets>

cable pelat cable pelat

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  cable pelat, n m
  • es  cable pelado, n m
  • fr  câble dénudé, n m
  • fr  câble nu, n m
  • en  bare cable, n
  • eu  kable biluzi, n
  • eu  kable zuritu, n

<Fusteria > Màquines i equips auxiliars>